T 14. Espanya a la UE. 20-4-15.

1. ESPANYA
A LA
UNIÓ EUROPEA
TEMA 14

2. Espanya a la Unió europea
• Valors dels països de la UE:
- La pau.
- La democràcia.
- L’estat de dret.
- Respecte als drets humans.
• Espanya:
- Aprofita els avantatges de pertànyer a la UE.
- Contribueix a la seva construcció.

3. El medi físic d’Europa.
El relleu: Manca de grans altituds 330 m de mitjana
Afavoreix l’establiment de la població, la mobilitat i els intercanvis.
1. Massissos i muntanyes antigues: àmplies valls, rius cabalosos que
desemboquen a l’Atlàntic. Ex. S. Escandinaves, M. Grampianes,
Sudets, Vosges, Ardenes, Massís Central francès.
2. Muntanyes joves: formes agudes, crestes i pics. Túnels molt llargs.
Ex. Alps, Pirineus, Balcans i Carpats.
3. Planes: Gran Plana Europea, dels Pirineus a la costa Atlàntica.
Formada pels aluvions dels rius i dipòsits d’antigues glaceres.

4. El medi físic d’Europa.
El clima: Latituds mitjanes, climes temperats, influència
marítima, orientació est-oest de les grans serralades, planes
extenses…
• Clima oceànic.
• Clima continental. Temperats
• Clima mediterrani.
• Clima polar. Freds
• Clima d’alta muntanya.
• Clima subtropical. Càlids

5. UE: Magnituds econòmiques
Sector primari.
• Sector primari: Perd importància.
• Agricultura: Molt mecanitzat, tècniques modernes, conreus més
destacats són els cereals, patata i remolatxa sucrera.
Especialització agrària per zones:
Àrea mediterrània: Secà (trilogia) i regadiu intensiu (hortofrutícola).
Regions oceàniques: Ramaderia per carn, llet i derivats.
Interior continental: Explotacions agrícoles (cereals) i ramaderes
(carn).
Països nòrdics: Recursos forestals.

6. UE: Magnituds econòmiques
Sector primari
• Ramaderia: Predomina el bestiar porcí i la producció lletera.
• Pesca: Ha reduït la quantitat de captures de peix.
¾ parts s’efectuen a l’Atlàntic nord-oriental.
Principals espècies: arengada, amploia i verat.
Països amb més pesca: Dinamarca, Espanya, Regne Unit,
França i Països Baixos.
• Aqüicultura: Espècies: Moluscs, truita irissada, salmó.
Oportunitat de desenvolupament on s’ha reduït la pes-
ca marítima.

7. UE: Magnituds econòmiques:
Sector secundari.
• Sector secundari: Ha mantingut força les taxes de
producció i ocupació.
• Indústria:
Sectors industrials: metàl.lics, maquinària i equips, equipament
electrònics i òptics, aliments i begudes, químic, material transport.
Es defuig qualsevol tipus d’intervencionisme.
• Construcció: Afectat per la crisi econòmica iniciada el 2008.

8. UE: Magnituds econòmiques:
Sector terciari.
• Sector terciari: 69’5% del PIB a la UE. Lliure circulació de
persones, mercaderies, serveis i capital.
• Sectors: comerç, transports, turisme, serveis a les empreses.
• Comerç: Principal exportador de mercaderies i serveis del món.
Dèficit comercial en els darrers anys.
Productes exportats: maquinària, química i farmacèutica,
vehicles i avions a EUA, Suïssa i Rússia.
Productes importats: maquinària, productes energètics i
vehicles de Xina, EUA i Rússia.
Comerç interior (UE): mercat més important.
• Transports: 10% del PIB. 10 milions de persones ocupades.
Carretera / T. marítim / T. aeri (aeroport de Heathrow a Lon-
dres el més transitat.

9. UE: Trets socials i culturals
Trets socials: Ajuts i programes per beneficiar els ciutadans.
• Educació: Erasmus, Pla Bolonya.
• Sanitat: Targeta sanitària, combat contra drogues i tabac.
• Treball i política social: Dret a treballar a qualsevol país de la UE
amb = oportunitats.
Trets culturals: Patrimoni cultural de la UE (diversitat cultural).
• Ajut de programes per al desenvolupament.
• Diversitat lingüística: 23 llengües oficials.
Respecte per llengües regionals i minoritàries.
Aprendre 2 llengües estrangeres, a més de la
materna.

