En aquesta assignatura s'inclou conceptes bàsics sobre psicoacústica musical, tècniques d'edició digital del so (filtres, equalitzadors, sintetitzadors) i la creació i publicació d'àudio. Es fa servir la llibreria Minim que és un tipus de llibreria d'àudio per a Java. En aquesta assignatura s'ha utilitzat Processing amb el treball final, en el que l'alumne deprèn a programar un sintetitzador amb aquest llenguatge utilitzant Minim.

1. Tractament i publicació d’audio Pràctica 1
Marcos Baldoví Martínez

2. Pregunta 1
És habitual llegir en treballs d’aquesta assignatura, o en d’altres del grau de multimèdia, sentències com
“El so tindrà més qualitat com major sigui la seva resolució” o - l’equivalent en l’àmbit visual - “A major
resolució, la imatge tindrà més qualitat”.
Per prova la validesa -o no- d’aquestes sentències efectuarem les següents operacions:
a) Grava amb el teu ordinador, telèfon o dispositiu al qual tinguis accés, amb una qualitat
de 11.025 Hz i 8 bits*, la frase “Un so digitalitzat sempre tindrà més qualitat com major sigui la seva
resolució.”
b) Guarda el resultat de la gravació (en format MP3, WAV, o el format que per defecte assigni el teu dispositiu
de gravació) amb el nom “soBaixaResolucio.xxx”.
c) Amb el teu editor d’àudio converteix el so a 48 KHz i 32 bits. Guarda el resultat en format WAV, sense
comprimir, i amb el nom “soAltaResolucio.wav”.
d) Compara l’espai que ocupen els dos fitxers en el teu disc dur. Quin ocupa més?
La qualitat d’una freqüència es mesura per 2 valors
a) freqüència de mostra
b) profunditat de bit
a) frecuencia de mostra
soBaixaResolucio --> Fr. 11.025 Hz
soAltaResolucio --> Fr. 48.000 Hz -->(48 Kh.)
La mostra determina el nombre de freqüències d’àudio en un espai de temps. La freqüència de mostreig és
el nombre de freqüències d’àudio que es prenen per segon.
Quan major sigui la freqüència de mostreig major serà l’ona que capturarà, és a dir quant mes gran sigui la
forma d’ona mes semblant serà a l’original l’àudio que capturem.
Per tant si la la forma d’ona de l’arxiu “soAltaResolucio” és mes gran que la de “SoBaixaResolucio” aquesta
s’assemblarà mes a l’original.
b) profundidad de bit
soBaixaResolucio --> 8 bits
soAltaResolucio --> 32 bits.
La profunditat de bit determina el rang dinàmic amb la qual es pren una mostra d’una ona d’àudio. Una
major profunditat de bit permet poder capturar majors valors d’amplitud, en termes simples és la quantitat
d’informació capturada per segon per tant a major profunditat de bit millor sera la fidelitat de l’àudio.
Per tant si la profunditat de bit de “soAltaResolucio” és mes gran que la de “SoBaixaResolucio” aquesta
tindrà una major fidelitat.

