CTMA I T7 Estratigrafia 1part 11_12

1. TEMA 7:
ESTRATIGRAFIA
1part
ESTRATIGRAFIA

2. Unitat 7.
Estratigrafia
ÍNDEX
• ELS ESTRATS
• ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES
• AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS:
 CONTINENTALS
 MARINS
 TRANSICIÓ
• LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA I LA CORRELACIÓ
• ENLLAÇOS

3. Unitat 7.
1. ELS ESTRATS Estratigrafia
Un estrat és una capa de roca sedimentària. Es correspon a un episodi de
sedimentació contínua. Límit=superfície d’estratificació=> sup.:Mur /
inf.:Sostre
Unidad 3.
La Psicología dinámica Característiques d’un estrat
• El seu gruix o potència pot mesurar uns quants mil·límetres o de pocs
metres.
• La seva llargada pot fer quilòmetres o uns quants metres.
• El límit de l’estrat ve marcat per: VEURE SEGÜENT DIAPOSITIVA
a) canvis de litologia
b) superfícies d’erosió
c) no sedimentació
d) una fina capa argilosa
• Forma habitual: Tabular. Lateralment, els estrats es van aprimant i
formen tascons.
• Originàriament les capes sedimentàries són horitzontals, les més
antigues són les inferiors i les més modernes es van dipositant al
damunt.
• Informació continguda: fòssils, color, % min. i litològica, estructures
sed.

4. LÍMITS ENTRE ESTRATS:

5. 2. ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES
Són eina important per llegir el passat dels estrats. Definició:”Totes les
característiques megascòpiques i sinsedimentàries de les R. Sedimentàries”.
Pel seu estudi ens basem en el que passa actualment (Principi de l’actualisme).
En distingirem dos tipus:
Estructures de superfície d’estrat: Estructures formades a l’interior
Al Mur o al Sostre. Originals o dels estrats
motlles
• Marca de corrent • Estratificació massiva
• Esquerda de dessecació • Laminació fina
• Empremtes de pluja • Laminació encreuada
• Empremta de cristalls • Granoclassificació
• Empremta d’animals
• Ripples
• Base erosiva

6. 2.1 ESTRUCTURES DE LA SUPERFÍCIE D’ESTRATIFICACIÓ
MARCA DE CORRENT I BASES FORMACIÓ:
EROSIVES
• CAUSA: MOVIMENT D’AIGUA
• PER ARROSSEGAR PEDRES PETITES
SOBRE EL FONS O SOLS PER
EROSIÓ DEL CORRENT
• DEIXEN ESTRIES O SOLCS EN EL
SOSTRE PER L’EROSIÓ DEL
CORRENT
• POSTERIORMENT ES REOMPLEN
DELS SEDIMENTS
• => INDIQUEN DIRECCIÓ DE LA
CORRENT EN EL PASSAT
• DE VEGADES INDIQUEN TAMBÉ EL
SENTIT DE LA CORRENT EN EL
PASSAT

7. EXEMPLES
ACTUALS: ANTIC: EN EL MUR DE GRESOS (ESTAN
INVERTITS)=> VEIEM L’ESTRAT DE SOBRE POSAT
1. VISCÀIA BOCA AVALL. REBEN EL NOM DE MOTLLOS
AFLAUTATS

8. PALEOCANALS (BASES EROSIVES) CAUSATS PER CORRENTS: 1. FIGUERÓ

9. ESQUERDES DE RETRACCIÓ O DESSECACIÓ:
• FORMACIÓ EN
ARGILES
• PRODUÏDES EN
ÈPOCA DE SEQUERA
• DESPRÉS
REOMPLERTES DE
SEDIMENTS
DIVERSOS COM
SORRES, ALTRES
ARGILES,LLIMS O
SALS.
• QUEDEN ELS
MOTLLES

10. ESQUERDES DE DESSECACIÓ:
ACTUALS ANTIGA

11. EMPREMTES DE PLUJA:
MARCA DE GOTES RECENTS
• MARQUES CIRCULARS
• SEMBLEN PETITS CRÀTERS
• AL CAURE GOTES DE
PLUJA SOBRE SUPERFÍCIE
POLSOSA

12. MOTLLES DE CRISTALLS
-DEIXADES PER SALS CRISTAL·LITZADES EN AMBIENT
ÀRID. -DURANT DIAGÈNESI
L’AIGUA DISSOL LA SAL => QUEDEN ELS BUITS.

