Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2

1,076 views

Published on

Resum del mòdul 2 de l'assignatura de tractament i publicació d'Àudio del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)

Published in: Education
  • Be the first to comment

Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2

  1. 1. MÒDUL 2 TÈCNIQUES D’EDICIÓ DIGITAL DEL SO Mitjançant el processament digital de so és possible:
  2. 2. TIPUS BÀSICS DE FILTRES - Filtre passabaix – Deixa passar les freqüències per sota d’un determinat valor, denominat freqüència de tall - Filtre passaalt – Deixa passar les freqüències superior a la freqüència de tall A partir d’aquests dos filtres bàsics es poden construir dos tipus més molt utilitzats: - Filtre passabanda – Deixa passar una banda de freqüències i n’elimina la resta. També es diu filtre ressonant. - Filtre rebuig de banda – Actua de manera inversa al de passabanda - Filtres pinta – Denominats així per la peculiar forma de les seves corbes de resposta de freqüència, que semblen les pues d’una pinta. Deixen passar bandes estretes de freqüència separades per buits de freqüència de la mateixa mida. - Filtres passatot - Deixen passar totes les freqüències sense modificació del guany però introduint canvis de fase. S’utilitzen per a construir unitats de reverberació. FREQÜÈNCIA DE TALL En el cas dels filtres passaalt i passabaix, la freqüència de tall determina la zona de freqüència en la qual el guany es comença a atenuar, ja que la transició no es fa bruscament. Es pren com a valor el punt en el qual l’amplitud disminueix en 3 dB.
  3. 3. FREQÜÈNCIA DE RESSONÀNCIA En els filtres passabanda i de rebuig de banda, aquesta freqüència es denomina freqüència central o de ressonància i correspon a la freqüència en la qual l’amplitud es màxima (passabanda) o mínima (rebuig de banda). Per aquest motiu, el filtres passabanda també s’anomenen filtres ressonants. AMPLADA DE BANDA I Q Se sol utilitzar un paràmetre denominat simplement Q que es defineix com a: L’amplada de banda és la diferència entre les freqüències superior i inferior, i se mesura en octaves. EQUALITZADORS EQUALITZADOR GRÀFIC Es construeix amb un banc de filtres ressonants en paral·lel, cada un amb una freqüència de ressonància pròpia i una amplada de banda fixa. L’únic que es pot modificar és el guany Aquests dispositius consten de diversos potenciòmetres, cada un associat a una banda de freqüència, que permeten amplificar o atenuar l’amplitud en cada una d’aquestes zones o bandes. Com més bandes tingui l’equalitzador, més precís serà el control sobre l’espectre harmònic i es podrà modificar el timbre amb més precisió. Avui dia hi ha tres implementacions: - Maquinari amb filtres analògics - Maquinari amb filtres digitals - Programari
  4. 4. Equalitzador gràfic d’Audition a 20 bandes, accessible a partir dl menú Efectos > EC Graphico Equalitzador gràfic amb filtres ressonants en paral·lel Equalitzador gràfic de 7 bandes i corbes de resposta de freqüències disponibles EQUALITZADOR PARAMÈTRIC Presenten menys bandes (dues o tres) configurables. Cada una amb una freqüència central i una amplada de banda variable. És el tipus d’equalitzador que es troba en les taules de mescles professionals.
  5. 5. EQUALITZADOR PARAGRÀFICS Són un tipus d’equalitzadors híbrids que reuneixen les virtuts de tots dos tipus, per a aconseguir una potència, flexibilitat i senzillesa d’ús sorprenents. Mitjançant els 10 filtres que incorpora, l’usuari pot configurar la corba de resposta de freqüència amb molta flexibilitat. APLICACIONS DELS FILTRES - L’equalització o Aporta color a l’enregistrament i producció musical professional o És aconsellable amb enregistraments de veu - El filtre passabaix o S’ha d’aplicar sempre que es vulgui reduir la freqüència de mostreig, per a evitar el fenomen de l’aliàsing, pel qual apareixen freqüències fantasma que no hi havia en el so original. o Per a evitar l’aliàsing, s’haurà d’aplicar un filtre passabaix amb freqüència de tall igual a la meitat de la nova freqüència de mostreig. - Equalitzador gràfic o Emular les característiques sonores de telèfons, ràdios antigues, megàfons - Filtres ressonants o S’utilitzen en la música electrònica actual EFECTES DEL SO BASATS EN RETARDS Molts efectes sumen al senyals diverses còpies retardades i modificades de diverses formes. Les més típiques són l’eco i la reverberació La retroalimentació o feedback no és un efecte pròpiament dit, significa que part del senyal obtingut a la sortida es torna a processar i s’envia novament a l’entrada. En els sistemes analògics s’aconsegueix novament connectant sortida i entrada. La reverberació En una sala la reverberació es produeix de manera natural perquè els sons que ens arriben a les orelles no procedeixen d’un únic punt emissor, sinó que són “còpies” reflectides per les parets, sostre, etc. Com més distants estiguin aquests receptors, més atenuades rebrem les còpies. La reverberació també depèn del material reflector. Les superfícies poc absorbents (vidre) fan créixer el temps de reverberació, mentre que les cortines fan que disminueixi. El temps de reverberació es defineix com el lapse que ha de transcórrer perquè el so inicial s’atenuï en 60 dB.
  6. 6. Efectes basats en retards variables: flanger, phaser i chorus Ens referim a efectes en els quals els temps de retard varien de manera contínua. Aquests efectes no solen succeir en la naturalesa, per això solen ser bastant electrònics. El flanger consisteix a mesclar el senyal original amb una còpia amb un retard molt breu, però variable de manera periòdica. L’efecte aconseguit recorda als sons de ciència ficció i al so pop psicodèlic. Es sol dur a terme mitjançant filtres pinta amb retards variables. En Audition aquest efectes es troben amb el terme bordeador. El phaser era un efecte semblant però més subtil. Se solen implementar mitjançant bancs de filtres passatot que desplacen les fases del so original amb diferents retards. El chorus és un efecte molt utilitzat, amb el qual s’intenta simular que un sol instrument (o una sola veu) soni com diversos instruments a l’uníson. S’aplica molt als cantants. Convolució És una operació fonamental en el processament digital del so. Quan apliquem una reverberació o una equalització estem fent realment convolucions. Convolucionardos senyals d’àudio és equivalent a filtrar l’espectre d’un so per l’espectre de l’altre. Mitjançant aquesta tècnica es pot simular l’acústica d’una sala determinada, de qualsevol micròfon, amplificador o altaveu. Aplicant la convolució a través de la síntesi creuada podrem produir son híbrids, com instruments “parlants”.

×