HISTÒRIA DE
L’ASTRONOMIA
Rubén Hernández Navarro
Joel Cosgaya Pintos
Patricia Martín Quirós
L’UNIVERS EN L’ACTUALITAT
QUÈ ÉS L’UNIVERS?
 L’Univers està format per tot allò que es conegut: l’espai, el
temps, la matèria i l’energia. És el recipient on es troben les
estrelles, les galàxies, els planetes, els satèl·lits, les nebuloses...
entre altres cossos.
COMPOSICIÓ DE
L’UNIVERS
 Energia fosca: 74%
 Matèria fosca: 22%
 Gas Inter galàctic: 3,6%
 Estrelles, planetes, etc.: 0,4%
Aquestes són els porcentatges
dels elements que formen el
nostre Univers.
Matèria fosca
 Massa que no brilla i que no està
formada per partícules conegudes,
com aquesta no brillava la van
anomenar fosca.
Energia fosca
 A aquesta energia se l’ha
anomenat energia fosca perquè
no emet llum.
Les estrelles
LES CONSTEL·LACIONS ELS PLANETES
EL SISTEMA SOLAR
PLANETES TERRESTRES
 Mercuri
 Venus
 La Terra
 Mart
PLANETES GASOSOS
 Júpiter
 Saturn
 Urà
 Neptú
ALTRES COSSOS DEL
SISTEMA SOLAR
 Planetes nans
 Asteroides
 Cometes
 Estrelles fugaces
COSMOVISIÓ: LA VISIÓ DEL MÓN
Cosmologia
 Proporciona coneixements sobre el
cel actual que complementa els
estudis cosmogònics.
Cosmogonia
 L’estudi antic de l’Univers des de
tots els punts de vista que explica la
formació de l’home i l’Univers.
HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA
L’UNIVERS AL PASSAT
 Big Bang
 Bariogènesi
 Nucleosíntesi
 Recombinació
 Època fosca
 Naixement de primeres estrelles i galàxies
BIG BANG O “GRAN EXPLOSIÓ”
 L’Univers es troba en expansió.
 Havia tingut un origen al passat.
 La seva edat és de 13.700 milions d’anys aproximadament.
 L’Univers, a partir del moment en que tenia vida, ja era infinit.
 La densitat i la temperatura eren molt grans.
QUAN VA NÈIXER L’ASTRONOMÍA?
 Va començar quan un ésser
racional va observar el cel i va
captar la seva atenció un fenòmen
poc rutinari o familiar.
 Va néixer en el moment en que un
humà va contar els dies que
transcorrien entre les repeticions
dels fenòmens i va incitar l’invent
del calendari.
EVOLUCIÓ DE L’ASTRONOMIA
 Superstició
 Neolític
 Stonehenge
 Astronomia Meso americana
 Astronomia islámica
 Altres cultures
 Inici de les observacions amb telescopi
 Avanços de l’astronomia moderna
 L’astronomia als segles XX i XXI
LA SUPERSTICIÓ
 Abans alguns fenòmens podien ser beneficiosos o una
catàstrofe. Determinats repercutien en la humanitat i els
astròlegs s’encarregaven de predir-los.
 L’astrologia era justificada quan es referia a fenòmens
meteorològics, però no als astronòmics.
EL NEOLÍTIC
 Hi ha jaciments que mostren com els seus pobladors
s’interessaven pel comportament dels astres.
 El més conegut, millor conservat i més estudiat és el conjunt petri
de Stonehenge.
STONEHENGE
 Al segle XX es sostenia que era un observatori on l’alineació
entre pedres i postes de fusta determinaven estacions, el
calendari, les posicions dels astres i previsions d’eclipsis.
ASTRONOMIA MESO AMERICANA
 El calendari va ser complex a les diferents cultures Meso
americanes, es tractava de 2 calendaris: el civil de 365 dies, que
s’usava per la mesura de cicles astronòmics, i el sagrat de 260
dies, corresponent a l’any sagrat.
