Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum

1,559 views

Published on

Materials molt resumits de l'assignatura de tractament i publicació d'Àudio del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)

Published in: Education
  • Be the first to comment

Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum

  1. 1. ÀUDIO Elements en la percepció del so musical - Font sonora o Font d’energia – mecanisme d’activació o Element vibrant – Depèn de l’altura de la nota i dels harmònics o Ressonador addicional – Ex. caixa dels instruments. - Aire o Medi pròxim a la font que transmet el so o Límits de medi que afecten a la propagació - Oient / receptor o Orella externa – Pren les vibracions de pressió sonora per a convertir-se en vibracions mecàniques  Pavelló auricular – Protegeix el timpà de l’acció del vent  Canal auditiu extern – Atenua els sons no desitjats o Orella mitjana - Prem les vibracions mecàniques i les transmet a l’orella interna  Trompa d’Eustaqui – Iguala la pressió i permet el funcionament  Timpà – Rep les vibracions de pressió que arriben de l’orella externa. Amb la vibració s’experimenta la sensació d’audició  Cadena d’ossicles (martell, enclusa i estrep) o Orella interna – Les vibracions són separades en funció de la seva freqüència per a ser convertides en impulsos nerviosos  Laberint  Còclea – Òrgan en forma de caragol Altura, intensitat i timbre - Altura o Indica si el so és greu, agut o mitjà o Es mesura en hertzs o Depèn de la freqüència (o període fonamental) de les ones sonores o A major freqüència (número de vibracions per segon) més agut és el so o La freqüència fonamental dóna lloc a la resta dels sons harmònics o A mesura que augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura (ho fa seguint la llei de Weber-Fechtner) - Intensitat o Indica si un so és fort o suau (dèbil). És el volum del so o Es mesura en decibels o S’associa a l’amplitud de la pressió d’oscil·lació de l’ona - Timbre o Ens permet diferenciar les veus i els instruments o S’associa a l’espectre d’intensitat dels harmònics o Depèn de la freqüència i de la intensitat
  2. 2. Freqüència - Magnitud física que mesura les vegades per unitat de temps que es repeteix una senyal periòdica. - Quan augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura. - Els tons més aguts es perceben millor que els tons més greus amb la mateixa intensitat. Objecte sonor – és el que se sent quan s’escolta una font de so sense tenir en comte la identificació Tons purs - Formats per una sola freqüència - No existeixen en la naturalesa - La seva ona te forma sinusoïdal - A mesura que augmenta la freqüència d’un to pur, augmenta la seva altura, però no ho fa de manera lineal, sinó seguint la llei de Weber-Fechtner Espectre - Representa una estimació de les freqüències que componen un so Espectrograma - Gràfica tridimensional que representa con va variant el senyal freqüencial al llarg del temps - Resultat de calcular l’espectre de trames d’un senyal. Sonograma - Representació gràfica visual del so sobre un eix de coordenades. - En la part superior es representen els tons aguts i en la inferior els greus. Freqüència de mostreig - És el número de mostres per segon en un procés de conversió entre senyal analògica i digital. Audició musical - Sonoritat - Orella humana – 20 Hz i 20.000 Hz - Infrasons – Inferiors als 20 Hz - Subson – Poca intensitat. No es perceben - Suprasons – Molta intensitat. Produeixen dolor
  3. 3. Procés de conversió d’un senyal analògic a un digital - Mostreig o Es prenen mostres d’una amplitud d’ona a intervals de temps petits i constants. o S’ha de seguir el criteri de Nyquist per a no tenir pèrdues de qualitat - Quantificació o Es mesura el nivell de tensió que cada mostra i se’ls atribueix un valor finit o Si no coincideix amb ningun número, es pren el valor inferior més pròxim - Codificació o Converteix el senyal en una seqüència de bits. o Normalment es codifica en un codi numèric binari Formes d’ona - Sinusoïdal o És la més simple de totes o No conté cap tipus d’harmònic o És la base de la síntesi additiva o El seu to és molt prim - Dent de serra o Té molts harmònics o La seva relació de freqüència és f*1, f*2, f*3... i una relació d’amplitud a/1, a/2, a/3... o El seu so és brillant i s’apropa al del saxo - Quadrada o Té una relació de freqüències senars en els seus harmònics, f*1, f*3, f*5... i una relació d’amplitud a/1, a/3, a/5... o El seu so és molt ple i s’apropa al clarinet - Triangular o Té la mateixa relació de freqüències que l’ona quadrada, però la seva amplitud és 1/h^2 o El seu so és semblant al de la flauta Transformada de Fourier - Es fa dividint el senyal en petits fragments i en cadascun d’ells es fa una estimació de l’espectre. - Amb la mitjana dels resultats obtinguts es dóna lloc a la gràfica Teorema de mostreig de Nyquist - La freqüència de mostreig mínima que es requereix per a realitzar una gravació digital de qualitat, ha de ser superior al doble de la freqüència d’àudio del senyal analògic que s’intenta digitalitzar i gravar.
