1. Missió ponent de Menorca
Fet per:
Roger Vargas
Lluíc Camprubí
Gerard Roch
2. Navegació
L’Oceanis 411 Clipper té 12,71 metres de eslora i 3,95 de mànega. Té un
calat de 1,7 metres. 8.55 nusos de velocitat màxima. A continuació hem
incorporat dues imatges del vaixell que il·lustren totes les seves parts i
components:
3. La distancia que separa Barcelona de Ciutadella és de unes 113 milles
nàutiques. Per saber a la velocitat a la que haurem d’anar el nostre grup ha
utilitzat dos paràmetres. Aquests són:
Velocitat màxima del vaixell: Hi ha una formula física que determina la
màxima velocitat que pot assolir un vaixell segons la seva eslora, i va
estretament relacionada amb la resistència que ofereix l’onada de proa.
A partir d’aquesta velocitat, el vaixell només accelerarà si li apliquem una
força suficient com per aixecar la proa de l’aigua i evitar l’onada de proa.
Això només és possible amb una estructura de proa determinada de la
que el nostre vaixell no disposa.
La fórmula és, concretament, l’arrel quadrada de l’eslora del vaixell
multiplicada per 2,5. A la nostra embarcació, amb una eslora de 12.71
metres, li correspon una velocitat màxima de quasi 9 nusos per hora.
Velocitat mínima que ens podem permetre: Hem determinat que, si
volem arribar a Menorca en menys de 24 hores i ens separa de
Ciutadella una distància de 113 milles nàutiques, hem d’anar a una
velocitat mínima superior als 4,7 nusos per hora.
Tenint en compte aquests dos valors, que ens marquen els límits màxims i
mínims de velocitat, el nostre grup ha fet una mitjana entre els dos i hem
establert que una velocitat d’uns 6,8 nusos seria a la vegada assequible i
suficientment ràpida per arribar a l’objectiu en el temps desitjat.
En quant al rumb, al nostre grup hem pensat que una opció prudent seria
seguir el que prenen els vaixells de passatgers que surten de Barcelona amb
rumb a Menorca. És un rumb que surt del port català amb un angle de -35
graus respecte els paral·lel i segueix recte només incorporant petits canvis de
correcció. Finalment, hi ha un canvi de rumb força pronunciat a les
coordenades 39 graus 59’ 44,9’’N 3 graus 46’ 41.0’’ E. Aquest canvi és d’uns
30 graus i deixa la nau amb proa pràcticament cap a l’est, que és on es troba
Ciutadella.
Els pronòstics de vent per dilluns eren de Xaloc (bufa des del nord oest), cosa
que el feia un bon candidat per a la sortida de Barcelona. Tot i així, després
d’analitzar amb cura diferents pronòstic oficials hem vist que els vents serien
massa intensos i hi hauria ones de fins a quatre metres mar endins, de manera
que hem decidit d’aplaçar la sortida fins al dimarts dia 3.
Les previsions per dimarts són molt millors, ja que els vents disminueixen però
el Xaloc es manté. Tot i així, aquesta decisió comporta cert risc ja que es
preveu mal temps per dimarts i dijous, amb onades de fins a 6 metres a
l’arxipèlag Balear.
4. A continuació hi ha un mapa amb el rumb que seguirem i un mapa del vents i
onades per dilluns, en els que basem el nostre aplaçament. Els punts vermells
es corresponen amb aquells que seran objecte d’estudi durant la travessia.
ç
Punt 1
Punt 2
Punt 3
Punt 4
5. Punts d’estudi:
Els valors del disc de Secchi canvien enormement al llarg de l’any, però les
mostres s’han pres tenint en compte que estem a febrer. Veiem que els valors
més petits corresponen amb els punts més propers a les costes. Aquest
fenomen queda explicat més endavant.
També creiem convenient de parlar de la salinitat. Aquest és un paràmetre
variable inclús dins d’un mateix mar, però els factors que el determinen són tant
variats que és impossible preveure’ls (si ha plogut, profunditat, corrents, etc...)
de manera que hem agafat per els quatre punts un valor comú i estàndard que
és producte de la mitjana de diferents valors.
Punt 1
Coordenades: 41°04'24.8"N 2°24'23.4"E:
Batimetria: 1600 metres de profunditat
Disc de Secchi: 5,1 metres de profunditat.
Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.