ASTRONOMIA ISLÀMICA
 Van assignar a les estrelles principals els noms que encara
perduren.
 Són àrabs pràcticament tots els noms que comencen per “Al”
com Algol, Aldebarán, Altair, etc.
ASTRONOMIA XINESA
 La “astronomia de precisió” comença amb els antics registres
xinesos.
 Comencen a fixar-se més en el cel, però no amb la intenció
científica d'estudiar-lo.
 Per a ells, el cel era el “mirall de la Terra”.
ASTRONOMIA EGIPCIA
 Les tres piràmides de Giza estan tan bé alineades cap als quatre
punts cardinals que, a dia d’avui, els arqueòlegs segueixen
discutint sobre com els constructors de fa 4500 anys van poder
fer-ho tan bé.
 Atribuïen els fenòmens del cel a les accions dels seus déus.
ALTRES CULTURES
 L’astronomia que es va desenvolupar en altres cultures va ser
molt inferior a la de Babilonia i Grècia.
 La concepció heliocèntrica va quedar oblidada durant l’Edat
Mitjana. La ciència i la filosofia van estar en mans dels àrabs
partint dels coneixements grecs.
ASTRONOMIA ORIENTAL
 Les estrelles ajudaven als musulmans a trobar la direcció a la
Meca, mentre que el Sol indicava les cinc vegades al dia que
havien de resar. La primera aparició de la Lluna en el quart
creixent marcava l'inici d'un nou mes islàmic.
 El que no es qüestionaven era la idea de que la Terra ocupava
un lloc fix i immòbil en el centre de l'Univers.
ASTRONOMIA OCCIDENTAL
 Al voltant del segle XII s'escoltava parlar dels mecanismes
celestials de Ptolemeu i es descobrien les increïbles
matemàtiques desenvolupades pels científics islàmics. El nou
coneixement s'expandia arreu d'Europa, proporcionant una
onada d'idees noves sobre l'Univers.
EL MECANISME
D’ANTIQUITERA
És un mecanisme de rellotgeria
mil anys més antic que
qualsevol altre conegut que
s’utilitzava per predir amb gran
exactitud les posicions del Sol i
la Lluna en el cel, així com les
dels eclipsis, creat pels grecs.
ELS GRECS
 Van eliminar als déus que empenyien els astres del quadre. En el
seu lloc, van proposar que els cossos celestes es movien a causa
de la seva pròpia naturalesa, que podia ser determinada per un
ésser humà.
CLAUDI PTOLEMEU
Ptolemeu comença dient que
la Terra és el centre de
l’Univers, un Univers
geocèntric.
Va explicar la trajectòria
serpentejant dels planetes.
Havien de moure’s en cercles
a velocitat uniforme. Al voltant
d’un eix central.
NICOLAU
COPÈRNIC
Copèrnic es va pensar de que
era el Sol el que estava al
centre de l'Univers (que en
realitat, és el centre del
Sistema Solar) i que la Terra era
un planeta més que girava al
seu voltant.
TYCHO BRAHE
Segons la seva teoria, el Sol
girava al voltant de la Terra,
que estava immòbil, mentre els
altres planetes donaven voltes
al voltant del Sol.
JOHANNES KEPLER
Johannes Kepler va ser
l'astrònom-matemàtic més
important de la seva època.
Totalment convençut de que
el Sol es trobava al centre de
l'Univers, es va dedicar
incansablement a investigar
com es movien els plantetes -
incloent la Terra - al voltant
d'un cos central.
1ª LLEI DE KEPLER
2ª llei de Kepler 3ª llei de Kepler
 T2/r3=k (constant)
INICI DE LES
OBSERVACIONS AMB
TELESCOPI
Galileu no va inventar el telescopi, va encarregar a
un òptic que li tallés les lents i va construir una ullera
de llarga distància amb la que va veure els astres.
