TS 16

1. Coneguem Creuer Desembocadura
3 Creuer per la Desembocadura
INTRODUCCIÓ
El Delta de l’Ebre és la zona humida més
gran de Catalunya, amb 320 Km
2
de
superfície emergida i gairebé 30 Km
endinsada en el mar. Està situada al sud de
Catalunya prop del límit amb la Comunitat
Valenciana.
La relació riu - mar - terra, en tots els seus
aspectes, és la que ha determinat la gènesi
del Delta. En la seva formació han tingut
gran importància factors dinàmics com
l’onatge o el vent i quasi la total absència de
marees a la Mediterrània.
La variació de l’augment primer i la
disminució en els darrers anys, en la
producció ¡ aportació de sediments per part
del riu al Delta, així com l’acció de l’home
sobre el medi, han estat els condicionadors
d’aquesta gènesi. Cal analitzar doncs, quins
factors són els que han fet disminuir en
aquesta proporció l’aportació de terra al riu
(embassaments, canals, etc.). També
influencia el fet de la disminució del cabal
del riu, que en 50 anys ha suposat uns 100
m
3
/s.
L’inici del Delta fou durant la glaciació
Würmiana fa uns 18.000 anys. En aquell
moment, a causa de les grans extensions
de gel que cobrien la major part d’Europa, el
nivell de la mar es trobava uns 100 m. por
sota del nivell actual. Des d’aleshores hi ha
hagut dues estabilitzacions: la primera fa
uns 8.000 anys, a uns deu metres per sota
del nivell actual del mar, la segona, fa uns
5.000 anys, a uns cinc metres per sota del
nivell actual del mar; fa uns 2.500 anys ja
assolí un nivell semblant a l’actual ¡ s’ha
mantingut sense variacions importants.
En cada estabilització es formà una plana
deltaica, posteriorment submergida por la
transgressió marina, que servia després de
base d’assentament de la següent.

2. Coneguem Creuer Desembocadura
1
Compara aquests dos dibuixos ¡ escriu les diferències que vegis.
DELTA ESTUARI
Busca el significat de: Desembocadura, Sediment ¡ Erosió.
2
Aquí tens un esquema de la conca hidrogràfica del riu Ebre que té aproximadament 88.835
Km
2
.

3. a) Esbrina quin percentatge representa del total de la superfície peninsular (607.107 Km
2
).
b) Pinta de colors diferents les parts que corresponen aproximadament als Cursos Alt, Mitjà
i Baix del riu.
c) Quin procés geològic associes a cadascuna d’aquestes parts?.
Coneguem Creuer Desembocadura
3
Mira aquests dibuixos de la formació i evolució del Delta de l’Ebre.
Configuració aproximada fa Configuració aproximada entre Representació segons el mapa
uns 4.000 anys els segles X – XII de Mercator (1.580)
Representació segons el mapa Delta de l’Ebre (1.860) Delta de l’Ebre (1.923)
de Miguel Marín (1.749)
a) A què corresponen els colors...

4. MARR
Ó
BLAU
VERT
GRIS
b) Quin és l’element que fa créixer la zona de color verd?. Per què?.
c) I l’element que les fa recular? Com?
d) Quin creus què és el tret geològic més característic dels deltes?.
Coneguem Creuer Desembocadura
4
Mira aquesta superposició
d’imatges de l’àrea de la
Desembocadura de l’Ebre del
1.956 fins 1.995. Compara-la
també amb la imatge anterior de
la seqüència corresponent a
l’any 1.923.
Escriu el nom del lloc que
correspon a cada lletra del
mapa.

5. Quants graus s’ha desplaçat la desembocadura ¡ amb quina direcció?
Des de l’any 1.923 al 1.984 entre les dos desembocadures ha aparegut una ¡lla. Quina?.
Segurament podràs veure dos fars. Situa’ls al mapa de dalt. Creus que estan quedat al lloc
adequat?. Què els hi ha passat?.
Dóna la teva opinió sobre el fet d’introduir en un sistema dinàmic (Delta) estructures estàtiques
(far, ponts, dics,...).
Coneguem Creuer Desembocadura
L’Ebre és un dels rius que més llargada ¡ cabal té de tota la Península Ibérica. L’any 1.940
portava 22.000.000 de tones de sediments l’any. En l’actualitat però, la seva conca té 180
embassaments que li retenen el 99 % de sediments.
A
B
C
D
E
F
G

