5. RIUS DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
RIU Longitut
(km)
Conca
(km2 )
Cabal medi
(m3/s)
Cabal màxim
(m3/s)
Xúquer 498 21.578 49,22 16.000
Segura 325 19.525 21,59 2.000
Túria 280 6.394 14,75 3.700
Millars 156 4.028 9,06 3.000
Vinalopó 81 1.692 0,85 -
Palància 85 911 0,20 900
Serpis 75 753 2,59 770
Els rius autòctons se caracteritzen per ser rius curts, de cabal irregular i escàs,
conques xicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serralades
pròximes a la costa. Solen presentar grans estiatges que deixen el cabal sec, i
fortes crescudes.
6. RIUS DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
XARXA DE EMBAS SAMENTS DE LA CHJ A LA PROVÍ NCI A DE CASTELLÓ
SI STEMA N OM CABA L PROVÍ NCI A MUNI CI P I Ú S
SÈNIA-MAESTRAT Ulldecona Sèni a Castell ó La Pobla de Benifass à Re g
Maria Cristin a Rmb. Viu da Castell ó L’Alcor a Re g
L’Alcor a Lluce n a Castell ó L’Alcor a Re g
Valbona I y II Valbon a Tero l Valbon a Re g
Balagueras Palomarejas Tero l Rubielos de Mor a Re g
Los Torane s Millars Tero l Albentos a Hidroelèctric
Arenó s Millars Castell ó Campos de Arenós Re g
Cirat Millars Castell ó Montanejos Hidroelèctric
Vallat Millars Castell ó Cirat Hidroelèctric
Ribesalbes Millars Castell ó Vallat-Fanzar a Hidroelèctric
Sichar Millars Castell ó Onda Re g
MILLARS-PLANA DE
CASTELLÓ
Onda Veo Castell ó Alcudia de Ve o Re g
PALÀNCIA-VAL LS Regajo Palanc i a Castell ó Jéric a Re g
9. FACTORS ABIÒTICS (1)
El biòtop és el conjunt format pel medi, el substrat i els
factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. Els
factors abiòtics són factors fisicoquímics que incideixen
sobre el biòtop condicionant les seves característiques.
12. FACTORS ABIÒTICS (4)
Però, com més augmenta la
concentració de matèria
orgànica, més s’incrementa el
ritme del metabolisme d’aquests
bacteris aeròbics, de manera
que poc a poc esgoten l’oxigen
present a l’aigua i que acaba
deixant aigües anòxiques, en
les quals els animals moren
d’asfíxia.
13. FACTORS ABIÒTICS (5)
COMUNIDAD VALENCIANA
La paja del arroz pudre el agua de la
Albufera y mata miles de peces
Los barqueros modifican sus rutas turísticas para evitar las zonas más
contaminadas.
Las Provincias 14/10/2009
14. FACTORS ABIÒTICS (i 6)
Altres paràmetres:
Amoni (NH4
+) Nitrits (NO2
-)
Nitrats (NO3
-) Fosfats (PO4
3-)
Clorurs (Cl-) Sulfats (SO4
2-)
Sòlids en suspensió (SS) Carboni Orgànic Total (TOC)
15. QUALITAT DE L’AIGUA PER A
LA VIDA PISCÍCOLA
La Directiva europea 78/659/CEE, relativa a la protecció i millora de les aigües
per a la vida dels ciprínids, fixa les condicions químiques mínimes que ha de
tenir una aigua per tal que les poblacions d’aquests peixos es puguen
desenvolupar amb normalitat. Aquestes característiques es mostren al gràfic i la
taula següent:
22. VEGETACIÓ DE RIBERA (2)
IMPORTÀNCIA DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA
eutrofia.swf
• Regulen el microclima del riu.
• Asseguren l'estabilitat de les vores.
• Regulen el creixement de macròfites.
• Són un hàbitat ideal per a un gran
nombre d'espècies animals i vegetals.
• Suposen una font d'aliment per a les
espècies que alberguen.
• Actuen com a filtre enfront de
l'entrada de sediments i substàncies
químiques en el llit.
• Compleixen un paper d'acumuladors
d'aigua i sediments.
• Funcionen com a zones de recàrrega
d'aigües subterrànies.
• Posseeixen un gran valor paisatgístic,
recreatiu i cultural.
23. VEGETACIÓ DE RIBERA (3)
Estructura vertical
És complexa i estratificada vertical:
1. Estrat arbòri: és pluriespecífic, però amb
dominància d’una sola espècie planocaducifolia i
molt tancat produint ombres. freixes (Fraxinus
sp.), xops (Populus sp.), oms (Ulmus minor) i
saücs (Salix sp.)
2. Estrat arborescent: format per individus joves
del estrat arbori amb altres brucs (Erica arborea),
tamarius (Tamarix sp.) i altres saücs.
