32 arquitectura . xx

1,485 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,485
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
131
Actions
Shares
0
Downloads
56
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

32 arquitectura . xx

  1. 1. ARQUITECTURA DEL SEGLE XX Racionalisme i Funcionalisme Arquitectura orgànica Arquitectura dels gratacels Neo-expressionisme institut montsacopa. olot
  2. 2. SULLIVAN I EL FUNCIONALISME AMERICÀ Auditori de Chicago.  Façana i Auditori  A Façana del Palau Ruccellai, Florència. Alberti, 1446
  3. 3. SULLIVAN i EL FUNCIONALISME AMERICÀ Detall de l’ornamentació  Merchants National Bank de Grennel, Iowa  Magatzems Carson, Pirie & Scott 
  4. 4. CAP EL RACIONALISME EUROPEU Adolf Loos, Residencia i comerç Goldman &Salatch  a Viena, 1909-1911 i Vil·la Steiner,  1910 J. M. Olbrich, Torre del matrimoni a la Matildenhohe de Darmstadt, 1908
  5. 5. RACIONALISME EUROPEU Peter Behrens, Fàbrica de turbines AEG a Berlín, 1909 A. Perret, Església de Notre Dame du Raincy, París, 1924
  6. 6. EDIFICI BAUHAUS A DESSAU. Walter Gropius, 1926 Axonometria Planta
  7. 7. EDIFICI DEL BAUHAUS Mur cortina de l’estudi
  8. 8. EDIFICI DEL BAUHAUS
  9. 9. EDIFICI DEL BAUHAUS Edifici de vivendes
  10. 10. FACTORIA FAGUS, Alfeld. W. Gropius i H. Meyer. 1911-1913
  11. 11. PAVELLÓ ALEMANY*. Barcelona. Mies van der Rohe, 1929 Menys és més : actualització del classicisme adaptat al llenguatge contemporani
  12. 12. PLANTA i INTERIOR DEL PAVELLÓ ALEMANY
  13. 14. Vestíbul d’entrada Interior i cadira BARCELONA
  14. 15. Escultura de Georg Kolbe
  15. 17. FRANSWORTH HOUSE , Illinois. MIES VAN DER ROHE , 1946-50.
  16. 19. SEAGRAM BUILDING + Philip Johnson, Chicago,1954-1948
  17. 20. Dissenys Bauhaus M. Breuer, cadira M. Brandt, teteres Rittwegwr i Tümpel, penjador de coladors de tè
  18. 21. Dissenys Bauhaus M. Brandt, làmpades Taula i cadira plegables, desconegut
  19. 23. VILLE SAVOIE, Poissy. Ch-E. Jeanneret LE CORBUSIER, 1929  Axonometria Planta 
  20. 24. VILLE SAVOIE Pilotis Formes cúbiques i modulars A manera de loggia moderna Finestres apaisades La Chaiselongue
  21. 25. VILLE SAVOIE
  22. 26. UNITAT D’HABITACIÓ, Marsella. LE CORBUSIER, 1952
  23. 27. NOTRE-DAME-DU-HAUT, Ronchamp. LE CORBUSIER, 1950-1955
  24. 28. LE CORBUSIER: MODULOR (1950) Le Corbusier publica, el 1950, el seu modulor on proposa la mesura dels elements arquitectònics (portes, alçades, espais...) en funció del cos humà. Fixa´t com el melic: assenyala la meitat justa de la nostra alçada; per altra banda, el cos queda dividit en cinc parts exactes i, així, estableix un sistema de relació entre el tot i les parts.
  25. 29. CASA ROBIE – 41 anys Aquesta construcció (1908-1910), a South Woodlawn, Chicago, és paradigmàtica de l’anomenada casa de la praderia . Implica una gran innovació espacial però també una gran solidesa constructiva. La planta és oberta i la xemeneia esdevé el nucli entorn del qual s’estructura tota la planta. És damunt un podi alt i la distribució dels volums n’accentua l ’horitzontalitat. Wright era un entusiasta de les noves tecnologies, i adaptà els nous ARQUITECTURA ORGÀNICA. F. L. Wright sistemes de calefacció central, llum elèctrica i un encara rudimentari aire condicionat, a diferència de molts arquitectes del corrent Arts & Crafts.