  4. 4. Llei de Weber-Fechner - El menor canvi discernible en la magnitud d’un estímul és proporcional a la magnitud de l’estímul - La relació entre la magnitud de l’estímul i com aquest es percep és una relació logarítmica. - Això significa que no podrem distingir entre una massa de 100 gms i una de 105, però sí entre 100 i 150 grms. - Quan l’estímul sobrepassa el llindar diferencial (LD) és quan se detecta un canvi en la sensació d’altura. - Aquest grau de sensibilitat a la freqüència es denomina resolució de freqüència i varia molt d’una persona a una altra. Aliàsing - És un efecte que apareix quan es mostreja digitalment un senyal i no es compleix el teorema de Nyquist. - Perquè això no passi, la freqüència de mostreig ha de ser el doble de l’amplada de banda. Clics - Són uns espetecs o distorsions que indiquen que la potència de l’ordinador és insuficient - Apareixen quan l’ordinador no aconsegueix processar les dades d’àudio per a la mida del buffer imposat. - Es poden eliminar amb “Processos>Eliminació d’espetecs i detonacions” de l’Audition Emmascarament - És un fenomen que es pot produir quan l’oïda s’exposa a dos o més sorolls simultanis - El so que desapareix és el so emmascarat i el que domina és el so emmascarador - A partir de sons de la mateixa intensitat, els greus (freq. baixes) s’emmascaren més fàcilment pels aguts (freq. altes). - Sons de baixa freqüència que emmascaren els d’alta freqüència – Passa quan els de baixa freqüència tenen un nivell més elevat d’amplitud - Sons d’alta freqüència que emmascaren els de baixa freqüència – Els sons de baixa freqüència tenen una intensitat baixa Interferències - Interferència constructiva o Dos tons purs A i B amb la mateixa freqüència i fase – s’obté un so amb la mateixa freqüència que el so original i la seva amplitud serà la suma dels sons A i B. o Les crestes i les valls de les dues ones coincideixen - Interferència destructiva o Els tons purs tenen la mateixa freqüència i desplaçats 180º de l’altre – La suma dels dos senyals dóna lloc a una línia recta i el so desapareix. o Las cresta d’una ona coincideix amb la vall de l’altra
  5. 5. Batements de primer i segon ordre - Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és gran) les regions de ressonància de la membrana basilar estan separades i se senten dos tons totalment diferenciats - Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és petita) les regions de ressonància de la membrada basilar es trepitgen i se sent només una nota batent. Rang dinàmic - És un fragment sonor determinat per la diferència en dB entre la intensitat més forta i la més feble. Compressors - S’utilitzen per a reduir el rang dinàmic d’un senyal. - Aconsegueix pujar els valor situats per sota d’un mínim i reduir els que es troben per sobre d’un màxim - S’utilitza en: o Enregistraments de rock i música pop o Guitarres, baixos i bateries per a obtenir més pegada o Enregistraments de veu, per a diferenciar-la del soroll de fons o Amb una compressió més exagerada sobre la veu s’aconsegueix l’efecte intimista, accentua el so de la respiració i dels moviments bucals. Limitadors - Cas extrem de compressors - Limiten l’amplitud màxima possible a un valor llindar - S’utilitzen en concerts per a evitar que es pugui produir saturació Expansors - Oposat a un compressor - Accentua els canvis, disminuint els nivells febles i augmentant els forts - S’utilitzen per a realçar enregistraments antics amb rang dinàmic estret Reducció de soroll - Enregistrament: combinació de compressors i portes de soroll - Reproducció: expansors
