Introducció a la gestió pesquera seminari00

Marc Baeta, PhD.
Introducció a la gestió
pesquera

1.1 Que és la pesca?
Activitat que es realitza per capturar o recollir peix i/o marisc en medis acuàtics. Pot realitzar-se en aigües
continentals, de transició i marines.
Florida Tailandia
Amazones Riu Congo, Àfrica
China
Laos
1. INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ PESQUERA

Activitat que es realitza per capturar o recollir peix i marisc en medis
acuàtics. Pot realitzar-se en aigües continentals, de transició i
marines.
Delta Ebre
Estuary of the Kosi river. South Africa.
Haiti
1. INTRODUCCIÓ

Activitat que es realitza per capturar o recollir peix i marisc en medis acuàtics. Pot realitzar-se en aigües
continentals, de transició i marines.
1. INTRODUCCIÓ

1.2 Des de quan es realitza?
La pesca ha consistit en una de les activitats primeres econòmiques dels homínids que han estat
documentades.
Els primer registres son fa ~
164 ka en Homo sapiens a
Pinnacle Point (South Africa)
(Marean et al.,2007 Nature)
i de fa ~150 Ka en Homo
neanderthalensis a
Bajondillo Cave (Málaga,
Spain) (Cortés-Sánchez M et
al., 2011. PLoS ONE).
1. INTRODUCCIÓ

Homo neanderthalensis a Bajondillo Cave (Málaga, Spain)
(Cortés-Sánchez M et al., 2011. PLoS ONE).
Mytilus galloprovincialis (1–
6), Glycymeris sp (7), Balanus
trigonus (8,11–12), Donacilla
cornea (9), Stramonita
haemastoma (10), Pearls
of M. galloprovincialis (13–
14), Melanopsis
laevigata (15), Rumina
decollate (16), Iberus
marmoratus (17), Fragments
of M. galloprovincialis (18).
Columbia Basin (1855)
Restes de mol.luscs marins i terrestres
1. INTRODUCCIÓ

1.3 Però som nosaltres els únics que pesquem?
1. INTRODUCCIÓ

1.4 I som els únics primats que pesquem?
Long-tailed macaque Macaca fascicularis
Haslam M., et al 2013. PlosOne
1. INTRODUCCIÓ

1.5 Quina ha estat l’evolució de la pesca?
L'explotació dels Recursos Pesquers va ser mes o menys sostenible fins a mitjans del Segle XVIII i
principis del segle XIX, quan amb la Revolució Industrial es van millorar les Tècniques de recol·lecció i
explotació dels recursos i es van detectar els primers símptomes de sobreexplotació en els bancs de
bivalves d'Europa i Nord Amèrica. D’ençà d’aquell moment s'ha produït el col·lapse dels moltes de seves
pesqueres, que no s’ha deixat de produir fins els nostres dies. (MacKenzie et al. 1997).
https://grisdalefamily.wordpress.com
http://news.bbc.co.uk/
Wales, NO England 1850’s
Dublin, Ireland, 1900’s
http://catalogue.nli.ie/
Morecambe Bay, NO England 1850’s
1. INTRODUCCIÓ

http://themihs.com/
Burnham Clam Factory, Florida , USA. 1909
http://mshistorynow.mdah.state.ms.us/
Mississippi , USA. 1875
Florida , USA. 1875
Georgia , USA. 1900’s
http://georgiaseagrant.uga.edu/
http://www.cr.nps.gov/
NJ, USA. 1920
http://www.virginiaplaces.org/
1. INTRODUCCIÓ

El Diccionario Histórico de los Artes de Pesca, 1701-1795 swimswithseals.com; 2005
1. INTRODUCCIÓ

1. INTRODUCCIÓ

2.1 Els oceans són molt grans, llavors on pescar exactament??
2. OCEANOGRAFIA-CONCEPTES BÀSICS

2.2 On trobem les zones més productives?
1. Continental shelf areas cover 15% of ocean area,
but 50% of oceanic primary productivity.
a) Coastal upwelling: Winds moving water along the
shore result in a curl Right or Left (N or S hemisphere)
due to Coriolis effect and Ekman transport.
b) Equatorial upwelling: Recall that the Equatorial
Currents north and south of the equator result in a
transverse ocean currents flowing away from each
other due to the Corialis effect and Ekman transport.
(The net flow of the westward currents are north on
north side of the equator, and south on the south side,
and this water is replaced by deeper water).
2. Upwelling areas
c) Island Mass effects: As currents encounter islands,
deeper nutrient rich water is forced toward the
surface.

Esta relacionades amb
les captures pesqueres.
2.2 On trobem les
zones més
productives?

2.3 Estratificació de la columna d’aigua

2.4 Les condicions ambientals no són cte. Canviien!!
Monthly mean of sea surface water temperature
(SSWT; gray long dash); photoperiod (Photo; gray
line), expressed in number of daylight hours every
24 h; mean values of chlorophyll a (Chl a)
concentration from May 2011 to September 2012
(black line). (Baeta et al., 2016)
Seasonal changes
in gonadal index
(GI, mean, +SE)
and pyloric caeca
index (PCI, mean,
+SE).
Els recursos marins d’adaptan a
aquest canvis tot sincronitzant els
seus cicles reproductius i de
creixament a la dipsoniblitat d’aliment.
•e.g.) Migracions (Reproductives &
almentaries).
•e.g.) inv.coastaners estiu….mortalitats
canvi climatic

http://amser.org/
dabrownstein.com
Walli, A., Teo, S. L., Boustany, A., Farwell, C. J., Williams, T., Dewar, H., ... &
Block, B. A. (2009). Seasonal movements, aggregations and diving behavior of
Atlantic bluefin tuna (Thunnus thynnus) revealed with archival tags. PLoS
One, 4(7), e6151.
2.4 Les condicions ambientals canviien i condicionen la pesca