Va descobrir coses mai vistes abans.
L’església catòlica va condemnar a Galileu.
ISAAC NEWTON
Newton era l'astrònom
principal en la ciència
britànica i el científic més
important del món en aquella
época.
EDMOND HALLEY
Es va proposa viatjar al sud de
l'equador i aixecar el mapa
del desconegut cel que es
veia des de l'hemisferi sud.
Halley, des de l'illa britànica de
Santa Helena, va passar un
any sencer estudiant el cel per
fer un mapa estel·lar.
Avui dia es conegut pel “seu
cometa”.
AVENÇOS DE L’ASTRONOMIA A L’ERA
MODERNA
 El 1801 Guiseppe Piazzi va descobrir Ceres i es van a més
troballes de petits planetes qualificats com asteroides.
 En 1811 Joseph von Fraunhofer inventà el espectroscopi,
permetint l’anàlisi de la composició química dels astres.
L’ASTRONOMÍA ALS SEGLES XX I XXI
Nous conceptes
 Els avenços d’Einstein i l’espectroscòpia van permetre l’estudi
profund del comportament de les estrelles.
 L’energia estel·lar tenia el seu origen a reccions nuclears.
Radioastronomia
 Grote Reber va construir el primer radioscòpic l’any 1937 el qual
ajudà a la investigació de l’Univers.
PROBLEMES DEL MODEL ESTÀNDARD
Algunes prediccions afecten els fonaments del Big Bang:
 Els desplaçaments al vermell
 La radiació còsmica de fons de microones
 Les abundàncies d’elements químics lleugers
 La formació i evolució de galàxies
IDEES ALTERNATIVES
El model estàndard és el més conegut i acceptat però NO és clar
que sigui el correcte, en contraposició trobem:
 Cosmologia Newtoniana
 Univers fractal
 Gran explosió freda
 Oscil·lacions en les constants de la física
 Múltiples variacions en la inflació
I AQUEST NOMÉS ÉS EL
PRINCIPI DE L’UNIVERS…

Història de l'astronomia

  • 1.
    HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA Rubén HernándezNavarro Joel Cosgaya Pintos Patricia Martín Quirós
  • 2.
  • 3.
    QUÈ ÉS L’UNIVERS? L’Univers està format per tot allò que es conegut: l’espai, el temps, la matèria i l’energia. És el recipient on es troben les estrelles, les galàxies, els planetes, els satèl·lits, les nebuloses... entre altres cossos.
  • 4.
    COMPOSICIÓ DE L’UNIVERS  Energiafosca: 74%  Matèria fosca: 22%  Gas Inter galàctic: 3,6%  Estrelles, planetes, etc.: 0,4% Aquestes són els porcentatges dels elements que formen el nostre Univers.
  • 5.
    Matèria fosca  Massaque no brilla i que no està formada per partícules conegudes, com aquesta no brillava la van anomenar fosca. Energia fosca  A aquesta energia se l’ha anomenat energia fosca perquè no emet llum.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
    EL SISTEMA SOLAR PLANETESTERRESTRES  Mercuri  Venus  La Terra  Mart PLANETES GASOSOS  Júpiter  Saturn  Urà  Neptú
  • 9.
    ALTRES COSSOS DEL SISTEMASOLAR  Planetes nans  Asteroides  Cometes  Estrelles fugaces
  • 10.
    COSMOVISIÓ: LA VISIÓDEL MÓN Cosmologia  Proporciona coneixements sobre el cel actual que complementa els estudis cosmogònics. Cosmogonia  L’estudi antic de l’Univers des de tots els punts de vista que explica la formació de l’home i l’Univers.
  • 11.
  • 12.
    L’UNIVERS AL PASSAT Big Bang  Bariogènesi  Nucleosíntesi  Recombinació  Època fosca  Naixement de primeres estrelles i galàxies
  • 13.
