4. Quines van ser les causes de la Revolució de 1868? La firma del Pacte de Ostende en 1866 entre el Partit Progressista i el Partit Demòcrata, per llevar del tron espanyol a la Reina Isabel II i a la mateixa dinastia Borbó. La Unió Liberal a la mort de O’Donnell en 1867 es va sumar a aquest pacte. L’esclat d’una greu crisis econòmica que va agreujar el descontent de bona part de la burgesia i de les classes populars rurals i urbanes.
5. Què s’havia acordat en el Pacte de Ostende? Que els diferents partits sumarien les seues forces per derrocar a Isabel II, utilitzant tant el pronunciament militar, com la Revolució. Una vegada triomfant la Revolució es formaria un govern provisional de coalició, que prepararia unes eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí. Per tant els partits que obtingueren la majoria, com a reflex de la sobirania nacional, podríem triar la forma de govern futura.
6.
7. On es va decidir finalment el triomf de la Revolució? En un enfrontament entre les tropes del Govern i les tropes dels revolucionaris dirigides pel General Serrano, que van tindre lloc en el Puente de Alcolea(Cordoba) En aquesta batalla van guanyar els sublevats. (28 de Septembre) Com a conseqüència Isabel II que es trobava en San Sebastian es va anar cap el exili. (30 de setembre)
8. Què partits polítics es van integrar finalment en el govern provisional? En el govern provisional van tindre representació només els membres de la Unió Liberal i els Progressistes. En canvi els Demòcrates no van tindre representació. Cap del Govern: General Serrano (Unió Liberal) Ministre de Guerra: General Prim. (Progressista) Ministre de la Governació: Sagasta (Progressista)
9. Què decisions va prendre el govern provisional? CONVOCATÒRIA DE CORTS CONSTITUENTS, per sufragi universal masculí, de tots els espanyols majors de 25 anys.
18. Com es van controlar les Juntes? Per dos mètodes tradicionals: Integrant als seus membres en la direcció dels ajuntaments i diputacions provincials. Utilitzant la força de l’exèrcit quan els seus membres es resistien a entregar les armes i acatar les ordres del govern provisional. Alguns conflictes destacats es van produir en ciutats com Jerez, Cadiz o també Alcoi que en eixa època era ja un nucli industrial molt important.
19. Quina va ser la postura dels Demòcrates davant de les decisions del Govern Provisional? Dins del Partit Demòcrata va haver un debat molt intens sobre la forma de govern o sistema polític que tindria que defendre el Partit: La majoria es va decantar pel Republicanisme, amb un sector majoritari partidari d’una República Federal i altre sector per una República Unitària. Un sector marginal que molt prompte desapareixeria recolzava les mesures del govern provisional. (coneguts per cimbris). Es a dir, es manifestaren a favor de la monarquia
20. Què sistema polític, dons, anava a substituir a la monarquia parlamentària de Isabel II? Tot dependria del resultat de les eleccions per a formar les Corts Constituents: Si en les eleccions guanyaven la Unió Liberal i els Progressistes, que s’havien decidit per la monarquia parlamentaria, aquest seria el sistema polític. Si guanyaven els Demòcrates Republicans seria la República
21. Qui va guanyar les eleccions a Corts Constituents? El partit Progressista i la Unió Liberal que van obtindre 237 diputats. Els republicans van obtindre només 85
22. Per tant que característiques tindria la nova Constitució elaborada en 1869? LA CONSTITUCIÓ DE 1869 establia com a forma de govern la MONARQUIA PARLAMENTARIA. Però establia el principi de la SOBIRANIA NACIONAL. Per tant encara que el Rei mantenia en teoria segons la redacció de la Constitució el mateixos poders que el concedien les anteriors s’entenia que el REI NO PODIA INTERVINDRE EN LA PRESA DE LES DECISIONS POLÍTIQUES, perquè tota la sobirania emanava del poble. La búsqueda d’un Rei que assumira aquest paper de Rei Constitucional seria la principal tasca del govern fins 1870.