3. e) Compara auditivament els dos sons: el so amb “baixa resolució” i el so amb “alta resolució”. Si entenem
com a qualitat d’una gravació a la seva similitud amb el so real, raona si és cert dir que “Un so digitalitzat
sempre tindrà més qualitat com major sigui la seva resolució”.
En aquest cas el primer cas i el segon sonen pràcticament igual, ja que l’àudio original ha segut gravat a una
freqüència Fr. 11.025 Hz i una profunditat de 8 bits. L’àudio que s’escolta en els dos casos és paregut al d’una
conversa telefònica.
Les accions exercides sobre el document d’àudio “soBaixaResolucio“ tant l’augment de la freqüència ( 48
Khz.) com el nombre de bits (32 bits) no afecta a la qualitat fitxer.
Pregunta 2
Amb un micròfon, un tècnic de so ha gravat el so del bombo d’una bateria amb el nom “bombo.wav”. De
totes maneres, com pots escoltar, el micròfon també ha captat, a un nivell més baix, el so agut del “hi hat”.
a) Si el tècnic de so volgués eliminar el so del hi hat de la gravació i deixar només el so del bombo, quin o
quins filtres o efectes hauria d’aplicar?
Reduccion de ruido/restauración--> Capturar Impresión de Ruido
Reduccion de ruido/restauración--> Reduccion de ruido
b) Intenta efectuar aquesta operació amb els filtres i efectes del teu editor d’àudio, i guarda el resultat amb
el nom de “bomboCorregit.wav”. Inclou una captura de pantalla del filtre o efecte escollit i comenta els
paràmetres que has escollit.
1 Seleccionem el so que volem eliminar (freqüència)
2 Reproduir en bucle per escoltar i assegurar-nos del so que volem suprimir
3 Anem a efectos --> Reduccion de ruido/restauración-->; Capturar Impresión de Ruido
4 Desseleccionam la zona que volem eliminar per a poder aplicar l’efecte a tot l’artxiu
5 Anem a efectos -->; Reduccion de ruido/restauración-->; Reduccion de ruido
6 En el panel tenim 2 parametres que són Reducción de ruido (aquest en tant per cent) i l’altre per si volem
preservar algunes de les frecuencies que volem eliminar
Podem variar aquest 2 parametres i escoltar previament el resultat de les modificacions abans d’aplicar-los.
La conclusió a la qual hem arribat és que no hem pogut eliminar del tot les freqüències per complet però si
que s’a pogut baixar el nivell les freqüències dels“ hi hat”.

4. Pregunta 3
En els estudis de gravació, és típic trobar-se amb grups que tenen moltes dificultats per tocar correctament
els seus instruments. El següent àudio - “bateria.wav”- seria una simulació de la gravació d’un bateria que té
dificultats per tocar el seu instrument a un nivell constant. Si amb un editor d’àudio obriu el fitxer i observeu
la forma d’ona de la gravació, veureu que alguns cops de percussió tenen un nivell molt més alt que altres.
a) Quina operació o operacions haurà d’efectuar el tècnic de so per anivellar els sons de la bateria?
b) Intenta efectuar aquesta operació amb els filtres i efectes del teu editor d’àudio, i guarda el resultat amb
el nom de “bateriaCorregida.wav”. Inclou una captura de pantalla del filtre o efecte escollit i comenta els
paràmetres que has escollit del filtre.
En una pista d’àudio digital hem d’evitar que aquesta arribi als 0dB. D’aquesta manera podrem evitar que no
distorsioni i es mesura observant des de la forma d’ona l’altura d’aquesta amb les mesures en Db que tenim
en els laterals. També els podem observar des de les barres de nivells quan estan de color vermell.
Les formes que existeixen de normalitzar àudio són 2 una de forma global o automatitzada que consisteix
a seleccionar tota la pista d’àudio i utilitzant el filtre normalitzar si poséssim per exemple -3dB. tots les
freqüències que superin aquest nivell es contraurien fins a aquest nivell màxim de menys 3dB. o a traves d’un
compressor modificant els segúents parametres.
Threshold (llindar) Nivell en (en Db) a partir del com el compressor comença a actuar. Si ajustem el
theresshold del compressor a -12Db. per exemple, estem establint que quan el senyal entrant abast aquest
nivell comencés a ser comprimida. A PARTIR D’AQUEST MOMENT TREBALLA EL COMPRESSOR
Ràtio (proporció) es donen valors de proporció com 2:1,3:1,4:1 etc
En un exemple de ràtio 3:1 el que succeirà és que per cada vegada que el teu senyal entrant superi en 3dB. al
nivell de Threshold (llindar) el compressor solament permetrà deixar passar 1 Db EN QUINA QUANTITAT
O QUE FORÇA TINDRÀ LA COMPRESSIÓ
Atac (*Attack) Rapidesa amb la qual actua el compressor quan apareguin els becs ( quan el senyal superi el
llindar de threshold).
Alliberament (release): Marca la velocitat amb que el compressor deixa d’actuar sobre el senyal una vegada
que aquesta, després de picar, a baixat ja de nivell de *Threshold (quan ja no necessita ser comprimida). Si
ajustem l’alliberament a un valor llarg, *conseguira un senyal mes sostinguda. Si és curt, el senyal caurà de
nivell més ràpidament.
Però el fitxer bateria té un rang dinàmic molt gran per tant el que realitzarem el procés de manera manual
amb l’eina HUD baixant els nivells de les freqüències mes altes.

