2. Ìndex
Naturalesa del so
Digitalització del so
Formats de so digital
El programa audacity
3. Naturalesa del so
El so és la variació
periòdica de pressió que
genera un objecte vibrant
i que es propaga per un
medi determinat
(habitualment l’aire).
Un soroll és quan les
vibracions es produeixen
de forma arbitrària i
sense cap seqüenciació
rítmica.
• Amplitud(A): és la
característica de les ones
sonores que percebem com a
volum.
• Freqüència(f): és el nombre
de cicles complets que es
reparteixen en un segon.
• Període(T): és el temps que
tarda a produir-se un cicle.
T=1/f
• Longitud d’ona: és la
distància que recorre el so en
un cicle complet. λ= v/f
4. Per descriure un so utilitzem 3 termes:
La intensitat: depèn de
l’energia que transporta l’ona
sonora i està en rlacio directa
amb la seva amplitud. Una ona
de més amplitud produirà més
desplaçament de la membrana de
l’orella i tindrem la sensació que
el so és més fort. Com més gran
sigui l’amplitud de l’ona, més
gran serà el volum, i viceversa.
Per indicar el nivelld’intensitat
utilitzem una unitat anomenada
decibel (dB).
La altura o to: permet
percebre un so com a més greu
o més agut que un altre. Les
freqüències inferiors a 20 Hz
s’anomenen infrasons, i les
superiors a 20 kHz
s’anomenen ultrasons.
El timbre: ens ajuda a
reconèixer les persones per la
veu o a distingir diferents tipus
d’instruments musicals. La
freqüència de ibració més greu
és la que determina
normalment, el periode i el to,
s’anomena freqüència base. La
resta de freqüències són
harmònics.
5. Digitalització del so
És el procés mitjançant el
qual es transformen dades
analògiques a un format
digital.
• El micròfon converteix la
variació de pressió d’aire que
s’exerceix sobre la membrana
en un senyal elèctric.
• La placade so, faun mostratge
del senyal analògic que rep, el
divideix en intèrvals iguals i
cada un d’aquests intervals el
converteix en el seu equivalent
binari.
• La freqüència de mostratge és el
nombre de mostres que es
prenen en un interval determinat
de temps, normalment cada
segon.
• La resolució és el nombre de
dígits bonaris (bits) que utilitzem
per representar cada mostra.
6. Formats de so digital
Formats sense compressió de dades: el so es grava sense
cap tipus de compressió, per tant, l’espai que ocupa en el
disc dur de l’ordinador és molt considerable .
Formats amb compressióde dades: els fitxers d’àudio que
s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet comprimits.
Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana
habitualment no distingeix determinats sons, i això s’hi
afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució
d’algorismes complexos aplicats a l’arxiu d’àudio, sense
comprimir, per reduir-ne la mida i fer pràcticament
imperceptible la diferència de qualitat.