Tema 11. La ciutat i el món urbà.

1. LA CIUTAT I EL MÓNLA CIUTAT I EL MÓN
URBÀURBÀ
TEMA 11TEMA 11

2. CONCEPTE DE CIUTATpàg. 232
• CIUTAT  Concepte diferent per cada país (segons criteris).
- Criteris:
1. Nombre d’habitants: A Espanya  Ciutat > 10.000 hab.
2. Concentració de l’hàbitat  Alta densitat i continuïtat
(cada cop menys decisiu).
3. Activitat econòmica  Diversitat d’activitats (transports
administracions, comerç, serveis…)

3. CONCEPTE DE CIUTAT
4. Influència territorial sobre altres nuclis  Centres de
poder.
5. Arquitectura i urbanisme  Gratacels, edificis alts,
avingudes llargues i amples.
6. Estil de vida  Més dinàmic i tolerant (més facilitat per
establir relacions).
7. Concentració de funcions  Gran varietat determinada
per les activitats i professions dels seus hàbitats.

4. CONCEPTE DE CIUTAT
• JAPÓ  ciutat > 30.000 hab.
• ESPANYA  ciutat > 10.000 hab.
• BÈLGICA  ciutat > 5.000 hab.
• FRANÇA  ciutat > 2.000 hab.
• SUÈCIA  ciutat > 200 hab.

5. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS
DE LA CIUTAT pàg. 234
- Són tots aquells que intervenen a la creació i
la producció d’espai urbà.
- Propietaris privats de sòl urbà.
- Empresaris.
- Ciutadans.
- Poders públics.

6. AGENTS SOCIALS
PRODUCTORS DE LA CIUTAT
• Empresaris:
Empresaris  Industrials
 Serveis
- Busquen la millor situació per a les seves instal·lacions.
- Creen llocs de treball.
- Reclamen més infraestructures a l’administració.

7. AGENTS SOCIALS
PRODUCTORS DE LA CIUTAT
- Propietaris privats del sòl urbà:
 Propietaris del sòl.
 Promotors immobiliaris (ESPECULACIÓ).
• Renda diferencial  Valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge
pot arribar a obtenir gràcies a la situació i a les millores de l’entorn.
• Pressió dels promotors als ajuntaments/institucions per millorar els
equipaments o modificar els plans urbanístics.

8. AGENTS SOCIALS PRODUCTORS
DE LA CIUTAT
• Ciutadans:
- Satisfer les seves necessitats bàsiques.
* Maximitzar el seu benestar.
* Minimitzar els aspectes negatius (contaminació...).
- Diferent influència i pressió sobre els altres agents segons
classe social, barri i coneixement de l’Administració.
- Poden ser a nivell  Individual.
 Moviments socials urbans (associació
de veïns o comerciants, grups de defen-
sa ...).

9. AGENTS SOCIALS
PRODUCTORS DE LA CIUTAT
• Poders públics:
Ajuntaments
Diputacions Representen el conjunt d’habitants.
Govern autonòmic
- Plans d’urbanisme  Per decidir els usos del sòl urbà.
- Legislen i planifiquen.
- Organització social de la ciutat (han de resoldre necessitats i problemàtiques dels
ciutadans).

10. AGENTS SOCIALS
PRODUCTORS DE LA CIUTAT
• Conflictes entre agents urbans:
Conflicte essencial entre:
- Promotors i propietaris (volen incrementar el valor de
canvi del sòl i edificis).
- Els ciutadans (defensen el valor d’ús).
Apareixen moviments socials i grups de pressió.

11. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 236
- Caràcter mercantil de la ciutat (es pot comprar i vendre).
- Sòl urbà: - Valor d’ús (valor segons la seva utilitat).
- Valor de canvi (aplicant capital i treball el
valor s’incrementa).
- Valors afegits  Fan pujar la renda diferencial d’un
habitatge o sòl, són els propietaris particulars els que es
beneficien.

12. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 237
• El valor del sòl:
- El sòl urbà és una mercaderia que es ven a preu de mercat.
Té unes limitacions - No es pot produir (requalificacions?).
- No es pot transportar.
- Valor del sòl urbà ve donat per:
* Situació: on està situat i les característiques d’aquesta localització.
* Edificabilitat: més beneficis pel promotor com més pisos pugui
construir en un terreny i més cèntric sigui.

13. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 236
• Diferències del preu del sòl:
Centre més car perquè hi ha menys terreny,
però: hi ha més demanda per construir i instal·lar-se,
és on hi ha més equipaments i més activitats, indret de
prestigi i ben comunicat.

14. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 236
• Conclusions: demanda d’habitatges
- Entre 1996 i 2007 elevat creixement del sector de la construcció
que va comportar:
* Molts llocs de treball.
* Molts habitatges disponibles.
- Factors que estimulen la demanda d’habitatges:
* Prosperitat econòmica (cau la desocupació).
* Reducció dels tipus d’interés després d’entrar a
l’eurozona (per estimular el consum).
* Facilitat per accedir als crèdits bancaris.
* Arribada d’immigrants.
* Augment de compra de parts de no residents (estrangers i
segones residències).

15. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 236
Conclusions: demanda d’habitatges
Demanda elevada  Pujada de preus
Especulació immobiliària
(Compres un pis i en poc temps el vens per més diners)
Bombolla immobiliària
Esclata la bombolla immobiliària
(Els preus baixen, ja no són un negoci)
A Espanya queden sense vendre 1. 300. 000 habitatges NOUS.

16. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 236
• Especulació i bombolla immobiliària a
Mataró:
- Empreses constructores que han fet fallida (han invertit molt i després no
han pogut vendre) i no han tingut prou fortalesa econòmica per mantenir el
seu patrimoni.
- Entitats financeres que havien fet grans préstecs i finançat les empreses
constructores tenen grans pèrdues; tot i que s’han quedat amb les
edificacions tampoc les venen.
- És evident que per fer aquests habitatges van comprar sòl a un preu elevat
i van pagar material de construcció també a un preu elevat i, per tant, no
poden vendre a un preu gaire econòmic ja que com a mínim han de cobrir
despeses.

17. ESPAI URBÀ: VALOR DE CANVI
Pàg 236
• Especulació i bombolla immobiliària a Mataró:
- A Mataró els preus han baixat en general, però al centre els costa més de
baixar.
- Hi ha fortes diferències de preu entre el centre i els barris o perifèria.
- Hi ha molts habitatges i promocions noves per vendre, però tot i haver
baixar els preus, tampoc poden baixar molt ja que el sòl el van comprar car
i això encareix el preu, sinó, no recuperarien la inversió que van fer.
Exemple: les cases de Vallveric.
- També trobem cases i obres aturades per falta d’inversió, és difícil trobar
entitats bancàries que financin qualsevol tipus d’obra, a més, com que
tampoc no es venen, i ja hi ha prou habitatge en oferta, s’estimen més
aturar les obres.
- També trobem persones que van comprar un habitatge bastant car i si ara
el volguessin vendre, ho haurien de fer per menys del preu que en van
pagar.

18. Urbanisme i ordenació del territori
pàg 238
• Finalitat: Posar ordre en el desenvolupament urbà.
Intenta corregir dèficits i planificar la ciutat.
• Plans urbanístics poden ser de caràcter:
Condicionat  Parteix d’una situació preexistent.
Correctiu  Pal·liar els dèficits i problemes existents.
Prospectiu  Fa una previsió de les inversions i
actuacions en relació amb les zones, els tipus i els
ritmes de creixement.
Normatiu  És una llei obligatòria per tothom.

19. Urbanisme i ordenació del territori
pàg 238
• Què es té en compte en els Plans
Urbanístics:
- Transports públics Necessitats actuals i futures.
- Viabilitat del trànsit privat  Dimensions dels carrers, avingudes...
- Proveïment de serveis Aigua potable, gas, electricitat...
- Equipaments segons la població.
- Normatives i ordenances d’edificabilitat  Nombre
d’habitants per habitatge, tipologia d’edificis, alçada...

20. Urbanisme i ordenació del territori
pàg 238
• Plans parcials  Per actuar amb més detall sobre
zones concretes de la ciutat.
• Plans territorials  Afecten a comarques, regions,
països sencers.
Assenyalen les grans línies de desenvolupament/
transformació d’un territori o alguna de les seves parts.
• Plans urbanístics  A escala municipal o
supranacional. Cada ajuntament decideix l’orientació
que vol donar al seu pla urbanístic a través de la
qualificació del sòl.

