Conferència projecte recercaixa

1. Virus i bacteris

2. Virus i bacteris
Vivim en un mon ple d’organismes summament petits,
molts dels quals poden perjudicar la nostra salut.
Els bacteris i els virus són invisibles a l’ull humà i estan
presents en gairebé qualsevol ambient i ens poden fer
posar malalts. Molts d’ells ja existien en el temps en
què a la Terra no hi havia éssers vius majors.
El primer que hem de saber és que virus i bactèries no són el
mateix.

3. Els bacteris
Els bacteris son ésser vius autònoms que tenen el seu propi metabolisme i fisiologia.
Com nosaltres, necessiten alimentar-se i obtenir energia per poder sobreviure. Només
es reprodueixen si les condicions ambientals són les adequades.
La gran majoria de bacteris estan a l’ambient i no als éssers vius, per això normalment
no causen danys a les persones i inclús hi ha bacteris que aporten beneficis, com les
que tenim als intestins (flora intestinal).
Una de las principals diferències entre aquests agents infecciosos és el seu tamany, ja
que “els bacteris son fins a cent vegades més grans que els virus”, el seu diàmetre
aproximat està entre 0,6 y 1 micròmetre (µm), de manera que es poden veure amb un
microscopi òptic, mentre que els virus, de tamany notablement menor, només es
poden detectar amb microscòpia electrònica.

4. Els bacteris: estructura
Bactèries: tenen paret cel·lular i a dintre hi tenen el citoplasma amb orgànuls i el
genoma bacterià.
Rodeja la membrana protegint-la dels canvis externs (pressió osmòtica) i manté la
forma. Permet l’entrada d’aigua i metabòlits essencials.
Participa en la divisió bacteriana i està implicada en la seva patogenicitat
És el substrat sobre el que actuen alguns antimicrobians
Christian Gram va desenvolupar una tècnica de tinció per diferenciar-les segons la
seva composició de proteïnes

5. Els bacteris: fisiologia
Nutrició
Grup molt heterogeni, poden realitzar tots els tipus de metabolisme existents. Algunes inclús
poden fer servir 2 diferents segons la composició concreta del medi. Poden formar quistes i
espores en resposta a variacions al medi, poden protegir-se i entrar en latència on el
metabolisme es redueix.
Moviment
Gairebé tots els bacteris es poden desplaçar mitjançant reptació, moviments de contracció i
dilatació i moviment flagel·lar.
Relació
S’han observat fototactismes, respostes e estímuls lluminosos i quimiotactisme, resposta a
estímuls químics.
Reproducció
Asexualment per bipartició transversal, es multipliquen per divisió cel·lular com les cèl·lules
humanes.
Primer copien el seu genoma i després formen 2 cèl·lules filles, que a la seva vegada també
poden dividir-se.

6. Diferències bàsiques entre bacteris i virus:
•Son més grans
•Son menys freqüents
•Normalment es localitzen en una zona, malgrat també es poden arribar a estendre
•Son més agressives que els virus
•Son més greus, como el meningococo, tuberculosis, enterococo
•Les més freqüentes solen ser neumococo, haemofilus influenzae, meningococo, salmonella
•Quan apareix la malaltia no s’acostumen a identificar ràpidament.
•Es tracten amb antibiòtics
•Existeixen vacunes

7. Els virus
Al contrari que els bacteris, els virus són agents infecciosos que actuen com a paràsits
vivint a l’interior de les cèl·lules. Es consideren paràsits perquè no tenen capacitat de
reproduir-se de manera autònoma i per això necessiten introduir-se dintre de la
cèl·lula d’un ésser viu.
No tenen metabolisme propi i per això no són considerats éssers vius.
A l’ambient només són unitats inerts que no tenen metabolisme i no es poden
multiplicar. Els virus fan una selecció de les seves víctimes, ja que hi ha virus vegetals,
animals, humans per això han de tenir contacte amb cèl·lules que correspongui a la
seva composició. També hi ha virus que infecten bactèries (bacteriòfags).
Entre els virus més populars es troben el refredat comú (rhinovirus), la grip, el
xarampió i el SIDA.

