Descriu la construcció de la identitat professional a través del servei en la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. EVA GREGORI GIRALT i
JOSÉ LUIS MENÉNDEZ VARELA
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesXavier Rosell
Presentaci� de l'experi�ncia de l'ABP de l'efici�ncia de les bombetes a les sessions de formaci� en pr�ctica reflexiva. (29 de gener de 2007)
Immunoteràpia: “conduint” els limfòcits T més enllà del càncer (... CARTs) University of Barcelona
The document discusses the use of images and partial works from other sources for educational purposes only in a classroom presentation. It states that all images presented are included as necessary citations to illustrate the explanations in this class. The author invokes article 32 of the current Intellectual Property Law regarding the partial use of other works such as images, graphics or other material contained in the slides.
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasUniversity of Barcelona
L’adaptació dels éssers vius als cicles diari i estacional no és un fenomen reactiu, sinó que té lloc per una estructura ben definida anatòmicament i fisiològicament; un rellotge biològic que mesura les hores del dia i les estacions de l’any. Això fa que el nostre cos sigui sorprenentment rítmic en pràcticament totes les seves funcions. El manteniment d’aquest ordre temporal és fonamental per a un bon estat de salut. Tot i això, a la societat actual no sempre es manté aquest ordre, i el resultat és un augment poblacional del risc a emmalaltir. Com es generen els ritmes circadiaris? Com es modifiquen? Els horaris que mantenim, són adequats per a la nostra salut?
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
La nutrició com a eix del nostre manteniment funcional.Reenfocament d'objecti...University of Barcelona
Quan parlem de nutrició, alimentació, dietètica o ciència dels aliments parlem de coses força diferents que sovint es barregen per la forta pressió de la indústria alimentària. La nutrició és una ciència biològica. Evidentment té un component sanitari, però no n’és, ni de bon tros el nucli fonamental. Nodrir-nos és una necessitat biològica que només cal medicalitzar quan hi ha una disfunció. El problema principal de molts és, precisament, aconseguir prou nutrients per poder funcionar sense problemes. Els excessos també comporten problemes, però —com sempre en biologia— cal defugir les explicacions simples dels qui realment no coneixen el metabolisme. Aquesta és la clau.
Els cadells de mamífer aprenem jugant. Per què quan ens fem grans aquest no pot continuar sent un mètode efectiu d’aprenentatge? La gamificació té diferents definicions; nosaltres ens centrarem en la gamificació definida com «l’ús dels elements de disseny de jocs en contextos que no són jocs». Així, hem adaptat el concepte de game-based learning, on la utilització de mecàniques conegudes de jocs, recompenses i normes ens permet plantejar activitats i millorar la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat. Podreu veure de primera mà algunes eines utilitzades a l’Escola d’Infermeria i a la Facultat de Medicina per a l’ensenyament de Bioquímica i Nutrició.
L’origen dels hominoides vivents (gibons, grans simis i humans): aportacions...University of Barcelona
El registre fòssil català és excepcional per diversos motius, però sense cap dubte ho és pel seu registre de primats fòssils del període de temps comprès entre els 13 i els 8 milions d’anys. L’origen i diversificació dels hominoïdeus actuals, compostos pels gibons, els orangutans, els ximpanzés, els goril·les i els humans, segueix sent un problema de difícil solució: un registre fòssil incomplet i l’evolució convergent en són dues grans dificultats. Per fortuna, a Catalunya disposem d’un registre extraordinari que ha fet aportacions clau per al seu coneixement.
Dr. Salvador Moyà-Solà
Els jaciments excepcionals ens donen l'oportunitat de comprendre la biologia del s organismes del passat. Podem reconèixer els seus teixits, apreciar adaptacions úniques al mitjà, estimar la biodiversitat i reconstruir les seves relacions tròfiques. El jaciment de las Hoyas és un laboratori que ens acosta a l'evolució de molts grups biològics que juguen en actualitat un paper clau en els ecosistemes moderns.
Dra. Angela D. Buscalioni
L’ambre és una resina fossilitzada, i és el millor contenidor geològic per preservar organismes petits del passat. En el seu interior no solament es poden trobar les restes d’organismes en tres dimensions, com insectes, aranyes o llangardaixos, sinó que també s’hi poden veure relacions entre ells. Presentarem la manera d’abordar l’estudi pluridisciplinari d’un jaciment d’ambre del Cretaci i del seu contingut fossilífer amb les antigues i noves tecnologies, i veurem la informació que se’n pot extreure i els nous interrogats que ens imposa sobre la vida del passat.
Dr. Xavier Delclòs
More Related Content
Similar to La consideració del servei en la construcció de la identitat professional dels estudiants de nou ingrés en la Facultatde Belles Arts
Experi�ncia ABP: L'efici�ncia de les bombetesXavier Rosell
Presentaci� de l'experi�ncia de l'ABP de l'efici�ncia de les bombetes a les sessions de formaci� en pr�ctica reflexiva. (29 de gener de 2007)
Immunoteràpia: “conduint” els limfòcits T més enllà del càncer (... CARTs) University of Barcelona
The document discusses the use of images and partial works from other sources for educational purposes only in a classroom presentation. It states that all images presented are included as necessary citations to illustrate the explanations in this class. The author invokes article 32 of the current Intellectual Property Law regarding the partial use of other works such as images, graphics or other material contained in the slides.
