N E R E A C A B E Z A S
L’àudio digital
Ìndex
 Naturalesa del so
 Digitalització del so
 Formats de so digital
 El programa audacity
Naturalesa del so
 El so és la variació
periòdica de pressió que
genera un objecte vibrant
i que es propaga per un
medi determinat
(habitualment l’aire).
 Un soroll és quan les
vibracions es produeixen
de forma arbitrària i
sense cap seqüenciació
rítmica.
• Amplitud(A): és la
característica de les ones
sonores que percebem com a
volum.
• Freqüència(f): és el nombre
de cicles complets que es
reparteixen en un segon.
• Període(T): és el temps que
tarda a produir-se un cicle.
T=1/f
• Longitud d’ona: és la
distància que recorre el so en
un cicle complet. λ= v/f
Per descriure un so utilitzem 3 termes:
 La intensitat: depèn de
l’energia que transporta l’ona
sonora i està en rlacio directa
amb la seva amplitud. Una ona
de més amplitud produirà més
desplaçament de la membrana de
l’orella i tindrem la sensació que
el so és més fort. Com més gran
sigui l’amplitud de l’ona, més
gran serà el volum, i viceversa.
Per indicar el nivelld’intensitat
utilitzem una unitat anomenada
decibel (dB).
 La altura o to: permet
percebre un so com a més greu
o més agut que un altre. Les
freqüències inferiors a 20 Hz
s’anomenen infrasons, i les
superiors a 20 kHz
s’anomenen ultrasons.
 El timbre: ens ajuda a
reconèixer les persones per la
veu o a distingir diferents tipus
d’instruments musicals. La
freqüència de ibració més greu
és la que determina
normalment, el periode i el to,
s’anomena freqüència base. La
resta de freqüències són
harmònics.
Digitalització del so
 És el procés mitjançant el
qual es transformen dades
analògiques a un format
digital.
• El micròfon converteix la
variació de pressió d’aire que
s’exerceix sobre la membrana
en un senyal elèctric.
• La placade so, faun mostratge
del senyal analògic que rep, el
divideix en intèrvals iguals i
cada un d’aquests intervals el
converteix en el seu equivalent
binari.
• La freqüència de mostratge és el
nombre de mostres que es
prenen en un interval determinat
de temps, normalment cada
segon.
• La resolució és el nombre de
dígits bonaris (bits) que utilitzem
per representar cada mostra.
Formats de so digital
 Formats sense compressió de dades: el so es grava sense
cap tipus de compressió, per tant, l’espai que ocupa en el
disc dur de l’ordinador és molt considerable .
 Formats amb compressióde dades: els fitxers d’àudio que
s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet comprimits.
Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana
habitualment no distingeix determinats sons, i això s’hi
afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució
d’algorismes complexos aplicats a l’arxiu d’àudio, sense
comprimir, per reduir-ne la mida i fer pràcticament
imperceptible la diferència de qualitat.
Audio Digital

Audio Digital

  • 1.
    N E RE A C A B E Z A S L’àudio digital
  • 2.
    Ìndex  Naturalesa delso  Digitalització del so  Formats de so digital  El programa audacity
  • 3.
    Naturalesa del so El so és la variació periòdica de pressió que genera un objecte vibrant i que es propaga per un medi determinat (habitualment l’aire).  Un soroll és quan les vibracions es produeixen de forma arbitrària i sense cap seqüenciació rítmica. • Amplitud(A): és la característica de les ones sonores que percebem com a volum. • Freqüència(f): és el nombre de cicles complets que es reparteixen en un segon. • Període(T): és el temps que tarda a produir-se un cicle. T=1/f • Longitud d’ona: és la distància que recorre el so en un cicle complet. λ= v/f
  • 4.
    Per descriure unso utilitzem 3 termes:  La intensitat: depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i està en rlacio directa amb la seva amplitud. Una ona de més amplitud produirà més desplaçament de la membrana de l’orella i tindrem la sensació que el so és més fort. Com més gran sigui l’amplitud de l’ona, més gran serà el volum, i viceversa. Per indicar el nivelld’intensitat utilitzem una unitat anomenada decibel (dB).  La altura o to: permet percebre un so com a més greu o més agut que un altre. Les freqüències inferiors a 20 Hz s’anomenen infrasons, i les superiors a 20 kHz s’anomenen ultrasons.  El timbre: ens ajuda a reconèixer les persones per la veu o a distingir diferents tipus d’instruments musicals. La freqüència de ibració més greu és la que determina normalment, el periode i el to, s’anomena freqüència base. La resta de freqüències són harmònics.
  • 5.
    Digitalització del so És el procés mitjançant el qual es transformen dades analògiques a un format digital. • El micròfon converteix la variació de pressió d’aire que s’exerceix sobre la membrana en un senyal elèctric. • La placade so, faun mostratge del senyal analògic que rep, el divideix en intèrvals iguals i cada un d’aquests intervals el converteix en el seu equivalent binari. • La freqüència de mostratge és el nombre de mostres que es prenen en un interval determinat de temps, normalment cada segon. • La resolució és el nombre de dígits bonaris (bits) que utilitzem per representar cada mostra.
  • 6.
    Formats de sodigital  Formats sense compressió de dades: el so es grava sense cap tipus de compressió, per tant, l’espai que ocupa en el disc dur de l’ordinador és molt considerable .  Formats amb compressióde dades: els fitxers d’àudio que s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet comprimits. Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana habitualment no distingeix determinats sons, i això s’hi afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució d’algorismes complexos aplicats a l’arxiu d’àudio, sense comprimir, per reduir-ne la mida i fer pràcticament imperceptible la diferència de qualitat.