Fauna i Flora: En aquest punt hi trobem fauna típica del litoral català com ara
la rajada (Raja miraletus), la manta (Mobula mobular), el llenguado (Solea
vulgaris), el peix espasa (Xiphias gladius), la tintorera (Prionace glauca),
l’anguila (Anguilla anguilla), el congre (Conger conger), sardines (Sardina
pilchardus), etc... En aquest punt no hi ha flora ja que els la llum solar no arriba
al fons del mar (on s’haurien d’arrelar les plantes), de manera que només hi
trobem organismes que semblen plantes però no ho són (com ara coralls i
esponges). Si tornéssim cap a la costa, però, segurament trobaríem flora com
ara la Zostera noltii o la Lithophyllum incrustas.
Punt 2
Coordenades: 40°41'00.0"N 2°46'03.5"E
Batimetria:1900 metres de profunditat.
Disc de Secchi: 7 metres. Aquest valor (força alt) s’explica probablement per la
gran distància que hi ha entre aquest punt i la costa més propera, la qual actua
com a elevador per a la matèria inorgànica i permet la producció biològica a la
superfície. Sense costes a la vora, a aquest punt de la superfície no hi arriba
6. matèria inorgànica i, per tant, és impossible la presència de molts
microorganismes i l’aigua és molt transparent.
Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.
Fauna i flora: La fauna d’aquest punt serà previsiblement molt similar a la del
punt 3 per tal com ambdós punts es troben a una distància força gran de la
costa i a mig camí entre l’arxipèlag Balear i la costa catalana. En aquests dos
punts podem trobar sobretot bancs de peix com la sardina (Sardina pilchardus),
la tonyina (Thunnus, cada any venen a l’hivern cap a les aigües templades del
Mediterrani) i peixos de gran envergadura com el peix martell (Sphyrna
zygaena) o inclús i de manera molt excepcional el tauró peregrí (Cetorhinus
maximus). També podem trobar alguna balena o peixos més comuns com ara
el lluç (Merluccius merluccius), etc... Així doncs, només hi ha organismes
pelàgics en aquesta zona.
Per les raons expressades en el punt anterior no hi haurà gens vida vegetal en
aquest punt.
Punt 3
Coordenades: 40°27'34.0"N 3°01'04.1"E
Batimetria: 1570 metres de profunditat
Disc de Secchi: 6,4 metres
Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.
Fauna i flora: Tal com s’ha expressat en l’apartat anterior, la fauna que podem
trobar en els punts 2 i 3 és molt similar. L’única possible diferència podria
trobar-se en el fet que aquest punt es troba més a prop de l’arxipèlag Balear i el
punt 2 de la costa catalana. Aquesta característica distintiva podria fer que en
aquest punt, a part de les espècies anomenades anteriorment també n’hi
haguessin del punt següent, és a dir, d’un ecosistema marí propi de les illes i
de Menorca.
Tampoc hi haurà flora en aquest punt per raons fotòniques i ja explicades.
Punt 4
Coordenades: 40°09'05.0"N 3°29'43.1"E
Batimetria: És molt difícil determinar la batimetria en aquest punt ja que el relleu
submarí és molt escarpat i en poca distància pot haver-hi un augment de la
7. profunditat de 50 metres. Tot i així, els mapes batimètrics ens parlen d’uns
1000-1200 metres de fondària en aquesta zona.
Disc de Secchi: 4,6 metres de profunditat.
Salinitat: 37 grams de sal per litre d’aigua.
Fauna i flora: Òbviament hi ha moltíssima fauna i en aquest punt ja que es
troba en un enclavament proper a Menorca (que conté un gran biodiversitat).
Tot i així, hem hagut de fer una tria de tots els organismes que podem trobar-hi.
Alguns d’ells són el rap (Lophius piscatorius), el peix espasa (Xiphias gladius),
la daurada (Sparus aurata), el sard (Diplodus sardus), el mero (Etinephelus
marginatus), etc... També podem trobar encara algunes espècies de roca, com
certs pops, però no són massa abundants degut a la profunditat. En aquest
punt hi ha sobretot organismes pelàgics, tot i que encara n’hi ha de litorals. En
aquest punt no hi ha flora ja que els la llum solar no arriba al fons del mar (on
s’haurien d’arrelar les plantes), de manera que només hi trobem organismes
que semblen plantes però no ho són (com ara coralls i esponges). Malgrat tot,
si avancem uns quilòmetres cap a la costa podríem arribar a trobar flora diversa
i fins i tot comunitats de posidònia.