8. Els virus: estructura
Són organismes molt senzills que només tenen el seu genoma (àcid nucleic), una càpside proteica i
alguns un envolcall membranós. No tenen metabolisme propi. Per reproduir-se necessiten la matèria,
energia d’un altre ésser viu.
S’anomenen virions quan estan fora de les cèl.lules.
•Àcid nucleic: una sola molècula (linial o circular), monocatenaria/bicatenària, ADN o ARN
•Càpside: protegeix l’àcid nucleic i reconeix els receptors de les cèl.lules que infecta. Formada per la
unió de proteïnes. FOTO formes
•Membrana: alguns al voltant de la càpside

9. Els virus: fisiologia
No es poden multiplicar per sí mateixos: no poden copiar el seu genoma ni produir el seu envolcall. Per
això ataquen altres cèl·lules (hostes) en les quals introdueixen la seva pròpia informació genètica per re
programar-les i que aquestes produeixin nous virus, que després abandonen les cèl·lules infectades.
•Fixació o adsorció
•Penetració
•Replicació
•Assemblatge
•Alliberament

10. Diferències bàsiques entre virus i bactèries:
•Son més petits
•Son més freqüents
•Solen afectar a vàries zones
•Son menys agressius
•Son més greus, tales como el VIH, Hepatitis B y C, virus hemorràgics
•Els més comunes son: rotavirus, adenovirus, virus respiratori sincitial i els virus de la grip
•No fa falta identificar-los per realitzar el diagnòstic
•Malgrat que existeixen diferents medicaments per compatir-los, generalment no acostumen a fer-se servir
per a infeccions comuns
•No responen als antibiòtics
•Existeixen vacunes que permeten prevenir-los

11. Com ens fan emmalaltir
•Bacteris: els metabòlits (productes del seu metabolisme) poden ser tòxics per a l’ésser humà.
•Virus: poden per ex.- destruir cèl·lules del nostre organisme durant el seu procés de multiplicació o les cèl·lules
immunitàries poden eliminar les nostres cèl·lules infectades pels virus.

12. Com combatir-los
Els antibiòtics influeixen i ataquen les estructures dels bacteris, com ara la seva
paret cel·lular, i així les poden matar, o simplement eviten que es puguin
multiplicar. Com que les parets bacterianes tenen una estructura diferent a la
membrana cel·lular de les cèl·lules humanes, els antibiòtics només ataquen a les
bactèries.
Malgrat això, els bacteris poden adaptar-se a les diferents condicions ambientals
i per això també poden acabar desenvolupant resistència als antibiòtics.
Com que els virus no tenen metabolisme propi ni paret cel·lular els antibiòtics
no tenen capacitat per atacar-los. Els medicaments per atacar-los permeten
frenar els diferents mecanismes de multiplicació, com els medicaments d’acció
virustàtica.
En molts casos d’infeccions víriques (refredats) el tractament es limita a una
teràpia que no combat els virus si no que només calma els símptomes, així que
les defenses del propi organisme han de fer la resta.

13. Vacunes
Les vacunes poden protegir contra determinats virus i bacteris.
Algunes contenen aquests patògens debilitats o components inofensius
d’aquests i d’aquesta manera contribueixen a que el sistema
immunològic reconegui les estructures estranyes i desenvolupi anticossos
contra aquests agents infecciosos.
Alguns virus poden modificar la seva aparença externa amb molta
rapidesa el que dificulta el desenvolupament de la vacuna. Per això cada
any és necessari fer una nova vacuna contra la grip.

14. Com ens podem protegir
Mesures personals:
•Cobrir la boca i el nas (amb mocadors de paper, la ma, la màniga,...) quan estosseguis
•Evitar tocar-se amb les mans els ulls, el nas o la boca
•Rentar-se de manera freqüent les mans amb aigua i sabó, sobre tot després d’estossegar o d’esternudar
•No compartir objectes personals, d’higiene (gots, tovalloles,...)
Mesures al teu entorn:
•Ventilar diàriament la casa, habitacions i espais comuns.
•Netejar amb freqüència les superfícies i objectes d’ús comú (bany, joguines,....)

15. Contaminació de l’aigua
Aproximadament el 97% del total d’aigua és salada (no potable), el 2% està als glaciars i casquets polars, i només l’1% és útil per
al consum.
¿Què causa la contaminació de l’aigua?
•Alguns processos naturals
•Contaminació antropogènica: produïts com a conseqüència de l’activitat econòmica (abocaments químics i biològics).
•Temps en degradar-se: escuma 50 anys, alumini 200 anys, envasos plàstic 400 anys.
¿Com prevenir o evitar la contaminació de l’aigua?
•Els governs són molt estrictes en la seva política relacionada amb els mètodes i les plantes de tractament de residus
•Conscienciació individual de la població.

