3. Tipus d’organització3.1 . 0RGANITZACIÓ CEL.LULAR EUCARIOTA I PROCARIOTA En l’actualitat existeixen dos grans tipus d’organització cel·lular. L’organització cel·lular procariota , la més simple i la més primitiva L’organització cel·lular eucariota, molt més complexa, va aparèixer més tard a partir de l’associació simbiòntica de diverses cèl·lules procariotes (Teoria endosimbiòntica) http://www.cellsalive.com/cells/cell_model.htm
2.
3.2. CEL·LULA PROCARIOTASón organismes unicel.lulars, constituïts per una sola cèl.lula. La cèl.lula és procariota: cèl.lula de dimensions reduïdes ( 1-3 µm de diàmetre) i sense nucli. Citoplasma Membrana Paret bacteriana Altres estructures
3.
ESTRUCTURA I MORFOLOGIAa) EL CITOPLASMA És el medi intern de la cèl.lula ( 85% és aigua) Es troba limitat per la membrana Conté diversos elements Cromosoma bacterià: És una molècula d’ADN que conté la informació genètica, informació necesària per poder viure i reproduir-se. Ribosomes: Son estructures molt petites on es sintetitzen proteïnes
4.
b) LA MEMBRANACITOPLASMÀTICA És la membrana que limita la cèl.lula Té diverses funcions: aïlla la cèl.lula del medi exterior però permet l’entrada de nutrients i la sortida de substàncies de rebuig ( transport selectiu).
5.
c) LA PARETBACTERIANA És un recobriment rígid ( la membrana no ho és) que dóna forma a la cèl.lula. És imprescindible per la vida del bacteri ( molts antibiòtics n’inhibeixen la síntesi). Protegeix i dóna forma al bacteri. Els bacteris presenten diverses formes: cocs , bacteris en forma esfèrica; bacils , bacteris en forma de bastó; vibrions , bacteris en forma de coma; espiril·les i espiroquetes , bacteris en forma d'espiral.
6.
7.
Existeixen dos tipusde paret bacteriana diferents. Aquestes es poden diferenciar mitjançant la Tinció de Gram. La tinció de Gram deu el seu nom al bacteriòleg danès Christian Gram , que va desenvolupar la tècnica en 1844. A partir d’aquesta tinció els bacteris queden tenyits diferent segons com sigui la seva paret. Bacteri Gram-positiu es visualitzen de color violeta Bacteri Gram-negatiu es visualitzen de color rosa.
d) ALTRES ESTRUCTURES que només presenten alguns bacteris. ELS FLAGELS: Són expansions llargues i primes que produeixen el moviment del bacteri LA CÀPSULA: és una coberta externa per fora de la paret. Hidrata i protegeix els bacteris
11.
NUTRICIÓ Els bacterises nodreixen, és a dir, intercanvien matèria i energia amb el medi que els envolta. Presenten diversos tipus de nutrició: BACTERIS AUTÒTROFS: aprofiten l’energia del sol per transformar les sals minerals, aigua i altres substàncies inorgàniques en nutrients (FOTOSÍNTESI)
12.
BACTERIS HETERÒTROFS : s’alimenten de matèria orgànica que prové d’altres éssers vius SAPRÒFITS : s’alimenten de matèria orgànica morta. PARÀSITS : s’alimenten de matèria orgànica que extreuen d’un altre ésser viu (plantes i animals )al qual perjudiquen, li provoquen una alteració o malaltia. SIMBIONTS : s’alimenten de matèria orgànica d’un altre ésser viu però no el perjudiquen, al contrari, li donen alguna cosa a canvi Podridura de la patata Són els descomponedors dels ecosistemes. Bacteris de la flora intestinal de l’home
13.
REPRODUCCIÓ Els bacterises reprodueixen asexualment per BIPARTICIÓ . La seva cèl·lula, després de fer una copia del material genètic, es separa en dues cèl·lules filles.
14.
ECOLOGIA Des del punt de vista ecològic els bacteris formen part dels ecosistemes. Trobem bacteris a tot arreu, fins hi tot en llocs on no hi pot viure cap altre tipus d’ésser viu. Ja hem vist que alguns són fotosintètics, altres descomponedors i altres són paràsits.
15.
INTERÈS SOCIAL Elsbacteris tenen una gran importància social i econòmica S’utilitzen en la indústria alimentària Ioguts i formatges
16.
S’utilitzen en laindústria farmacèutica per la producció de fàrmacs insulina antibiòtics S’utilitzen en bioremediació ambiental Depuració biològica
17.
4. Organització acel·lularEls virus no tenen estructura cel.lular, és dir no són cèl.lules per tant podem considerar-los com a éssers vius Comparteixen però moltes característiques amb les cèl.lules estan constituïts per biomolècules tenen àcids nuclèics on hi ha continguda informació genètica
18.
Els virus produeixenmalalties a tots els éssers vius, animals, vegetals i també als bacteris. Són paràsits intracel·lulars obligats. Entren dins les cèl·ules on es reprodueixen produint alteracions importants. Són de dimensions molt petites entre 9 i 100 nm, només els podem visualitzar amb el microscopi electrònic
19.
4.1. ESTRUCTURAD’UN VIRUS Els virus estan formats per una o més molècules d’àcid nuclèic envoltades per una coberta de proteïnes anomenada càpsida L’àcid nucleic Pot ser de moltes menes, ARN, ADN, circular, lineal, d’una cadena o de dues. Els virus tenen molt poc àcid nucleic, molt pocs gens: Aquests porten la informació per a la replicació del virus. La càpside És una coberta que protegeix el virus qun es troba fora de la cèl.lula . Poden tenir formes molt diverses: esfèriques, cilíndriques, icosaèdriques, etc.
20.
21.
Cicle animat d’unvirus http://www.hhmi.org/biointeractive/animations/infection/inf_middle_frames.htm Cicle animat d’un retrovirus http://www.whfreeman.com/kuby/content/anm/kb03an01.htm 4.2. LA REPLICACIÓ DELS VIRUS Els virus no són cèl·lules, per tant no podem dir que es reprodueixin. Els virus es repliquen, fan copies d’ells mateixos utilitzant la maquinària de la cèl·lula que parasiten. A diferència d’altres paràsits el virus no s’alimenten només utilitzen les cèl·lules per multiplicar-se.
