Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4

1,099 views

Published on

Resum del mòdul 4 de l'assignatura de tractament i publicació d'Àudio del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)

Published in: Education
  • Be the first to comment

Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4

  1. 1. MÒDUL 4 BANDA SONORA – SOUNDTRACK Els sistemes de compressió de vídeo actuals amb totes les variants d’MPEG permeten veure pel·lícules de cinema a les pantalles de l’ordinador. Cada vegada més, els vídeos documentals, manuals d’instrucció, enciclopèdies, animacions creatives, etc, abandonen el seu mitjà original i s’elaboren en suport fix, com el DVD, o són accessibles directament des del Web. La banda sonora d’un producte musical és la pista de so en què es combinen músiques, efectes de so, ambients, veus dels personatges, etc. La banda musical consisteix en el conjunt de músiques que apareixen en el producte. Popularment es coneix com la banda sonora, per tant, hem d’evitar ela confusió de conceptes. La banda internacional és la pista on es graven les veus d’un producte audiovisual, per a facilitar la substitució de les veus d’un nou idioma en el cas que s’exporti a un altra país. Així se conserven els efectes de so i les músiques originals. El soundtrack és la pista de so que conté tots els efectes de so de la pel·lícula. En alguns casos es pressuposa que també inclou les músiques. Els sons objectius són tots aquells sons que formen part de l’acció i es corresponen directament amb la informació visual. Els sons subjectius són tots aquells que, sense ser propis de l’acció, la complementen creant un determinat clima. La música pot formar part d’un ambient subjectiu o objectiu. La música subjectiva acompanya a diferents climes d’acció. La música objectiva forma part directament de l’acció. Un recurs musical clàssic el cas per exemple, d’una persona que comença a cantar una cançó (música objectiva). Als pocs compassos comença a sonar tota l’orquestra acompanyant la veu per a acabar convertint-se en la banda sonora de la pel·lícula (música subjectiva). MÈTODES D’OBTENCIÓ DE LA MÚSICA PER A UN PRODUCTE AUDIOVISUAL - Música d’encàrrec o S’encarrega a un compositor o Per a produccions mitjanes i grans o Estreta col·laboració amb el director i el guionista o El compositor ha de conèixer el guió en profunditat i el clima que es pretén adquirir o Coincidència amb l’acció  Se crea la música a partir d’un guió previ i posteriorment s’ajusta el moviment de les imatges a la música (cinema o animació)
  2. 2.  Ajustar la música a les imatges. El compositor adapta el tempo al ritme escènic - Música de biblioteca – Hi ha empreses discogràfiques que creen discoteques d’ambientació musical, de tots els estils i èpoques perfectament catalogades. L’ús d’aquestes músiques està subjecte a un contracte de pagament. - Música comercial o Convé contactar amb la societat d’autors a fi de negociar el pagament dels drets d’autor. En el cas d’Espanya, la Societat General d’Autors i Editors (SGAE, www.sgae.es) o La durada de la música no s’ajustarà a les nostres necessitats. - Música amb llicències de Creative Commons - So directe – Presa de so que es fa simultàniament a l’enregistrament de les imatges. Inclou tots els sons que hi ha a l’escenari de l’enregistrament, tant les veus dels actors com l’ambient en el qual es troben. o Avantatges  Capta el so real de l’escena  Les veus dels actors tenen la màxima naturalitat
  3. 3. o Inconvenients  Requereix molta experiència.  En platós tancats i exteriors silenciosos es poden usar girafes amb micròfons unidireccionals per a captar el so ambiental.  En exteriors sorollosos serà necessari col·locar petits micròfons sense fil individuals ales actors, tenint cura que no siguin captats per les càmeres.  L’ambient sorollós emmascara les veus dels actors i impedeix registrar –les amb nitidesa.  No es pot separar en postproducció l’ambient sonor i les veus. En el cas que calgui doblar les veus a un altre idioma, serà necessari reconstruir també l’ambient sonor  Les escenes d’acció dificulten la presa de so directe. 