  6. 6. Filtres - Passabaix o Permet passar les freqüències més baixes i atenua les més altes o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no ho fa bruscament, disminueix en 3 dB. o S’utilitza:  Quan es vol reduir la freqüència de mostreig, per a evitar l’aliàsing (la freqüència de tall ha de ser igual a la meitat de la nova freqüència de mostreig)  Quan hi ha un bombo i una guitarra i es vol eliminar el so de la guitarra (el bombo té la freqüència més greu) - Passaalt o Permet passar les freqüències més altes i atenua les més baixes o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no ho fa bruscament, disminueix en 3 dB. o S’utilitza:  En un enregistrament de veu en un bar molt sorollós (la freqüència de la veu és més alta que el soroll de fons)  Per a eliminar el soroll del vent, la respiració de la persona que parla o sorolls d’interferència. - Pas de banda / passabanda / filtre ressonant o Deixa passar les freqüències intermèdies eliminant les freqüències altes i baixes. o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és màxima. o S’aconsegueix mitjançant la connexió en cascada d’un filtre passabaix i un filtre passalt. o S’utilitzen en la música electrònica actual - Rebuig de banda o Actua de manera inversa al de passabanda o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és mínima. - Filtre pinta – Les seves corbes tenen forma de pinta. Deixa passar bandes estretes de freqüència separades per buits de freqüència de la mateixa mida. - Filtre passatot – Deixa passar totes les freqüències sense modificació del guany però introduint canvis de fase. S’utilitza per a construir unitats de reverberació. - Shelving o A mig camí entre un filtre convencional i un equalitzador o S’aconsegueix mitjançant la connexió en paral·lel d’un filtre passabaix amb un filtre passalt o Emfatitza o atenua certs parts de l’espectre sense eliminar cap freqüència
  7. 7. Equalitzador Aporta color a l’enregistrament i producció musical professional. És aconsellable amb enregistraments de veu - Al igual que el filtratge, consisteix a emfatitzar o atenuar algunes regions freqüencials per a aconseguir determinat efecte. - L’equalitzador està construït per diversos filtres - Està pensat per a ser utilitzat per un usuari que no coneix a fons els fonaments del filtratge. - Tipus: o Equalitzador gràfic  Banc de filtres ressonats en paral·lel  Freqüència de ressonància pròpia i amplada de banda fixa  Només es pot modificar el guany  S’incorporen a equips d’àudio domèstics o aplicacions informàtiques de reproducció musical  Divideixen el senyal en diferents bandes de freqüència les quals es pot modificar els paràmetres. A més bandes més precís serà el control.  S’utilitza per emular les característiques sonores de telèfons, ràdios antigues, megàfons, etc.  Implementacions:  Maquinari amb filtres analògics  Maquinari amb filtres digitals  Programari o Equalitzador paramètric  Només presenta dues o tres bandes configurables  Té una amplada de banda variable en cada una de les bandes  Es pot controlar el guany, la freqüència central i l’amplada de banda  Es troba en les taules de mescles professionals  S’utilitza per:  Compensar la resposta de freqüència dels micròfons: l’augment del so greu a mesura que ens apropem al micro  Compensar les característiques direccionals dels micròfons: Permet capturar el so al qual apunten però també el so ambient d’un repertori  Correcció de soroll durant la captura de senyal, com el so del vent, cops d’aire quan es parla prop del micro, pua d’una guitarra, etc.  Compensa els efectes de ressonància d’instruments musicals  En un concert, la veu ha quedat més forta que la resta dels instruments i es vol atenuar sense afectar massa la resta d’instruments.
