Ìndex
Naturalesa delso
Digitalització del so
Formats de so digital
El programa audacity
3.
Naturalesa del so
El so és la variació
periòdica de pressió que
genera un objecte vibrant
i que es propaga per un
medi determinat
(habitualment l’aire).
Un soroll és quan les
vibracions es produeixen
de forma arbitrària i
sense cap seqüenciació
rítmica.
• Amplitud(A): és la
característica de les ones
sonores que percebem com a
volum.
• Freqüència(f): és el nombre
de cicles complets que es
reparteixen en un segon.
• Període(T): és el temps que
tarda a produir-se un cicle.
T=1/f
• Longitud d’ona: és la
distància que recorre el so en
un cicle complet. λ= v/f
4.
Per descriure unso utilitzem 3 termes:
La intensitat: depèn de
l’energia que transporta l’ona
sonora i està en rlacio directa
amb la seva amplitud. Una ona
de més amplitud produirà més
desplaçament de la membrana de
l’orella i tindrem la sensació que
el so és més fort. Com més gran
sigui l’amplitud de l’ona, més
gran serà el volum, i viceversa.
Per indicar el nivelld’intensitat
utilitzem una unitat anomenada
decibel (dB).
La altura o to: permet
percebre un so com a més greu
o més agut que un altre. Les
freqüències inferiors a 20 Hz
s’anomenen infrasons, i les
superiors a 20 kHz
s’anomenen ultrasons.
El timbre: ens ajuda a
reconèixer les persones per la
veu o a distingir diferents tipus
d’instruments musicals. La
freqüència de ibració més greu
és la que determina
normalment, el periode i el to,
s’anomena freqüència base. La
resta de freqüències són
harmònics.
5.
Digitalització del so
És el procés mitjançant el
qual es transformen dades
analògiques a un format
digital.
• El micròfon converteix la
variació de pressió d’aire que
s’exerceix sobre la membrana
en un senyal elèctric.
• La placade so, faun mostratge
del senyal analògic que rep, el
divideix en intèrvals iguals i
cada un d’aquests intervals el
converteix en el seu equivalent
binari.
• La freqüència de mostratge és el
nombre de mostres que es
prenen en un interval determinat
de temps, normalment cada
segon.
• La resolució és el nombre de
dígits bonaris (bits) que utilitzem
per representar cada mostra.
6.
Formats de sodigital
Formats sense compressió de dades: el so es grava sense
cap tipus de compressió, per tant, l’espai que ocupa en el
disc dur de l’ordinador és molt considerable .
Formats amb compressióde dades: els fitxers d’àudio que
s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet comprimits.
Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana
habitualment no distingeix determinats sons, i això s’hi
afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució
d’algorismes complexos aplicats a l’arxiu d’àudio, sense
comprimir, per reduir-ne la mida i fer pràcticament
imperceptible la diferència de qualitat.