  26. 30. Secció de la Casa de la Cascada a Run Bear, Pennsilvània, o casa Kaufmann L'alçat permet d’apreciar clarament els tres nivells de construcció de la casa. El punt de coordinació de les complexes capes horitzontals és la torre de pedra natural amb el grup central de la xemeneia. LA CASA KAUFMAN * , 70 anys
  27. 31. La Casa Kaufmann o Casa de la Cascada està situada als boscos de Pennsilvània, damunt d’una roca sobre una cascada natural. És edificada en voladís i construïda en tres nivells, que li permet d’adaptar-se als desnivells del terreny. L’eix vertical, que neix els voladissos horitzontals i asimètrics de formigó armat, és la xemeneia, feta de pedra natural i aixecada des de la roca. Les façanes de les terrasses i de la sala principal són de vidre, element que permet la il·luminació i unifica l’interior amb la natura. S’accedeix a la Casa a través d’un pont i les rampes o les escales permeten comunicar els diferents nivells de terrasses. L’orientació respecte al sol és l’adequada, i la planta interior és lliure.
  28. 34. HOTEL IMPERIAL , Tòquio – 55 anys PLANTA DE L’HOTEL Construït entre el 1916 i el 1922, aquest edifici presenta a la planta la influència que els elements culturals autòctons exercien en l’obra de Wright. Del 1916 al 1922 Wright sojornà al Japó, on realitzà aquest hotel (concretament a Tòquio), que realitzà amb decoració d’estil precolombí. Estava perfectament preparat contra els terratrèmols, tal com es demostrà el 1923.
  29. 36. MUSEU SOLOMON R. GUGGENHEIM (Nova York) – 92 anys EXTERIOR DEL MUSEU Aquest edifici de Nova York (1956-1959) és d’una gran plasticitat gràcies al formigó; la forma fa que sembli invertit i estava destinat a guardar la col·lecció de Solomon R. Guggenheim, mecenes de l’art contemporani. INTERIOR DEL MUSEU La forma helicoïdal de la planta permet de seguir el recorregut de les exposicions sense obstacles a través de les rampes, amb una concepció d’espai obert, suau i sense límits
  30. 38. EDIFICI PIRELLI, Milà. Pier Luigi Nervi, 1956-1959 Propi de l’arquitectura de postguerra. Estil internacional, postmodern . L’edifici Pirelli, realitzat per Pier Luigi Nervi en col·laboració amb l’estudi d’arquitectura de G. Ponti, és un bloc d’oficines de més de trenta plantes, encarregat per la companyia de cautxú Pirelli. És elegant i bo de veure. L’estructura es basa en dos murs diafragma de formigó armat que ocupen tota l’amplada de l’edifici i que minven de dimensions a mesura que s’eleven. Al voltant seu, hi ha la façana de G. Ponti, dissenyada en un sentit clàssic, d’una forma molt diferent de la que tenen les del mur cortina, amb la seva repetició arbitrària. La torre Pirelli, introduint plans oblics, trenca amb la forma de paral·lelepípede. Es convertí en un dels símbols de la qualitat i l’elegància del nou disseny italià. La fama de Nervi es deu a aquest edifici i als dos palaus d’esports per als Jocs Olímpics de Roma, magnífiques gestes de formigó armat.
  31. 39. PALAZZO DELLO SPORT , Roma. N ervi i V itellozzi , 1957 Construït amb vista als Jocs Olímpics d’aquesta ciutat, té cabuda per a uns cinc mil espectadors: El pes de la cúpula, de 60 metres de diàmetre, el suporten trenta-sis puntals inclinats en forma de Y que descansen en un anell de formigó armat a terra. La coberta és feta amb làmines de formigó armat; la cúpula, nervada, acaba en ondulacions i façana vidrada. L’edifici té vuit entrades. En aquesta construcció coincideixen brillants aportacions tecnològiques amb peces neo-monumentals.