Pesca eficient
Aquesta és sens dubte una pregunta complicada i hem hagut de llegir-nos
diverses webs amb diferents opinions i tesis al respecte. Finalment, hem arribat
a la conclusió que l'única pesca realment sostenible (a les illes Balears però
possiblement a molts més llocs) és la que s'entén com a pesca tradicional o
artesanal. La modalitat més estesa per tot l'arxipèlag balear és el tremall amb
les seves diferents variants. Des de fa uns anys que s'ha iniciat un procés per
legislar la pesca. Algunes de les lleis aprovades són les següents
- La pesca està regulada pels governs autonòmic i central, segons es tracti
d'aigües interiors o exteriors respectivament. Les embarcacions dedicades a la
pesca artesanal només poden tenen una eslora d'entre 5 i 9 metres, i no poden
superar les 10 tones ni els 120 CV de potència.
Diverses modalitats artesanals característiques de les Illes Balears es troben
sota una reglamentació específica a causa de la seva importància social,
cultural i econòmica. D'una banda tenim els arts de tirada tradicional: el artet i la
gerretera, arts usats per a la pesca del gerret o caramel; i la jonquillera, per a la
pesca del jonquillo o chanquet. D'altra banda ens trobem amb la Llampuguera,
utilitzada per a la pesca de la llampuga.
Segons la temporada de cada espècie objectiu les espècies que tenen major
importància (en biomassa) de manera general a totes les illessón: llampuga,
sípia, cap roig, rajades, llagosta, moll de roca, escórpora, Déntol, Peguera,
xanguet, gerreti peix llimona
8. A Mallorca té molta importància el jonquillo, tant en l'econòmic com en
biomassa (8,5% de les captures i un 13% dels ingressos bruts totals de la
pesca artesanal de Mallorca)
Una altre de les espècies més importants és la llagosta i representa el 20%
dels ingressos totals de totes les captures, incloent la pesca industrial. També
la llampuga a l'illa de Mallorca és molt apreciada culturalment i les seves
captures representen el 25% i impliquen un 11% dels ingressos totals de la
pesca artesanal a l'illa.
La pesca a Mallorca actualment produeix unes captures de 590 tones i uns
ingressos bruts de primera venda de 5,9 milions d'euros. Pel que fa a l'activitat
pesquera extractiva total, això significa el 18% de les captures i el 28% dels
ingressos bruts de primera venda.
Així doncs, 590 tones anuals són un model de pesca sostenible ja que és
aquell que s'utilitzava antigament abans que les factories de peix flotants
s’ensenyorissin dels bancs mundials.
9. Quadre
Títol:"Marina"
Autor: Miguel Ibarz
Tècnica pictòrica: Acrílic/ Llenç
Data: Quadre de l'any 1976
Podem dir que la geografia costanera de Menorca es divideix en dues zones
clares. La nord és molt abrupte i desigual, però la sud (en la qual es troba la
cala que apareix en el quadre) és molt més planera. Els penyasegats en
aquesta zona són molt més suaus i abunden les cales com la representada.
Majoritàriament el sol és format per roca calcària.
En quant a la diversitat biològica podem detectar organismes representatius
com ara la Daurada (Sparus aurata), que habita les zones fangoses; el Bonítol
o bonito en castellà (Sarda sarda), que viu fins els 200 mts de profunditat;
l'anfós o mero en castellà (Epinephelus marginatus), queviu fins als 200 mts de
profunditat en fons rocosos, o el Llobarro (Dicentrarchus labrax) el qual és molt
cobdiciat per els pescadors.
En el quadre també podem identificar les diferents zones litorals (supralitoral,
mesolitoral i infralitoral).
Supralitoral: zona també
anomenada d’esquitxos i que
mai està del tot coberta d'aigua.
En aquesta zona hi trobem
molts molsudes i animals de
roca. Algunes aus marines
també hi posen els seus nius i
la vegetació és escassa i molt
resistent.
Mesolitoral: zona subjecte a les
mares. En el Mediterrani
aquesta zona és molt reduïda
per causa de la poca intensitat
de les mares. Es una zona que
a vegades es troba submergida
i a vegades no. Hi trobem
organismes que necessiten
aigua per reproduir-se i complir
totes les funcions vitals però
que també tenen la capacitat
d'habitar el medi terrestre
(crancs). Hi ha moltes algues en
aquesta zona.
Infralitoral: zona permanentment submergida. Òbviament
en el quadre no s'aprecia aquesta zona, que comença
just per sota del metre, o dos metres depenent de
l'intesitat de les mares que dicten la zona mesolitoral. Hi
habiten tota classe d'algues, plantes i, en general,
organismes marins.
