11 1 La Proclamació De La RepúBlica I El PeríOde Constituent

2,350 views

Published on

La primera part del tema: "La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)" anomenada "La proclamació de la República i el període constituent".

Published in: Education, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,350
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

11 1 La Proclamació De La RepúBlica I El PeríOde Constituent

  1. 1. 11.1. La proclamació de la República i el període constituent
  2. 2. 1. La proclamació de la República i el període constituent Republicans 12 abril 1931 Socialistes Nacionalistes Eleccions municipals Alta participació Victòria Pacte de Sant Sebastià Desig de canvi de règim 41/50 capitals de província Nuclis industrials 14 abril 1931 Èibar i altes ciutats proclamen la República Celebracions populars Alfons XIII abandona el tron i s'exilia. Madrid: Pacte constitueix el govern provisional Proclamació de la Segona República Espanyola
  3. 3. Govern provisional Convoca eleccions per a les Corts cons- tituents (28 juny). Disposicions urgents - Amnistia general - Llibertat política i sindical - Protecció al pagès de ser expulsat de les terres si no paga la renda. Catalunya Les esquerres i els republicans obtenen el triple de regidors que la dreta. ERC guanya. Lluís Companys proclama la República. Francesc Macià, proclamà la República Catalana. Defensen la República Integrada en una Federació de Federal. Repúbliques Ibèriques.
  4. 4. Iniciativa catalana Enfrontament govern provisional republicà – govern català. Acords de Sant Sebastià acordaven: - Descentralització de l'Estat i la manera en la que s'articularien les nacionalitats serien establertes per la Constitució. Comissió govern provisional va a BCN i demana a Macià que Acord de sotmeti la decisió de l'estructura concessió del estatal a la futura decisió de les règim Corts. d'autonomia. Per signar l'acord, el president de la República, Alcalá Zamora va a BCN el 21 d'abril.
  5. 5. 2. La Constitució de 1931 Eleccions generals 28 de juny 70,14% participació Coalició esquerres: 279/464 Estat: configurat diputats integralment. Accepta la constitució de governs autònoms. Cap govern: Diputats electes formen Alcalá Zamora les noves Corts constituents - P.Legislatiu: Corts Constitució 1931 Nomenen la comissió per unicamerals (atribucions elaborar un projecte de àmplies). Constitució (aprovada al - P.Executiu: Govern desembre). (consell de ministres, cap de govern i del - Caràcter democràtic i progressista. President de la - Article primer: Espanya com una República). República de treballadors de totes - P.Judicial: les classes que s'organitza en un Jutges independents. règim de llibertat i de justícia.
  6. 6. Cap de govern: Manuel Azaña President de la República: Niceto Alcalá Zamora Dimissió càrrecs Àmplia declaració de catòlics del govern drets i llilbertats Preocupació pels temes socials Articles referents a Igualtat enfront la llei, religió Constitució 1931 l'educació, el treball i la no discriminació (sexe, ètnia, riquesa,...) Vot als 23 anys Aprovada per majoria. Estat laic Sufragi femení Es permet el L'Estat podia expropiar matrimoni civil i el béns d'utilitat social. divorci. Sense el consens Treball, obligació de totes les social. forces polítiques.
  7. 7. 3. Partits i sindicats a la Segona República Autonomisme Esquerres Acción Compromís amb la reforma Republicanes Republicana agrària i de l'Exèrcit Estatals (M. Azaña) Integrant d'Aliança Republicana i participà en el Pacte de Sant Sebastià (derrocar Alfons XIII) Integrant del Govern Provisional Partit Radicalisme verbal econòmic Republicà i social Radical Estat laic Socialista (anticlericals). (Marcel·lí Domingo) Volen reformes agrícoles i a l'Exèrcit
