La petjada humana ha arribat als indrets més remots del planeta i, per tant, també a les fondalades marines. Mentre les flotes d’arrossegament llauren el fons incessantment, modificant-ne el relleu a gran escala, deixalles de tota mena han convertit nombrosos indrets en veritables abocadors submarins. És un signe més d’aquesta època en què vivim, en la qual el coneixement de les modificacions dels ambients naturals, i de les seves causes i conseqüències, ha esdevingut un element central en l’àmbit de les Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

2. XVI Trobada de Professorat de Ciències de la Terra i del medi Ambient del Batxillerat
Amb la col·laboració de la Xarxa d’Excel·lència CONSOLIDER-GRACCIE
Barcelona, 28 de gener de 2016
Fons llaurats i deixalles a munts
Miquel Canals
Universitat de Barcelona

3. Què vol dir això de llaurar el
fons marí?
Qui el llaura?
Així és com alguns veuen la
pesca de ròssec
Flotes pesqueres
Com es fa?
Pesca de ròssec
Amb quina finalitat?
Extracció de recursos vius

4. Com funciona la pesca de ròssec?
Animació

5. Com funciona la pesca de ròssec?
Gravació real

6. (www.charitysub.org)
Trinxa tot el que troba al seu pas, i n’atrapa una part
Com funciona la pesca de ròssec?
Impactes principals: recapitulació

7. Els fons marins de casa nostra
La Fonera

8. Corba -800 m
Anys 2007-10
≤ 3.5 nusos
Es pràctica la pesca de ròssec a casa nostra?
(dades VMS cortesia de la SEGEMAR)
Tots els dies menys festius i
períodes de veda

9. Relleu del canyó submarí de La Fonera
Un experiment in situ

10. Un experiment in situ: episodis de resuspensió provocats per l’arrossegament

11. Un experiment in situ: episodis diaris de resuspensió els dies feiners

12. Un experiment in situ: episodis de resuspensió només a les hores de feina

13. 800m
Cartografia detallada del canyó submarí de La Fonera
Ports i caladors fora de la plataforma

14. Cartografia detallada del canyó submarí de La Fonera
Ports i caladors fora de la plataforma

15. A
Mapa de dades VMS
010107-311210
55 barques tot pescant, 53.328
dades puntuals (~1.000 per
barca) filtrades per profunditat
(<130 m suprimides) i velocitat (≥
3.5 nusos suprimides). Corba en
blanc: 800 m
Capçalera i curs superior i mig del canyó de La Fonera
Mapa en relleu ombrejat
Corba en blanc: 800 m
B
Mapa de pendents
C

16. Moderadament inclinat, no arrossegat
CLF, -963 m
Inspecció i verificació amb ROV

17. Rost, no arrossegat
CLF, -1110 m
Inspecció i verificació amb ROV

18. Aplanat, arrossegat
CLF, -770 m
Inspecció i verificació amb ROV

19. Inspecció i verificació amb ROV

20. Inspecció i verificació amb ROV

21. Analogia amb el llaurat dels camps pels agricultors
Diferències i semblances
§ Freqüència molt més alta
(diària vs. anual; cf. dades
VMS)
§ Canvi radical en els patrons
del relleu submarí, de normal
a les corbes de nivell (cf.
xaragalls) a aplanat i paral·lel
(cf. cartografia)
§ Destrucció de la capa
superficial tova i rica del
sediment.
Tot plegat, què us recorda?

22. Visibilitat dins el
canyó, prop del fons
amb arrossegadors a
prop
CCC, -591 m
La “Dust Bowl”, o els “Dirty Thirties”, foren un
període de tempestes de pols molt fortes a l’Oest
Mitjà dels EUA causades per dècades
d’agricultura extensiva, en que hom llaurà
profundament i malmeté el sòl fèrtil i verge, i per
sequeres molt greus
De les conques polsegoses a l’oceà polsegós
“From the Dust Bowl to the Dust Ocean”

23. No es tracta pas d’un fet o curiositat local!
I quin és l’abast de tot plegat?
Com a mínim ~4.4 M km2 (~5 cops l’àrea d’Espanya)
El canvi és irreversible (punt de no retorn) en una escala
temporal raonable, i té implicacions gravíssimes (biologia,
ecologia, hàbitats, pesca, terbolesa, biogeoquímica,…
qualitat ambiental)

24. Just because you can’t see it, it doesn’t mean it isn’t there
Doncs, som-hi: anem a “aixecar la manta”
I les deixalles a munts?

25. Les deixalles més comuns a les aigües superficials

26. V/O Sarmiento de Gamboa
I a sota, al fons, què hi ha?

27. Sala de control de ROV
(cortesia R. Ballard)

28. Sobrevolant l’abisme

29. On és el supermercat?

30. Una altra mena d’indústria del cable: trampes de deixalles

31. M’ensumo que els pescadors no deuen ésser gaire lluny!

32. “Deixalles” antigues

33. Deixalles que fan por

34. Tipus de deixalles per
províncies fisiogràfiques
als mars europeus
(Pham et al., 2014)
Plàstic
Arts de pesca
Marges
continentals
Les més abundants:
plàstics i arts de pesca

35. Creixement de la production mundial de plàstics vs. població, emissions de CO2…
Demanda de plàstics a Europa per segment (EU 27+N/CH)
(de PlasticsEurope)
Més 475.000.000.000 de llaunes i contenidors metàl·lics per begudes,
aliments, aerosols i productes industrials
(www.canmaker.com)
288 MT
Ens hauria de sorprendre la prevalença dels plàstics?

36. Densitat de deixalles per província fisiogràfica (global) i regió oceànica
(Tubau et al., 2015)

37. Temps de degradació de diferents tipus de deixalles marines
(Bollman et al., 2010)
+ Formació de microplàstics i llurs conseqüències
+ Relació durabilitat / abundància

38. Alguns fets
§ Cada any, hom aboca un mínim de
8 MT de plàstics a l’oceà.
§ Equival a abocar al mar un camió
d'escombraries per minut.
§ Si no es fa res, al 2030 seran dos
camions per minut, i al 2050 quatre
per minut.
§ La major part de les deixalles són
contenidors i embolcalls de plàstic.
§ Hom estima que avui hi ha més de
150 MT de plàstics a l’oceà.
§ En un escenari “business-as-
usual”, hom calcula que l’any 2025
l’oceà contindrà 1 T de plàstic per
cada 3 T de peix, i que l’any 2050
contindrà més plàstics que peix
(en pes)

39. (Fondation Goodplanet)
Hi ha, però, qui sembla que ha aprés a adaptar-se,......quin remei!
Moltes mercès!