6. 5
a) Mira aquesta taula de descàrrega fluvial. Esbrina
quin cabal d’aigua ¡ quina descàrrega mitjana
tenia el riu a l’any 1.995 seguint la mateixa
proporció que al gràfic.
b) Quantes tones de sediments porta en
l’actualitat?.
c) Quines accions proposaries per evitar aquests
efectes?.
d) Després d’analitzar aquests factors, comenta com poden influir en l’àrea geogràfica del
Delta de l’Ebre.
Coneguem Creuer Desembocadura
Des del punt de vista de la dinàmica marina, els processos més importants a les costes

7. catalanes són els que no succeeixen de forma periòdica. Així l’efecte de les marees, amb
màxims de 20 cm. , és inapreciable per al delta a no ser que s’afegeixin altres elements.
6
Uns dels elements que accentuen l’acció del mar són els temporals de Llevant.
a) De quina direcció venen?.
b) Quins efectes tenen sobre el Delta?.
c) Esbrina el nom d’altres vents de la zona
d) Les onades, el vent ¡ les marees, han afavorit o han perjudicat la formació del Delta?
Raona-ho.
7
a) El mar però proporciona un element principal que és la salinitat. Com condiciona aquest
element els ambients i conreus del Delta?.

8. b) Explica breument en què consisteix la Falca Salina.
Coneguem Creuer Desembocadura
8
Si has vist el riu prop d’Amposta, podràs comparar-lo ara que ets a la desembocadura. Descriu
breument les característiques de les vores del riu (alçada, vegetació,...) a:
AMPOSTA
DESEMBOCADURA
9
A la vora del riu ¡ prop de la desembocadura veuràs unes llacunes.
a) Quin nom tenen?.

9. b) Descriu les seves característiques (profunditat, vegetació, superfície,..).
c) Al seu interior hi ha normalment molts d’ocells, prova d’identificar-ne algun d’ells. Escriu
el seu nom ¡ característiques.
Coneguem Creuer Desembocadura
10
El riu divideix el Delta en dos meitats que a més a més corresponen a dues comarques. Quines
són aquestes comarques?. (Al llarg de l’estada anota tota la informació possible sobre
aquestes comarques –social, política, demogràfica, econòmica, cultural,...-).
11
A part de separar, el riu també uneix. Des de l’antiguitat s’ha aprofitat per al transport
¡ comunicació de l‘interior vers al mar. Escriu al menys tres mitjans de transport que s’han
utilitzat al Delta ¡ la seva funció.
12
Durant el recorregut hi ha un port pesquer. Les barques són totes petites.

10. a) Per què?
b) Quines arts de pesca utilitzen ¡ què capturen?.
c) Coneixes algun altre art de pesca al riu?.
Coneguem Creuer Desembocadura
13
Llegeix detingudament aquest text.
“...les tripulacions van ser reorganitzades ¡ els antics sirgadors, substituïts pels matxos,
passaren com a peons als nous llaüts que eixien de les drassanes ¡ s ‘afegien al tràfec dels
rius.
No fou l’única novetat en un sistema de navegació més vell que l’aigua. Uns mesos després del
viatge del Carlota, es va saber que la vídua Salleres
feia construir una nau portentosa, de tonatge molt
superior al del llaüt més gran, que navegaria com
una fletxa i podria remolcar puntones i xalanes
carregades de lignit.”
(Jesús Moncada. “Camí de Sirga”, Edicions de la
Magrana 1.988)
Esbrina què és el Camí de Sirga, el llaüt, el matxo i
quina funció feien.

11. Fes una recerca sobre la vida ¡ obra de Jesús Moncada.
Fes una traducció (el més fidel possible) d’aquest text a alguna altra llengua (castellà, francès ,
anglès).
14
a) Esbrina quin pendent té el Delta de l’Ebre. (Alçada del terra a Amposta = 3 mts.; alçada
del terra a la desembocadura =5O cm.; distància Amposta - Desembocadura 3O Km.).
b) Mesura el temps emprat en fer el recorregut per la Desembocadura. Esbrina la distància
recorreguda ¡ digues a quina velocitat ha anat el vaixell. Expressa el resultat en m/s,
Km/h i nusos.
Coneguem Creuer Desembocadura
Les dunes són muntanyes de sorra (99 %) no consolidada. Es per tant un ecosistema molt
fràgil i que alhora rep una forta pressió humana.
15
Quins tipus de dunes hi ha ¡ on les situaries del Delta?

12. 16
Esbrina les característiques de les dunes d’acord amb la composició del sòl pel que respecta a:
HUMITAT
MOBILITAT
NUTRIENTS
17
Esbrina el nom d’algunes de les plantes que hi ha a les dunes i els mecanismes que utilitzen
per poder sobreviure. Dibuixa-les.