  8. 8. o Equalitzador paragràfic  Equalitzador híbrid amb les virtuts dels dos tipus anteriors.  Incorpora 10 filtres configurables amb molta flexibilitat Sintetitzadors - Sintetitzadors analògics o Dispositius de maquinari o Generen sons a partir de circuits electrònics o Utilitzen ones simples generades per oscil·ladors electrònics, modificades amb filtres i altres oscil·ladors - Sintetitzadors digitals o Necessiten un programari o Generen so a partir d’algoritmes matemàtics i també sons que tenen emmagatzemats o Més precisió en el control de paràmetres que els analògics o Cost menor o Poden emmagatzemar configuracions en memòria de diferents sons per a accés instantani o Tipus:  Sintetitzadors digitals per maquinari  Es dediquen únicament a la síntesi del so  Tenen molts botons i controls i de vegades porten incorporat un teclat  Sintetitzadors digitals per programari  És un ordinador on corre un programari  Aprofiten la targeta de so de l’ordinador. La qualitat final del so dependrà d’aquesta  L’ordinador necessita un processador potent però és independent de la targeta de so que tingui  Consumeix molts recursos Síntesi additiva - Es pot construir qualsevol so periòdic mitjançant la combinació correcta de diferents ones sinusoïdals - Se basa en la transformada de Fourier: o Primer es descompon el so en els seus harmònics per a estudiar la seva evolució en el temps o S’obté un envolupant de cadascun dels harmònics o A partir d’aquesta informació i la suma de sinusoïdals, es crea un nou so - Es pot crear qualsevol so, però es necessiten un nombre molt elevat d’oscil·ladors, un per a cada variació d’ona
  9. 9. Síntesi substractiva - Donat un so molt ric, es poden obtenir molts sons nous per mitjà de la sostracció de part de l’energia del seu espectre. - Necessita menys oscil·ladors que la additiva Síntesi per taula d’ona - L’utilitzen els sintetitzadors digitals moderns. És un mètode digital - Substitueix els oscil·ladors de forma d’ona per petits fragments d’àudio digital, extrets de sons reals i emmagatzemats en la memòria Síntesi FM o per modulació de freqüències - Permet la modulació d’un timbre per a obtenir sons reals i naturals - S’utilitzen de dos a sis oscil·ladors - Els dispositius digitals que generen el so per modulació de freqüència se denominen operadors. Síntesi granular - És una tècnica de producció de sons que se basa en la combinació d’un conjunt enorme de sons de durada curta (entre 5 i 100 ms) anomenats grans de so. - S’obté un so de gran qualitat ja que disposa de gran quantitat de paràmetres. Estructura d’un sintetitzador modern Envolupant – Expressa l’evolució temporal d’un so. Cada so té el seu envolupant - Atac / attack – Temps que passa des de la pulsació de la tecla fins al nivell màxim - Decaïment / decay – El que triga en reduir-se el nivell màxim fins al nivell de manteniment - Manteniment / sustain – Zona estable del so. El timbre i el volum romanen constants - Alliberament / release – Es produeix l’amortiguació del nivell fins el cero. LFO (Oscil·lador de Baixa Freqüència – Low Frequency Oscilation) – Genera una ona de molt baixa freqüència, que no és audible però que els sintetitzadors utilitzen per a modificar els paràmetres - Pitch o control d’afinació o Actua sobre el timbre o Mitjançant LFO es modifica l’afinació del so que cal reproduir. o Es produeix l’efecte vibrato o Si s’exagera la profunditat es poden simular tot tipus de sirenes - TVF o filtre variable en el temps o Controla el timbre amb un passabaix i elimina els harmònics de les freqüències més altes o Si la frequência de tall es redueix proporcionalment a l’ona de baixa freqüència es produeix un efecte sordina
  10. 10. - TVA o amplificador variable en el tems o Permet variar el volum del so o Si es fa proporcional a l’amplitud d’ona del LFO es produeix l’efecte trèmolo o En el cas exagerat es produeix un efecte irreal - Balanceig o El control de panorama regula la quantitat de so que enviem a cada un dels dos canals de sortida o Si es fa proporcionalment a l’amplitud d’ona del LFO es pot passar el so d’un altaveu a un altra de manera periòdica. Mostrejador o sampler - Utilitza més quantitat de memòria que un sintetitzador - No té cap forma d’ona emmagatzemada - Permet carregar biblioteques de sons - Pot convertir qualsevol so en un instrument musical - Bucles o loops o Es necessari definir dos punts: inici i final del bucle o S’utilitzen quan es vol que un instrument soni mentre es manté una tecla activada o Quan el punt inicial i final coincideixen amb l’inici i final del fitxer de so, es creen fragments rítmics repetitius. Efectes del so sobre l’amplitud - Modificació del guany o Modifica l’amplitud del senyal o Consisteix a multiplicar cada una de les mostres per un valor real. Si el valor està comprès enter 0 i 1 el nivell sonor disminueix i a partir d’1 augmenta. o S’utilitza per a potenciar sons que s’han gravat a un nivell molt baix o per a reduir son molt intensos. - Guany i distorsió o La distorsió i saturació se manifesta quan se superen els límits d’emmagatzemament del sistema i aquest no és capaç de representar la forma d’ona correctament. - Silenciament – consisteix a multiplicar per 0 la zona seleccionada. - Porta de soroll (compressor) o S’utilitza per a silenciar mostres per sota d’un determinat valor llindar o Útil per a processar pistes de bateria - Normalització o Consisteix a obtenir la màxima amplitud possible sense que es produeixi distorsió o És molt útil per a uniformitzar el nivells d’enregistrament de procedències dispars i obtenir la màxima resolució per a cada cas.
