Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les categories polítiques de la sofística i el neoliberalisme

386 views

Published on

Un repàs dels conceptes més rellevants del pensament sofístic i la seva relació amb la ideologia neoliberal.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Les categories polítiques de la sofística i el neoliberalisme

  1. 1. Les categories polítiques de la sofística i el neoliberalisme. Physis-Nomos /Mercat-Política Fort-Dèbil/Beneficiari-Víctima
  2. 2. 1 2 Calicles, contra el govern dels dèbils Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils Antifont, la superioritat de les lleis naturals. Trasímac, la justícia és el que convé al poderós
  3. 3. Els que confeccionen els discursos actuals, tant aquells que recolzen les mesures i les justifiquen amb les que s´afronta la crisi econòmica com aquells que les desqualifiquen i demanen la seva reconsideració treuen el seu material conceptual principal del mateix vell armari on es conserven aquelles peces que algú havia guardat i arraconat per considerar-les obsoletes i inútils. Les peces seleccionades són dues distincions: la distinció physis-nomos i la distinció fort-dèbil que estan en l´origen de distincions que en els nostres temps adopten la forma de mercat-política i beneficiari-víctima. Estic parlant d´un seguit de conceptes i d´esquemes conceptuals que van ser utilitzats per primer cop per aquells que els historiadors de la filosofia han situat com a integrants d´un moviment intel·lectual, la sofística, que el pensament triomfant, en refereixo al de Sòcrates i Plató, havia denigrat, fragmentat i desdibuixat. 31
  4. 4. • El nomos era el conjunt de lleis creades pels homes, un producte artificial, un fet cultural. Amb les categories fort i dèbil volen reduir els conflictes socials a la confrontació entre dos estereotips humans: els poderosos i els que suporten el poder. • Contra el nomos apareix physis, una mena d'estat anterior a tota organització social (pre- polític) on no existia cap llei que no fos natural i on els éssers humans es deixaven portar sense inhibir-se pels seus desitjos i impulsos naturals. Des d'aquest estat purament imaginari, els sofistes qüestionaven la validesa d'algunes de les normes humanes. 41
  5. 5. Calicles és el nom d´un personatge de qui es dubta que fos un personatge històric real. Però tan s´hi val. En tot cas representa una tendència, una perspectiva ideològica rellevant dins la societat atenenca del segle Vè abans de Crist. Apareix com un dels rivals de Sòcrates en el diàleg Gòrgies, on Plató volia pretenia desacreditar la retòrica per fer sobresortir el caràcter essencialment moral de la filosofia. Calicles, en la part més interessant del seu discurs, assenyala una anomalia: “els dèbils governen els forts”. Aquesta anomalia impregna les lleis que ordenen la polis seguint el principi “que tothom tingui el mateix”. Calicles, contra el govern dels dèbils http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/calicles-la-injusticia-dels-debils.html (text de Calicles) 51
  6. 6. Calicles, contra el govern dels dèbils NOMOS IGUALTAT QUE TOTHOM TINGUI EL MATEIX LLEIS Bé és el respecte a les lleis humanes El mal és la transgressió de les lleis humanes JUSTÍCIA INJUSTÍCIA L’OBJECTIU DE LES LLEIS ÉS LA REPARACIÓ DE LA DESIGUALTAT ORIGINÀRIA educació 61
  7. 7. Calicles, contra el govern dels dèbils PHYSIS DESIGUALTAT Els forts posseeixen més que els dèbils LLEIS Bé és el respecte a les lleis naturals El mal és la transgressió de les lleis naturals JUSTÍCIA INJUSTÍCIA Llibertat per als forts 71
