Sofistes i Sòcrates

20,865 views

Published on

Idees dels principals filòsofs Sofistes i Sòcrates.

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
20,865
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14,962
Actions
Shares
0
Downloads
92
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Jacques Louis David 1786
  • Sofistes i Sòcrates

    1. 1. FILOSOFIA ANTIGA – s. V aC ELS SOFISTES I SÒCRATES
    2. 2. GIR ANTROPOLÒGIC - CAUSES <ul><li>Gran activitat comercial – millora del nivell econòmic. </li></ul><ul><li>Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en la política. Democràcia. Pèricles. </li></ul><ul><li>Limitació del poder dels nobles (aristocràcia). </li></ul><ul><li>Atenes és el centre cultural i comercial de la mediterrània. </li></ul><ul><li>Explicacions de la naturalesa poc convincents. Desconfiança del coneixement de la physis. </li></ul><ul><li>Excel·lència o virtut (areté) es pot adquirir mitjançant l’educació. </li></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    3. 3. GIR ANTROPOLÒGIC - CONSEQÜÈNCIES <ul><li>Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa ( physis ) a la reflexió sobre les lleis de la ciutat ( nomos ). </li></ul><ul><li>Interès per l’art de parlar bé en públic, del raonament convincent i l’anàlisi conceptual. Importància del llenguatge. </li></ul><ul><li>La reflexió filosòfica se centra més en la vida social i política, en explicar l’origen de les lleis i quins han de ser els valors socials i polítics de la ciutat. </li></ul><ul><li>Apareix un nou grup de pensadors: Sofistes, Sòcrates. </li></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    4. 4. LA SOFÍSTICA (1) <ul><li>Sophistés ( σοφιστής ) : habilidós, savi. Mestre de virtut o areté (excel·lència). </li></ul><ul><li>Atenes, segona meitat del segle V aC. </li></ul><ul><li>Protàgores, Gòrgies, Hippies, Antifont, Críties... </li></ul><ul><li>Filosofia d’enfoc antropològic (rebuig de les preocupacions cosmològiques). </li></ul><ul><li>Temes: llenguatge, moral, política, oratòria, coneixement... </li></ul><ul><li>Escepticisme i relativisme. </li></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates 4
    5. 5. LA SOFÍSTICA(2) <ul><li>Per què al segle V aC a Atenes? </li></ul><ul><ul><li>Moment de màxim esplendor de la ciutat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistema democràtic de govern. (Pèricles) </li></ul></ul><ul><ul><li>Democràcia directa, no representativa. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’assemblea dels ciutadans, base del poder. </li></ul></ul><ul><ul><li>El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per convèncer la majoria a través de la paraula. </li></ul></ul><ul><li>Per això </li></ul><ul><ul><li>Els joves de classe alta necessiten aprendre a construir discursos persuasius (i poden pagar!) </li></ul></ul><ul><ul><li>Savis de tota Grècia instal·len a Atenes les seves escoles d’oratòria: són els sofistes. El seu objectiu, l’educació ( παιδεία =paideia ) </li></ul></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates 5
    6. 6. LA SOFÍSTICA <ul><li>Idees generals comunes: </li></ul><ul><ul><li>Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible ( empirisme ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat ( α̉λήθεια =aletheia ) és el que a cadascú sembla, és l’ opinió ( δόξα ) més convincent ( relativisme epistemològic ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Savi és qui té l’habilitat de convèncer i té èxit en la vida pública. </li></ul></ul><ul><ul><li>No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (com la natura) ( escepticisme o nihilisme epistemològic i ontològic ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Distinció entre llei natural ( φύσις =physis ) i lleis convencionals ( νόμος =nomos ). Convencionalisme (la voluntat humana, únic fonament de les lleis de la ciutat) </li></ul></ul><ul><ul><li>El que és just, bo o bell en un lloc i en un moment, no ho és en un altre. No hi ha valors universals ( relativisme ètic ) </li></ul></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    7. 7. LA SOFÍSTICA: Característiques 29/07/11 la sofística i Sòcrates <ul><li>Relativisme : hi ha tantes veritats com punts de vista. </li></ul><ul><li>Subjectivisme : Comprensió del món des d’un punt de vista. </li></ul><ul><li>Indiferència moral i religiosa : Es pot canviar de moral segons l’interès </li></ul><ul><li>Escepticisme : Qüestionament de la realitat </li></ul><ul><li>Convencionalisme: Les lleis són el resultat d’un acord. </li></ul><ul><li>Materialisme : Basat en coses perceptibles </li></ul>