  11. 11. - Trèmolo o Modulació de l’amplitud o Variacions periòdiques de la intensitat (volum o amplitud) d’una nota musical. o Consisteix a multiplicar el fragment per un senyal periòdic, normalment sinusoïdal. o El que es percep és que s’allarga i puja el so, però no els cops periòdics que es perceben amb el vibrato. Efectes del so sobre la freqüència - Modificar la freqüència de mostreig sense modificar la freqüència del so o Per passar per exemple de 44.100 Hz a 22.050 Hz s’elimina una mostra de cada dues i es fa una interpolació o S’utilitza per a reduir la mida (i la qualitat) d’un arxiu. - Modificar la freqüència de reproducció, modificant la freqüència del so o No se modifica la informació de l’àudio, només la manera d’interpretar-la. o Aquesta opció equival a visionar una cita de vídeo amb alentiment o a càmera ràpida. - Transposició o Pujar o baixar una nota o una melodia o Es modifica l’altura però mantenint la freqüència de reproducció - Vibrato o Vibració periòdica en l’altura (freqüència) d’una nota musical o Són uns cops de so que se van allargant en el temps. La nota oscil·la, ondula i reverbera. o Afecta a l’afinació Efectes del so basats en retards (comparar sons: https://www.youtube.com/watch?v=Ed56RcLmrw4) - Reverberació o El so no ens arriba d’un únic emissor, sinó que també de les còpies reflectides per les parets o Depèn del material reflector. Més reverberació amb superfícies poc absorbents. o Pot passar de manera natural o artificial o Temps de reverberació = lapse que ha de transcórrer perquè el so inicial s’atenuï en 60 dB. - Retroalimentació o feddback o Part del senyal obtingut a la sortida es torna a processar i s’envia novament a l’entrada - Flanger o Retard variable periòdic o Recorda al sons de ciència ficció i la psicodèlia o Es fa mitjançant filtres pinta o En Audition es diu bordeador o Es pot aplicar a les guitarres
  12. 12. - Phaser o És semblant al flanger però més subtil o Es fa mitjançant filtres passatot que desplacen les fases del so original amb diferents retards - Chorus o Se simula que un sol instrument o una veu humana soni com diversos instruments a l’uníson. o S’aplica als cantants - Convolució o Amb dos senyals d’àudio es filtra l’espectre d’un so amb l’espectre d’un altre. o Es pot simular l’acústica d’una sala determinada, de qualsevol micròfon, amplificador o altaveu. Banda sonora - Pista de so en què es combinen musiques, efectes de so, ambients, veus de personatges, etc Banda musical - Conjunt de músiques que apareixen en un producte audiovisual Banda internacional - Pista on es graven les veus d’un producte audiovisual per a facilitar la substitució de veus d’un nou idioma, conservant així les músiques originals i els efectes de so Soundtrack - Pista que conté tots els efectes de so de la pel·lícula; en alguns casos inclou també les músiques - Guió de soundtrack o Ambients (ex. trànsit d’una ciutat) o Efectes (ex. porta que es tanca) o Sala (ex. passos sobre l’herba) Sons objectius - Formen part de l’acció i es corresponen directament amb la informació visual Sons subjectius - No formen part de l’acció però ajuden a crear un determinat clima Música objectiva - Forma part directament de l’acció.
