Aquesta és la presentació que el catedràtic d'Ecologia de la UB va fer a CosmoCaixa Barcelona el passat dijous 20 de febrer dins el cicle d'Ecotendències sobre La Mediterrània: un sistema vulnerable.

1. ALGUNES AMENACES
AMBIENTALS PER A LA
MAR MEDITERRÀNIA
Joandomènec Ros
Dept. Ecologia UB
Institut d’Estudis Catalans

2. Sinergies entre amenaces

3. Amenaces a la biodiversitat:
els condemnats
as

4. Amenaces a la biodiversitat: les
espècies invasores
Caulerpa taxifolia

5. Amenaces a la biodiversitat:
mortaldats en massa
3 (4?) episodis de mortaldat en
massa: estius de 1999,
2003 y 2006 (y 2009?),
sense precedents en la
Mediterrània per la gran
extensió geogràfica
!
Una trentena d’espècies
d’invertebrats bentònics
afectades

6. Impacte a gran escala

7. Impacte a gran escala
Biomassapoids sec /en g/0,25 m²
Biomasse de g DW 0,25 m2
400
Marsella
Farillons
Grotte Peres
Pierre de Cassis
1999 Episodio de
mortandad
300
200
100
0
1998
2000
2001
2002
Any
- Fort impacte: pèrdues de fins el 50 % de la biomassa
- Recuperació lenta
2003
2004
2005

8. Amenaces a la biodiversitat: les
espècies invasores
La migració lessepsiana
Migració lessepsiana:
invasió del Mediterrani
oriental per moltes
espècies indopacífiques,
més competitives i
expansives que les
autòctones, que són
desplaçades
!
Algunes ja han arribat a les
nostres costes

9. Tropicalització de la biota
En les costes catalanes hi ha espècies subtropicals
(Parablennius pilicornis, Scorpaena maderensis) i
altres que han ampliat la seva àrea de distribució
(Thalassoma pavo, Xirichthys novacula).
En les Balears hi ha més espècies de peixos i d’algues
invasores (Asparagopsis taxiformis, Womersleyella
setacea, Lophocladia lallemandii, Caulerpa racemosa,
C. taxifolia, Acrothamnion preissii), que dominen en
algunes comunitats

10. HAS VIST AQUEST PEIX?
O algun altre què se li assembli?
És un peix globus. Hi ha constància de la seva presència a Catalunya. És tòxic i
molt perillós per a la salut. Està prohibida la seva comercialització (novbre.
2012)
!
Lagocephalus
sp.
Si en pesques un, què has de
fer?
1 - Separa'l de les altres captures
2 - Guarda'l en fresc o congelat
3 - Informa a la Direcció General
de Pesca i Afers Marítims o bé a

11. Emblanquiment del corall en
els tròpics i més propers
© D. Kersting
© D. Kersting
Emblanquiment de Cladocora caespitosa (illes Columbrets, 2006)

13. “Noviembre 2010. Greenpeace, Oceana, el Grupo Pew Medio Ambiente y
WWF hacen una llamada a los gobiernos miembros de la Comisión
Internacional para la Conservación de los Atunes del Atlántico (CICAA)
para que se preste protección inmediata a las severamente agotadas
poblaciones de atún rojo atlántico. 30 años de mala gestión y pesca
ilegal, además de informes negligentes, fraude y una falta de respeto
hacia la ciencia han resultado en una disminución estimada en hasta el
85% de las poblaciones de atún rojo atlántico desde 1970.
En el Mediterráneo, los informes fraudulentos y una falta de respeto
flagrante a los límites de capturas han contribuido a la creación de un
próspero mercado negro, valorado en 4 mil millones de dólares…”

14. Pesqueres tradicionals que
s’esfondren
Esforços de pesca
creixents es
tradueixen en
rendiments cada
cop menors

16. Quin futur per a l’ecosistema marí?
Abans
Primers estudis del
mar
Ara
Demà?

17. Solucions parcials

18. L’atracció de les AMP

19. L’impacte de la visita
Mortalitat per arrabassament
0,08
0,07
Mortalitat
0,06
0,05
0,04
0,03
0,02
Std. Dev..
Std. Err.
Mean
0,00
1993-1995
1996-2000
1993-1995
Reserva
Paramuricea clavata
1996-2000
No Reserva

20. Hi ha contaminació que es veu i
n’hi ha que no
Ens preocupen les
deixalles visibles,
però ignorem els
tòxics que s’acaben
introduint en el
nostre organisme

21. EL RESULTAT ÉS ESQUIZOFRÈNIA
AMBIENTAL
Amb una mà
protegim i
amb l’altra
contaminem!

22. Bioacumulació i biomagnificació

23. El litoral s’ha transformat molt...
Entre aquestes dues imatges (allò
que ens pensem que trobarem
al litoral, i que les agències
turístiques ens venen, i allò
que hi trobem realment) han
passat alguns anys i han tingut
lloc processos que, per a
vergonya nostra, es coneixen a
tot el món amb noms massa
identificadors...

24. Urbanització
salvatge
(Ara, La Vanguardia, 9/8/13)

25. LA VERGONYA D’UNS DERIVATS
DE TOPÒNIMS
Balearització: urbanització salvatge
de les illes Balears, especialment
Mallorca, i en concret la badia de
Palma, durant els anys del boom
turístic
Benidormització: ocupació de l’espai
en vertical, construcció de
gratacels sobre el mateix litoral,
de la qual el paradigma és
Benidorm
Alacantització: ocupació horitzontal
ad infinitum del coster i el
rerepaís per cases unifamiliars i
edificis adossats, amb jardí i/o
piscina, especialment al litoral
alacantí i murcià

26. PÈRDUES QUE VENEN DE LLUNY
Les platges perden sorra… als
embassaments, als placers
d’àrids per la construcció, als
passeigs marítims sobre dunes,
etc.

27. EQUACIÓ MÀGICA: M2 DE PLATJA=K€
El Gobierno no actuará en las
playas del Maresme (16/5/2011)

28. Front litoral de la Barceloneta 2006-2012

29. MODIFICACIÓ DE LA LÍNIA D’ATERMENAMENT
DEL DOMINI PÚBLIC MARITIM-TERRESTRE DE
BARCELONA
Variació de la ZMT Juliol
2009
Àmbit desafectat

30. I el delta de
l’Ebre?
El delta s’enfonsa i
retrocedeix, el mar puja i
els corrents s’emporten
els sediments
!
Tornarem al delta de fa uns
quants segles?
!
Quines mesures es
proposen?