5. Pregunta 4
Descarregueu de la pàgina Freesound el fitxer d’àudio digital http://freesound.org/people/jppi_Stu/
sounds/70986/ (us haureu de donar d’alta si encara no ho heu fet).
Editeu aquest so, de manera que el resultat final sigui una numeració de menor a major, en comptes de la
numeració de major a menor de l’àudio original. És a dir, fent servir eines d’edició bàsiques heu de convertir
l’àudio original “ten, nine, eight,...” en “one, two, three, ...”.
1 Hem creat un fitxer *multipista amb l’arxiu original a partir de l’original hem anat fent còpies dels 11 sons
que componen l’àudio.
2 les còpies es realitzaven posant el cursor sobre la ultima xifra a retallar per no tornar a seleccionar el mateix
i que el temps augmentés. Aquest tipus de selecció el que permet és no augmentar el temps (grandària de la
pista final)
3 Col·locar les pistes ordenades de manera que en passar l’el cursor per la *linea de temps coincideixi la xifra
(pista) amb el numero corresponent en el compte enrere.
4- Obtenció del fitxer d’àudio exportar mezcla --> pistas seleccionadas i format hem escollit l’extensió
“.*aif”

6. Descarrega’t els dos fitxers d’àudio ‘’home.wav’’ i ‘’dona.wav’’. Cadascun d’aquests fitxers contenen un
fragment de la lectura d’un llibre.
a) Manipula el fitxer “home.wav” i “dona.wav” de manera que un d’ells sembli que està parlant molt a prop
nostre (aplicant un compressor) i l’altre molt lluny (aplicant una reverberació).
També pots jugar amb els nivells (amplificació). Descriu les manipulacions que hagis dut a terme i guarda
els resultats amb els noms “homeModificat.wav” i “donaModificat.wav”
En la veu de l’home he utilitzat un compressor multibanda ( efectos --> efecto compresor multibanda).
L’àudio home.waw no se satura observant els nivells de ganancia, la banda que més hem de tindre en conter
és la dels mitjos perquè són els que més influencia tenen en la senyal
En ajustes preestablecidos he agafat l’efecte preestablert “Emisión” el que fa es donar-li més cos a la veu i els
superaguts li donen un brilló al so que avanç no disposava. A més he millorat el que rang dinamic de l’audio,
si s’aplica un filtre d’amplificació s’atura.
L’artxiu dona.wav he aplicat un filtre de reverberació preestablert anomenat “Ambiente de sala más gran-
de”. Les característiques dels paràmetres no les he variat. Sí que he variat els nivells de sortida per a poder
aconseguir un efecte més llunyà i he reduït els 2 paràmetres de sortida.
b) Combina els dos fitxers modificats de tal manera que s’intercali una frase o fragment d’home i una frase
de dona, com si estiguessin mantenint una conversa. No s’han d’escoltar clics, ni sons retallats ni res estrany.
Guarda el resultat amb el nom “conversaVersioA.wav”.
c) Repeteix el procés anterior, però ara en ordre invers: primer fes el “collage” dels àudios per simular la
conversa, i després aplica els efectes per acostar o allunyar els locutors.
Guarda el resultat amb el nom “conversaVersioB.wav”.

7. conversacioVersioB.waw
conversacioVersioA.waw

8. d) En quin dels dos ordres d’execució és més fàcil obtenir un bon resultat final? Raona la resposta.
En la “conversaVersioA” com no he d’aplicar efectes, a l’hora de crear capes duplicades dels arxius home i
dona és una ventejà, ja que permet una precisió molt millor a l’hora d’ajustar les converses.
La desventada aquesta metode respecte a “conversaVersioB” és que la forma que s’utilitzen els filtres és de
“forma no destructiva” que significa que no modifiquen l’arxiu original. La qual cosa ens permet afinar molt
més els filtres que s’utilitzen i poder afegir-ne molts més sense que afecti al resultat final.
Per tant “conversaVersioB” es pot obtenir un millor resultat, ja que en aquest cas sols utilitzem 2 pistes i
podem fer l’us dels filtres de forma no destructiva i permet conservar l’original.