Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Els sofistes i la moral.

1,038 views

Published on

Els sofistes i la moral.

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Els sofistes i la moral.

  1. 1. Unitat 3: Què podem fer?(moral sofística 1)La virtut.
  2. 2. Qüestions:
  3. 3. La virtut sofística• Amb el nom de sofística, recordem, coneixem un corrent ideològic que assumí el protagonisme intel·lectual en la segona meitat del segle Vè a.C., coincidint amb l´aparició de la democràcia a Atenes (època coneguda amb el nom d´era de Pericles).• Amb la democràcia, el poder, l´autoritat ja no estava legitimada per la força o pels drets de sang (la pertinença a una nissaga aristocràtica), sinó pel domini de l´art de la paraula, la retòrica. L ´individu eloqüent, qui demostrava habilitat en l´ús del discurs sovint era un ciutadà poderós, en un món on l´autoritat la decidien les reunions i les assemblees de ciutadans.
  4. 4. La virtut sofística• També la retòrica, a més de l´àmbit polític, era molt útil en l´àmbit jurídic. A l´Atenes democràtica, cada ciutadà havia de portar personalment el seu cas, ja fent el paper d ´acusador o d´acusat.• Els jurats, d´altra banda, eren escollits per sorteig per aconseguir la generalització de la responsabilitat i l´experiència jurídica.• Aquest context polític afavorí l´aparició d´uns professionals de la retòrica, els sofistes, que a canvi de diners, ensenyaven a conèixer les tècniques d´elaboració del discurs persuasiu.
  5. 5. La virtut sofística• La sofística va estar lligada a la idea d´educació (paideia). Els sofistes s´autodefinien com a mestres de virtut (areté). La virtut per als grecs significava excel·lència. L´home virtuós era l´home excel·lent, el que sobresortia, el que destacava per sobre de la resta d´individus.• Si bé un dels fonaments de la democràcia era la igualtat (isonomia), és a dir, el dret de tots els ciutadans a participar en la vida pública, per altra banda aquesta concepció de la virtut com a excel·lència impedia que la democràcia atenesa fos un règim totalment igualitarista.• Si bé, en un principi, s´acceptava que tothom disposava de prou capacitat per dedicar-se a la política, aquesta visió aristocràtica de la virtut (aristos vol dir el millor en grec) fomentava una concepció competitiva de la vida i donava molta importància a l´èxit i triomf personal: els homes virtuosos eren els que aconseguien el poder, els que aconseguien la victòria en unes eleccions democràtiques.
  6. 6. • Protàgores fou el gran ideòlegLa virtut sofística de la democràcia atenenca. • Una educació tan mediatitzada • Considerava que així com les per uns valors com l´èxit i la habilitats tècniques estaven molt victòria fou objecte d´atac per desigualment repartides, del part de Sòcrates, Plató i sentit de la moral i del civisme Aristòtil, que aportaven com a tothom participava en les alternativa una nova educació mateixes condicions fonamentada en valors no (isonomia). competitius. • Per defensar aquest principi • Foren aquests tres filòsofs el que utilitzà una versió molt donaren una significació particular del mite de negativa al terme sofista: Prometeu. artistes de l´engany, immorals, meuques intel·lectuals, xerraires, corruptors de la • A diferència del seu empirisme joventut... radical en matèria epistemològica, optà per l ´innatisme en moral: el sentiment moral és congènit en els homes (és una donació divina).
  7. 7. • Mite de Prometeu (versió de Protàgores)• El déus crearen els animals i els éssers humans en l´origen del temps i encarregaren als germans Prometeu i Epimeteu, dos titans, que dotessin a aquestes criatures de les facultats necessàries perquè poguessin sobreviure.• Epimeteu adjudicà als animals de millors condicions que els humans per sobreviure en una naturalesa hostil.• Prometeu, adonant-se de la situació precària de la humanitat, oferí per compensar la seva inferioritat física el foc juntament amb les habilitats tècniques.• Finalment fou el propi Zeus, el cap de tots els déus, considerant insuficient encara l´acció de Prometeu, repartí de forma igualitària entre els humans el sentit moral i l´afany de justícia.
  8. 8. Tesis democràtiques• La virtut política és la capacitat de participar en els assumptes de la vida pública i de jutjar en ells el que és just i el que és injust. I això és una capacitat de la que ningú està exempt.• A cap individu se li pot fer responsable de la seva manca d´habilitat en un determinat art, tècnica o professió, mentre que se li pot retreure en canvi si no actua justament. Per tant, tothom està capacitat per discutir les qüestions referents al govern.• Cadascú posseeix en el seu interior uns talents peculiars; però “en el que respecta als assumptes de l´Estat, tots poden arribar a saber com actuar en ells amb el més gran poder, mitjançant l´acció i la paraula”. (Protàgores, 319 a)
  9. 9. L´origen de les normes morals• Els sofistes estaven més preocupats per la realitat humana que no pas per la realitat física. Amb la sofística l´ètica i la política seran el centre d´atenció de la seva reflexió.• De les problemàtiques que més interès suscitaren als sofistes caldria destacar les de l ´origen de la societat, de les lleis humanes i de les normes morals.
  10. 10. • Giges, un pastor que servia al rei de Lídia, va trobar en una cova un anell d ´or i se´l posà. Un dia, mentre es feia la reunió mensual de pastors per El mite de Giges preparar la notificació al rei de l´estat dels ramats, Giges, fent girar l´anell, En un passatge del diàleg el va deixar encarat per atzar amb el La República Plató fa gravat cap a ell. En aquell moment s ´adonà que els seus companys parlaven intervenir a Glaucó, el seu com si ell no fos a la reunió; s´havia germà, defensant la idea tornat invisible. Comprovada l segons la qual “els justos no ´eficiència d´aquell anell, s´oferí per són justos voluntàriament ser un dels missatgers enviats a parlar per informar el rei. Un cop a palau, sinó per la impossibilitat de utilitzant el poder de l´anell, accedí a cometre injustícies”. les habitacions de la reina i la seduí: Per defensar aquesta tesi fa amb l´ajuda d´ella enganyà al rei, l ús d´un mite, el mite de ´assassinà i li usurpà la corona. Giges.• Plató, La república , II, 395b-360a
  11. 11. Conclusions:• Amb aquest mite Glaucó pretén refutar la possibilitat d ´actuar segons una moral autònoma, és a dir, la realització dels actes morals es fan per respecte a unes normes provinents de la pròpia consciència moral.• Si existeix la moral, aquesta només pot ser heterònoma, és a dir, la realització dels actes morals respon a una necessitat de complir unes normes que una instància externa a la pròpia consciència m´obliga a complir.• Aquesta instància externa pot ser la societat en general, la família, l´escola, el grup d´amics, la comunitat religiosa.• En aquest tipus de moral s´actua moralment únicament per por al càstig, per por a una sanció externa.• Això vol dir que quan la instància sancionadora no pugui actuar, l´individu queda alliberat completament per actuar amb total impunitat sense cap problema de consciència.

×