25. VEGETACIÓ DE RIBERA (4)
Estructura vertical
3. Estrat arbustiu: són heliòfils i molt importants en
els clars.
a. En cabals torrencials (protegeix als arbres
dels riuades)
b. En àrees obertes apareixen formant un
perímetre espinós en zones obertes i lluny de
l’aigua: esbarzers (Rubus sp), aranyons
(Prunus spinosa), rosers (Rosa sp.), arç blanc
(Crataegus monogyna)
28. VEGETACIÓ DE RIBERA (6)
Estructura horitzontal
1. Vegetació en contàcte directa amb l’aigua:
Espècies amb grans necessitats hídriques, flexibles i
fàcilment regenerables
2. Vegetació arbòria de aigües freàtiques i accesibles
1
2
31. VEGETACIÓ DE RIBERA (i 9)
Gestió i
recuperació
de la
vegetació
de ribera.
Actuacions
en riberes
32. ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL
L’IHF és un índex
d’avaluació ràpida de
l’heterogeneïtat de l’hàbitat
del llit fluvial.
Es considera ràpid perquè
en poc temps de treball
permet valorar si l’hàbitat
fluvial és molt o poc
heterogeni.
Aquesta valoració de
l’hàbitat ha de ser prèvia a
l’avaluació de la qualitat
biològica de l’aigua
mitjançant els
macroinvertebrats.
IHF (1)
Aquests aspectes són:
1. El grau d’inclusió dels clasts en el substrat.
2. La freqüència de ràpids.
3. La composició del substrat.
4. El règim de velocitats de l’aigua.
5. El percentatge d’ombra sobre el riu.
6. Elements, especialment vegetals, que hi donen heterogeneïtat.
7. La vegetació aquàtica.
37. ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL
IHF (6)
5. Percentatge d’ombra sobre el riu.
6. Elements, especialment vegetals, que hi donen
heterogeneïtat.
38. ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL
IHF (i 7)
7. Vegetació aquàtica.
Plòcon: inclou organismes vegetals
fixats al substrat i que en molts
casos poden estar solts i surant.
39. ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL
IHF (i 7)
7. Vegetació aquàtica.
Pècton: adherits al substrat per la
base, constitueixen un coixí o una
crosta compacta.
40. ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL
IHF (i 7)
7. Vegetació aquàtica.
Fanerògames i charals: Els
espermatòfits (plantes amb llavors)
i les charals són l’únic grup
d'algues verdes macroscòpiques
que viuen en aigües continentals.
44. EN SUPERFÍCIE (2)
patinant en l’aigua
a) b) c) d) e)
Postures de moviment pels insectes damunt de la superfície d’aigua.
Els cercles indiquen el sentit de la deformació de la superfície: en blanc si el menisc
és cap amunt i en negre cap avall.
a) Mesovelia, b) Microvelia, c) Hidrometrica, d) Pyrrhalta i e) Anura.
Figures cortesia de Brian Chan.
59. ESPÈCIES INVASORES 1
Un cañar invasor amenaza con secar pequeños ríos
valencianos. La Conselleria de Medio Ambiente activa un
plan contra la plaga.
VALENCIA, 27 Dic. 2008 (LEVANTE EMT)
64. ESPÈCIES INVASORES 6
Tortuga de Florida (vàries espècies)
Medio Ambiente retira más de 4.500 ejemplares de
Tortuga de Florida de los humedales valencianos
VALENCIA, 17 Mar. 2010 (EUROPA PRESS)
66. ÍNDEX BMWP
Biological Monitoring Working Party
Es basa en la identificació de famílies de macroinvertebrats.
Es calcula d'acord amb la presència o absència dels invertebrats i el
valor indicador de cada una de les famílies.
A cada família se li dóna un valor comprès entre 1 i 10.
El valor 1 correspon a famílies que viuen en aigües molt contaminades i
el 10 a famílies que no toleren la contaminació. La suma dels valors
obtinguts de cada família ens donarà el grau de contaminació en el
punt de mostratge.
És el que majoritàriament es realitza per conèixer l'evolució de l'estat
ecològic d'un ecosistema fluvial
67. BIOINDICADORS (1)
La utilització dels macroinvertebrats com a bioindicadors enfront
d'altres grups d'organismes es basa en els motius següents:
1. Són sensibles a diversos tipus de contaminants, i hi reaccionen
amb rapidesa.
2. Són ubiquistes, abundants i relativament fàcils de recol·lectar i
identificar.
3. Són quasi sempre sedentaris, i representen sovint les condicions
locals.
4. Tenen una vida prou llarga per poder oferir un registre sobre la
qualitat ambiental.
5. Són comunitats molt heterogènies amb representants de
nombrosos grups.
68. BIOINDICADORS (2)
El constitueix un variat nombre de grups faunístics:
1. Turbelaris
2. Anèl·lids
(oligoquets i hirudinis)
3. Mol·luscos
(gasteròpodes i bivalves)
4. Crustacis
(anfípodes, isòpodes i decàpodes)
5. Aràcnids
(àcars)
6. Insectes
(plecòpters, efemeròpters, tricòpters, heteròpters, coleòpters, dípters, megalòpters)
72. On trobar tanta informació?
Per a facilitar l'accés a la majoria de guies
d’identificació, manuals de gestió de
voluntariat o de conservació, càlculs
d'índex, etc. S’ha recopilat tot en una web:
http://caminsdaiguavilafranca.wikispaces.com/
Documents