21. Urbanisme i ordenació del territori
pàg 239
• Classificació del sòl:
- Sòl urbà  Ja està construït, ja edificat o almenys
disposa de tot el necessari per fer-ho.
- Sòl urbanitzable  S’hi podrà urbanitzar i construir en
un futur.
- Sòl no urbanitzable  No podrà ser mai urbanitzat ni
s’hi podrà edificar de cap manera.
- Sistemes generals  Destinats al funcionament
general del municipi (xarxa viària, zones verdes,
equipaments...).

22. Morfologia urbana:
el plànol de la ciutat pàg. 240
• Emplaçament: Lloc físic concret on es troba una
ciutat.
Depèn de: la topografia del terreny.
la funció de la ciutat.
• Localització : Situació respecte a altres llocs.
Relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu
entorn.

23. Morfologia urbana:
el plànol de la ciutat pàg. 240
• Tipus de plànols:
• Plànol irregular.
• Plànol radiocèntric.
• Plànol ortogonal.

24. Morfologia urbana:
el plànol de la ciutat pàg. 240
• Plànol irregular:
- Correspon a la ciutat preindustrial
(antigues muralles, intens
aprofitament de l’espai, sense
ordre aparent...).
- Normalment correspon al casc
antic de les ciutats, es
converteixen en “barris museus”.

25. Morfologia urbana:
el plànol de la ciutat pàg. 241
• Plànol radiocèntric (o radial):
- Condicionat per la centralitat d’un edifici/ monument, des
d’aquí surten carrers i avingudes
que s’allunyen del centre.
- Avantatges  Permet la
centralització de serveis i activitats
en una zona ben comunicada de
la ciutat i el centre.
(Moscou)

26. Morfologia urbana:
el plànol de la ciutat pàg. 241
• Plànol ortogonal:
(Plànol reticular o en quadrícula)
- Gran èxit durant el s. XIX : traçat dels eixamples.
- Els carrers es tallen perpendicularment entre ells, les illes
són quadrades o rectangulars.
- Disposició molt ordenada.
- Obertura de vies en diagonal.

27. Morfologia urbana:
el plànol de la ciutat pàg. 241
Eixample de Barcelona (1863, Ildefons Cerdà)

28. Morfologia urbana:
Morfologia urbana al segle XX pàg. 242
• Models bàsics d’arquitectura i urbanisme
al s. XX:
* Ciutat jardí.
* Ciutat funcionalista o racionalista.
- Originàries d’occident.
- Expansió per tot el planeta.

29. Morfologia urbana:
Morfologia urbana al segle XX pàg. 242
• Ciutat jardí:
- XIX Ebenezer Howard proposa:
* Ciutats Jardí: - Carrers irregulars amb habitatges
unifamiliars amb pati i jardí.
- Màxim 30.000 habitants.
- Autosuficient (serveis i equipaments).
- Facilitar el contacte amb la natura.
A Gran Bretanya  Acaben sent ciutats de 2a residència.
A EEUU  “Suburbia” (continus urbans).

30. Morfologia urbana:
Morfologia urbana al segle XX pàg. 242
• Ciutat funcionalista o racionalista:
- XX Le Corbusier proposa:
- Ciutat funcional i racional.
- Alts blocs de formigó.
- Alliberar sòl per zones verdes obertes.
A Espanya hi ha molts barris o polígons que segueixen
aquest model però sense qualitat i amb pocs espais verds i
equipaments.

31. Funcions urbanes
Ciutat gran  més funcions
• Residencial  Amb els equipaments i infraestructures
adequats (escoles, mercats, aigua...).
- Inclou tota la ciutat però en alguna zona és
pràcticament nul.la (com en els polígons industrials).
- Barri vell  Degradat (gent gran, immigrants... preus baixos).
Gentrificació (rehabilitació, classe alta... preus alts).
- Eixamples  Bastanta població.
- Barris exclusius perifèrics.
- Barris obrers també perifèrics.

