Infomració sobre salut i malaltia

1. SALUT I MALALTIA

2. DESCRIPCIÓ DE MALALTIA I SALUT
Com probablement ja coneixeu, fins fa poc temps la salut es definia com "l'absència de
malaltia", però actualment l'Organització Mundial de la Salt (OMS) ha elaborat una definició
més adequada.
LA SALUT ÉS UN ESTAT DE COMPLET BENESTAR FÍSIC, MENTAL I SOCIAL.
La malaltia és, en canvi, l'estat en què es troba una persona quan es veu alterat el seu estat
de salut, tant si és per una causa física, mental o social.
Per tant, podem diferenciar tres tipus de malalties. Aquests tres tipus de malalties es
relacionen estretament, ja que una persona sotmesa a un entorn social negatiu pot
desenvolupar fàcilment algun trastorn de comportament que desemboqui en una malaltia
mental. Igualment, les persones amb malalties mentals sovint poden sofrir algun trastorn a
l'organisme degut a mals hàbits d'alimentació o d'higiene, a falta de son, etc.

3. a) Malalties físiques: Provocades per una lesió, una infecció o un procés degeneratiu de
l’organisme. Aquestes malalties són les que solen tenir unes causes i uns símptomes més
clarament recognoscibles, fet que pot facilitar-ne el tractament i la prevenció. Es classifiquen en:
• Malalties infeccioses (causades per algun agent patogen que es reprodueix dins el
nostre organisme).
• Malalties no infeccioses (degudes a altres causes).
b) Malalties mentals: Provocades per un mal funcionament del cervell, que origina una disminució
de la capacitat mental, o alguna alteració de la conducta.
c) Malalties socials: Ocasionades per l'existència d'un entorn social violent o amb greus
mancances econòmiques o educatives, i que, per tant, resulta hostil per a les persones.
TIPUS DE MALALTIES

4. La nostra salut depèn de la nostra manera de viure i de les precaucions que tenim per evitar les
malalties. Hi ha tres tipus de mesures que podem adoptar:
a) Les mesures profilàctiques, les quals són un conjunt de mesures que es poden adoptar per
evitar una malaltia infecciosa. N’hi ha que són molt senzilles i recomanables:
• Rentar bé qualsevol ferida o cremada i aplicar-hi un desinfectant.
• No compartir estris com raspalls de dents, coberts, vasos, etc.
• Utilitzar el preservatiu en les relacions sexuals.
• Evitar el contacte amb objectes bruts, sobretot a la boca i als ulls.
• Utilitzar sabatilles de goma i banyador per estar a la platja, i zones humides per evitar el
contacte de fongs.
b) Evitar factors de risc que ens poden provocar una malaltia o un accident. Com ara:
• Evitar seguir dietes desequilibrades sense consell mèdic.
• Evitar el consum de substàncies nocives, com ara tabac, alcohol i altres drogues.
PREVENCIÓ DE MALALTIES

5. c) Adoptar hàbits saludables en el nostre dia a dia, com ara:
• Dutxar-se un cop al dia per eliminar la suor i les cèl·lules mortes de la pell. Canviar-se la
roba interior i els mitjons cada dia.
• Rentar-se les mans abans de cuinar i abans de menjar.
• Beure aigua potable i menjar aliments acabats de cuinar o ben conservats la nevera.
• Protegir els ulls de les radiacions solars els dies molt solejats, especialment a la neu, i
protegir la pell amb cremes protectores i amb roba.
• Seguir una dieta variada, evitar els pastissos industrials i els menjars ràpids. Consumir
verdures, amanides, fruita, carn, peix i làctics, ja que són aliments nutritius.
• Fer exercici físic regularment, ja que augmenta la nostra vitalitat, ens fa descansar millor i
rendir més en altres tasques.
• Descansar el temps necessari. En l’adolescència el nostre cos necessita dormir entre 8 i 10
hores cada dia.
PREVENCIÓ DE MALALTIES

6. Quan el nostre organisme és envaït per fongs, protozous, bacteris o virus, i aquests agents patògens
es reprodueixen fins assolir un nombre capaç de causar-nos un perjudici, diem que hem contret una
malaltia infecciosa.
Quan una malaltia infecciosa s’estén per una zona i afecta un nombre cada vegada més gran de
persones, es diu que s’ha produït una epidèmia.
És freqüent que a l’hivern hi hagi brots epidèmics de grip, o en països amb condicions sanitàries
precàries s’hi desenvolupin epidèmies de tifus o malària.
Quan una epidèmia s‘estén per tot el món, com ha passat amb la SIDA o la grip aviària, l’epidèmia
s’anomena pandèmia.
MALALTIES INFECCIOSES

