Gaudí: La pedrera

11,196 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
4 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
11,196
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,611
Actions
Shares
0
Downloads
239
Comments
1
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Gaudí: La pedrera

  1. 1. Casa Milà – La Pedrera Documentació general Catalogació: Autor: Antoni Gaudí (1752-1926) Nom de l’edifici: Casa Milà (o La Pedrera) Cronologia: 1907-1910 Localització: Barcelona Estil: modernisme Anàlisi material Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro Sistema constructiu: amb nous materialsL’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO"Patrimoni de la Humanitat"
  2. 2. Context històricCatalunya va viure lúltim terç del XIX una gran renovació cultural, reflecti-da sobre tot en la literatura, la música, les arts plàstiques i larquitectura.Tot plegat formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valorscatalans, juntament al creixement de Barcelona per la indústria i el comerçLaparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que sestengué atots els àmbits.El 1888 Barcelona organitzà la primera Exposició Universal dEspanya. LAjuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que varen convertir Barcelona en una gran ciutat europea. Els anys de construcció de la casa Milà es va produir a Barcelona una crisi que va afectar a la situació política general i a la societat catalana en particular. Fou la de 1909.
  3. 3. Barcelona va créixer en població i extensió, sobre tot a començament delsegle XX. Laprovació del pla urbanístic de Cerdà (1859) unia el nucliantic de la ciutat amb els municipis dels voltants. Així va néixer el passeigde Gràcia que anava del casc antic al municipi de Gràcia. Aquest passeig esconvertí en la principal arteria de la ciutat, triada per la burgesia perconstruir-hi les seves residències. Aquesta via el 1905 ja estava llavordadai il·luminada i hi varen començar a circular els principals mitjans detransport.
  4. 4. Pla Cerdà, aprovat el 1859. Consistia en una gran ret de carrersperpendiculars i paral·lels, on les illes tenien els angles tallats, formantxamfrans.
  5. 5. Pere Milà era un important home de negocis de laburgesia catalana. Juntament amb la seva donaRoser Segimon, encarregaren a Gaudí que projectésla seva casa en un terreny que havien comprat en unacantonada del passeig de Gràcia. El Sr. Milà haviaquedat enlluernat per lobra que Gaudí estava fent ala Casa Batlló.
  6. 6. La maçana de la discòrdiaCasa Lleó Morera Casa Amatller Casa BatllóDomenech i Puig i Cadafalch GaudíMontaner
  7. 7. Influències rebudes per Gaudíal llarg de la seva vida
  8. 8. Construcció de la Casa MilàPrimer plànol dissenyat per Gaudí el 1906
  9. 9. Anàlisi formal http://www.lapedreraeducacio.org/cat/index.htm
  10. 10. Elements de suport i suportats Els materials són la pedra i el maó combinats amb el ferro (bigues de sostres i terres). També la ceràmica com a decoració.Tot el pes de ledifici se sustenta en un senzill ienginyós entramat de pilars, columnes i bigues.Això permet distribuir lliurement cada planta.Aquests es recolzen en pilars i jàsseres (biguesque en sostenen altres).(Veure pàg. web anterior)
  11. 11. La façana és una estructura autònomaconnectada a l’edifici amb bigues itirants de ferro.A les golfes l’estructura està formadaper arcs catenaris de maó.
  12. 12. Espai exterior i interiorLedifici és format perdues cases adossades Passeig deamb accés independent, Gràciaque sorganitzen alsvoltant de dos patis queproporcionen aire i llumals diferents espaisinteriors.Té dues façanes. entrada principal entrada Provença pati circular pati ovoide Carrer de Provença
  13. 13. La façana és completament ondulada per la qual cosa dóna la sensació de movimentconstant, ja que, degut als les entrades i sortides de les seves ones es percep diferenten moments diferents, segons la llum. El que es veu és pedra i ferro als balcons,juntament amb ceràmica en llocs concrets. Portes, finestres i balcons segueixen el ritme ondulant de tota la façana, la qual és independent del cos de l’edifici.