32. • Comercial  Intercanvis de productes i de serveis.
- També altres activitats que en deriven (distribució,
emmagatzematge) i altres relacionades (assegurances,
bancs, publicitat...).
Funcions urbanes

33. • Industrial  Ha estat decisiva per la morfologia de la
ciutat, encara es veuen dins de la ciutat fàbriques,
tallers... (activitats netes, poc espai...).
Les indústries modernes (amb contaminació, que
ocupen molt d’espai...) s’instal·len en polígons
industrials.
Funcions urbanes

34. • Militar  Antigament servien de refugi o base
estratègica.
Actualment amb la seva situació s’han
convertit en nusos de comunicació.
Funcions urbanes

35. • Política – administrativa 
- Normalment també tenen funcions econòmiques.
- Situades en nusos centrals ben comunicats.
- A vegades de gran pes històric.
Capital: - Molts funcionaris públics.
- Burocràcia.
- Empreses del terciari superior.
Funcions urbanes

36. • Cultural  Entre d’altres:
-Funció religiosa : Santuaris, llocs sagrats.
Augment del turisme.
Implicacions arquitectòniques.
Ex: Santiago de Compostela.
- Educació i recerca: Universitats.
Laboratoris.
Llibreries...
Ex: Salamanca.
Funcions urbanes

37. • Lúdica i turística  Funció principal el turisme.
Atractiu patrimoni cultural o d’elements naturals.
Àmplia oferta de serveis.
Problemes per la massificació
Beneficis econòmics i promoció.
Fires, museus, exposicions, parcs...
Funcions urbanes

38. - Acostuma a coincidir amb el barri històric i primers
eixamples.
- Concentra bona part dels atractius de la ciutat.
- Carrers principals amb moltes funcions terciàries i de
serveis.
- Normalment bona accessibilitat.
- Gran intensitat de circulació (grans fluxos de mobilitat).
- Increment del valor del sòl.
CENTRE DE LA CIUTAT
funció comercial, administrativa i simbòlica pàg. 245

39. ZONING ( especialització funcional)
• Delimitació precisa de la destinació de
cada part de la ciutat, és a dir, si es tracta
d’una zona comercial i de serveis, o
residencial o industrial...

40. Ciutat i urbanització a Catalunya
Espai urbà distribuït de forma totalment
desigual en el territori.
- Plànols de les ciutats catalanes:
* Morfologia similar a les ciutats espanyoles i europees.
* Nucli antic.
* Eixamples.
* Barris perifèrics.

41. • Problemàtica urbana catalana:
- Segregació social  Marginació en els barris vells degradats i
ciutats dormitori.
- Mobilitat residencial Famílies acomodades que viuen fora de les
zones metropolitanes (habitatges més espaiosos) i es
desplacen amb vehicles privats.
- Impacte ambiental  (soroll, trànsit, consum energètic, aigua...)
Gestió dels residus: Recollida, transport i tractament dels
residus urbans.
Es traslladen a abocadors, incineradores o
ecoparcs.
Consum creixent d’aigua: transvasar o dessalar.
Ciutat i urbanització a Catalunya

42. Ecoparc Què és?
L’ECOPARC és un equipament que permet obtenir energia i adob a partir de la
fracció orgànica dels residus municipals que inclou dues línies de tractament:
a) Tractament de la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva, amb
l'objectiu de valorar la matèria orgànica per a obtenir-ne compost de qualitat.
b) Tractament de la fracció resta (on encara hi pot haver matèria orgànica) amb
l’objectiu de:
a. Valorar la matèria orgànica per a obtenir-ne biogàs .
b. Estabilitzar i millorar les característiques del rebuig (reduir la
humitat, reduir la fermentabilitat de la matèria orgànica i reduir el
volum) abans de la seva disposició final.
c. Separar alguns materials susceptibles de ser valorats (vidre, metalls,
plàstics, etc.).

43. Política territorial catalana (planificació
urbanística, política de l’habitatge...)
• Objectius de la política territorial :
- Frenar el consum del sòl.
- Millorar la cohesió social.
- Protegir el patrimoni urbanístic.
- Millorar els transports públics.
- Connectar de manera eficient Catalunya amb Europa.

44. • Planejaments urbanístics:
Intenten ordenar el desenvolupament d’àrees de ciutats mitjanes
amb un creixement previsible.
• Política de l’habitatge:
Per evitar la segregació social es milloren barris, zones urbanes...
per evitar-ne la degradació i donar igualtat d’oportunitats.
• ARE (Àrees Residencials Estratègiques):
La seva finalitat és construir habitatges una part dels quals han de
ser protegits, ja que sinó, molta gent no podria disposar d’habitatge.
Política territorial catalana (planificació
urbanística, política de l’habitatge...)