13. EMPREMTES FÒSSILS:
-MARQUES DEIXADES PER ANIMALS EN EL SEU
DESPLAÇAMENT. -
SOBRE TERRENYS TOUS.
-PERMET RECONÈIXER EL TIPUS D’ANIMAL => TAMBÉ EL
MEDI. -
PETJADES DE VERTEBRATS ES DIUEN ICNITES
PISTA DE CARGOL ACTUAL
ACTUAL: PETJADES D’ OCELL

14. MÉS EMPREMTES:
PISTES ANTIGUES: DE TRILOBITS (CRUZIANA)

15. EMPREMTES MÉS GRANS:
PETJADES DE DINOSAURI: LES MÉS GRANS DEL MON ( 130 cms.)

16. RIPPLES, ARRUGUES O RISSADURES:
• ONDULACIONS SUPERFICIALS
CAUSADES PEL FLUX D’UN MEDI( ACTUALS: ASIMÈTRICS
AIGUA O VENT) QUE ARROSSEGA
SORRA A NO GAIRE VELOCITAT. AGENT : EL VENT
• SÓN LA SUPERFÍCIE DE LA
LAMINACIÓ ENCREUADA (EN
ESTRUCTURES INTERIORS).
• EQUIVALENTS A DUNES PERÒ
MÉS PETITES.
• PODEN SER:
-SIMÈTRIQUES, DEGUT AL CANVI
DE SENTIT CONTINUAT DEL MEDI.
EX. PER ONADES A POCA
FONDÀRIA, PROP DE PLATJA.
-ASIMÈTRIQUES, PER UN FLUX
QUE MANTÉ EL MATEIX SENTIT.
EX. UN RIU.

17. EVOLUCIÓ DELS RIPPLES: A) DINÀMICA DELS ASIMÈTRICS B) RELACIÓ
ENTRE RIPPLES I LAMINACIÓ ENCREUADA

18. RIPPLES ANTICS:A) SIMÈTRICS ( ONATGE)
B) ASIMÈTRICS ( RIU )

19. 2.2 ESTRUCTURES INTERNES:
• ESTRATIFICA-CIÓ
MASSIVA: DINS
D’UN ESTRAT
SENSE CAP
ESTRUCTURA =>
SEDIMENTACIÓ
RÀPIDA

20. CONT. ESTRUCTURES INTERNES
• LAMINACIÓ PLANAR:
• LAMINES FINES(< 1 cm.) I
PARAL·LELES DINS UN ESTRAT
AMB CARACTERÍSTIQUES
DIFERENTS ( COLOR, PETITS
CANVIS LITOLÒGICS ).
• VELOCITAT SEDIMENTACIÓ
LENTA.
• EN LLACS, AIGUAMOLLS...
• ESTRATIFICACIÓ
PLANAR :
• LAMINES > 1 cm.

21. CONT. ESTRUCT. INTERNES
• LAMINACIÓ
ENCREUADA:
• LAMINES NO // ( < 1cm.) A
ESTRATIFICACIÓ
• CAP EL MUR ASIMPTÒTIQUES
• CAP EL SOSTRE OBLIQUES
• S/ ESCAPÇAR PER EROSIÓ HI
HA RIPPLES
• PER FLUX (AIGUA O VENT)
MODERAT
• ESTRATIFICACIÓ
ENCREUADA:
• LAMINES > 1cm.
• DINS DE DUNES

22. CONT. ESTR. INTERNES:
RIPPLES =>

23. CONT. ESTRUC. INTERNES:
• GRANOCLASSIFICACIÓ:
• CANVI GRADUAL DE MIDA DE CLAST =>
AUGMENT CAP A LA PART INFERIOR (
NORMAL) -> EL + FREQÜENT. CAUSA: PER
AVINGUDES => FLUX ALT=> CLASTS GRANS
QUAN FLUX BAIXA => CLASTS + PETITS.
• SI AUGMENT CAP A LA PART SUPERIOR
(INVERSA)

24. BIOTURBACIÓ: GALERIES DE CRUSTACIS (BURROW)
ACTUAL: FENT LA GALERIA I ASPECTE D’AQUESTA, ANTIC: CONJUNT DE GALERIES I UNA ENDURIDA.
JA ENDURIDA PER LES SUBSTÀNCIES DEL CRUSTACI. CAL OBSERVAR LES SIMILITUDS.

25. MÉS BIOTURBACIÓ:
PISTES DE PLANOLITES: GALERIES HORITZONTALS DE
PERFORACIONS: DEGUT A BIVALVES CRUSTACIS EN MOVIMENT( TIPUS DE BURROW ).

26. QÜESTIONARI SOBRE ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES:
A) INDICAR EL NOM
B) LA SEVA FORMACIÓ
EN ELS RIPPLES DIR AGENT QUE ELS PRODUEIX I SI SÓN SIMÈTRICS O
ASIMÈTRICS

27. CONTRAMOTLLO:
EIVISSA
DEL TRIÀSIC

28. ANTIC ANTIC:

29. SOBRE PANTÀ DE SAU:
ROQUES SEDIMENTÀRIES:
CALCÀRIES I GRESOS
ANTIC

30. ZONA AIGUAMOLLS:
ACTUAL : BUJARALOZ AMB ACTUAL O ANTIC?
REOMPLIMENT DE SAL

31. ACTUAL ANTIC : SOSTRE

32. ROCA: GRESOS

33. ACTUAL MANRESA: ANTIC

34. QUIN RELLEU SÓN?A QUIN TIPUS
D’ESTRUCTURA SEDIMENTÀRIA
DONARAN LLOC EN EL FUTUR QUAN
ES CONVERTEIXIN EN ROQUES?
ACTUAL

35. V
O
R
A
M
O
N
T
S
E
R
R
A
T