23. Què característiques tindrien les Corts? Serien unes Corts Bicamerals: Congrés dels Diputats: Elegit per sufragi universal masculí. Hauria un diputat per cada 40000 habitants. Per tant les províncies amb més població tindrien més representants. Senat. Elegit per sufragi universal indirecte. Però solament podrien ser elegits senadors els majors contribuents o les capacitats La Constitució tenia influència de la belga i sobre tot de la de Estats Units.
24. Què característiques tenia la Constitució en relació a la declaració de drets? Feia una extensa declaració de drets individuals. Entre les novetats, per primera vegada en la història d’Espanya es reconeixia la llibertat de consciència i la llibertat de culte, es a dir, que podries practicar públicament una religió diferent a la catòlica, sense estar fent un delicte.
25. Què problemes va plantejar la búsqueda del nou Rei? No va haver una acord definitiu fins a novembre de 1870. Per tant va ser necessari nomenar un Regent, càrrec que va desenvolupar el General Serrano. Per la seua banda Prim es feia càrrec de la Presidència del Govern.
26. Quins van ser els principals candidats? Espanyols: BaldomeroEspartero, que va renunciar expressament. El duque de Montpensier, casat amb la germana de Isabel II, LluisaFernanda, que desitjava, anhelava el càrrec. Estrangers.Podem destacar a: Leopold de Hollenzollern-Sigmaringen, candidat prussià,(alemany) al qual es va oposar Napoleò III. Encara que es va produir la seua renuncia els francesos van declarar la guerra a Prussia. Guerra Franco-Prussiana (1870-1871)
27. Qui va ser finalment designat per les Corts? AMADEU DE SAVOIA
28. Qui era Amadeu de Savoia? Amadeo de Savoia, que era fill del Rei d’Italia Victor Manuel II, que havia demostrat ser en eixe país un Rei Constitucional respectuós amb les llibertats. Es pensava que el seu fill podia seguir el seu exemple. El seu principal defensor va ser el General Prim. Però el dia en que Amadeu va arribar a Espanya Prim moria víctima d’un atemptat en Madrid. (30 de desembre de 1870). La historiografia no ha resolt encara qui va ser l’instigador de l’assassinat de Prim
30. Què problemes es va trobar Amadeu quan va arribar a Espanya o sorgiren durant el seu Regnat? L’esclat d’una guerra per la independència de Cuba en 1868. L’oposició radical del Carlisme i l’esclat en 1872 de la Tercera Guerra Carlina. L’oposició de bona part dels antics moderats que passaran a defendre el dret al tron del fill d’Isabel II: Alfonso L’oposició radical dels Republicans. La divisió del Partit Progressista. La difusió i cada vegada major influència de les ideologies de moviment obrer: el socialisme i el anarquisme. Les divisions dins de l’exèrcit i la seua negativa a acceptar el poder dels civils.
31. 1.LA GUERRA DE CUBA (1868-1878) La guerra es va iniciar en 1868 amb l’anomenat “Grito de Yara”. Els cubans nascuts en l’illa volien la independència perquè al ser tractats com una colònia no podien comerciar lliurement amb altres països, sobretot els Estats Units i a més els càrrecs polítics i administratius eren ocupats per espanyols. Un altre tema molt debatut era el de l’ eliminació o manteniment de l’esclavitud.
32. 2.LA TERCERA GUERRA CARLINA (1872-1876) En un principi el pretendent carlin, CARLES VII va fer cas de l'estratègia de l’anomenat sector neocatòlic, liderat per CandidoNocedal, format per polítics procedents del partit Moderat. Volien atraure a la causa carlina als antics moderats i per això per primera vegada es presentaren a les eleccions. Però el seu escàs èxit electoral va fer que optara per la sublevació. La Tercera Guerra Carlina esclata en 1872 i dura fins a 1876. El nucli de la Guerra és el País Basc i Navarra.