    8. 8. Protàgores d’Abdera <ul><li>Epistemologia: considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid. “L’home és la mesura de totes les coses”. </li></ul><ul><li>Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixes i universals </li></ul><ul><li>Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables </li></ul><ul><li>Religiós : Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus </li></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    9. 9. Gòrgies de Leontinos <ul><li>Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i l’agnosticisme. </li></ul><ul><li>Tres tesis: </li></ul><ul><ul><li>Res existeix: Si l’ésser existeix o bé és etern o bé engendrat. Si és etern hauria de ser infinit i no cabria enlloc. Si és engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible </li></ul></ul><ul><ul><li>Si existís alguna cosa, no es podria conèixer ni pensar . O és el mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert) </li></ul></ul><ul><ul><li>Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc. </li></ul></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    10. 10. SÒCRATES (1) <ul><li>Contemporani dels sofistes (V aC.), rebutja el seu escepticisme i el seu relativisme </li></ul><ul><li>No va escriure res. El que en sabem prové, bàsicament: </li></ul><ul><ul><li>Del seu deixeble Plató (és present a tots els seus diàlegs) </li></ul></ul><ul><ul><li>De l’historiador Xenofont </li></ul></ul><ul><ul><li>Del comediògraf Aristòfanes </li></ul></ul><ul><li>Morí condemnat a mort per l’assemblea atenesa (impietat i corrupció dels joves) </li></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    11. 11. SÒCRATES (2) <ul><li>Mètode </li></ul><ul><ul><li>El diàleg (ja no el discurs), únic mètode vàlid per a la filosofia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ironia (qui sap que no sap pregunta a qui no sap que no sap). </li></ul></ul><ul><ul><li>La Maièutica –art de donar a llum-, base de l’educació. </li></ul></ul><ul><li>Epistemologia </li></ul><ul><ul><li>Desvalorització de l’experiència sensible enfront de la reflexió racional (contra l’empirisme) La veritat cal cercar-la dins d’un mateix. </li></ul></ul><ul><ul><li>Recerca de definicions universals a través de la inducció, (contra el relativisme i l’escepticisme). </li></ul></ul><ul><li>Ètica </li></ul><ul><ul><li>Intel·lectualisme moral: identificació de virtut ( α̉ρετή ) i saviesa (σοφία). El bé i el mal morals, fruit del saber i de la ignorància. </li></ul></ul>29/07/11 la sofística i Sòcrates
    12. 12. 29/07/11 la sofística i Sòcrates LA POLIS SISTEMA ENCICLOPÉDIC centrada en L’ HOME NATURALESA LLEI CONVENCIONAL TÈCNICA CIUTAT EDUCACIÓ VERITAT ELS SOFISTES MÈTODE FORMACIÓ CÍVICA CONEIXEMENT PROCESSUAL RELATIVISME I ESCEPTICISME PROTÀGORES GÒRGIES HIPIES PRÓDIC ANTIFÓ CRÍTIES TRASÍMAC CALICLES que exigeix constitueixen una NOVA FILOSOFIA és una reflexió sobre CONCEPTES FONAMENTALS LOGOS REALITAT INDEPENDENT com a recerca de JUSTÍCIA PRODUCCIÓ CREATIVA com a EMPRESA COL·LECTIVA com DEMOCRÀCIA fonament de que exigeix FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT contra VALORS TRADICIONALS en EL LLENGUATGE com a DEMOSTRACIÓ amb un nou basat en SÒCRATES és símbol de la relació entre FILOSOFIA a través del PREGUNTES reconeixent LA IGNORANCIA CONCEPTE que porta al CONEIXEMENT DEL BÉ DIÀLEG en la construcció de entesa com a INDIVIDU MORT TRÀGICA la seva SOCIETAT LLEIS com és una resposta al RELATIVISME amb un MÈTODE que busca L’ UNIVERSAL amb per a arribar a la gènesi del que suposa una EDUCACIÓ en la virtut de LA JUSTICIA basada en LA RACIONALITAT com a principi de L’ÈTICA seguida per LES ESCOLES SOCRÀTIQUES CIRENAICS MEGÀRICS CÍNICS com a enfront de

    ×