  14. 14. Les finestres són totes de diferent mida, fent-se més petites a mesura que els pis és més elevat, degut a l’augment de la intensitat de la llum. Ritme marcat per l’horitzontalitat Pedra calcària del Façana contínua, Garraf i de eludeix angles Vilafranca. característics de les cantonades barceloninesÉs com una escultura abstracta monumental
  15. 15. Àtic fet d’arcs Golfes parabòlics i amb recobert amb terrat tessel.les de ceràmica blanca Cinc pisos Pis nomenat Principal (pels Entresòl senyors Milà)Planta baixa Garatge, anticipat a l’època Baranes de ferro forjat amb formes orgàniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines
  16. 16. Entrada del xamfrà
  17. 17. L’edifici té dos celoberts que aportenventilació i llum natural a l’interiorAl seu voltant s’articula la distribució de lesplantes, compartimentades de manerairregular, produint-se habitatges amb cambrespoligonals. El mobiliari s’hi hagué d’adaptar.
  18. 18. Els patis de la Pedrera
  19. 19. Escala principal, que donava accés al pisde la família Milà. Columnes de pedra ioriginals capitells recorden formesnaturals, i els sostres, ondulats,recorden l’interior d’una cova. Parets isostres estan pintats amb motiusvegetals (florals)
  20. 20. L’ESPAI GAUDÍ amb exposició permanent on es presenta el context històric i biogràfic de GaudíLa sevaconstrucció esbasa en 270arcs catenarisde maó pla dediferent alçadaper així nohaverd’utilitzarbigues Arcs catenaris: forma de cadena suspesa pels extrems i girada al revés. Les càrregues es reparteixen per igual sent l’arc una estructura resistent per ella mateixa.
  21. 21. Les golfes formen una planta continuada,sense columnes ni parets. Els arcsgeneren un canvi de l’espai constant, isemblen inspirats en les costelles d’ungran animal o d’un vaixell, o l’interiord’una cova.
  22. 22. El terrat, esglaonat Coronació en forma de creuen diferents nivells Sortides d’escales formes helicoïdals Xemeneies i que recorden obertures de grans ventilació cristal·litzacions volcàniques Bosc de formes màgiques que en algun moment poden recordar el conjunt de peces d’un escaquer o un exercit de guerrers medievals.
  23. 23. La planta és lliure, perquè l’edifici s’aguanta sobre pilars i jàsseres, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega. Els habitatges tenen cambres poligonals, cosa que obliga a moblar-los amb mobles adaptats a cada espai, dissenyats pel mateix Gaudí. (Veure “El pis de la Pedrera”)Ledifici no té la característica escala deveïns, de tal manera que només es pot accedirals habitatges mitjançant lascensor o per lesescales de servei
  24. 24. InterpretacióÉs el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. Per evitar qualsevolnoció d’uniformitat prescindí de la línia recta, cosa que li dóna aquest aspectesinuós, ple de moviment, com si s’hagués modelat en argila. La façana éscompletament ondulada, recordant un mar de pedra que dóna la sensació demoviment constant, ja que, degut a les entrades i sortides de les seves ones espercep diferent en moments diferents, segons la llum. Se la considera unafaçana orgànica, amb gran poder evocador, que ha donant lloc a moltesinterpretacions. Per a molts és com una escultura gegant. La seva forma ondulant pot recordar l’onatge del mar Mediterrani o evocar una naturalesa de muntanyes, de penya- segats o de roques erosionades, dunes del desert… També una gran escultura abstracta
  25. 25. Les dunes del desert, les ones del mar…
  26. 26. Imatges de la Capadocia, Turquia
  27. 27. La Pedrera va ser l’última obra civil de Gaudí. La influència del món naturales troba pràcticament en totes les seves obres, però fou en la Casa Milà onaquesta es plasmà més clarament. En ella hi trobem la mutabilitat i perfeccióde la natura, com hem vist, juntament amb la tècnica més avançada i lallibertat estètica més atrevida.Gaudí va fer un edifici totalment ondulat, que palpita com un ésser viu, que esconvertí en un dels monuments més importants i controvertits del segle XX.Les formes corbes i els jocs de llum no eren només elements decoratius, sinóque a l’interior els utilitzà Gaudí per donar funcionalitat a l’edifici, destinanta pisos de lloguer. Al voltant dels patis interiors, que il·luminen idistribueixen les estances, Gaudí hi ideà una innovadora estructura decolumnes i bigues que, al no tenir murs de càrrega, van permetre disposatlliurement de l’espai.
