2. El dinamisme de la Terra
 La Terra és dinàmica: vol dir que està en constants
canvis encara que puguin ser lents i això és degut a:
 Fonts d’energia interna (que provenen de l’interior de
la Terra; ex: calor produïda per la desintegració dels
elements radioactius que hi ha al nucli i mantell)
 Fonts d’energia externa (d’escala còsmica o planetària
com la gravetat, la rotació de la Terra, l’energia Solar).
Aquestes fonts d’energia són les responsable del
modelatge i relleu de la Terra.

3. Per què s’estudia la Terra?
 Per interès científic
 Per conèixer com es va formar
 Saber quins materials la componen
 Quines característiques té
 Com tot això influencia en la seva dinàmica actual
(volcans, terretrèmols, etc.)
 Per interès econòmic.
 Trobar recursos minerals i energètics (petroli, aigua,
ferro, urani) i comercialitzar-los.

4.  La geologia és la ciència que estudia la Terra, la seva
composició, estructura i els fenòmens que s’hi
produeixen ara i en el passat
 Els geòlegs són els científics que estudien la Terra.
 La geologia està molt unida a la química, la biologia, la
física i l’astronomia.

5. La Terra té una massa de 6,6 *1024 Kg (comptant-hi
els éssers vius) i un volum de 1.087*109 Km3
Té un radi de
6.357 km

6. Els mètodes d’estudi de la Terra
 MÈTODES DIRECTES: observació “en viu” de la Terra
 MÈTODES INDIRECTES: dades per deduir l’estructura
i composició de les parts de la Terra que no es poden
observar a simple vista.

7. Mètodes directes
 Observar els materials terrestres, tocar-los i prendre’n
dades.
 Ex: un sondatge: fer un forat (es pot arribar fins a un
màxim de 12,1 Km
 Amb aquests mètodes només es poden estudiar les
parts més superficials de la Terra.

8. Mètodes indirectes
 Ens permeten obtenir dades de l’interior de la Terra.
 L’estudi de la densitat
 L’observació de les anomalies de la gravetat
 La comparació amb meteorits
 L’estudi del magnetisme i dels corrents elèctrics
 L’estudi de les temperatures
 El mètode sísmic

9.  L’estudi de la densitat: els materials de la superfície de la
Terra són menys densos que els de l’interior. Per això els
materials de la superfície suren sobre els de l’interior.
 L’observació de les anomalies de la gravetat: les
variacions dels valors de la gravetat (9,8 m/s2) indiquen la
presència de determinats materials sota el punt on s’ha fet
l’observació.
 La comparació amb meteorits: donen informació de la
formació de la Terra i dels materials que la formen.
 L’estudi del magnetisme i dels corrents elèctrics: hi ha
materials que responen a camps magnètics i altres que
transporten el corrent elèctric.
 L’estudi de les temperatures: la Tª a l’interior de la Terra
augmenta en profunditat, 1ºC cada 30 m de fondària.

10.  El mètode sísmic: els terratrèmols provoquen
vibracions des del lloc d’origen fins a la superfície.
L’estudi d’aquestes vibracions permet obtenir dades
sobre la composició i estructura de dins la Terra (són
les ones sísmiques). El sismògraf és l’aparell que
enregistra les ones sísmiques i el registre gràfic
s’anomena sismograma.
La sismologia és la
ciència que estudia els
terretrèmols i els
sismòlegs en són els
estudiosos.

11. L’estructura interna de la Terra
1-Escorça continental
2-Escorça oceànica
3-Mantell superior
4-Mantell inferior
5-Nucli extern
6-Nucli intern
A : Discontinuïtat de
Mohorovičić
B : Discontinuïtat de Gutenberg
C : Discontinuïtat de Lehmann

12. L’estudi de les ones sísmiques ha permès conèixer
l’interior de la Terra.

15.  L’escorça: és la capa + externa. És sòlida. El seu gruix
varia segons els llocs:
 10 km als oceans
 33 km als continents
 65 km sota les serralades

16.  El mantell: està situat sota l’escorça i separat d’aquesta per la
discontinuïtat de Mohorovičić
 Les discontinuïtats són zones on la velocitat i direcció de les ones
sísmiques canvia bruscament perquè hi ha canvis físics o químics
de la matèria).
 Té uns 2.900 km de gruix.
 Té dos capes:
 Mantell superior:
més fluid
 Mantell inferior:
més sòlid

17.  El nucli: està separat del mantell per la discontinuïtat
de Gutenberg.
 Té 2 capes:
 Nucli extern: format per materials semilíquids i viscosos.
 Nucli intern: format per materials sòlids.