16. Contaminants de l’aigua
Tot tipus de material generat per l’activitat de l’home i que està destinat a ser rebutjat. Si es tracten de manera
inadequada generen inconvenients (sanitari i/o econòmicament).
A l’aigua existeixen de manera natural microorganismes que són capaços d’actuar sobre gairebé qualsevol
contaminant, neutralitzant-lo o eliminant-lo (= acció depuradora de l’aigua). Problema: arriben contaminants
en altes concentracions i durant un temps perllongat.
•Residus biològics: restes d’éssers vius i agents patògens que arriben procedents de residus agropecuaris i
domèstic, indústries alimentació. Els que procedeixen d’intervencions quirúrgiques, zones hospitalàries......han
de ser incinerats.
•Residus especials: presenten algun risc, tant per si mateixos com si entren en contacte amb altres substàncies
(industria tèxtil, cuiro, paper, pesticides, químics)
•Residus domèstics
•Contaminants físics: calor (instal·lacions industrials, centrals nuclears)

17. Com mirem la contaminació de l’aigua
Medicions físiques, químiques i biològiques:
•Contingut en sòlids: dissolts i en suspensió
•Demanda biològica d’oxígen (DBO): quatitat d’oxigen que necessiten els microorganismes aeròbics per
descomposar la matèria orgànica dissolta o en suspensió. Es fa servir per comprovar la càrrega de matèria orgànica
en les aigües residuals.
•Demanda química d’oxígen (DQO): quantitat d’oxigen necessari per oxidar la matèria orgànica mitjançant una
reacció química (dicromat en solució àcida i convertir-la en diòxid de carboni i aigua)
•pH: mesura l’acidesa de les aigües residuals

18. Com mirem la contaminació de l’aigua per bacteris
Es considera aigua potable quan en 100 ml d’aigua no es troben agents que provoquen malalties. L’aigua que
conté pocs patògens per litre pot estar suficientment contaminada com per causar algunes malalties.
Per detectar la presencia de microorganismes a l’aigua s’han d’aplicar proves bioquímiques (sèrie colorimètrica,
IMViC, etc) ja que hi ha molts microorganismes que s’assemblen moltíssim a nivell morfològic i en les seves
característiques en cultiu.
Comptatge bacteris:
1.Agafar mostra d’aigua i fer dilucions
2.Sembrar en plaques amb medi
3.Incubar en condicions adients
4.Comptatge de colònies de bacteris
Colimetria (buscar bacteris coliformes)
1.Colimetria presuntiva
Sembra de mostra d’aigua en un medi de cultiu que canvia de color en funció del pH
2.Polimetria confirmativa
3.Determinació de coliformes
Pas per diferents tipus de medi de cultiu per determinar la capacitat del microorganisme de fer servir
diferents substrats i així el caracteritzem

19. Com eliminar la contaminació de l’aigua
Efluents líquids cloacals: són els residus líquids que provenen de les cases, de la ret de recollida
d’aigües residuals i d’indústries, que són recollits i canalitzats. Tots necessiten una depuració (a
vegades intensa i costosa).
4 fases de depuració:
1. Tractament primari: eliminació dels cossos flotants de gran tamany i impureses d’alta densitat i
separació de sòlids en suspensió (olis, greixos,...)
2.Tractament secundari: reducció biològica de la matèria orgànica biodegradable. Aquests processos
són similars als que es donen a la natura, estimulant-se el desenvolupament de microorganismes que
digereixen la matèria residual
3.Tractament terciari: eliminació dels contaminants químics, substàncies no biodegradables, sals
inorgàniques i microbis.
4.Tractament quaternari: potabilització de l’aigua residual
La manca de tractament provoca contaminació del medi aquàtic, fauna, flora, salut humana
(malalties). Les aigües residuals poden portar malalties: virus (enterovirus,rotavirus,...), bacteris
(Salmonellas, Vibrio cholerae,), cucs (Tenias) i altres patògens.

20. Contaminació d’aliments
•Ingestió d’aliments via bucal en la nutrició humana, per això és bàsica la
higiene (cuinats i crus) per evitar infeccions microbianes i paràsits.
•Productes químics sintètics, additius, metalls pesants

21. ¿Què provoca la intoxicació per aliments?
La ingestió d’aliments és per via bucal en la nutrició humana, per això és bàsica la higiene dels aliments (cuinats i crus) per
evitar infeccions microbianes i paràsits.
La majoria d’intoxicacions per aliments es poden prevenir si es netegen, emmagatzemen, manipulen i cuinen de manera
adequada. La majoria estan provocades per bacteris i virus. Alguns paràsits i químics també causen intoxicació alimentària.
•Netejar mans, utensilis i aliments.
• Les persones s’han de rentar les mans durant com a mínim 20’’ amb aigua i sabó. També després d’anar al lavabo o
tocar animals.
• Rentar els utensilis i superfícies amb aigua calenta i sabó després de fer-los servir.
•Separar els aliments crus dels cuinats.
•Temperatura: evitar la multiplicació de bacteris
• Els aliments que es poden fer malbé (crus o cuinats) s’han de refrigerar o congelar d’immediat.
• S’ha de mantenir el menjar calent i fred a les temperatures adequades: freds <40ºC i calents >140ºC
• Refrigerar i congelar fan que la multiplicació sigui més lenta o inclús es deté, però s’activa quan els aliments tornen
a Tª ambient.
• Cuinar bé els aliments mata els bacteris (temps suficient i a Tª prou alta).
• Fruites i verdures s’han de rentar amb aigua corrent abans de menjar-les.
• La carn i el peix frescos s’han de mantenir allunyats de la resta d’aliments.