  28. 28. La Casa Milà responia també a la profunda religiositat de Gaudí. El projecteinicial disposava col·locar un gran conjunt escultòric a la part superior dedicata la Mare de Déu de Gràcia, de la qual l’edifici feia com una gran base depedra. El fort anticlericalisme de l’època (Setmana Tràgica, 1909) va fer queels propietaris decidissin eliminar les referències religioses de l’edifici. «Ave (Maria) Gratia plena Dominus tecum»
  29. 29. Cada bloc de pedra fou tractatindividualment. Els detalls erenconsiderats fonamentals. Lesxemeneies evoquen un món fantàsticd’inspiració medieval... Tot plegat ésel resultat de la desbordantimaginació del seu autor.
  30. 30. Funció Originàriament era exclusivament residencial. El matrimoni Milà la va encarregar per quedar-se ells el primer pis (el principal) i llogar la resta de pisos a famílies burgeses.Certificat autògraf deGaudí
  31. 31. Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)Va néixer a Reus. De petit va haver deguardar repòs al camp per una malaltiaarticular, i això el convertí en un granobservador de la natura. El 1869 estraslladà a Barcelona, on estudiàarquitectura, obtenint el títol en 1878.Aviat varen morir la seva mare, el seugermà i la seva germana, deixant unaneboda que sempre viuria amb Gaudí,com el seu pare. Va treballar ambdiferents arquitectes i tallers. La sevaprimera obra important fou la CasaVicens, iniciada el 1883 i acabada en1888. També construí El Capricho, aComillas (Santander).El novembre de 1883 fou nomenatarquitecte cap del temple expiatori dela Sagrada Família, substituint a F.Villar, que havia iniciat les obres l’anyanterior. El 1885 va fer-ne els primersplànols.
  32. 32. 1883, El Capricho. Edifici del marquès de Comillas a Santander
  33. 33. 1887, Finca Güell,construïda per al quidesprés seria el seuprincipal mecenes i amic.En ells hi apareixenmolts elements típics deGaudí:-Maons, ceràmica.-Ferro forjat-Elements mudèjarsDragó alat
  34. 34. 1889, Col·legi de les Teresianes, Barcelona
  35. 35. Palau Güell 1886-89, construït dins el casc antic de Barcelona, al carrer Nou de la Rambla, prop del Liceu. Havia de ser la casa de la família Güell, enriquida amb la indústria tèxtil. És la primera obra en la qual utilitzà materials costosos, com marbres, fusta d’ébano, ivori i ferro forjat.
  36. 36. Casa Botines a León (1891)
  37. 37. Palau Episcopal d’Astorga (1889-1913). Abandonà les obres al morir elbisbe d’Astorga, amic seu, I l’acabaren altres arquitectes
  38. 38. 1898-1900, Casa Calvet, Barcelona.(Carrer Casp, 48). Guanyà el premi del’Ajuntament del millor edifici de l’any.
  39. 39. 1900, rep l’encàrrec del comte Eusebi Güell d’unprojecte de ciutat-jardí a la muntanya Pelada, alslímits de Barcelona. El projecte s’abandonà, incomplet,el 1914. És el Parc Güell.
  40. 40. Jocs Florals fets al Parc Güell
  41. 41. Església de la colònia Güell, 1908-1916
  42. 42. 1900-1901Torre delBellresguard,Barcelona
  43. 43. 1905-1907, Casa Batlló, Barcelona
  44. 44. A partir de 1914, Gaudí abandonàqualsevol projecte, per dedicar-se nomésa la construcció de la Sagrada Família. Xiprers amb coloms
  45. 45. La Sagrada Família el 1915
  46. 46. Maqueta de la Sagrada FamíliaFaçana del Naixement
  47. 47. Interior i façana de la Passió, deSubirachs
  48. 48. L’any 1926, en plena construcció de la Sagrada Família, Gaudí va moriratropellat per un tramvia, als 74 anys.

×