2. Índex
● La càmera i l'ull humà
● La llum
● Els materials sensibles.
● El diafragma i l'obturador
● El visor
● Els objectius
● Els filtres
● Tipus de càmeres
4. A la càmera, la llum
arriba a través de
l'objectiu. Per a
graduar la quantitat
de llum que entra
dins d'aquest hi ha el
diafragma (iris del ull
humà). A dins de
l'objectiu hi ha una
lent o un conjunt de
lents (cristal·lí de l'ull)
que enfocaran els
raigs.
5. Aquests, finalment arribaran a la superfície de la
pel·lícula on el material sensible reaccionarà
transformant la superfície de la mateixa (retina
de l'ull). Tant la lent de l'ull com la de la càmera
(l'objectiu) poden graduar-se i enfocar-se a
diferents distàncies, i ambdues formen una
petita imatge invertida; una sobre la retina, l'altra
sobre la pel·lícula o en cas de les pantalles
digitals sobre la pantalla sensible.
6. Diferències d'ambdós aparells
Visió selectiva: la visió humana està controlada
en part per l'ull i en part pel cervell, cosa que
permet veure el que interessa prescindint de la
resta d'informació, la càmera no por i ho capta tot.
7. L'enfocament: l'ull quasi
mai produeix una
imatge desenfocada a
diferència de la càmera.
Bidimensionalitat: la
càmera redueix una
escèna tridimensional a
una imatge de dues
dimensions.
8. Angle de visió: l'ull té un
sol angle de visió,
només podem veure un
espai determinat.
Segons el tipus
d'objectiu, la càmera pot
tenir diversos angles de
visió.
Efectes òptics: a través
de jocs entre lents, les
càmeres poden
aconseguir determinats
efectes.
10. La llum, és un material
més de la imatge que ens
pot ajudar a conferir un
aspecte o un altre a allò
que s'estigui fotografiant o
gravant.
La llum pot fer variar la
forma, la grandària i la
qualitat d'objectes, espais
i materials.
11. La llum és l'element
que ens permet veure
les coses i també
captar les imatges a
través d'una càmera.
Tots els dispositius de
les càmeres estan
pensats per a rebre i
fer una lectura
correcta de la llum.
12. Característiques de la llum
● La llum és una forma
d'energia
electromagnètica que
es trasllada en línia
recta en el buit a
300000 Km/seg.
● Està composta per
quantitats d'energía
invisible, els quants,
posteriorment
anomenats fotons.
13. ● L'ull té receptors
sensibles tan sols en
una franja; no capta
infrarojos ni
ultraviolats.
● La llum quan topa
amb alguna
superfície pot
reaccionar de
diferents maneres:
-Transmissió
(Directa/difusa/
parcial)
-Reflexió
(directa/difusa/parcial/
selectiva)
-Absorció
14. Els colors
Són resultat de la descomposició de la llum
blanca. La reflexió i absorció de part dels raigs
de l'espectre lumínic en la superfície dels
cossos i en diferents substàncies és la que ens
provoca la percepció dels colors
15. ● Primaris o additius:
roig-verd-blau= llum blanca
● Secundaris substractius:
roig + verd= groc
roig + blau= magenta
blau + verd= cian
● Suma de complementaris
= llum blanca (roig + cian)
16. Temperatura de color:
A part de la quantitat de llum i del color, existeix la
temperatura del color. Això ens interessa perquè
les pel·lícules fotogràfiques són sensibles a
aquest paràmetre.
17. Control de la llum
Moltes càmeres porten incorporats sistemes
que permeten equilibrar les intensitats
lumíniques d'una escena.
S'ha de tener en compte com ens col·loquem
nosaltres i els objectes fotografiats.
18. A part d'aquests aspectes que s'ha de tenir en
compte, hi ha diferents dispositius i qüestions
pràctiques que permeten el control de la llum:
19. ● Fotòmetres:
Són els dispositius que
mesuren la quantitat de llum
d'una escena concreta.
● Diafragma i velocitat d'obturació:
ens permeten controlar
l'exposició.
● Filtres:
discriminen els raigs
que entrarán a la
càmera.
20. ● Equip d'il·luminació:
es pot manipular la
llum d'una escena,
procurar una bona
il·luminació o mitigar
els efectes de la ja
existent amb
elements propis d'un
equip d'il·luminació.
