2. ÍNDEX
Naturalesa del so.
-Intensitat
-Altura o to
-Timbre
Digitalització
-Freqüència de mostratge
-Resolució
3. NATURALESA DEL
SO
El so és la variació periòdica de pressió que
genera un objecte vibrant i que es propaga per un
medi determinat.
4. NATURALESA DEL
SO
El soroll és quan les vibracions es produeixen de
forma arbitrària sense cap seqüenciació rítmica.
5. NATURALESA DEL
SO
Les ones sonores són de naturalesa mecànica,
les electromagnètiques, es generen mitjançant
camps elèctrics.
6. CARACTERÍSTIQUES DE
LES ONES
Les característiques que defineixen les ones són:
Amplitud(A): És la característica de les ones
sonores que percebem com a volum.
10. INTENSITAT
La intensitat depèn de l’energia que transporta
l’ona sonora i està en relació directa amb la seva
amplitud. Una ona de més amplitud produirà més
desplaçament de la membrana de l’orella i tindrem
la sensació que el so és més fort.
Com més gran sigui la amplitud de l’ona, més
gran serà el volum, i viceversa.
11. ALTURA O TO
És la característica que permet percebre un so com
a més greu o més agut que un altre.
Les freqüències inferiors a 20 Hz corresponen als
anomenats infrasons, i les superiors a 20 Hz
corresponen als ultrasons.
12. ALTURA O TO
Un ultrasò és un so d'una freqüència superior a la
màxima audible, que és de 20 000 Hz per a l'orella
humana.
Un infrasò és una ona acústica o sonora en què la
freqüència està per sota de l'espectre auditiu de
l'oïda humana (aproximadament 20 Hz).
13. TIMBRE
És la característica que ens ajuda, per exemple, a
reconèixer les persones per la veu o a distingir
diferents tipus d’instruments musicals. Una ona
sonora vibra a diverses freqüències simultànies. La
freqüència de vibració més greu és la que
determina, normalment el període i el to, i
s’anomena freqüència base.
14. DIGITALITZACIÓ
La informació que gestionem amb un ordinador
l’emmagatzemem en aquest mitjançant zeros i uns,
que poden representar text, imatge, so o qualsevol
altre tipus d’element susceptible de ser processat
digitalment.
La digitalització és el procés mitjançant el qual es
transformen dades analògiques a un format digital.
15. DIGITALITZACIÓ
En el cas d’un ordinador, per digitalitzar el so, la
solució més econòmica generalment consisteix a
fer servir una placa de so i un micròfon connectat a
aquesta.
Placa de so: Actua com a element digitalitzador, fa
un mostratge del senyal analògic que rep (un gran
nombre de vegades per segon), el divideix en
intervals iguals i cada un d’aquests intervals el
converteix en el seu equivalent binari.
16. DIGITALITZACIÓ
Micròfon: Converteix la variació de pressió d’aire
que exerceix sobre la membrana en un senyal
elèctric. Aquest senyal és introduït a l’ordinador
mitjançant el cable que connecta el micròfon a
l’entrada corresponent de la placa de so.
17. FREQÜÈNCIA DE
MOSTRATGE
Un paràmetre pel que la qualitat d’un so digital, així
com la seva mida, va definida, és la freqüència de
mostratge, que és el nombre de mostres que es
prenen en un interval determinat de temps,
normalment cada segon.
18. RESOLUCIÓ
L’altre paràmetre és la resolució, que és el nombre
de digits binaris (bits) que utilitzem per representar
cada mostra. Com que cada digit binari pot estar
representat per dos valors, 0 o 1, per a un sistema
de 8 bits (1 byte) tenim que cada mostra pot
prendre 28 = 256 valors diferents.