  8. 8. Esquerres Al Servicio de Correcció de les Republicanes la República imperfeccions de l'Estat Estatals (José Ortega i espanyol Gasset) Difusió principis dret públic i modern i l'educació del poble Manca programa polític Els integrants es passen a altres formacions republicanes. Esquerra socialdemòcrata Esquerres ERC Partits Independència de (Francesc Autonomistes Catalunya i dels Països Macià) Catalans.
  9. 9. Esquerres Organització Partit polític gallec, Partits Republicana republicà i autonomista. Autonomistes Gallega Autonomista (Santiago Casares Quiroga) Durant la dictadura de Primo de Rivera fou legal. Esquerres PSOE Partits obrers (Indalecio Recolza als partidaris de i sindicats Prieto Tuero i l'enderrocament de Primo J.Besteiro) de Rivera i instaurar la Segona República Espanyola. Confederació Central sindical d'estructura Nacional del confederal d'ideologia Treball (CNT) anarcosindicalista. Gran importància fins el final de la Guerra Civil.
  10. 10. Esquerres Federació Continuació de les Partits obrers Anarquista organitzacions anarquistes i sindicats Ibèria (FAI) (portuguesa i espanyola). Personatges: - Federica Montseny i Mañé - Francisco Ascaso Abadía Partido Partit format per la fusió Comunista de del PCE i el PCOE (Partit España (PCE) Comunista Obrer (José Díaz Espanyol). Ramos) Partit Obrer Partit revolucionari contrari d'Unificació a l'idealisme de Marx i Marxista Lenin. (POUM) (Andreu Nin)
  11. 11. Centredreta Partit Radical Radicalisme anticlerical i republicana (Alejandro violent. Lerroux) Participació activa a la Setmana Tràgica (1909 BCN). - Republicanisme moderat. - Conservadurisme. - Col·laboració amb dreta monàrquica confessional. Derecha Liberal Fusió amb la formació Republicana republicana de Maura (Niceto Alcalá previ Pacte de Sant Zamora) Sebastià (formen part). Dreta Partido Agrario - Setembre 1934 → republicana (José Martínez Secció a BCN. de Velasco) - Gener 1935 → Secció a Lleida. - Juny 1935 → Secció a Reus.
  12. 12. Dreta Confederación Coalició de partits de republicana Española de dretes. Derechas Derrotada a les eleccions Autónomas generals del febrer del (CEDA) (Gil 1936 (triomf de les Robles) esquerres → Front Popular). Dretes Partits Lliga Fusió Unió Regionalista i Autonomistes Regionalista Centre Nacional Català. (Francesc Consolidació amb la Cambó i candidatura dels quatre Batlle) presidents, ademés de la unió de la Lliga de Catalunya. Lluita per l'autonomia dins l'Estat Espanyol.
  13. 13. Dretes Partits Partit Ideologia Autonomistes Nacionalista demòcatacristiana. Basc (PNB) Defensar les tesis de la (José Antonio raça blanca. Aguirre) Participació decisiva en el procés autonòmic basc. Dretes Partits Sindicats Neixen apadrinades per Obrers i Catòlics seus episcopals i suport Sindicats Agraris dels grans propietaris Àngel Querol i representants de sindicats de 17 localitats fundaren la primera Federació Catòlico-Cristiana de Catalunya (Tortosa, 1917). Solidaritat dels Disminir influència dels Treballadors sindicats classistes (UGT i Bascos CNT) entre els (Miguel Robles treballadors bascos. Aranguiz)
  14. 14. Antirepublicans Renovación Partit monàrquic, defensor monàrquics Española del llegat d'Alfons XIII. (José Calvo Eleccions 1936 → Canvia Sotelo) el nom pel de Bloque Nacional. Comunió Antic Partit Carlí. Tradicionalista Normalment s'anomenà (Manuel Fal Comunión Católico- Conde) monárquica. Fusió Partit Catòlic Nacional i Partit Catòlic Tradicionalista. Antirepublicans Juntas de Feixista (nacional-revolucionari). autoritaris Ofensiva Primer intent orgànic del feixisme Nacional- de l'Estat Espanyol. Sindicalista Influències nacional-socialistes. (JONS) Cerca la revolució social amb (Ramiro esperit nacionalista. Ledesma)

×