21. ● L'ampades de
tungstè: són com les
bombetes casolanes
però amb més
potència. Utilitzen els
següents tipus de
llum:
-Flood:
-L'spot:
22. ● L'ampades de quars
o halògens: están
fetes de filaments de
tungstè col·locats
dins d'un tub de
quars on hi ha un gas
halogen. Poden anar
incorporades a
diferents dispositius:
-Reflector rectangular:
-Difusor:-Reflector de quars:
25. ● Banderes: làmines
metàl·liques que es
posen devant de les
llums per limitar l'àrea
de llum projectada.
● Plantilles: per a
projectar ombres.
26. ● Pantalles: Planxes
sobre les que rebota
la llum.
● Difusors: fulles de
material translúcid
per a difondre la llum.
27. ● Filtres: normalment
són de vidre o plàstic
per a veriar els tons
del focus.
● Viseres i cons: per a
orientar o concentrar
la llum.
28. ● Gasa: redueixen la
intensitat del focus de
llum.
● Malles metàl·liques:
distribueixen
l'intensitat del focus
de llum.
29. Disseny de la il·luminació
En fotografia i en vídeo ens interessa veure
com es comporta la llum per saber com
arribarà a la càmera i com afectarà els
materials sensibles o els receptors de les
càmeres digitals. Per això tindrem en compte:
30. Direcció de la llum
-Frontal o anterior -Lateral
-Set octaus-Tres quarts
32. La forma de propagació de la llum
● Directa: Quan la
incidència de llum és
directa parlem de
llum dura; prové
d'una font de llum
forta i normalment
allunyada de
l'objecte.
● Difusa: El feix de llum
no és propaga en la
mateixa direcció
uniformement.
33. ● Rebotada: Per mitigar
l'intensitat de la llum,
fer que arribi més
suau o de manera
indirecta, es poden
utilitzar reflectors,
pantalles... per tal
que reboti.
● Filtrada: La
naturalesa de la llum
que genera la font
lluminosa es pot
variar amb filtres que
seleccionin els raigs
que il·luminarán
l'escena.
35. Als inicis de la fotografia, els fotògrafs o els seus
ajudants preparaven manualment les seves
emulsions. Al cap dels anys els materials
sensibles es comercialitzaren.
36. La pel·lícula
● Parts
Les pel·lícules fotosensibles tenen diferents
capes:
-Suport de la pel·lícula
-Capa adhesiva
-Emulsió fotosensible
-Capa protectora de gelatina
37. ● Característiques
Les pel·lícules es diferencien:
-Pel seu format
-Pel tipus d'emulció
-Pel tipus d'imatge que produeixen
-Pel seu index de sensibilitat de la llum
38. Sensibilitat
Les emulsions poden tenir diferents graus de
sensibilitat. La llum pot ser que les afecti més o
menys ràpidament, que s'ennegreixin de
seguida o que els costi més de fer-ho. El fet
que una pel·lícula sigui més o menys sensible
determinarà els següents aspectes:
39. -Menor temps
d'exposició: si és més
sensible serà més
ràpida i el temps
d'exposició serà
menor.
-Definició: si en una
pel·lícula els halurs
de plata són més
grans, això afectarà a
la definició de la
imatge.
40. -Contrasts:
El gra fi permetrà més
varietat de tons i definirà
millor les gradiacions
tonals.
41. Índex de sensibilitat
La sensibilitat es
mesura segons
l'estándart ASA, de
l'ISO. Com més
sensible sigui la
pel·lícula, més
lluminositat podrà
captar, per tant
necessitarà menys
temps d'exposició o
obertura de
diafragma.
43. El diafragma
● És el dispositiu que
regula la quantitat de
llum que entra a la
càmera. Està format
per un conjunt de
laminetes que se
solapen, determinant
en el seu centre un
orifici de diàmetre
variable que controla
la quantitat de llum.
44. L'obertura del diafragma té una numeració pròpia,
expressada en números “f” utilitzada per a totes
les càmeres. Els números “f” són l'expressió
matemàtica de la relació entre l'obertura real i la
distància focal de l'objectiu.
