3. Un macaco joven mira, con impaciencia
ansiosa, los 15 granos que ha logrado
incrustar en la yema de uno de sus dedos.
Solo uno es de trigo. Se trata de hacer
diana con la lengua. Casi nada. Prueba. Y
una vez más ... Falla. La irritación
acumulada se transforma en furia y la furia
en venganza. Ante la sorpresa de sus
congéneres, el joven simio se lía a
mandobles con la arena. Nada puede
calmarle. Chillidos, patadas y manotazos de
rabia.”
La arena sale proyectada en todas direcciones
como el agua de una manguera de jardín fuera de
control. Los demás amigos y familiares, se
apartan cansinamente para seguir con su
interminable y penoso menú unidimensional.
Todavía llueve arena sobre la playa, sobre el mar
y sobre el propio mono histérico. Pero se ha
quedado súbitamente inmóvil, jadeante. Algo
llama su atención. Allí en la superficie del mar,
junto a la orilla, descubre toda una flota de
preciados granos de trigo a merced de las ola.
Justos, solos, hermosos, listos para comer. De
momento comerá, pero cuando el alimento vuelva
a faltar, ya nada será igual: tomará un puñado de
arena, se acercará a la orilla, dejará caer la arena
sobre el agua, esperará que los granos de arena
se hundan y recogerá, tranquilamente, el cereal
sobreabundante 3
4. Quina de les dues cares de la il·lustració (A y
B) et sembla més riallera?
4
5. En el dibuix A, el rostre somriu
amb la meitat dreta de la cara,
mentre que, en el dibuix B, ho fa
amb la meitat esquerra.
Percebem la informació visual
amb l’hemisferi del costat contrari
al de l’ull pel que ingressa, de
manera que les dades procedents
de la meitat esquerra d’una
imatge li són subministrats a
l’hemisferi dret i a l’inrevés.
Les persones amb predomini de
l’hemisferi dret es veuran més
influenciats per la seva percepció
del costat esquerre de la cara, pel
que tendiran a afirmar que la cara
B els sembla més riallera que la
A.
Cada hemisferi tendeix a
especialitzar-se en certes formes
de pensament: l’esquerrà es
mostra més hàbil en el llenguatge,
les matemàtiques i el raonament
lògic, mentre que el dretà sembla
més adequat en certs aspectes de
la creativitat, la imaginaria visual i
la música.
5
11. La nena té un dit
més en la seva
mà dreta.
La majoria de
nosaltres
adrecem la nosta
atenció cap al
rostre de les
persones, però
això fa que
descuidem altres
punts
d’informació
potencialment
interessants.
11
22. 2 + 7- 118 = 129
Com veieu no és una
igualtat matemàtica
vàlida. El repte és afegir
una línia recta en algun
lloc per convertir l’equació
en una afirmació
matemàtica vertadera.
Poden haver fins
a 3 solucions
correctes.
22
23. Movent 3 llumins, heu de fer que el peix
nedi en sentit contrari.
23
30. Una barra de pa i un
croissant valen 2,40 euros.
La barra de pa val 2 euros
més que el croissant. Quant
val el croissant?
30
31. D’acord amb les lleis
internacionals, si un avió
s’estavella en la línia
fronterera de dos països, on
s’enterrarien els supervivents
no identificats, en el país al
on viatjaven o en el país d’on
venien?
31
32. Un arqueòleg diu que va
trobar una moneda marcada
amb el número 45 a. C en
una de les seves cares. És
veritat o mentida?
32
34. Una persona construeix una
casa amb quatre costats,
quatre portes. Tots els costats
miren cap el sud. Un ós
comença a fer força en una de
les quatre portes per entrar. De
quin color és aquest ós?
34
35. • La desviació encoberta de l’atenció constitueix un
element fonamental de l’anomenada “ceguesa per
desatenció”. Es tracta d’un fenomen mitjançant el qual no
percebem els objectes que hi ha a la vista perquè
l’atenció està centrada en altra part, i té a veure amb la
manera amb el que el cervell veu i processa la
informació.
• Com és possible que no vegem a un simi enorme en mig
d’un partit de bàsket? L’explicació rau en què ens
concentrem tant en comptar el nombre de passades que
el goril·la no hi és prou per què fixem la nostra atenció en
altra cosa que no segui la pilota. Mirem la bèstia peluda y
això no obstant no la veiem.
35
36. • El truc de la carta que canvia de color il·lustra un
fenomen que es coneix amb el nom de ceguesa davant
el canvi. Des del anys setanta, s’han fet investigacions
científiques d’aquest concepte, que estudien per què la
gent no pot captar les diferències entre escenes d’una
pel·lícula o entre fotografies mostrades de forma molt
ràpida.
• http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2014/01/el-truc-de-la-
carta-que-canvia-de-color.html
36
37. Per què resulta difícil evitar l’error? Fonamentalment,
perquè les funcions del cervell sovint operen fora de la
nostra consciència. Interpretem de manera molt semblant
a com realitzem altres activitats considerades
automàtiques i fora del nostre control, com respirar.
37
53. És mentida. Encara no
havia nascut Crist. Seria
una moneda amb un grau
molt alt de previsió.
53
54. Hi ha un mes que sovint té 28
dies, febrer. La resta tenen 28 i
més dies. Tots els mesos tenen
28 dies.
54
55. L’ós ha de ser blanc, l’única espècie d’ós
que viu al Pol Nord. Només allà es pot
construir una casa on tots els seus
costats miren al sud.
55
56. • Els errors del pensament són moltes vegades difícils de
prevenir, només poden prevenir-se amb un control
reforçat i una activitat més intensa de la nostra
consciència. Tanmateix, adoptar com a norma de vida la
vigilància contínua no és necessàriament bo, i a més a
més impracticable.
• Una llei general del “mínim esforç” regeix l’activitat tant
cognitiva com física. La llei estableix que si hi ha vàries
formes d’assolir el mateix objectiu, l’individu gravitarà
finalment cap a la pauta d’acció menys exigent. La
mandra està profundament arrelada en la nostra
naturalesa i és moltes vegades la causa de l’error.
(Daniel Kahneman, Pe nsar ràpid, pe nsar a po c a po c )
56
57. Quin és el número de la
plaça de pàrquing
ocupada pel vehicle?
57
58. Curiosament sovint la nostra incapacitat de resoldre endevinalles
com la que ens proposa la diapositiva anterior té a veure amb la
nostra dificultat de veure i entendre les coses si no és d’una forma
rigorosament lògica.
L’estratègia divergent o pensament divergent ens permet fer servir
un mètode diferent al clàssic, el del pensament convergent, lògic i
racional.
El pensament divergent neix per donar diferents respostes a un
problema, explorant diferents camins o perspectives que poden ser
inusuals o impracticables si ens fixem només en l’estratègia
convergent.
El pensament divergent planteja que hi ha diferents formes correctes
de fer les coses i per tant diferents maneres de prendre decisions i
treure conclusions més creatives, més innovadores.
58
59. Aquest és un truc que acostuma a realitzar-se amb 3 o 7
espectadors.
Agafeu un llapis i seguiu les instruccions següents:
1- Escolliu un número de l’ 1 al 50.
2- Abans d’escollir-lo caldrà tenir present dues condicions.
3- El número ha de tenir dues xifres.
4. Ambdues xifres han de ser imparelles.
5. Una xifra ha de ser més gran que l’altra.
Ja es por escriure el número en un paper.
59
60. El resultat és
60
37 Vols fer un altre test per endevinar el
pensament?
https://www.youtube.com/watch?
v=IbZowaCRMW8