  13. 13. Música subjectiva - Acompanya diferents climes d’acció. Mètodes d’obtenció de música per a un producte audiovisual - Música per encàrrec o La crea un compositor amb estreta col·laboració amb el director i el guionista o El compositor coneix el guió en profunditat o Produccions mitjanes i grans o La músic coincideix amb l’acció perquè se crea amb un guió previ - Música de biblioteca o Les subministren empreses i són de pagament o Es solen catalogar segons estils o èpoques - Música comercial o S’han de pagar drets d’autor o La durada de la música no s’ajustarà a les nostres necessitats - Música Creative Commons o BY – Reconeixement  Es permet explotació comercial de l’obra i creació d’obres derivades sense cap restricció o BY-NC – Reconeixement – No comercial  Es permet la creació d’obres derivades sense fer ús comercial.  No es permet l’explotació comercial o BY-NC-SA – reconeixement – No Comercial – Compartir Igual  No es permet l’ús comercial de l’obra ni de les obres derivades  La distribució de l’obra s’ha de fer amb la mateixa llicència o BY-NC-ND – Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada  No es permet l’ús comercial de l’obra original  No es permet generar obres derivades o BY-SA – Reconeixement – Compartir Igual  Es permet l’ús comercial de l’obra i de les derivades amb la mateixa licència que la que regula l’obra o BY-ND – Reconeixement – Sense Obra Derivada  Es permet l’ús comercial de la obra  No es permet generar obres derivades - So directe o Capta el so real d’una escena o Veus amb màxima naturalitat o És difícil en ambients sorollosos o amb escenes d’acció
  14. 14. Doblatge – enregistrament de veu per a un producte audiovisual en un estudi de so - S’utilitza: o Cinema d’animació i dibuixos animats o Impossibilitat del so directe o Veu en off o Subtitulació i superposició d’una nova veu o Format del guió de doblatge:  Cada segon correspon a 24 fotogrames numerats del 00 al 24  Hores : minuts : segons : fotogrames Inducció electromagnètica - Mètode de captació de so - Consisteix a aplicar un corrent elèctric sobre un electroimant; element metàl·lic vibrant dins d’un camp magnètic - La pastilla és l’element que capta la vibració Senyal elèctric - L’ona es presenta directament en format elèctric per la qual cosa no necessita ser transformada per a digitalitzar-la - S’utilitza per a digitalitzar antigues gravacions analògiques Exportació del material sonor: - Masterització o Es corregeix la mescla i es crea un màster a partir del qual es fan les còpies de distribució - Exportació o Pas entre la mescla i la masterització. Es pot efectuar constantment al llarg de la producció - Bounce o Són exportacions parcials de dues o més pistes a una altra pista reservada per a poder seguir utilitzant les pistes alliberades
  15. 15. Components principals per al treball sonor - Maquinari o Sistemes de captació d’ona: micròfons o Processadors de senyal  Taula de so  Envia per separat cada senyal al dispositiu de gravació abans de la mescla  S’utilitza en sonorització en directe, i en estudi per a facilitar el control de tot el procés  Previ  Integrat a la taula de mescles  Fa un tractament previ a l’ona elèctrica  Té una funció de preamplificació, compressió o reverberació o Digitalitzadors: targetes digitalitzadores, Pods, etc o Connectors i accessoris o Equips integrats DAW  Gravació i edició d’àudio mitjançant un sofware i un harware compost d’un ordinador i una interfície d’àudio digital.  La DAW més utilitzada en els estudis professionals és ProTools HD - Programari o Programes  Gravadors – Emmagatzemen dades que arriben del digitalitzador (Audacity, Adobe Soundbooth, Audition, etc)  Seqüenciadors – Permeten crear projectes musicals per mitjà de sintetitzadors  Trackers – Són com els seqüenciadors, però en lloc de basar-se en sintetitzadors es basen en samplers  Editors de partitures – Generen arxius visuals que es poden guardar com a seqüència MIDI. o Plugins o Recursos i protocols Micròfons segons robustesa - Micròfons de fibra òptica o Suporten grans camps magnètics, immersions i altes temperatures - Micròfons de cinta o Els pot espatllar una ràfega de vent fort o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V)