45. L'obturador
● És un mecanisme situat devant de la pel·lícula
o el sensor fotosensible que impideix que la
llum, que entra per l'objectiu a través del
diafragma, arribi a aquests dos elements.
L'obturador només s'obra per deixar passar la
llum en el moment en que es prem el
disparador.
46. ● Hi ha dos tipus d'obturadors:
- Central: situat dins de l'objectiu, semblant al
diafragma. Solen disposar d'obturadors d'aquest
tipus les càmeres de format mig i gran format.
-Pla focal: compost per unes làmines o cortines
situades davant de la pel·lícula o del sensor. És el
tipus d'obturador més habitual en càmeres de petit
de mig format.
Tipus d'obturadors
47. Captar el moviment
El moviment és un dels
principals motors
d'expressivitat en la
fotografia. L'expressió
del moviment
s'aconsegueix
fonamentalment actuant
sobre l'obturador i el
diafragma i combinant
aquests amb d'altres
com l'enfocament
selectiu.
48. Congelació de moviment
Consisteix en aconseguir
que una imatge d'alt
dinamisme en ple
moviment aparegui com
congelada en mig d'aquest
moviment de manera que
proporcioni al espectador la
visió d'un instant que
normalment l'ésser humà
no capta de forma
separada i estàtica.
49. Desplaçament
Consisteix en ajustar
un temps d'exposició
prou lent a la càmera
com perquè el
moviment del motiu a
fotografiar, que està
en moviment
aparegui desplaçat.
50. Combinació de diafragma i velocitat
d'obturació
Tant en el diafragma com
amb la velocitat
d'obturació regulem
l'exposició de llum. Amb el
primer regulem la
quantitat i amb la segona
el temps d'exposició.
Ambdós influeixen a l'hora
en aquests casos i els
podem combinar.
51. Conforme tanquem el diafragma, obtenim una
major profunditat de camp. Així conclourem que la
profunditat de camp és inversament proporcional
a l'obertura del diafragma.
53. El visor és un dispositiu a través del qual
s'observa el subjecte o objecte que serà
fotografiat, fent possible compondre l'escena i
enfocar. N'hi ha de dos tipus:
54. Visor directe
S'anomena així
perquè el dispositiu
visor és independent
de l'objectiu. El
subjecte o objecte es
veu a través d'un
sistema òptic muntat
en un tub on apareix
enquadrada l'àrea de
l'escena coberta per
l'objectiu.
Té un problema
anomenat paral·laxi.
55. Visor rèflex
La imatge projectada en la pel·lícula per
l'objectiu està de cap per avall i invertida
lateralment. El visor rèflex utilitza un mirall per
a capgirar-la i pentaprisma per a corregir la
inversió lateral.
57. Elements d'una lent
● Focus: punt superior a la lent on convergeixen
els raigs de llum.
● Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es
forma la imatge.
● Centre de corvatures: els centres de les
esferes de les cares corbes de la lent.
● Centre òptic: punt interior de la lent per on
passen els raigs sense desviar-se.
58. ● Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els
centres de curvatura.
● Distància focal: distància entre el centre òptic i
el focus.
● Pla de l'objecte: un dels plans que conté
l'objecte representat.
60. Objectiu normal
Té una distància focal
de 50 mm per
aconseguir una
perspectiva similar a
la de l'ull humà.
Es caracteritza per la
poca distorsió i la
naturalitat que ofereix
en la perspectiva.
61. Objectiu angular
En les càmeres de 35
mm, els angulars són
els menors de 50 o
45 mm.
La distància focal és
menor que la
diagonal del negatiu i
l'angle de visió
oscil·la entre 50º i
180º.
62. Teleobjectius
Permeten angles de visió inferiors a 50º i la
distància focal és més gran que l'objectiu
normal. Els teleobjectius estan dissenyats per
apropar els subjectes situats a gran distància
ampliant la imatge òpticament.
63. Macros
Serveixen per a
obtenir un
acostament màxim.
La distància mínima
de l'objectiu al
subjecte és molt
inferior a la resta
d'objectius.
64. Objectius de distància focal variable
Aquest tipus
d'objectiu permet
variar la distància
focal sense canviar
l'objectiu. Amb
aquesta característica
trobem els zooms de
gran angular, macro i
els teleobjectius.