  8. 8. Observem els animals i els bàrbars, que si fa no fa per a Calicles podien ser el mateix: en tots governa la jerarquia basada en el govern del més fort. Per què, es pregunta, els homes d´aquesta ciutat hem de ser diferents al que regeix en el món natural? Només una desregulació (concepte molt del gust de la ortodòxia econòmica actual), és a dir, l'eliminació de les lleis que donen suport a la justícia contranatura, podria restablir l´autèntica justícia: més llibertat on abans hi havia restriccions. En un moment posterior de l´argumentació de Calicles, el sofista rebutja la definició socràtica de fort i poderós com aquell que és capaç de dominar-se a ell mateix i formula una concepció radicalment oposada: no és la moderació, l´autocontrol allò que caracteritza la virtut del fort sinó la intemperància, el deixar que el desig desitgi sense límits. Aquesta última és el que defineix a un rei. Aquella és la que defineix a un vil esclau, incapaç de saber com satisfer els seus desitjos. anomalia La virtut del fort Sense lleis que limitin els forts 81
  9. 9. La revolució neoliberal dels 80 recull en matèria econòmica el que Calicles demanava en l´àmbit social en general. En Reagan i en Thatcher es reencarnà el líder que reclamava Calicles, foren ells els que assumirien el programa de restablir l´ordre natural i legítim on els forts són reconeguts com a tals i els dèbils tractats com es mereixen, marcant la línia a seguir de la política futura que ha perdurat fins als nostres dies. Des d´aleshores ençà les lleis humanes i els governs de tots els colors s´han dedicar a repetir i defensar el manament provinent de la naturalesa formulat en el seu dia per Calicles: “deixeu als que han nascut per enriquir-se que s´enriqueixin sense cap entrebanc”. 91
  10. 10. Les lleis de la naturalesa i del mercat tenen quelcom en comú: amorals despietades Lamentem sincerament el destí que heu tingut, però les lleis de l'economia són despietades i cal que us hi adapteu reduint les proteccions que encara conserveu. Si us voleu enriquir heu d'acceptar prèviament més precarietat. Aquest és el contracte social del futur, el que us farà trobar el camí del dinamisme. Jean –Paul Fitoussi, La democracia y el mercado Jean-Paul Fitoussi 101
  11. 11. 1 11 En el mite de Giges que podeu trobar a la República de Plató, el seu germà Glaucó (445 a. C) explica la vida de Giges, un pastor humil i honrat que un bon dia ensopega per atzar amb un anell. Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/12/lan ell-de-giges-riquesa-i-invisibilitat.html (versió de l’anell de Giges)
  12. 12. 1 12 Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils En la base de l'experiment de Glaucó implícitament està present una concepció de la naturalesa humana segons la qual la pulsió bàsica que mou el comportament humà és la cobdícia, que només les lleis poden sotmetre a control perquè els seus efectes no siguin tan devastadors sobre la resta dels membres de la societat. Teoria de la bèstia domada (hobbesianisme avant la lettre) A l’ésser humà li mou la cobdícia naturamercat
  13. 13. 1 13 Els bancs que són massa grans per declarar-se en fallida tenen incentius perversos: si aposten i guanyes, es retiren amb els guanys, si fracassen, els contribuents paguen el compte. Les estructures d’incentius dins dels bancs estan pensades per encoratjar un comportament amb poca visió de futur. En la naturalesa de les institucions financeres està incorporada la irresponsabilitat igual que a l’ADN de l’escorpí està incorporada la necessitat de picar les seves víctimes. La irresponsabilitat i la manca d’escrúpols són el greix que lubrica la màquina financera Joseph Stiglitz Borlaug y los banqueros, Negocios. El País, 11/10/2009 Demasiado grandes para vivir, El País, 13/12/2009
  14. 14. 1 14 Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils PHISYS BÉ = PLAER MAL = DOLOR El bé suprem s’aconsegueix amb una acció en què algú provoca dolor a un altre, sabent que l’acció quedarà impune. El mal suprem s’aconsegueix amb una acció en què algú pateix dolor d’un altre, sabent que l’acció quedarà impune. Impunitat de l’agressor Desprotecció de la víctima
  15. 15. 1 15 Glaucó, la justícia és cosa dels dèbils NOMOS La justícia és respectar les lleis Càstig de l’agressor Protecció de la víctima Producte d’un pacte Principi d’asimetria: l’aversió al dolor és més forta que la inclinació al plaer. Principi de precaució: hi por haver més probabilitats de exercir de víctima que d’agressor. Conclusió: La justícia és el resultat de la impotència del dèbil per cometre injustícies.