10. UE: Població i Ciutats.
Població: NUTS: Unitats territorials estadístiques; divisions del
territori amb fins estadístics, que utilitza la UE. Espanya =
comunitats autònomes.
• 2010: 501 milions d’hab.
• Creixement continuat: flux migratori positiu/creixement vegetatiu moderat.
• Estats més poblats: Alemanya, França i Regne Unit.
• Estats menys poblats: Xipre, Luxemburg i Malta.
• Densitat de població alta: 120 h/km2 (Països Baixos 485 h/km2 i Finlàndia
17 h/km2).
• Distribució per sexes: 51’19% dones / 48’81% homes.
• Estructura població edat/sexes: piràmide contractiva.
• Envelliment població: mitjana edat 40 / mitjana mundial 29.
• Creixement natural: baix 1’2 %o / mundial 11’2%o.
• Taxa de natalitat: baixa 10’8 %o / mundial 19’5%o.
• Fertilitat: baixa: 1’5 fills/dona / mundial 2’7 fills/dona.
• Taxa de mortalitat: baixa 9’6 %o al 2009 .
• Esperança de vida a la UE: es va allargant , 79’1 anys / mundial 67’6 %o.

11. UE: Població i Ciutats.
• Total migracions (2009): 940.000 persones.
• Estats amb més residents estrangers: Alemanya, Espanya, R. Unit.
• Estats europeus amb més emigrants: Irlanda, Romania i Polònia.
• Procedència immigrants de l’exterior de la UE: Europa de l’est,
Turquia, Amèrica llatina i Àfrica.
• Població urbana: UE 72’6% / mundial 69’6%
• Aglomeracions urbanes a la UE: Londres i París (24 i 26 mundials).
• Xarxes urbanes: “banana blava” i “xarxa mediterrània”.

12. 1a Guerra mundial
2a Guerra mundial
L’origen de la UE:
aprendre de la història
Espanya i la construcció
de la Unió Europea pàg. 312

13. Espanya i la construcció
de la Unió Europea pàg. 312
Cap els anys
50…. "No hi haurà pau a Europa, si els Estats es
reconstrueixen sobre una base de sobirania
nacional (...) Els països d'Europa són massa petits
per a assegurar als seus pobles la prosperitat i els
avanços socials indispensables. Això suposa que
els Estats d'Europa s'agrupin en una Federació o
"entitat europea" que els converteixi en una unitat
econòmica comuna.
K. Adenauer,
Canceller de la
RF. Alemana
A. De Gasperi,
President d’Itàlia
W. Churchill primer
ministre britànic
R. Schumann,
ministre francès

14. Espanya i la construcció
de la Unió Europea pàg. 312
1957: Tractat de Roma 
CEE (França, Alemania,
Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i
Països Baixos)
1986: Incorporació d
´Espanya i Portugal
1992: Tractat de
Maastricht:
Unió Europea
1999:L’Euro 2009:
Tractat de Lisboa
1973
1981 1986
1990 1995 2004
2007

15. Espanya i la construcció
de la Unió Europea pàg. 312
ACTUALMENT:
UE formada per
506.900.000
d’habitants en 28
estats.
És una gran potència
econòmica i comercial.

16. • Procés d’adhesió d’Espanya a la
Comunitat Europea:
Dictadura de Franco  Aïllament polític i econòmic (país
endarrerit).
Dictadura – No complia requisits bàsics
exigits per la CEE.
1978  Democràcia: negociacions per entrar a la UE.
Necessitat de transformació de l’economia espanyola a la
comunitària, sobretot en producció agrària i pesquera.
1985  Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE (actualment UE).
Espanya i la construcció
de la Unió Europea pàg. 313

17. • El govern espanyol pretenia:
- Retornar al país la seva identitat política, cultural
i econòmica.
- Assolir nivells de riquesa i benestar similars a la
resta de països de la UE.
Espanya i la construcció
de la Unió Europea pàg. 313

