(...) La propaganda que genera la regidoria de “benestar animal” s’entesta a dir que tot plegat representa la “municipalització” del servei, actualment a càrrec de la protectora d’animals Modepran i abans, de la Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes, SVPAP. És a dir que, amb el titular de la suposada municipalització, s’intenta amagar la realitat: es posa fi a 14 anys de gestió a càrrec de protectores, entitats que no fan negoci amb la vida dels animals i que vetllen pels seus interessos. Com he dit abans, més enllà d’aquesta propaganda que diposita la seua fe en que la gent es quede només amb el seu titular, l’Ajuntament facilita accés públic a la veritat. Jo recomane la lectura del plec de prescripcions tècniques i de les característiques del contracte, a l’annex 1 del plec de clàusules administratives.

1. de1 4
València sense canera.
Jesús Frare.
València sense gosseres!
Ahir, 1 d’abril, tornàvem a fer front a un nou pas enrere en la lluita animalista. Entre els avanços
que depenen de canvis legislatius i que es resumeixen en desconnexions, com la dels circs amb
animals a les pistes (que no als remolcs que s’amaguen al darrere de les carpes) o els ponis a les
fires, ens trobem amb aquests retrocessos que sempre van associats amb una gestió complexa i
permanent afegida a dotacions pressupostàries. És a dir, els retrocessos sempre van associats a
allò que implica compromís real amb els animals i coneixement del que s’està fent. Si eixim del
postureig, els discursos fàcils i les fotos, la cosa sempre acaba malament.
El lema de la mobilització, convocada pel Pacma és València sense gossera. Respon a un fet1
que es veia vindre des de fa molt de temps i que està seguint el guió d’altres municipis del canvi,
molt animalistes ells . Aquest fet s’ha consumat amb la convocatòria per a l’assistència2
veterinària i recolzament integral (molt important açò de recolzament integral) als centres
municipals d’acollida d’animals de la ciutat de València.
3
https://www.facebook.com/PACMA.Valencia/photos/a.1
620828397929332.1073741828.620812527930919/1492498390762324/?type=3&theater
Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/12/2016, Caguerades, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/12/jo-dic-no-2
sr.html
Ajuntament de València, Expedient de contractació 088-SER-2016, Objecte : ASSISTÈNCIA VETERINÀRIA I SUPORT3
INTEGRAL ALS CENTRES MUNICIPALS D'ACOLLIDA D’ANIMALS, https://www.valencia.es/contratacion/
xcontratacion.nsf/vLicitacionesTodas/2D93A63C3EDEFB4CC1257FC5003041EF?
OpenDocument&lang=2&nivel=6_2&seccion=

2. de2 4
La propaganda que genera la regidoria de “benestar animal” s’entesta a dir que tot plegat
representa la “municipalització” del servei , actualment a càrrec de la protectora d’animals4
Modepran i abans, de la Societat Valenciana Protectora d’Animals i Plantes, SVPAP . És a dir5 6
que, amb el titular de la suposada municipalització, s’intenta amagar la realitat: es posa fi a 14
anys de gestió a càrrec de protectores, entitats que no fan negoci amb la vida dels animals i que7
vetllen pels seus interessos.
Com he dit abans, més enllà
d’aquesta propaganda que
diposita la seua fe en que la gent
es quede només amb el seu titular,
l’Ajuntament facilita accés públic a
la veritat. Jo recomane la lectura
d e l p l e c d e p re s c r i p c i o n s
tècniques i de les característiques8
del contracte, a l’annex 1 del plec
de clàusules administratives .
9
A les prescripcions tècniques,
podem veure que la futura
adjudicatària ho haurà de fer tot,
coses del “recolzament integral”.
Li diuen assistència al que, en
realitat, és prestar el servei: recollir
els animals (p. 15), tindre’n cura
d’ells i dels centres de Benimàmet
(domèstics) i Nazaret (avifauna i
exòtics), atenció al públic (p. 2-3),
execució autònoma del pla
d’esterilització felina (p. 18-19)…
L’adjudicatària del servei aporta el
personal necessari (p. 19-22) i tot
l’equipament que calga, com els
vehicles necessaris (p. 23-24).
Queda clar que no estem davant
d’una “municipalització”, que
només ho seria si parlàrem
d’assumir la gestió de forma
directa i responsable, amb personal propi i mitjans suficients. L’Ajuntament només s’encarregarà
de supervisar el que faça l’adjudicatària, només faltaria, i això no és municipalitzar. És buidar de
sentit aquest concepte i és enganyar la ciutadania.
Altre exemple molt aclaridor és el del nucli zoològic extern que ha d’aportar l’adjudicatària i que,
segons el plec de prescripcions tècniques, hauria de “descongestionar temporalment” el centre
d’acollida de gossos i gats de Benimàmet. Segons el plec, mai ha de superar la seua capacitat
de 100 animals (p. 13).
Levante-EMV, Jose V. Paños, 11/03/2017, El ayuntamiento municipaliza la gestión del refugio de Benimàmet, http://4
www.levante-emv.com/valencia/2017/03/11/ayuntamiento-municipaliza-gestion-refugio/1539645.html
http://www.modepran.com5
http://svpap.com6
Levante-EMV, Mònica Ros, 29/11/2011, La perrera ultima la mudanza, http://www.levante-emv.com/valencia/7
2011/11/29/perrera-ultima-mudanza/843798.html. Al 2011, Modepran rellevava l’SVPAP després de 8 anys de gestió.
https://www.valencia.es/contratacion/xcontratacion.nsf/vLicitacionesTodas/8
2D93A63C3EDEFB4CC1257FC5003041EF/$file/
88-16%20PLIEGO%20PRESCRIPCIONES%20TÉCNICAS.CAS_firmado.pdf
https://www.valencia.es/contratacion/xcontratacion.nsf/vLicitacionesTodas/9
2D93A63C3EDEFB4CC1257FC5003041EF/$file/
88-16%20PLIEGO%20CLAUSULAS%20ADMINISTRATIVAS.CAS_firmado.pdf
Els GSP (gossos suposadament perillosos) són carn de canó de les
gosseres. Les protectores són la seua única opció.