    BIG BANG O“GRAN EXPLOSIÓ”  L’Univers es troba en expansió.  Havia tingut un origen al passat.  La seva edat és de 13.700 milions d’anys aproximadament.  L’Univers, a partir del moment en que tenia vida, ja era infinit.  La densitat i la temperatura eren molt grans.
  • 15.
    QUAN VA NÈIXERL’ASTRONOMÍA?  Va començar quan un ésser racional va observar el cel i va captar la seva atenció un fenòmen poc rutinari o familiar.  Va néixer en el moment en que un humà va contar els dies que transcorrien entre les repeticions dels fenòmens i va incitar l’invent del calendari.
  • 16.
    EVOLUCIÓ DE L’ASTRONOMIA Superstició  Neolític  Stonehenge  Astronomia Meso americana  Astronomia islámica  Altres cultures  Inici de les observacions amb telescopi  Avanços de l’astronomia moderna  L’astronomia als segles XX i XXI
  • 17.
    LA SUPERSTICIÓ  Abansalguns fenòmens podien ser beneficiosos o una catàstrofe. Determinats repercutien en la humanitat i els astròlegs s’encarregaven de predir-los.  L’astrologia era justificada quan es referia a fenòmens meteorològics, però no als astronòmics.
  • 18.
    EL NEOLÍTIC  Hiha jaciments que mostren com els seus pobladors s’interessaven pel comportament dels astres.  El més conegut, millor conservat i més estudiat és el conjunt petri de Stonehenge.
  • 19.
    STONEHENGE  Al segleXX es sostenia que era un observatori on l’alineació entre pedres i postes de fusta determinaven estacions, el calendari, les posicions dels astres i previsions d’eclipsis.
  • 20.
    ASTRONOMIA MESO AMERICANA El calendari va ser complex a les diferents cultures Meso americanes, es tractava de 2 calendaris: el civil de 365 dies, que s’usava per la mesura de cicles astronòmics, i el sagrat de 260 dies, corresponent a l’any sagrat.
  • 21.
    ASTRONOMIA ISLÀMICA  Vanassignar a les estrelles principals els noms que encara perduren.  Són àrabs pràcticament tots els noms que comencen per “Al” com Algol, Aldebarán, Altair, etc.
  • 22.
    ASTRONOMIA XINESA  La“astronomia de precisió” comença amb els antics registres xinesos.  Comencen a fixar-se més en el cel, però no amb la intenció científica d'estudiar-lo.  Per a ells, el cel era el “mirall de la Terra”.
  • 23.
    ASTRONOMIA EGIPCIA  Lestres piràmides de Giza estan tan bé alineades cap als quatre punts cardinals que, a dia d’avui, els arqueòlegs segueixen discutint sobre com els constructors de fa 4500 anys van poder fer-ho tan bé.  Atribuïen els fenòmens del cel a les accions dels seus déus.
  • 24.
    ALTRES CULTURES  L’astronomiaque es va desenvolupar en altres cultures va ser molt inferior a la de Babilonia i Grècia.  La concepció heliocèntrica va quedar oblidada durant l’Edat Mitjana. La ciència i la filosofia van estar en mans dels àrabs partint dels coneixements grecs.
  • 25.
    ASTRONOMIA ORIENTAL  Lesestrelles ajudaven als musulmans a trobar la direcció a la Meca, mentre que el Sol indicava les cinc vegades al dia que havien de resar. La primera aparició de la Lluna en el quart creixent marcava l'inici d'un nou mes islàmic.  El que no es qüestionaven era la idea de que la Terra ocupava un lloc fix i immòbil en el centre de l'Univers.
  • 26.
    ASTRONOMIA OCCIDENTAL  Alvoltant del segle XII s'escoltava parlar dels mecanismes celestials de Ptolemeu i es descobrien les increïbles matemàtiques desenvolupades pels científics islàmics. El nou coneixement s'expandia arreu d'Europa, proporcionant una onada d'idees noves sobre l'Univers.