34. 3. L’OPOSICIÓ DELS MODERATS Els moderats no aconseguiren bons resultats electorals. Però fidels als seus ideals s'oposaren a el Règim de la Constitució de 1869, nascuda d’una revolució i sobretot a la monarquia d’Amadeo de Savoia. Aquest sector va començar a ser liderat pel antic membre de la Unió Liberal Antonio Canovas del Castillo. La seua idea fonamental era la Restauració de la dinastia Borbó, però en la persona del fill d’Isabel II: Alfonso.
35. 4.-L’OPOSICIÓ RADICAL DELS REPUBLICANS Dins del Republicanisme es van separar dos grans opcions: Els Partidaris d’una República Unitària. Els Partidaris d’una República Federal. Encara que aquest sector es va fragmentar entre: Els partidaris d’arribar al poder per la via electoral, liderats per PI I MARGALL. Els partidaris de fer la Revolució, sector anomenat “intransigent” que van signar el Pacte Federal de Tortosa que a més es nodriren amb membres de la nova corrent de pensament anarquista. Va haver intents de alçaments republicans en 1869 i 1872.
36. 5.-LA DIVISIÓ DEL PARTIT PROGRESSITA A LA MORT DE PRIM Es va crear dos corrents polítiques: El Partit Progressista Constitucionalista, dirigit per Sagastaque recolzava als unionistes de Serrano El Partit Progressista Radical, dirigit per Ruiz Zorrilla. El resultat va ser una continua inestabilitat governamental amb sis governs diferents i tres convocatòries electorals.
37. 6.L’ARRIBADA DE L ‘ANARQUISME Gracies a les llibertat concedides en Espanya desprès de la Revolució de 1868 es van introduir noves idees que havien sorgit en Europa: entre elles l’anarquisme. El introductor en Espanya d’aquestes idees va ser un enviat del principal teòric anarquista MijailBakunin: GiussepeFannelli. En 1870 es va celebrar en Barcelona el Primer Congrés Obrer Espanyol, que va fundar la Federació Regional Espanyola dins de la AIT. (Associació Internacional del Treball o I Internacional)
38. Què defensaven els anarquistes? Una societat on desaparegera l’explotació. Una societat sense classes socials i sense Estat. S’oposaven a qualssevol tipus d’organització política i sindical. Pensaven que per aconseguir el seu triomf es tindria que donar una revolució espontània, que es voria afavorida per l’educació dels treballadors i també per l’atemptat terrorista com a mitjà de propaganda. Pensaven que la societat futura s’organitzaria en cooperatives independents sense relació entre elles
39. 6.L’ARRIBADA DEL SOCIALISME. Més tard que els representats anarquistes van arribar a Espanya els enviats de Karl Marx, principal teòric del socialisme. En 1872 degut al trencament de la Primera Internacional va enviar a Espanya al seu gendre Paul Lafargue, que va contactar amb alguns treballadors de Madrid, i on va arrelar la seua ideologia.
40. 7.LA INDISCIPLINA EN L’EXÈRCIT Provocada per la no acceptació de les decisions preses pels civils. Va destacar la insubordinació de l’arma d’artilleria, que no va acceptar el nomenament d’ un General com Capità General del País Basc i van presentar de forma col·lectiva la dimissió. S’oposaven al nomenament perquè deien que el General havia participat en la repressió de la Caserna de San Gil en 1866. El Congrés va mantindre una posició firma i van acceptar la renúncia dels oficials. (febrer de 1873)
41. Què va fer Amadeu I davant de tants problemes? Amadeu I en vista de l’existència de tants problemes als que s’afegien les lluites internes dels membres del Partit Progressista i la Unió Liberal va decidir abdicar. (10 de febrer de 1873) El seu regnat havia durat un poc més de dos anys.
42. QUÈ VA PASSAR ALESHORES? ES VA PROCLAMAR LA I REPÚBLICA ESPANYOLA