3. MODALITATS PESQUERES
2. PESCA ARTESANAL
(=SSF)
3. PESCA DE
SUBSISTÈNCIA
4. PESCA RECREATIVA
1. PESCA INDUSTRIAL
MODALITATS PESQUERES

1. PESCA INDUSTRIAL
MODALITATS PESQUERES

1. PESCA INDUSTRIAL (Mediterrani)
1.1 PESCA D’ARROSSEGAMENT (Ròssec)
Com?
• 29% de la flota Catalana (2015)
• 31% del total de captures

On?
Què?
Puig et al. Nature 489, 286–289 (2012)

Especies Objectiu + Bycatch(descartes+venta)
Impacte?

1. PESCA INDUSTRIAL (MED)
1.2 PESCA D’ENCERCLAMENT
• 10% de la flota Catalana (2015)
• 60% del total de captures
Com?

On?
Puig et al. Nature 489, 286–289 (2012)
Què?
•Prohibit < 35 m.
•15 de julio y 15 de noviembre de
cada año, ambos inclusive, podrán
capturarse, calamares, dorades,
seriola i palometa.
•Mai >2% Captures (altres sp)

Especies Objectiu + Bycatch
Impacte?
Alerta!!!
INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ PESQUERA A CATALUNYA

1.3 LONG LINES
• 1% de la flota Catalana sup. &
5% de fons (2015)
• 2.2+1.34 % del total de
captures
Com?
Què?
De fons?

1.3 LONG LINES
Macías et al., 2011 FAO
Bycatch

1.3 GILLNETS
Què?
ghost nets
Today, almost two decades
after the United Nations ban
on driftnets came into force,
more than fifty vessels operate
illegally in the Mediterranean,
seriously affecting cetacean,
shark and sea turtle
populations.

1.3 GILLNETS

2. PESCA ARTESANAL
•traditional fisheries involving fishing households
(as opposed to commercial companies).
•using relatively small amount of capital and
energy.
•relatively small fishing vessels (if any), making
short fishing trips close to shore. (<12 m)
•mainly for local consumption.
• low levels of organization and industrialization
are excluded from some specific fishing rules. For example,
in terms of control (Reg. 1224/2009), vessels less than 10 m in
length are not obliged to keep a logbook of their fishing
operations, and the satellite-based vessel monitoring system
only applies to vessels of 12 m or more.

2. PESCA ARTESANAL (=SSF)
2.1 Nanses
Pagell
Bizanci S.X

2.2 Cadups
Com?

2.2 Gàbies

2.3 Almadraves-arts fixes

2.4 Altres
trammel netting (highest
number of species discarded
and highest number of
species endangered).

ARTESANAL (=SSF) vs. INDUSTRIAL
Captures
consum
huma
Descartes
Captures
per olis,
pinsos etc.
Impacte????

3. PESCA SUBSISTÈNCIA

4. PESCA RECREATIVA
4.1 Pesca des de la costa
4.2 Pesca des d’embarcació
4.3 Pesca submarina
Recreational landings in 2002 account for 4% of total marine fish
landed in the United States.
it affects many of the most-valued overfished species

4. PESCA RECREATIVA
4.1 Pesca des de la costa
Platja Espigó
Roca

4. PESCA RECREATIVA
4.2 Pesca des d’embarcació
Curricà
Volantí

4. PESCA RECREATIVA
4.3 Pesca submarina
major environmental concerns (very selective in
terms of species and/or sizes and high intrinsic
vulnerability of catches)

4. COM FUNCIONA LA GESTIÓ PESQUERA
4. GESTIÓ PESQUERA?? mmmmm……

4.1 Corva de Schaefer

Theoretical relationship between number of fishermen and
catch (above) and catch per fisherman.
4.2 Relació entre Captures i nombre de pescadors

4.3 L’EXEMPLE CLASSICS

0
50
100
150
200
250
300
350
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Tons
Stripped venus clam
0
50
100
150
200
250
300
350
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Tons
Donax clam
4.4 DESAFORTUNADAMENT...
TAMBÉ A CATALUNYA

4.5 ALERTA! Bottom-up vs. Top-down

4.5 ALERTA! Bottom-up vs. Top-down
La dicotomía de fuerzas “top-down” y
“bottom-up” que actúa sobre todas las
especies es la que controla y rige las
comunidades biológicas. Cuando dichas
fuerzas son alteradas se puede producir un
efecto cascada en ambos sentidos.
Ejemplo:
http://www.reefs.com/
Heithaus, MR., et al., 2008. Trends in Ecology & Evolution, 23(4), 202-210.

4.5 ALERTA! Bottom-up vs. Top-down coast off California

4.6 LA IMPORTANCIA DELS REPRODUCTORS

4.7 DIFFERENTS ARTS DE PESCA DIFFERENT SELECTIVITAT D’UNA MATEIXA POBLACIÓ

5. SITUACIÓ I TENDENCIES
5. SITUACIÓ I TENDENCIES

5. SITUACIÓ I TENDENCIA
5. MUNDIAL

5. MUNDIAL

5. CATALUNYA

MOLTES GRÀCIES!!
Marc Baeta Ph.D.
marc.baeta@uab.cat

Introducció a la gestió pesquera seminari00

Introducció a la gestió pesquera seminari00

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Introducció a la gestió pesquera seminari00

Similar to Introducció a la gestió pesquera seminari00 (20)

Introducció a la gestió pesquera seminari00

Editor's Notes