18. L’estructura externa de la Terra
 A la superfície de la Terra s’hi poden distingir 4 capes
(algunes es solapen):
 La litosfera
 La hidrosfera
 L’atmosfera
 La biosfera

19. La litosfera
 És la capa sòlida formada per minerals i roques.
 És constituída per l’escorça i la part superior del mantell
(anomenat mantell litosfèric.
 Està formada per materials lleugers i rígids.
 Està dividida en grans plaques que es mouen lentament les
unes respecte les altres

20. La hidrosfera
 L’aigua de la Terra:
 en estat líquid (oceans, mars, aigües continentals
superficials i subterrànies)
 en estat sòlid (neu i gel)

21. L’atmosfera
 Capa de gasos que envolta la Terra

22. La biosfera
 És la zona de la Terra que
habiten els éssers vius.
 Es solapa amb
 la hidrosfera (on viuen els
animals aquàtics)
 La part baixa de
l’atmosfera (on viuen els
éssers vius terrestres)
 La capa més superficial de
la litosfera

23. Els elements geoquímics
 Són els elements químics que componen la matèria
terrestre.
 La geoquímica és la ciència que estudia els elements
geoquímics (abundància, distribució, combinació,
migració).
 El 90% de la Terra només està formada per 4 elements
geoquímics:
 Ferro (el + abundant: el 35% de la massa terrestre)
 Oxigen
 Sílice
 magnesi

24.  Principals elements geoquímics del nucli:
 Níquel
 Ferro
 Principals elements geoquímics del mantell:
 Sílici
 Ferro
 Magnesi
 calci
 Principals elements geoquímics de l’escorça:
 Silici
 Alumini
 Magnesi
 Carboni
 Sofre
 Nitrogen
 oxigen (l’oxigen n’és el + abundant (46%)

25. La distribució dels elements geoquímics
 Els + densos estan al nucli, principalment, com el Ferro.
 Els menys densos a l’escorça (com el silici, el magnesi,
l’alumini i el calci)
 Els elements geoquímics es combinene entre si per
formar els diferents minerals i roques.
 Ex: el quars (el mineral + abundant de l’escorça terrestre)
és la combinació de silici i oxigen (SiO2)

26. La gravetat
 A la superfície de la Terra es manifesten certs fenòmens
físics a causa de la composició de l’interior de la Terra:
són la gravetat i el magnetisme.
 La gravetat és la força d’atracció que exerceixen tots els
cossos de l’Univers, com la Terra. Gràcies a aquesta força,
els cossos s’atrauen.
 Aquesta atracció genera el pes dels cossos.
 La gravetat va ser descoberta per Issac Newton al s. XVII.
 La força de la gravetat fa que quan una persona salta torni
a caure a terra; però la persona que salta també atrau la
Terra. Però com que la massa de la Terra és molt superior a
la d’una persona, no aconseguim atreure la Terra cap a
nosaltres

27. El magnetisme
 La Terra es comporta com un imant gegant que té els
pols magnètics prop dels pols geogràfics.
 El magnetisme terrestre consisteix en la presència
d’un camp magnètic situat al voltant de la Terra.
 Es creu que el responsable d’aquest camp magnètic és
el moviment dels materials del nucli intern (Ferro i
níquel) que giren a una velocitat diferent de la resta del
planteta.

28.  El camp magnètic terrestre va variant, lentament, fins a
canviar la polaritat.
 El camp magnètic protegeix la superfície terrestre del vent
solar (l’emissió de partícules atòmiques per part del Sol).
 Magnetosfera: zona del voltant de la Terra on es nota
l’acció del camp magnètic.
 Amb una brúixola podem comprovar l’existència del
magnetisme

29. L’origen de la Terra
 Fa 4.600 milions d’anys a partir d’un núvol de gas i pols.
 A mesura que creixia (per addició de + pols) la força de
la gravetat en feia augmentar la pressió i la Tª (fins a
1.600 ºC).
 Els elements radioactius també en feien augemtar la Tª.
 Era una massa fosa i homogènia envoltada per una capa
gasosa.

30. La distribució en capes
 Els elements geoquímics que formaven la
massa fosa de la Terra van quedar distribuïts
en capes segons la seva densitat.
 Ferro i elements pesants al nucli
 Elements lleugers al voltant

31. La formació de l’escorça
 Es va formar fa uns 3.900 milions d’anys, quan la
superfície de la Terra es va refredar prou i es va
solidificar.
 Hi havia molts volcans: que expelien CO2 i aigua
(formaren l’atmosfera).
 Hi havia molts meteorits que ajudaren en la formació
de l’atmosfera.