  16. 16. Micròfons segons mecanisme - Micròfons dinàmics o Inducció electromagnètica similar a les pastilles o Sonorització en directe perquè hi sol haver soroll de fons o Per a contrarestar els sons forts de la s o la p s’utilitza amb un filtre antipop o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V) - Micròfons de condensador o Fan la traducció del senyal a través de canvis de capacitància o Més sensibilitat a la majoria de freqüències i volums o Funcionen amb voltatges alts (48 V) - Micròfons piezoelèctrics o Es basen en cristalls piezoelèctrics o Funcionen bé com a micròfons de contacte o Funcionen amb voltatges alts (48 V) - De cinta o Funciona com els micròfons dinàmics però l’element metàl·lic és una cinta suspesa en un cilindre Micròfons segons patró direccional - Omnidireccional o Capta el so de totes direccions o S’utilitza per a captar sons ambientals a espais oberts - Subcardioide o Capta en totes direccions però amb un màxim de sensibilitat frontal i un mínim en la part posterior - Cardioide o És igual que l’anterior però el mínim de sensibilitat posterior és zero o S’utilitza en sonoritzacions en directe - Supercardioide i hipercardioide o Angle frontal més tancat i capta els sons de la part posterior o S’utilitza en estudi i té la direccionalitat més alta que un cardioide - Bidireccional o Mateixa sensibilitat anterior i posterior o Molt sensibles al vent - De canó o Altament direccionals. Capten els sons frontals o S’utilitzen en cinema i televisió, com a micròfons de girafa o per a captar sons concrets en espais oberts.
  17. 17. Formats d’àudio - WAVE / WAV o Format d’intercanvi entre sistemes operatius Window, Mac OS i Linux o La majoria de reproductors domèstics no el reconeixen o No està comprimit o S’utilitza en producció - AIFF o És un format d’Apple de similars característiques que el WAVE o Pensat per a producció o Compatibles amb editors i reproductors moderns - MP3 o Format no gratuït o Compressió amb pèrdua (MPEG-1 compressions més baixes i MPEG-2 compressions més altes) o Format de distribució popular per Internet - AAC o Successor del MP3 però gratuït o Format de distribució comercial per Internet o Compatible amb la majoria de programes i navegadors web o No el poden llegir tots els reproductors domèstics - OGG Vorbis o Format amb pèrdua o Pot contenir àudio, vídeo o text o Integrat amb HTML5 o Compatible amb la majoria de reproductors - WMA (Windows Media Audio) o Creat per Microsoft com a alternativa al MP3 o Compressió amb pèrdua o Semblant a AAC i OGG - MIDI o Protocol per a la industria musical basat en notació o El pes de l’arxiu és molt petit o La variant no oficial KAR està pensada per a sistemes de karaoke i sincronitza les lletres amb el so Suports de distribució - Audio Cd - DVD - Super Àudio CD (SaCD) - DCD Àudiok
  18. 18. Inclusió de sons en documents HTML Abans de l’HTML5 (per a Internet Explorer) <BGSOUND src=”ruta” loop=”1” balance=”b” volume=”v”> </BGSOUND> Abans de l’HTML5 (per a tots els navegadors). Té una consola que controla play, pause i stop <EMBED src=”ruta” type=”audio/midi” autostart=”true” loop=”false”> </EMBED> Per a HTML5 Els arxius d’àudio es reprodueixen sense plugin de flash. <AUDIO src=”ruta” type=”audio/mp3” controls> </AUDIO> Altres atributs: - Autoplay – Es reprodueix sol - Loop – es reprodueix indefinidament Es pot utilitzar l’element source per a poder publicar l’àudio en diferents formats per a diferents navegadors: <AUDIO controls> <source src=”archivo.opp” type=”audio/ogg”> <sourece src=”archivo.mp3 type=”audio/mp3”> </AUDIO>

×