7. • Bacteris: La gran majoria de bacteris són organismes inofensius per a l’ésser humà, i molts són
beneficiosos per a fer fermentacions i descomposicions necessàries de la matèria orgànica. Els
bacteris que causen malalties actuen de maneres diferents. Alguns infecten els teixits d’un organisme
com la tuberculosi, d’altres produeixen unes substàncies verinoses o toxines com el botulisme.
• Fongs: La majoria dels fongs també són beneficiosos, com els llevats que fan la fermentació del
pa, però hi ha fongs perjudicials que causen malalties a la pell, com el peu d’atleta. Algunes
infeccions per fons es transmeten al caminar descalços per terres humits de piscines, vestidors i
dutxes.
• Virus: Els virus són partícules sense estructura cèl·lula que només viuen dins les cèl·lules que
infecten i destrueixen. Fora d’elles no fan cap funció per això se’ls considera paràsits obligats. En
l’espècie humana produeixen malalties com la Grip, la Varicel·la, l’Hepatitis, la Sida i moltes d’altres.
• Protozous: Nombroses malalties són causades per paràsits com ara organismes unicel·lulars
anomenats protozous. Un exemple és el protozou paràsit de la sang que origina la malària principal,
causa de mort als països tropicals.
TIPUS D’AGENTS PATOGENS

8. La transmissió directa de la malaltia té lloc quan hi ha contacte físic entre la persona malalta i la sana,
o contacte directe amb secrecions del malalt.
D’altra banda, en la transmissió indirecta el contagi es produeix a través d’elements contaminats
(terra, aire, aigua, aliments, objectes o vectors).
• A través de l’aire quan la persona infectada parla, tus o esternuda molt a prop com succeeix
amb malalties com la Grip o el refredat.
• Per mitjà d’algun objecte contaminat, com per exemple objectes punxeguts bruts que ens
poden contaminar del bacteri del tètanus.
• El terra de la dutxa d’una piscina ens pot contagiar de fongs com els peus d’atleta.
• A través de l’aigua o aliments contaminats com succeeix amb les infeccions de bacteris com la
salmonel·losi, de virus com la poliomielitis o de protozous com les amebes.
• A través d’animals que actuen de vectors. Per exemple, un tipus de mosquit que transmet el
protozou de la malària, la puça pot transmetre la pesta, i els gossos poden transmetre la ràbia.
TRANSMISSIÓ DE MALALTIES INFECCIOSES

9. Cada tipus de malaltia infecciosa requereix un tractament diferent.
• Les malalties produïdes per fongs es tracten amb fungicides, que són substàncies que
s’apliquen directament sobre la zona infectada i que produeixen la mort del fong.
• Les malalties causades per bacteris es tracten amb antibiòtics, que són substàncies
químiques que maten els bacteris o impedeixen que proliferin. Alguns antibiòtics s’apliquen
directament sobre les ferides o zones infectades, i altres ‘ingereixen o s’injecten per fer-los
arribar als òrgans o teixits interns infectats. El primer antibiòtic que es va descobrir va ser la
penicil·lina per Alexander Fleming. Altres antibiòtics que es fan servir actualment són les
tetraciclines, cefalosporina, sulfamida, etc.
• Les malalties produïdes per protozous es combaten amb substàncies químiques
específiques per eliminar el protozou que infecta.
• Les malalties produïdes per virus es curen amb els anticossos que produeix el nostre
organisme, capaços de neutralitzar el virus. En la majoria dels casos n’hi ha prou d’esperar uns
dies perquè el nostre cos fabriqui els anticossos i elimini la infecció.
TRACTAMENT DE MALALTIES INFECCIOSES

10. Al nostre organisme arriben contínuament milions de partícules microscòpiques de pols i pol·len,
espores de fongs, virus, bacteris i altres agents que poden resultar patògens. Aquestes partícules
s’introdueixen a la boca i als ulls, estan en contacte amb la pell i lies mucoses, i poden arribar a la
sang si ens fem una ferida.
El nostre sistema immunitari és l’encarregat de protegir l’organisme contra les invasions dels
microorganismes patògens i està distribuït per tot l’organisme.
SISTEMA IMMUNITARI

11. El sistema immunitari ens protegeix de diverses maneres.
La primera barrera a superar és la dels teixits que conformen els òrgans externs, és a dir, la pell i les
mucoses. Si s’aconsegueix superar aquestes barreres es trobarà amb una resposta immunitària
innata o inespecífica constituïda per unes cèl·lules anomenades leucòcits o glòbuls blancs.
Si no s’ha superat la infecció, apareix la última resposta, la més eficaç, la resposta immunitària
adaptativa o específica, on intervenen unes proteïnes (anticossos o immunoglobulines) i unes
cèl·lules que produeixen anticossos (limfòcits B) o que estimulen i regulen la resposta (limfòcits T).
Aquesta resposta millorada és posteriorment retinguda després de l'eliminació del patogen, en forma
de memòria immunitària, i permet al sistema immunitari específic llençar atacs més ràpids i potents
cada cop que aquest patogen és retrobat.
SISTEMA IMMUNITARI

12. Algunes malalties víriques, com la poliomielitis o la diftèria, i algunes infeccions com el tètan, són molt
perilloses, ja que produeixen danys greus a l’organisme. En aquests casos es pot prevenir la infecció
mitjançant una vacuna.
Una vacuna és un preparat que conté els virus o bacteris causants de la infecció, però inactius, de
manera que no poden causar cap malaltia. El nostre sistema immunitari els reconeix i es prepara per
fabricar els anticossos per si en un futur aquests agents patògens arribessin a entrar de veritat al
nostre cos.
LES VACUNES