18. • Redueixen la centralitat dels Estats membres (fins a cert
punt) a favor dels interessos col·lectius.
Ex: UE.
UE  Institució supranacional molt ben organitzada:
- Té un Parlament.
- Sistema judicial propi.
- Decideix l’admissió de nous membres.
...
Les institucions supranacionals pàg. 314

19. INSTITUCIONS
DE LA UE

21. Principals institucions de la UE
Parlament Europeu
Tribunal de
Justícia
Tribunal de
Comptes Comité Econòmic i Social Comitè de les Regions
Consell de Ministres
(Consell de la UE) Comissió Europea
Banc Europeu d’Inversions Banc Central EuropeuAgències
Consell Europeu
(cimera)
President del Consell
Europeu:
Donald Tusk (1/12/14)
President de la Comissió
Europea:
Jean-Claude Junker (1/11/14)

22. Com es fa la legislació de la UE
Ciudadanía, grupos de interés y especialistas: debate y consulta
Comisión: presentación de propuesta oficial
Parlamento y Consejo de Ministros: decisión conjunta
Comisión y Tribunal de Justicia: seguimiento de la aplicación
Autoridades nacionales o locales: aplicación

23. - Consell Europeu 
- Màxim òrgan polític de la UE.
- Defineix les orientacions polítiques i les prioritats.
- Compost pels caps d’estat dels Estats membres i
pel president de la Comissió Europea.
CIMERA DEL CONSELL EUROPEU PÀG.314

24. - Parlament europeu 
- Representa els ciutadans europeus,
- Exerceix la funció legislativa (fa i reforma lleis i aprova pressupostos).
- Els membres (eurodiputats) són elegits per sufragi universal.
PARLAMENT EUROPEU: PÀG.314
LA VEU DEL POBLE
Suecia78
6
7
24
14
Grecia
Francia
14Finlandia
Estonia
54España
Eslovenia
Eslovaquia
14Dinamarca
6Chipre
24Chequia
18Bulgaria
24Bélgica
18Austria
99Alemania
Total 785
19
35Rumanía
78Reino Unido
24Portugal
54Polonia
27Países Bajos
5Malta
6Luxemburgo
13Lituania
9Letonia
78Italia
13Irlanda
24Hungría
Número de diputats electes a cada país

25. Nombre d’escons per país (total 751) any 2015
•
Alemanya
96 (12,8%)
França
74 (9,9%)
Itàlia
73 (9,7%)
Regne Unit
73 (9,7%)
Espanya
54 (7,2%)
Polònia
51 (6,8%)
Romania
32 (4,3%)
Països Baixos
26 (3,5%)
Bèlgica
21 (2,8%)
Grècia
21 (2,8%)
República Txeca
21 (2,8%)
Portugal
21 (2,8%)
Hongria
21 (2,8%)
Suècia
20 (2,7%)
Àustria
18 (2,4%)
Bulgària
17 (2,3%)
Dinamarca
13 (1,7%)
Finlàndia
13 (1,7%)
Eslovàquia
13 (1,7%)
Irlanda
11 (1,5%)
Croàcia
11 (1,5%)
Lituània
11 (1,5%)
Eslovènia
8 (1,1%)
Letònia
8 (1,1%)
Estònia
6 (0,8%)
Xipre
6 (0,8%)
Luxemburg
6 (0,8%)
Malta
6 (0,8%)

26. CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA
(TAMBÉ ANOMENAT CONSELL DE MINISTRES) PÀG.314
- Un ministre de cada país de la UE.
- Presidència semestral rotatòria.
- Aprovació de la legislació i el pressupost de
la UE juntament amb el Parlament
- Gestió de la Política Exterior i de Seguretat
comunes.

27. CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA
(TAMBÉ ANOMENAT CONSELL DE MINISTRES) PÀG.314
345Total:
3Malta
4Estonia, Chipre, Letonia, Luxemburgo y Eslovenia
7Dinamarca, Irlanda, Lituania, Eslovaquia y Finlandia
10Austria, Bulgaria y Suecia
12Bélgica, Chequia, Grecia, Hungría y Portugal
13Países Bajos
14Rumanía
27España y Polonia
29Alemania, Francia, Italia y Reino Unido
Per a moltes decisions es requereix “majoria qualificada”:
255 vots i la majoría dels Estats membres (abans del 2015)

28. COMISSIÓ EUROPEA PÀG.314
28 comissaris independents,
un de cada país de la UE
- Proposa la legislació
- És l’òrgan executiu (govern)
- Representa a la UE en l’escena internacional

29. TRIBUNAL DE JUSTICIA PÀG.315
28 jutges independents,
un de cada país de la UE.
- Interpreta la normativa de la UE.
-Garanteix l’aplicació uniforme de la
normativa en tots els Estats membres

30. TRIBUNAL DE COMPTES PÀG.315
-Comproven la correcta utilització
dels fons de la UE.
-Poden investigar qualsevol persona
o organització que rebi fons de la
UE.

31. ÒRGANS DE
LA UNIÓ
EUROPEA

32. El Comitè Econòmic i Social Europeu:
la veu de la societat pàg. 315
344 membres
- Representa a sindicats, empresaris,
agricultors, consumidors, etc.
- Emet dictàmens sobre la legislació i les
polítiques de la UE.
- Fomenta la participació dels
interlocutors socials en assumptes de la
UE.

33. pàg. 297
El Comitè de les Regions:
la veu dels governs locals pàg. 315
344 membres
- Representa als municipis i les regions
- Emet dictàmens sobre la legislació i les
polítiques de la UE.
- Fomenta la participació dels governs locals
en els assumptes de la UE.

34. El Banc Central Europeu:
gestió de l’euro pàg. 315
- Garanteix l’estabilitat dels preus.
- Controla l’oferta monetària i determina els tipus d’interès.
- No depèn dels governs.
Mario Draghi
President del Banc Central
Banc Europeu d´Inversions: Fa préstecs a
llarg termini.
Fons Europeu d´Inversions: Ajuda les
petites empreses.

35. Defensor del poble europeupàg. 315
• Fa d’intermediari entre els ciutadans europeus i
les autoritats europees.
• Investiga denúncies sobre casos de mala
administració en institucions i òrgans de la UE.
Nikoforos Diamandouros, Defensor del Pueblo Europeo

36. LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA:
L’EURO PÀG. 316
• Objectiu de la UE  Unió Econòmica i monetària definitiva.
• 1999  Banc central Europeu (organisme central
regulador).
• Per establir l’euro hi havia tres fases de convergència per
assolir uns criteris comuns:
- Inflació limitada (excés de demanda sobre la oferta i pugen els preus).
- Tipus d’interés concret.
- Dèficit i deute públic sota control.

37. • Van començar a utilitzar l´Euro l’1 de
gener del 2002:
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França,
Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal.
• No van voler entrar a l’Eurozona:
Dinamarca, Regne Unit i Suècia.
LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA:
L’EURO PÀG. 316

38. • Conseqüències a Espanya:
- Desaparició de la pesseta.
- Alça de preus i inflació.
- Eliminar costos i comissions del canvi de moneda.
- Es simplifiquen els tràmits i transaccions internacionals.
LA UNIFICACIÓ MONETÀRIA:
L’EURO PÀG. 316

39. Unificació social
i de política exterior pàg. 317
• 1995  Acord de Schengen:
- Fi dels controls fronterers interns de la UE.
- S’ha potenciat les fronteres externes per
obstaculitzar l’entrada d’immigrants il·legals.
• Política exterior i de seguretat comuna:
(PESC)
- Defensa dels interessos i de les opinions
europees.

40. Política regional europea pàg. 317
Les regions dels països són desiguals quant a
desenvolupament:
• Política Regional Europea 
- Intenta reduir els desequilibris regionals.
- Aporta ajudes en forma d’inversions en
infraestructures o formació.
• Fons estructurals  Fons de la UE per a infraestructures i equipaments
de les zones més endarrerides.
Fons de cohesió  Fons de la UE pels països amb més deficiències en
medi ambient i transports.

41. 1986  Espanya a l’entrar a la CEE va rebre Fons
Europeus per a moltes de les seves províncies menys
desenvolupades.
2004-2007  Van entrar a la UE països de l’Europa
de l’Est i van passar a ser beneficiaris d’aquests fons en
detriment de països com Espanya.
Política regional europea pàg. 317