Comentari PAU del museu Guggenheim de Bilbao de Frank O. Gehry.

1. Museu Guggenheim de Bilbao

2. Fitxa tècnica
 Edifici: Museu Guggenheim






de Bilbao.
Autor: Frank O. Gehry
(Toronto, 1929).
Cronologia : 1991-1997.
Tipologia: museu.
Materials: pedra calcària,
vidre i titani.
Estil: desconstructivista.
Localització: Bilbao.

3. Obres del mateix autor:
Dancing Building (1995). Praga

4. Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles (2003)

5. Biografia de l’autor
 Frank O. Gehry va estudiar arquitectura
a la Universitat de Califòrnia del Sud i
Urbanisme a Harvard. L’any 1962 va
fundar la seva pròpia empresa, i molt
aviat els seus projectes van mostrar
una actitud totalment oposada a les
formes del modernisme arquitectònic i
el rebuig dels postulats funcionalistes.
 Al final de la dècada de 1980, la seva arquitectura es vincula a les
teories desconstructivistes i les seves obres desenvolupen un
llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici mateix és
considerat una obra d’art, com si fos una escultura colossal.

6. Descripció formal
de Bilbao
 L’entrada principal  El museu s’amaga darrerela part
del Museu Guggenheimde d’una
 És remarcable especialment la vidriera
ofereix
escalinata descendent que salvavisió exterior existent
posterior del vestíbul,una el desnivell creada a
realçada per una
dos tipus terrassa
en relació amb marquesinaAmb això, l’arquitectei
la partir de que fa de de volums
plaça.
impressionant
aconsegueix crear una visió global del els ortogonals,
que descansa en interconnectats:pedra colossal.
columna de conjunt en lloc
de prioritzar un punt recoberts de pedra calcària, i els
focal dominant.
corbats i retorçats, recoberts de
làmines de titani. Tots aquests
elements es combinen i s’uneixen
a través dels murs a manera de
cortina de vidre que dóna
transparència al museu i relaciona
l’exterior i l’interior.

7.  L’interior es vertebra
a partir de l’enorme
vestíbul de 50 m.
d’alçada, al voltant
del qual s’articulen
els tres nivells de
sales
expositives,
connectades
per
mitjà de passarel·les
curvilínies, ascensors
envidrats i torres
d’escales.

8.  La superfície d’exposicions, amb un total d’11.000 m²,
es distribueix en dinou galeries: deu de planta
ortogonal i nou de planta irregular, en
correspondència totes amb les formes destacades a
l’exterior.

9.  La més espectacular és la sala gran, o sala del peix, de 30 m
d’ample i 130 de llarg, l’espai de la qual, lliure de columnes, la fa
apta per a l’exposició de peces de grans dimensions. Gairebé
totes les sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de
claraboies.
Richard Serra: La materia del
tiempo

10. Entorn i integració urbanística
 El museu s’aixeca en una de les ribes de la ria del Nerbion, 16 m
per sota de la cota de l’eixample de la ciutat. Aquesta diferencia
permet que, malgrat el 50 m d’alçada, l’edifici no sobrepassi
l’alçada de les construccions circumdants.

11.  La seva construcció no solament ha servit com
a eix vertebrador de la urbanització de la zona
on es troba, sinó que ha aconseguit una
integració urbanística total en l’entorn. Això
s’ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex
en l’aigua i al color metàl·lic dels seus murs,
que combinen perfectament amb la tonalitat
del cel i l’atmosfera de Bilbao. Actualment, el
Museu Guggenheim ha esdevingut una imatge
característica de la ciutat.

12. Funció, contingut i significat
 El Museu Guggenheim de Bilbao
Christian Boltanski:
Humans
és un dels museus que la
fundació
Solomon
R.
Guggenheim té al món. La seva
funció principal és exposar a les
seves
sales
qualsevol
manifestació
artística
de
qualsevol format, a partir d’un
fons propi i de les exposicions
temporals itinerants en el
circuit de museus de la
fundació.

13.  Vistes des del riu, les seves formes orgàniques ha estant
identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a
la tradició portuària de la ciutat. Seguint el símil marítim, els
panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin
l’escata d’un peix.

14. Models i influències
 L’obra de Frank Gerhy es
vincula
a
les
teories
desconstructivistes del filòsof
Jacques Derrida al final dels
anys vuitanta. En arquitectura,
aquest moviment se centra
principalment
en
la
fragmentació de la forma, que
explora els desequilibris de la
geometria.

15. Models i influències
 Aquesta voluntat d’experimentació
formal té també com a referent el
moviment constructivista, sorgit a
Rússia a mitjan dècada de 1910, i
que té com a construcció més
representativa el Monument a la
Tercera Internacional de Vladimir
Tatlin.
 Frank
Gehry va utilitzar un
programa
de
simulació
per
ordinador per calcular l’estructura
de l’edifici, i així, a partir dels
avenços tecnològics, va obrir noves
portes a l’arquitectura.