  32. 40. Palau Sant Jordi. BCN Isozaki
  33. 41. TORRE VELASCA , Milà. GRUP BBPR (BANFI, BELGIOJOSO, PERESSUTI I ROGERS) , 1958 Aquest enorme gratacel rectangular de 90 metres d’alçària es va construir per instal · lar-hi oficines. En sobresurten les últimes sis plantes, recolzades sobre cartel·les i destinades a apartaments. Aquest aspecte li dóna un perfil inequívocament modern. Per la referència que s’hi fa a les torres del Renaixement florentí, alguns arquitectes hi veien un historicisme incompatible amb la modernitat.
  34. 42. SEU DEL PALAU DE CONGRESSOS DE BRASÍLIA . OSCAR NIEMEYER , 1958 Aquesta obra, situada a la plaça dels Tres Poders, a Brasília, és del. La planificació de la nova capital del Brasil, Brasília, va ser obra de Lucio Costa. El Palau de Congressos s’aixeca com un punt de fuga al terme d’un eix monumental de sis quilòmetres de longitud
  35. 43. ÒPERA DE SYDNEY , S ydney. J ØRN UTZON (1957-1973) És una construcció sorprenent per la concepció tècnica tan moderna que ofereix i per la força expressiva de les cobertes en forma de veles inflades que dominen la zona del port. Al gener del 1957, Utzon obtingué el primer premi del concurs de projectes convocat per construir l’òpera de Sydney. Utzon, tot i haver-hi presentat uns esbossos, guanyà per la força conceptual de les seves idees. L’estructura la realitzà entre el 1963 i el 1966; posteriorment, però, abandonà la direcció de l’obra per culpa dels canvis i dels retards tan espaiats que la van afectar. Ell només admetia ser responsable de l’exterior de l’edifici, que va tardar catorze anys a acabar-se, amb un pressupost deu vegades superior a l’inicial.
  36. 45. La construcció consta d’un podi de tres pisos, que en constitueix la base o suport, i de les cobertes enormes de diferents mides. Els materials principals són el formigó armat i pretensat, el vidre, la ceràmica i el granit. Les parts més importants són dues sales principals, una per a òpera i l’altra per a concerts, un cinema (en principi, havia de ser un teatre) i un restaurant. El color del podi, accentuat pel revestiment de plaques de granit, és més fosc que el de les cobertes, fetes de làmines que s’eleven a una altura de seixanta metres i que consisteixen en nervis de formigó desplegats en forma de ventall. La forma de les closques de la coberta va plantejar greus problemes d’acústica a l’interior, que exigí diversos canvis i féu reduir el nombre d’espectadors de les sales. El valor més important de l’obra és en la força plàstica i en el simbolisme, aspecte propi de l’ arquitectura orgànica i neoexpressionista. Lluny del racionalisme arquitectònic, l’arquitecte donà prioritat a l’aspecte exterior enfront de la funcionalitat interior. Els projectes d’Utzon es caracteritzen per uns principis conceptuals molt clars que generen solucions senzilles i que creen sovint un seguit d’objectes relacionats, per la qual cosa es podria qualificar la seva arquitectura d’additiva.
  37. 46. ACCÉS I PODI El podi consta de tres pisos connectats per una escalinata ben generosa. Dintre del podi amb estructura de formigó hi ha les instal·lacions auxiliars (cuines, oficines, etc.). Els espais principals (sales de música, vestíbuls...) hi són al damunt, fet que permet gaudir d’una bona vista del port . El revestiment del podi és fet de plaques de granit que contrasten amb les làmines de la coberta, revestides de rajoles ceràmiques esmaltades de blanc A partir de mitjan segle XX, tot i que el funcionalisme es trobava en plena vigència, s’observa una tendència a construir edificis singulars i que fossin emblemàtics d’una ciutat que, així, seria capaç d’atraure l’atenció de futurs visitants. Aquests plantejaments es poden relacionar amb l’obra de Wright i la seva concepció dels edificis com a formes orgàniques. La figura europea més representativa d’aquest organicisme desenvolupat entre els anys 1950 i 1970 és el finès Alvar Aalto (1898-1976), la influència del qual és evident en l’obra d’Utzon analitzada aquí. En la mateixa línia hi ha també l’arquitecte d’origen finlandès Eero Saarinen, que utilitza formes corbes a la manera de grans organismes vius.