3. de3 4
Precisament, el principal patiment de les protectores que han gestionat el servei és que aquest
centre té una capacitat ínfima perquè, senzillament, fou concebut fa molts anys com a gossera on
s’havien d’exterminar industrialment els gossos i gats que hi entraven. El centre podria crear un
museu dels horrors amb la seua cambra de gas, precintada per les protectores, com a peça
principal. També destacarien vells documents que recollien “comandes especials”, com la crema
o estrangulació de gossos i gats vius per l’estudi dels cossos amb finalitats docents.
Senzillament, el centre de Benimàmet no pot absorbir el volum d’abandonaments a la ciutat sota
el principi de sacrifici zero que la regidoria de benestar animal diu defensar. Per tant, ho hauria de
fer eixe nucli zoològic extern de forma permanent, tot suplint la manifesta incapacitat de
l’Ajuntament per a aportar una sol·lució al problema. Així, parlar de “descongestions temporals”
és, senzillament, una presa de pèl.
Rosa Tormo, portaveu de la Plataforma Carles Pinazo.
I, una vegada el problema estiga sota l’estora, amb els animals fora de València i a saber a quants
quilòmetres de la ciutat, també serà més fàcil que la supervisió municipal es limite a supervisar la
falsa façana d’un Benimàmet “permanentment descongestionat”.
Per la seua banda, l’annex 1 de les característiques del contracte ens mostra que qui vulga optar
al servei ha de certificar que ja té un “volum de negoci” de més de 100.000€ anuals (p. 5). Quasi
la totalitat de protectores valencianes no tenen la la capacitat de inversió ni compten amb els
equipaments i infraestructures que exigeixen es condicions del concurs. Les protectores no
poden prestar atenció al seu “volum de negoci” perquè salven vides, no fan negoci.
Tot és política i, per tant, aquest plec de condicions també és política. Els concursos públics, al
calaix de l’oblit sempre que convé, també són utilitzats com a armes polítiques i massa vegades
contra algú, per a barrar el seu pas i facilitar el d’altres. I es poden utilitzar per a fer una política
compromesa, de forma clara i transparent, per a protegir els interessos generals front als

4. de4 4
particulars, els dels individus més vulnerables front els dels més poderosos. Estic pensant, per
exemple, en el concurs pel contracte energètic de Barcelona .
10
L’Ajuntament de València podria haver optat per una gestió valenta i responsable del rescat,
acollida i refugi dels animals abandonats a la ciutat, assumint la dotació dels equipaments i
infraestructures que el servei requereix, fins i tot recolzant-se en el voluntariat i les mateixes
protectores. I, si no es veu capaç, podria haver generat els canvis necessaris per a sostindre el
model actual, amb aquestes protectores que tenen com a únic objectiu la vides, la salut i la
recerca d’un futur dels animals abandonats.
Per contra, ha optat per aplanar el camí a les les empreses privades que fan negoci amb la vida
dels animals mentre diuen protegir eixe benestar dels animals, com fa la mateixa regidoria. Com
deia, tot és política i la política que no fas, te la fan. Als animals abandonats a València els va a
caure a sobre una política feta per a la imatge i per a amagar el problema sota la estora, amb el
suport d’aquestes empreses. Són les mateixes de sempre, però amb més cura per rentar la seua
imatge i ocultar la seua activitat real, que és l’eliminació dels animals que cauen a les seues mans
tan prompte com siga possible, per a reduir costos i incrementar els beneficis.
La gent animalista també esperem molt més del País Valencià del canvi, el que ha de revertir el
desastre de 20 anys de règim del PP, el de la gestió nefasta, el balafiament dels recursos i la
corrupció generalitzada, tot sustentat en el populisme i l’electoralisme. I, per això, no deixarem
mai de lluitar.
eldiario.es, Catalunyaplural.cat, 16/02/2017, Barcelona defensa la legalitat del concurs paralitzat per les grans10
elèctriques, www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/LAjuntament-Barcelona_0_613139198.html