22. ¿Com es diagnostica la intoxicació per aliments?
•Preguntar els símptomes, les begudes i els aliments consumits recentment.
•Examen físic per buscar signes de malaltia. Proves mèdiques addicionals per descartar malalties i trastorns que causen
símptomes similars a los de la intoxicació per aliments.
•Si els símptomes d’intoxicació son lleus i només duren poc temps, les probes de diagnóstic, por lo general, no son
necessàries.
•Pot incloure un cultiu de deposicions en un laboratori. Si estan disponibles, també es poden analitzar mostres de vòmit o
de l’aliment sospitós.
¿Com se tracten las intoxicacions per aliments?
•Habitualment només cal reemplaçar la pèrdua de líquid y electròlits para evitar la deshidratació:
• Beure molt líquid. Solucions de rehidratació.
• Re introduir poc a poc aliments
•Medicaments de venta lliure per tallar vòmits o diarrea. Amb cura perquè poden perllongar el problema si la causa és
bacteriana.
•Si es diagnostica la causa específica de la intoxicació el metge pot receptar un medicament més específic, com antibiòtics.
•Casos més greus poden necessitar hospitalització per tractar símptomes o complicacions que puguin amenaçar la vida,
com ara paràlisis, deshidratació greu,....

23. Bacteris en la intoxicació alimentària
Poden causar infecciones del tracte gastrointestinal.
•Bacteris durant qualsevol moment del cultiu, la collita, la matança, emmagatzematge, enviament.
•Alguns bacteris ja estan presents als aliments quan els comprem (productes frescos com la carn, el peix, els ous,
la verdura,...).
•Durant el procés de preparació
Exemples:
•Salmonella, carn crua o mal cuinada, aus, ous, productes làctics i mariscos.
•Campylobacter jejuni (C. jejuni), pollastre cru o mal cuinat i en la llet no pasteuritzada.
•Shigella, un bacteri que se contagia de persona a persona. Estan presents a les deposicions de persones infectades. Si no es
renten bé les mans després d’anar al bany, poden contaminar els aliments que preparen. L’aigua contaminada amb deposicions
infectades també pot contaminar els productes agrícoles del camp.
•Escherichia coli (E. coli), només algunes cepes causen malalties en humans i poden estar presents en hamburgueses crues o mal
cuinades, sucs de fruita y llet no pasteuritzada, i productes frescos.
•Vibrio, una bacteria que puede contaminar los pescados o mariscos.
•Clostridium botulinum (C. botulinum), pot contaminar aliments que no estan bé enlatados y los peix salat i ahumat.

24. Virus en la intoxicació alimentària
Els virus estan presents a les deposicions o vòmits de les persones infectades i poden contaminar els aliments i les
begudes, en especial si no es renten bé les mans després d’anar al bany.
Transmissió:
•menjar preparat por una persona infectada amb un virus
•mariscos procedents d’aigües contaminades
•productes agrícoles irrigats amb aigua contaminada
Exemples:
•norovirus, que causa inflamació de l'estómac i intestins
•hepatitis A, que causa la inflamació del fetge
•rotavirus es transmeten per vía oral o fecal i pel contacte directe de persona a persona a través de mans contaminades; és molt estable
en el medi ambient i es troba en molts aliments.

25. Tractaments d’aliments per evitar intoxicacions
Tèrmics:
•Escalfament, basat en el principio físic que transforma l’energia elèctrica en energia tèrmica quan travessa
un conductor que li ofereix resistència.
•Aplicació de microones sobre aliments.
•Cocció al buit sobre matèries primes envasades al buit en envasos termorresistents y sota condicions
controlades de temps i temperatura, normalment inferior a 100º C i una fase de refredament ràpid.
•DIC (descompressió instantània controlada) ràpida caiguda de la pressió.
No tèrmics:
•Pulsos elèctrics exposició a un camp elèctric intens que provoca la formació de porus en las membranes
cel·lulars microbianes.
•Aplicació d’una elevada pressió de fins a 9.000 atmosferes de manera uniforme durant un temps variable,
per destruir els microorganismes.
•Irradiació exposició a dosis establertes d’energia per eliminar bacteris, paràsits e insectes.
•Llum pulsada consisteix en l’aplicació successiva de pulsos de llum amb un espectre entre l’ultraviolat y el
una duració molt curta.
•Bioconservación microflora natural o controlada dels aliments.