1. Definició Branques de la geologia Etapes del desenvolupament històric

8. Al segle XVII, gràcies als treballs de Steno, s’afermen les bases de la Cristal·lografia i l’Estratigrafia. A aquest autor danès es deuen els dos principis següents: La llei de la constància dels angles diedres Nicolaus Steno (1638 – 1686) El principi de la superposició dels estrats

9. Segons la llei de la constància dels angles diedres (Steno 1669), els angles entre les cares dels cristalls d’una mateixa espècie mineral són constants i independents de la seva mida.

10. El principi de superposició dels estrats proposa que en una sèrie estratigràfica que no hagi estat deformada, l’ordre en el que es troben les capes és el mateix en què es van dipositar. Dit d’una altra manera: els estrats inferiors tenen major antiguitat que els que estan situats per damunt d’aquests.

11. Durant el segle XVIII van sorgir dos grups de naturalistes que defensaven dues teories diferents per explicar l’origen de les roques: els neptunistes i els vulcanistes. Els neptunistes proposaven que les roques es formen en el si de de l’aigua del mar, mentre que els vulcanistes consideraven que les roques tenien un origen igni per refredament d’un magma. A finals del segle XVIII, James Hutton va descriure el cicle geològic que assignava cada tipus de roca al lloc en el qual s’originava. A més, Hutton va difondre el Principi de superposició dels estrats de Steno i va enunciar altres dos principis geològics bàsics: El principi de l’uniformisme El principi de l’actualisme i el

12. James Hutton (1726 – 1797) Hutton és considerat el pare de la Geologia, no sols per haver descrit el cicle geològic de les roques, sinó també per l’enunciat d’aquests dos principis: El principi de l’uniformisme Proposa que les lleis i els processos naturals han estat uniformes al llarg del temps geològic. El principi de l’actualisme Indica que els fenòmens que s’esdevenen actualment són els mateixos que van tenir lloc en el passat de la Terra, i produeixen els mateixos efectes. L’estudi dels fenòmens actuals són la clau per a la interpretació del passat i la predicció del futur.

14. William Smith (1769 – 1839) A finals del segle XVIII, William Smith va proposar l’anomenat Principi de la successió faunística , segons el qual les capes que tenen els mateixos fòssils són de la mateixa edat, encara que les roques situades en aquestes capes siguin diferents. Aquest principi té una gran importància en estratigrafia ja que permet datar els materials, definir successions i fer correlacions estrati-gràfiques.

15. Georges Cuvier (xxxx - yyyy) Georges Cuvier és considerat el pare de la Paleontologia. Cuvier va establir un mètode de treball, l’anatomia comparada , que permet la reconstrucció dels fòssils a partir d’un fragment. Alhora, es descriuen els fòssils de cada època i es determinen els que són fòssils caracterítics a cadas-cuna d’elles.

16. Charles Lyell (1797 - 1875) Lyell, basant-se en els principis que havia establert Hutton, es va manifestar en contra de les teories catastrofistes vigents fins aquell moment i va defensar la teoria de les causes naturals. Segons aquesta teoria, es pot donar una explicació als fenòmens produïts en el passat, ja que són deguts a causes idèntiques a les actuals. La seva obra i el seu pensament va influir decissivament sobre la teoria de l’evolució de Darwin.

17. Charles Darwin (1809 - 1882) Els treballs duts a terme per Darwin i la seva teoria van confirmar l’evolució dels éssers vius i la irreversibilitat de les successions, és a dir, que els fòssils no es repeteixen al llarg del temps.

19. Els avenços en sismologia permeten estudiar l’interior de la Terra. Tot basant-se en el comportaments de les ones sísmiques, es coneix que la Terra es divideix en capes concèntriques amb una composició i característiques físiques diferents.

20. En Cristal·lografia s’estudien i defineixen les xarxes cristal·lines mitjançant la difracció de raigs X, tècnica sorgida a començaments del segle XX. En Petrologia es defineixen conceptes importants, com ara la diagènesi o les fàcies del metamorfisme. A més, s’elaboren les classifica-cions de les roques utilitzades actualment.

21. El descobriment de la radioactivitat va convertir la geocronologia en una ciència precisa. Així per exemple, sabem que l’edat de la Terra és d’uns 4.600 m.a. i que el Paleozoic va començar fa uns 570 m.a. La datació de períodes més recents, com el quaternari, es realitza amb el radicarbó.