  38. 47. REVESTIMENT CERÀMIC Les rajoles mats i brillants estan col·locades de manera que accentuen el caràcter radial de l’edifici i brillen al sol com si fossin les escates d’un peix
  39. 48. SUPERFÍCIES VIDRIADES Els extrems oberts de les «closques» es tanquen mitjançant plafons de vidre   CLOSQUES LAMINADES Les làmines són fetes d’elements de formigó. Els nervis prefabricats, en forma de Y , es van unint de forma radial, recolzats sobre els pedestals de la base. Es connecten amb barnilles d’acer pretensat i s’enganxen als extrems en unes bigues de formigó.
  40. 49. INTERIOR La sala de concerts principal és dins de la closca més gran. Té una capacitat per a 2.900 espectadors. Es va haver de cobrir amb plafons de fusta contraplacada per modificar el temps de reverberació. Els plafons de plàstic sobre l’escenari es poden apujar i abaixar i serveixen de superfícies de reflexió i projecció del so.
  41. 51. Golden Gate. St. Francisco. 1933-37. 227 m. Alçada 6 carrils d’amplada.
  42. 52. CASA DE CULTURA D ’ HÈLSINKI - T ERMINAL DE PASSATGERS ALVAR AALTO , 1955-1958; DE LA TWA . AEROPORT KENNEDY . EERO SAARINEN , 1956-1962  Construïda entre el 1956 i el 1962, aquesta terminal té el sostre format per quatre voltes espectacularment tallades cadascuna de les quals recolza en dos punts; a més, les puntes en què acaben són al centre de la nau. La majestuosa coberta exterior en forma d’ocell és, conscientment o no, una metàfora dels vols amb avió.  Aquest edifici, construït entre el 1955 i el 1958 per encàrrec d’uns sindicats, el formen una gran sala i un bloc d’oficines. La paret posterior de la sala segueix la línia de les butaques. Gràcies als petits maons quadrats Aalto aconseguí de donar una forma convexa molt exacta als murs.
  43. 53. Guggenheim Bilbao.* Frank O. Gehry 1.-DOCUMENTACIÓ GENERAL Títol: Museu Guggenheim de Bilbao Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929) Cronologia: 1991-1997 Estil: Deconstructivista Tipologia: museu Materials: Pedra calcària, vidre i titani Localització: Bilbao Context: Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. En 1962 va fundar la seva pròpia empresa en la qual molt aviat la seva obra va mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic, rebutjant postulats funcionalistes com “la forma segueix a la funció”. A finals dels vuitanta la seva arquitectura es vincula a les teories deconstructivistes desembocant en un llenguatge expressiu molt personal que considera al propi edifici una obra d'art, com si fos una escultura. 2. ANÀLISI FORMAL L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.
  44. 54. L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant. L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA El colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat. La seva construcció no només ha servit com a eix vertebrador en la urbanització de la zona, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en el seu entorn, gràcies al seu atractiu reflex en les aigües i el color metàl·lic dels seus murs d'acord amb la tonalitat atmosfèrica del lloc. En l'actualitat, el museu és, sens dubte, imatge essencial de la ciutat bilbaïna.
  45. 55. 3. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu. Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants pannells de l'exterior recorden a les escames d'un peix. MODELS I INFLUÈNCIES POSTERIORS Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacte mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.
  46. 56. Guggenheim Bilbao <ul><li>1r pis </li></ul><ul><li>2n pis </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li> 3r pis </li></ul>
  47. 57. Guggenheim Bilbao Alçat nord Alçat sud Alçat est Alçat oest
  48. 63. Nova arquitectura Edifici Forum. Jacques Herzog
  49. 64. Edifici AGBAR. Jean Nouvel Torre Telefònica. Enric Massip Bosch
  50. 65. Hotel Vela. Ricard Bofill Torre Foster. La Defensa, París
  51. 67. Cocon Tower. Toquio Catedral del Crist de la llum. Oakland
  52. 68. Torres KIO. Madrid
  53. 69. Intervencions en perifèria urbana. Serveis públics i infraestructures. Sta. Coloma de Gramenet

×