3 – DOBLATGE S’entén l’enregistrament de veu per a un producte audiovisual en un estudi de so. Un bon doblatge requereix una bona traducció i que els actors siguin capaços d’adaptar la seva dicció al moviment dels llavis de l’actor principal. El trobem en els següents casos: - Cinema d’animació i dibuixos animats. En cas de tractar-se de dibuixos infantils, la veu pot ser còmica o caricaturesca. - Impossibilitat de so directe – Raons per las quals és impossible el so directe: o Qüestions tècniques. Ambients sorollosos, persecucions, caigudes a l’aigua, etc. o Qüestions artístiques. La veu de l’actor es dobla amb una altra persona. o Traducció a un altre idioma (doblatge) - Veu en off – El que està parlant no es veu a la pantalla. o Veu en off amb caràcter objectiu. Una conversa que es produeix en l’escena però no es veu, megafonies, veu telefònica, etc. o Veu en off amb caràcter subjectiu – No pertany a l’acció, aparegui o no en la pantalla. Text narratiu o descriptiu, veu de documentals, etc. - Subtitulació i superposició d’una nova veu sense anul·lació completa de l’original Espais de l’estudi de doblatge - El locutori – Disposa de totes les eines d’audio necessàries per a l’enregistrament de veu (micròfons, pantalles, aïllants, auriculars) i una bona pantalla de projecció per a visionar la part del producte en bones condicions. - El punt de control – Taula de mescles, altaveus d’alta qualitat, dispositius de tractament d’àudio i un monitor i un control del comportament de la imatge en moviment.
  4. 4. El guió del doblatge Conté el text exacte que ha de gravar cada un dels actors i, a més, inclou informacions complementàries sobre com i quan cal dir les coses. Està dirigit per un director de doblatge que orienta els actors en la seva interpretació. El codi de temps s’incrusta en la pantalla. I permet identificar cada un dels fotogrames de la imatge amb un número amb format hores : minuts : segons : fotogrames. Cada segon correspon a 25 fotogrames numerats del 00 al 24. Take significa presa i l’etiqueta off indica que el text que el personatge no apareix en la pantalla, o també riures, crits, gemecs, sospirs, etc. Metodologia: - Es visiona la presa - S’escolta el so original per a ajudar l’actor a encaixar e nou text - L’actor assaja el text amb les imatges - Es grava la presa - Es reserven diverses pistes de so per a registrar les veus dels actors per separat en el cas que no coincideixin Els actors cobren una quantitat fixa per cada convocatòria en la sessió de doblatge, més un plus per presa feta. Les preses en què intervé es gravaran de manera seguida encara que desordenin l’ordre fílmic. Serà necessari gravar en pistes separades quan aquestes requereixin un processament diferent en la fase de mescles. - Una conversa telefònica, veus que provenen del televisor, megafonia, etc. - Personatges que es troben a una certa distància de profunditat - Un dels personatges es troba en un recinte acústic
  5. 5. 4 – EFECTES DE SO Són el conjunt de sons que formen part de la banda sonora, a excepció de les veus i les músiques. També poden ser: - Objectius - Formen part de l’acció. - Subjectius – No són conseqüència directa de l’acció o Exageració – Amplificar de forma exagerada un so feble (ex. la caiguda d’un fulla d’un arbre) o Reiteració – Insistir de manera reiterada en un so o Transformació – Afegir algun efecte a un so (eco, reverberació exagerada, com per ex. Les veus interiors d’un malson) Tipus d’efectes segons procedència: - Efectes de so de biblioteca – Són curts i estan disponibles en discoteques especialitzades en efectes de so. Els més habituals són: son d’animals, d’esport, industrials, domèstics, campanes, timbres telefònics, rellotges despertadors, etc. - Ambients de so – És un so constant provocat per l’entorn. Per exemple, les escenes urbanes, ambients de restaurant, locals comercials, aeroports, parc amb nens jugant, aplaudiments, ambient de naturalesa, etc. - Efectes de sala – Sons gravats en l’estudi d’enregistrament mitjançant un micròfon i de manera síncrona a les imatges. Doten l’escena de realisme. Ex. El frec de la roba en asseure’s en un sofà, simular els passos, cots, tasses de cafè i culleretes, etc. 5 – GUIÓ I MESCA Guió de soundtrack Especifica els diferents efectes que s’han de manifestar al llarg de l’acció. Es van registrant en dispositius d’enregistrament multipista. Avui dia es tracta de multipistes virtuals d’enregistrament sobre disc dur. Ambients Efectes Sala 00:03:18  Trànsit exterior 00:04:08  Porta automòbil 00:05:00Passos vorera 01:20:03  01:20:03  01:20:04 Trànsit interior 01:20:10  Obertura porta 01:20:10  Passos sobre parquet
  6. 6. Mescla Consisteix a combinar de manera ponderada el so de les pistes per a obtenir la pista o pistes de so final. - Mescla monofònica – El so es mescla en una sola pista d’àudio - Mescla estereofònica – La mescla es fa sobre dues pistes de so. Està pensada per a reproduir-se amb un equip amb dos altaveus independents. Pretén simular la font del so. - Mescla multicanal 5 + 1 i 7 + 1 – Van ser pensades per a la projecció en sales cinematogràfiques Procés de mescla - Obres de tipus argumental – Es pretén integrar l’espectador en una història que ha de percebre com a real. La intensitat de veu varia segons la distància respecte a una font sonora. - Obres de tipus documental – Solen estar protagonitzades per una veu en off que complementa unes imatges. En cas d’haver-la de combinar amb el so directe de les imatges, convé que el seu nivell es trobi lleugerament per sota de la veu en off.

×