32. La formació dels oceans i l’aparició
de la vida
 Quan va baixar la Tª de la Terra, el vapor d’aigua es va
condensar → es formaren els oceans
 Hi havia una mitjana de 15ºC
 L’atmosfera no tenia oxigen.
 Fa 3.800 milions d’anys apareixen els primers éssers
vius.
 Els primers fotosintètics converteixen l’atmosfera en
oxidant (passa a haver-hi + O2 que CO2).

33. Els éssers vius i la Terra
 Contribucions dels éssers vius a la geologia:
 Protegir el sòl de l’acció erosiva del vent i de l’aigua,
fixant-lo amb les arrels i protegint-lo amb les fulles.
 Meteoritzar roques i minerals mitjançant els productes
de l’activitat metabòlica de nombrosos organismes i
microorganismes i l’acció física de les plantes.
 Generar roques mitjançant l’acumulació de grans
quantitats d’éssers vius, com closques i esqueletes
animals i restes vegetals (troncs mineralitzats).
 Generar formes topogràfiques de relleu, com els esculls
coral·lins.

36.  Els humans també modulen el relleu terrestre:
 Amb la construcció d’obres públiques
 Carreteres
 Preses o embassaments
 Talusos
 Amb la tala de boscos
 Amb replantacions forestals
 Amb el conreu de camps i la pastura
 Amb l’explotació minera
 etc

37. Fòssils
 Fòssil: restes petrificades d’éssers vius que van habitar la
Terra en èpoques passades.
 Tipus de fòssils
 Fòssils de parts dures de l’organisme: ex: closques
d’artròpodes, conquilles, ossos de vertebrats.
 Fòssils de motlles i buidats:
 els motlles són fòssils de les empremtes que van deixar les restes
d’éssers vius en materials tous com el fang. Les parts toves es
descomponen i queden els motlles. Ex: plantes
 els buidats corresponen a les cavitats interiors dels organismes.
 Fòssils d’empremtes d’activitat: ex: petjades d’animals,
copròlits (excrements).

38. Fòssils de parts dures
 Conquilles
 Ossos

39. Fòssils de motlles i buidats
 Motlles
 Buidats

40. Fòssils d’empremtes d’activitat

41. El procés de fossilització
 Perquè es formi cal que es dipositi l’organisme o la seva
empremta en un material escaient i que siguin coberts
ràpidament per sediments, com fang o sorra.
 Cal que sigui gra fi perquè el gra gruixut malmet les
restes orgàniques.
 Es descomponen les parts toves.
 Les parts dures es mineralitzen (s’endureixen els
bioelements o són substituïts par altres com el silici).
 Els sediments que l’envolten es converteixen en roca
sedimentària (la roca sedimentària és l’única que pot
portar fòssils)

42. 
1-Cadàver cobert 3-Fang i sorra petrificats i
per les els ossos fossilitzats
aigües d’un riu
2-Esquelet colgat en 4-L’erosió deixa els fòssils al
el fang i la sorra descobert

43. Fòssils especials
 Animals atrapats en ambre: l’ambre és una reïna
fòssil d’alguns arbres.
 Animals coberts pel glaç: en regions molt fredes.
Animals coberts de glaç i momificats.

44.  Els mamuts de Sibèria trobats en molt bon estat
(estudi de l’herba que havien menjat abans de morir)
 Insectes en ambre (han canviat
poc des de fa centenars
de milers
d’anys)

45. Els estrats
 Els materials sedimentats es dipositen en capes =
estrats.
 Es formen al llarg de milions d’anys per sediments de
fang, sorra, sals minerals i restes d’éssers vius.
 S’acumulen als llacs, deltes dels rius i conques marines.
 Llei de la superposició: si no han sofert pertorbacions
un cop depositats, els estrats de sota seran més antics
que els que tinguin damunt.

46. La datació dels estrats
 Columna geològica: seqüència completa de les
roques sedimentàries dipositades en un indret.

47.  Formes per datar els estrats d’una columna
geològica:
 La datació relativa: comparar els estrats de
columnes geològiques per determinar quines
roques són més antigues i l’ordre de deposició.
 La datació absoluta: anàlisi de la desintegració
dels àtoms radioactius continguts en les roques i
permet saber la l’edat exacte d’un estrat.

48. El temps geològic
 Mitjançant diferents tècniques de datació coneixem la
història de la Terra.
 La història de la Terra es divideix en:
 EÓ
 ERES
 Períodes
 Època
 Edat
 Ara estem a l’era cenozoica i al període quaternari
que va començar fa 2 milions d’anys.