  16. 16. 1 16 La justícia és el resultat de la impotència del dèbil per cometre injustícies. Però, què passa quan al dèbil li convencen que és fort? Principi de precaució Principi d’asimetria El neoliberalisme proposa una nova forma de vida. Potencia el risc per sobre d’actituds més conservadores Fer un creuer, posseir cases en propietat, cotxes de gamma alta ... està a l’abast de tothom El triomf d’aquest tipus d’estat coincideix amb la disminució de les polítiques de protecció social
  17. 17. 1 17 I què succeeix quan els dèbils es desperten d’aquest somni? Descobreixen que no és un bon negoci renunciar a les lleis, són l'única defensa que tenen per enfrontar- se amb un cert èxit als instints rapinyaires dels forts. La justícia, segons Glaucó, no s'ha d'entendre com un bé en si mateix sinó més aviat com un entrebanc a la comissió d'un mal. http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/glauco-la-justicia-es-cosa-dels-debils.html (text de Glaucó)
  18. 18. 1 18 Antifont, la superioritat de les lleis naturals. physis nomos JUSTÍCIA = RESPECTE LLEIS NATURALS JUSTÍCIA = RESPECTE LLEIS HUMANES UNIVERSALS DEPENEN DE LA CIUTAT (PARTICULARS) NO HI HA MANERES D’ENGANYAR -LES NOMÉS SÓN VÀLIDES SI HI HA TESTIMONIS IMPOSADES PER LA NATURA (INNATES) RESULTAT D’UN PACTE (ADQUIRIDES) http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/la-superioritat-de-les-lleis- naturals.html (text d’Antifont)
  19. 19. 1 19 Friedrich Hayek (pare del neoliberalisme) Antifont (sofista) Superioritat de les lleis naturals sobre les lleis humanes Superioritat de les lleis del mercat sobre les lleis de l’Estat
  20. 20. 1 20 El orden del mercado es el único capaz de instituir un verdadero “gobierno” de la generalidad. El poder político está condenado a ser siempre parcial, incapaz como es de captar, como hace el mercado, el conjunto de variables que constituyen la interacción social. El mercado es el orden invisible (ya no se trata de la mano, expresión aún demasiado ligada, según él, a la idea de un sujeto y una voluntad) que deslegitima las pretensiones de un poder humano a instalarse en el lugar de mando que es la sociedad. Friedrich Hayek (1889-1992) Pierre Rosanvallon, La legitimidad democrática, Paidós, Madrid 2010, págs. 160-163 La intervención del poder político, necesariamente perturbadora, sólo puede llevarlo, por más buenas intenciones que tenga, a crear rentas o privilegios para algunos en detrimento de los intereses de todos.
  21. 21. 1 21 Antifont, la superioritat de les lleis naturals. Un ordre impersonal és el més eficient per tractar problemes humans. És una creació espontània humana Promou l’egoisme perquè és la millor manera d’afavorir al conjunt de la societat. El mercat, segons Hayek Les lleis humanes, segons Antifont Són invencions humanes deliberades (pacte) Els tribunals humans dicten sentències a partir d’informació incompleta (manca de testimonis), per això bona part dels crims queden impunes Reprimeixen l’egoisme a favor del bé comú.
  22. 22. 1 22 Incompetència cognitiva: pretén fer el bé conscientment (justícia social) i aconsegueix els efectes contraris (injustícia: expropiacions) Intervencionisme: amb les seves lleis interfereix en els processos econòmics que possibilitarien per si sols la solució dels problemes socials. No s'equivoquen mai Les sancions s'apliquen inexorablement, més d'hora o més tard, a tots aquells que intenten desafiar les seves lleis (en forma d'accidents, malaltia o mort). Són imparcials, impersonals, innates ... Parcialitat: els governs actuen sota la pressió d’uns grups que volen millorar a costa d’uns altres. Les lleis naturals, segons Antifont L’Estat, segons Hayek Universals Localisme: Els efectes de les lleis humanes es limiten només als ciutadans que pertanyen a un determinat estat
  23. 23. 1 23 Aquesta exigència rigorosa d'imparcialitat i impersonalitat que necessàriament ha d'anar acompanyada de tot absentisme institucional pot arribar a desencadenar situacions com les que explica l'economista americà i premi Nobel d’economia Paul Krugman en un article sobre el que es va viure en un debat presidencial del Partit Republicà: “Wolf Blitzer, de la CNN, le preguntó al representante Ron Paul por lo que deberíamos hacer si un hombre de 30 años que hubiese decidido no contratar un seguro sanitario de repente se encontrase en la necesidad de pasar seis meses en cuidados intensivos. Paul contestó: "En eso consiste la libertad, en asumir nuestros propios riesgos". Blitzer volvió a insistirle y preguntó si "la sociedad debía limitarse a dejarle morir". Y la multitud estalló en vítores y gritos de "¡sí!".” (Libres para morir, Negocios. El País 18/09/2011) Paul Krugman
  24. 24. 1 24 “Educados con libros de texto que oscurecen el papel de las instituciones, los economistas suelen imaginar que los mercados surgen por sí solos, sin la ayuda de una acción resuelta y colectiva. Adam Smith puede haber tenido razón al decir que “la propensión a transportar, trocar e intercambiar” es innata de los seres humanos, pero hace falta una panoplia de instituciones ajenas al mercado para materializar esta Propensión.“ (Economistas y democracia, Project Syndicate, 11/05/2011) Dani Rodrik En contra la idea de Hayek que l’Estat és una organització creada per complir un conjunt determinat d’objectius que no poden ser realitzats pel mercat (L’Estat ha d’estar subordinat al mercat).