65. Accesoris
● Lents d'augment: També ens podem acostar
molt a un element utilitzant lents d'augment que
s'enrosquen a l'objectiu.
● Anells extensors: S'afegeixen al objectiu, són
anells buits (sense cap lent) que allarguen
l'objectiu. Això ens permet enfocar a menys
distància un element.
66. L'enfocament
Els objectius ens permeten:
● Que amb la càmera abastem un angle de visió
determinat.
● Produir aberracions òptiques però corregir-ne
d'altres.
● Modificar la sensació de les distàncies en
profunditat.
67. ● Acostar-nos a elements llunyans o a elements
molt petits i propers.
● Tenir més o menys capacitat de profunditat de
camp.
● Obtenir una imatge enfocada.
69. Tipus de filtres
Alguns determinen la insidència de
determinades longituds d'ones, d'altres canvien
la direcció dels raigs i d'altres creen efectes.
70. Per a pel·lícula en color
Quan s'utilitzen filtres de colors cal tenir clar
quins són els colors complementaris d'un altre
color. La llum blanca es compon de tres colors
primaris: el vermell, el verd i el blau. Els seus
complementaris són: el cian, el magenta i el
groc.
71. Per a pel·lícula en blanc i negre
Els filtres per a pel·lícula en blanc i negre el
que fan és deixar passar les ones del seu color
però retenen les del complementari
corresponent. Un filtre blau deixarà passar la
llum blava però retindrà els tons verds i
vermells.
72. D'altres filtres
● Filtre de densitat neutra: absorveix
uniformement totes les longituds d'ona. Evita
l'entrada de llum quan n'hi ha molta.
● Filtre ultraviolat i skylight: aquests filtres
absorveixen els ultraviolats. Això elimina la
brillor.
73. ● Filtre polaritzador: compost per una reixa
micorscòpica alineada en la mateixa direcció.
La reixa impideix l'entrada dels raigs
perpendiculars i deixa passar els de la seva
direcció.
● D'altres: filtres de correcció de temperatura i
filtres d'efectes.
76. ● El format: la grandària resultant de la imatge
que capturen.
● El sistema de visió i l'òptica: El sistema de visió
és el que permet que nosaltres puguem veure
allò que enquadrem a través de la càmera.
77. ● El tipus d'imatge que generen: segons generin
una imatge a través de procediments quimics o
una imatge digital.
● Les característiques del cos de la càmera.
78. Formats convencionals
Les càmeres es classifiquen segons formats.
Com més gran sigui l'espai de recepció, amb
més precisió és capturaran els detalls de la
imatge.
79. Petit format
● Càmeres compactes:
Funcionen amb
rodets de 35 mm i
moltes de les
funcions solen ser
automàtiques. Són
reduïdes de mida i de
pes.
80. ● APS: Funcionen amb
cartutx i no cal
remenar la pel·lícula,
només cal obrir la
tapa, introduir el rodet
i tancar-la. Utilitzen
pel·lícula de 35mm,
tot i que es poden
obtenir tres formats
diferents.
81. ● Càmeres rèflex de 35
mm. La particularitat
és que hom veu, a
través del visor, allò
que quedarà
impressionat al
negatiu.
82. Format mig
● Càmeres instantanies:
Aquest procediment fou
inventat al 1947.
Porporciona una còpia
acabada i permanent
en pocs minuts.
Funcionen sense
negatiu i no cal
laboratori per a revelar-
les.
83. Gran format
● A partir de negatius
de 9x12 les càmeres
es consideren de
gran format. Són
càmeres
professionals que a
part de la qualitat
permeten crear
efectes.
84. Formats digitals
● La captació de la
imatge es fa
directament amb una
placa de sensors que
llegeix la informació
lumínica. La càmera
traduirà aquesta
informació a
llenguatge digital i
convertirà la imatge
en un fitxer.
86. Càmeres de gamma mitja
● Són més
ergonòmiques i els
sensors solen
superar els 8
megapíxels. Es pot
veure la imatge
instantàneament a la
pantalla. Algunes són
rèflex. Utilitzen port
USB.
87. Càmeres d'objectiu intercanviable
● Són càmeres més
cares i de molta
qualitat.
Són les càmeres
que utilitzen els
professionals.
Són molt
ergonòmiques i la
resolució és alta. El
buffer és més
potent.