Els ritmes circadiaris i la seva importància en la salut. Trinitat CambrasUniversity of Barcelona
L’adaptació dels éssers vius als cicles diari i estacional no és un fenomen reactiu, sinó que té lloc per una estructura ben definida anatòmicament i fisiològicament; un rellotge biològic que mesura les hores del dia i les estacions de l’any. Això fa que el nostre cos sigui sorprenentment rítmic en pràcticament totes les seves funcions. El manteniment d’aquest ordre temporal és fonamental per a un bon estat de salut. Tot i això, a la societat actual no sempre es manté aquest ordre, i el resultat és un augment poblacional del risc a emmalaltir. Com es generen els ritmes circadiaris? Com es modifiquen? Els horaris que mantenim, són adequats per a la nostra salut?
Durant la presentació es contestaran les següents preguntes: quin origen tenen i com actuen els antibiòtics? Com els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics? Com els bacteris multiresistents emergeixen i es disseminen? Finalment, quines mesures podem prendre?
La nutrició com a eix del nostre manteniment funcional.Reenfocament d'objecti...University of Barcelona
Quan parlem de nutrició, alimentació, dietètica o ciència dels aliments parlem de coses força diferents que sovint es barregen per la forta pressió de la indústria alimentària. La nutrició és una ciència biològica. Evidentment té un component sanitari, però no n’és, ni de bon tros el nucli fonamental. Nodrir-nos és una necessitat biològica que només cal medicalitzar quan hi ha una disfunció. El problema principal de molts és, precisament, aconseguir prou nutrients per poder funcionar sense problemes. Els excessos també comporten problemes, però —com sempre en biologia— cal defugir les explicacions simples dels qui realment no coneixen el metabolisme. Aquesta és la clau.
Els cadells de mamífer aprenem jugant. Per què quan ens fem grans aquest no pot continuar sent un mètode efectiu d’aprenentatge? La gamificació té diferents definicions; nosaltres ens centrarem en la gamificació definida com «l’ús dels elements de disseny de jocs en contextos que no són jocs». Així, hem adaptat el concepte de game-based learning, on la utilització de mecàniques conegudes de jocs, recompenses i normes ens permet plantejar activitats i millorar la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat. Podreu veure de primera mà algunes eines utilitzades a l’Escola d’Infermeria i a la Facultat de Medicina per a l’ensenyament de Bioquímica i Nutrició.
L’origen dels hominoides vivents (gibons, grans simis i humans): aportacions...University of Barcelona
El registre fòssil català és excepcional per diversos motius, però sense cap dubte ho és pel seu registre de primats fòssils del període de temps comprès entre els 13 i els 8 milions d’anys. L’origen i diversificació dels hominoïdeus actuals, compostos pels gibons, els orangutans, els ximpanzés, els goril·les i els humans, segueix sent un problema de difícil solució: un registre fòssil incomplet i l’evolució convergent en són dues grans dificultats. Per fortuna, a Catalunya disposem d’un registre extraordinari que ha fet aportacions clau per al seu coneixement.
Dr. Salvador Moyà-Solà
Els jaciments excepcionals ens donen l'oportunitat de comprendre la biologia del s organismes del passat. Podem reconèixer els seus teixits, apreciar adaptacions úniques al mitjà, estimar la biodiversitat i reconstruir les seves relacions tròfiques. El jaciment de las Hoyas és un laboratori que ens acosta a l'evolució de molts grups biològics que juguen en actualitat un paper clau en els ecosistemes moderns.
Dra. Angela D. Buscalioni
L’ambre és una resina fossilitzada, i és el millor contenidor geològic per preservar organismes petits del passat. En el seu interior no solament es poden trobar les restes d’organismes en tres dimensions, com insectes, aranyes o llangardaixos, sinó que també s’hi poden veure relacions entre ells. Presentarem la manera d’abordar l’estudi pluridisciplinari d’un jaciment d’ambre del Cretaci i del seu contingut fossilífer amb les antigues i noves tecnologies, i veurem la informació que se’n pot extreure i els nous interrogats que ens imposa sobre la vida del passat.
Dr. Xavier Delclòs
Este documento describe las características de una buena práctica de innovación docente. Explica que una innovación docente debe ser eficaz al conseguir los resultados previstos, eficiente al no requerir más trabajo del profesorado o alumnado, y transferible para poder aplicarse en otras asignaturas. Solo las innovaciones que posean estas tres características podrán consolidarse y generalizarse como buenas prácticas de innovación educativa.
Presentacion de la XVII Trobada de professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat. Prevenció del risc sísmic a Catalunya. Xavier Goula
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
La consideració del servei en la construcció de la identitat professional dels estudiants de nou ingrés en la Facultatde Belles Arts
1. La consideració del servei en la construcció de la
identitat professional dels estudiants de nou
ingrés en la Facultat de Belles Arts
EVA GREGORI GIRALT
JOSÉ LUIS MENÉNDEZ VARELA
2. El projecte
Fase1
Títol, finalitat i objectius
Documentació
Fase2
Títol, finalitat i objectius
Documentació
Antecedents
Fase3
Títol, finalitat i objectius
Documentació
Antecedents
Descripció i discussió
5. Què es treballa?
Reflexió del professional
Resolució de problemes
Gestió de la incertesa
Ús de l’avaluació com un recurs d’aprenentatge
Consolidació del grup
6. Resultats Dades generals
232 projectes Més de 1140 estudiants Taxa d’èxit del 80%
Desplaçament vers l’excel·lència
Proposta pròpia d’un especialista
en art
Ús de la documentació i dels
antecedents per a la millora
Reflexió sobre punts forts i febles
7. L’assignatura
• La situació en els primers semestres
• La finalitat introductòria
• La naturalesa considerada teòrica
El temps
• La dificultat de comprendre la imbricació
entre activitat i temari
• La novetat de la pràctica
• La duració semestral
• La no recuperació del projecte en d’altres
assignatures
• El volum d’estudiants
Aspectes positius i negatius