  25. 25. 1 25 Trasímac, la justícia és el que convé al poderós http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/justicia-allo-que-es-mes-just-per- al.html (textos de Trasímac) Calicles: la teoria del més fort Glaucó: la justícia es busca per evitar les conseqüències doloroses de la injustícia. Trasímac
  26. 26. 1 26 Trasímac, la justícia és el que convé al poderós TrasímacCalicles Se és fort o dèbil per naturalesa, ocupis o no el poder (adscrit) Se és fort o dèbil per un fet circumstancial, depèn de si ocupes o no el poder (adquirit)
  27. 27. 1 27 Trasímac, la justícia és el que convé al poderós Trasímac afirma que fort és qui té el poder i qui té el poder legisla segons la seva conveniència. Com a constant natural (universal) podíem establir que tothom està necessitat de buscar o conservar el poder o estar a prop de qui el té o dels qui el tenen sigui com sigui. El seguiment d'aquest principi no depèn del tipus de govern, tot el contrari. Tots els governs, siguin tirànics o democràtics, segueixen aquest principi universal: uns fent lleis democràtiques i els altres lleis tiràniques. Què és la justícia? Complir les lleis de la ciutat Les lleis són el que més li convé al fort Per tant, just és ...
  28. 28. 1 28 Trasímac, la justícia és el que convé al poderós Paga la pena ser just? Si compleixes les promeses, pagues els impostos, ets responsable i dius la veritat ... qui surt beneficiat? El governat o qui governa? Si la justícia beneficia només al fort, de quina manera pot beneficiar-se el dèbil?
  29. 29. 1 29 Trasímac, la justícia és el que convé al poderós Quina aplicació poden tenir avui en dia les tesis de Trasímac? L’Estat del Benestar promou lleis contràries al lliure mercat. Només fent fora del poder els partidaris de l’intervencionisme estatal podran triomfar les tesis del neoliberalisme. Simon Johnson L’antic cap del FMI Simon Johnson defensa la teoria del Quiet Coup, que consisteix en la sospita ben fonamentada que des de l’estiu de 2007 la indústria financera té segrestat el govern de la Casa Blanca. Això explica tot el que ha succeït en el món tant en matèria política com econòmica en aquests últims anys. The Quiet Coup publicat a Atlantic Monthly (http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2009/05/the-quiet-coup/7364/
  30. 30. 1 30 Qüestionari: 1- Es pot dir que el neoliberalisme fou un moviment “revolucionari”? 2- En què fonamenta la defensa del mercat? 3- De quina manera estan presents en el neoliberalisme les categories de Calicles, Glaucó, Antifont i Trasímac? 4- Es pot entendre en part la crisi de l’esquerra com el resultat de l’auge del neoliberalisme? 5- Des dels plantejaments dels sofistes, quina alternativa existeix per canviar l’estat de coses? http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/10/el- neoliberalisme-es-la-revolucio.html (vegeu entrevista i vídeo de Fernando Escalante) Material de suport: ACTIVITATS:
  31. 31. 1 31 Bibliografia: Philippe Askenazy y otros, Crisis y deuda en Europa: 10 falsas evidencias, 22 medidas a debate para salir del impasse, Rebelión, 21/09/2010 Marcel Coderch i Collell, El cop d´estat financer, Construint futur, 20/04/2009 Joaquín Estefanía, El invierno del miedo, El País, 31/01/2012 Paul Krugman, Libres para morir, Negocios, El País, 10/09/2011 Jean-Paul Filoussi, La democracia y el mercado, Paidós, Madrid 2004 Iu Forn, Els mercats han assassinat la política, Ara, 14/11/2011 Los sofistas, Testimonios y fragmentos, Prólogo, traducción y notas de José Solana Dueso, Círculo de lectores, Barna 1996 Jorge Reichmann, Sobre seguridad existencial y vidas low-cost, tratar de comprender, tratar de ayudar, 06/01/2012 Dani Rodik, Economistas y democracia, Project Syndicate, 11/05/2011 Pierre Rosanvallon, La legitimidad democràtica, Paidós, Madrid 2010 Ferran Sáez, La difícil perspectiva, Ara, 07/11/2011 Vicente Serrano, La herida de Spinoza, Anagrama, Barna 2011 Joseph E. Stiglitz, Borlaug y los banqueros, Negocios. El País, 11/10/2009 Joseph E. Stiglitz, Demasiado grandes para vivir, Negocios. El País, 13/12/2009

×