  • 27.
    EL MECANISME D’ANTIQUITERA És unmecanisme de rellotgeria mil anys més antic que qualsevol altre conegut que s’utilitzava per predir amb gran exactitud les posicions del Sol i la Lluna en el cel, així com les dels eclipsis, creat pels grecs.
  • 28.
    ELS GRECS  Vaneliminar als déus que empenyien els astres del quadre. En el seu lloc, van proposar que els cossos celestes es movien a causa de la seva pròpia naturalesa, que podia ser determinada per un ésser humà.
  • 29.
    CLAUDI PTOLEMEU Ptolemeu començadient que la Terra és el centre de l’Univers, un Univers geocèntric. Va explicar la trajectòria serpentejant dels planetes. Havien de moure’s en cercles a velocitat uniforme. Al voltant d’un eix central.
  • 31.
    NICOLAU COPÈRNIC Copèrnic es vapensar de que era el Sol el que estava al centre de l'Univers (que en realitat, és el centre del Sistema Solar) i que la Terra era un planeta més que girava al seu voltant.
  • 33.
    TYCHO BRAHE Segons laseva teoria, el Sol girava al voltant de la Terra, que estava immòbil, mentre els altres planetes donaven voltes al voltant del Sol.
  • 35.
    JOHANNES KEPLER Johannes Keplerva ser l'astrònom-matemàtic més important de la seva època. Totalment convençut de que el Sol es trobava al centre de l'Univers, es va dedicar incansablement a investigar com es movien els plantetes - incloent la Terra - al voltant d'un cos central.
  • 36.
  • 37.
    2ª llei deKepler 3ª llei de Kepler  T2/r3=k (constant)
  • 38.
    INICI DE LES OBSERVACIONSAMB TELESCOPI Galileu no va inventar el telescopi, va encarregar a un òptic que li tallés les lents i va construir una ullera de llarga distància amb la que va veure els astres. Va descobrir coses mai vistes abans. L’església catòlica va condemnar a Galileu.
  • 39.
    ISAAC NEWTON Newton eral'astrònom principal en la ciència britànica i el científic més important del món en aquella época.
  • 40.
    EDMOND HALLEY Es vaproposa viatjar al sud de l'equador i aixecar el mapa del desconegut cel que es veia des de l'hemisferi sud. Halley, des de l'illa britànica de Santa Helena, va passar un any sencer estudiant el cel per fer un mapa estel·lar. Avui dia es conegut pel “seu cometa”.
  • 41.
    AVENÇOS DE L’ASTRONOMIAA L’ERA MODERNA  El 1801 Guiseppe Piazzi va descobrir Ceres i es van a més troballes de petits planetes qualificats com asteroides.  En 1811 Joseph von Fraunhofer inventà el espectroscopi, permetint l’anàlisi de la composició química dels astres.
  • 42.
    L’ASTRONOMÍA ALS SEGLESXX I XXI Nous conceptes  Els avenços d’Einstein i l’espectroscòpia van permetre l’estudi profund del comportament de les estrelles.  L’energia estel·lar tenia el seu origen a reccions nuclears. Radioastronomia  Grote Reber va construir el primer radioscòpic l’any 1937 el qual ajudà a la investigació de l’Univers.
  • 43.
    PROBLEMES DEL MODELESTÀNDARD Algunes prediccions afecten els fonaments del Big Bang:  Els desplaçaments al vermell  La radiació còsmica de fons de microones  Les abundàncies d’elements químics lleugers  La formació i evolució de galàxies
  • 44.
    IDEES ALTERNATIVES El modelestàndard és el més conegut i acceptat però NO és clar que sigui el correcte, en contraposició trobem:  Cosmologia Newtoniana  Univers fractal  Gran explosió freda  Oscil·lacions en les constants de la física  Múltiples variacions en la inflació
  • 45.
    I AQUEST NOMÉSÉS EL PRINCIPI DE L’UNIVERS…