1. El segle XX: Catalunya i Espanya

2. La Restauració Alfons XIII Liberalisme polític i democràcia. Sufragi universal masculí. Bipartidisme Alternança de poders  pucherazos, caciquisme. Sistema qüestionat pels militars (desastre d'Annual), pel moviment obrer i pels catalanistes.

4. Desastre d’Annual

5. Annual, 10 mil morts.

6. Moviment obrer Setmana tràgica 1909: Barricades Crema de convents Francesc Ferrer i Guàrdia (Escola Nova: anarquista). Anarquisme  CNT el 1911. Apoliticisme Acció directa. Ex 5 p. 148

7. Atemptat anarquista contra Alfons XIII

8. Setmana tràgica

9. Anticlericalisme, Setmana Tràgica

10. CNT

12. Vaga 1917

13. Catalanisme La Renaixença: recuperar la llengua i la cultura (les sardanes, els centres excursionistes, …) Catalanisme polític: Conservadors: Lliga Regionalista.

14. Cu-Cut! Solidaritat Catalana

15. Dictadura de Primo de Rivera El pistolerisme: assassinats d’empresaris i repressió contra sindicats. Cop d’estat amb el suport de la monarquia, context favorable a l’ascens dels moviments totalitaris i feixistes. Anticatalanista i repressiu al moviment obrer.

16. Dictadura de Primo de Rivera

17. Exposició Universal 1929

18. La Segona República Caiguda de la dictadura per la pèrdua de suports. Eleccions municipals el 1931  victòria dels partits republicans  proclamació de la República.

19. República

20. Reformes republicanes a Espanya Exèrcit Prejubilacions Allunyament dels menys republicans (futurs colpistes). Educació  final del control de l’Església. Escola pública Alfabetització Pedagogia activa, colònies, sortides. Reforma agrària: col·lectivitzacions

22. 1931-1933: reformista 1933: bienni negre: Vencen les eleccions: els conservadors de CEDA (extrema dreta) Anarquistes volen anar més enllà. Les dones per primera vegada poden votar: sufragi universal. Es tiren enrere les reformes.

23. Gil Robles

24. La Segona República a Catalunya President Francesc Macià (ERC): Proclamació de la República catalana. Estatut de Núria  retallada. 1934: Lluís Companys. Llei agrària: els rabassaires  llei no acceptada per Madrid.

25. Francesc Macià

26. Lluís Companys

27. Guerra civil 1936: eleccions generals: victòria del Front Popular (tots els partits que lluiten contra els feixistes). Cop d’estat al 18 de juliol  dues àrees: Fidels al Alzamiento Fidels a la República Motius profunds de la guerra civil, quins creieu que són? Ex 3 i 4 de la pàgina 179.

28. ¡ Españoles! A todos aquellos que sentís el santo nombre de España, a los que en las filas del Ejército y de la Armada han hecho profesión de fe en el servicio a la Patria, a todos los que habéis jurado defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la nación os llama a defenderla. La situación en España es cada día más crítica; la anarquía reina en campos y pueblos; autoridades de nombramiento gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas; a tiro de pistola y ametralladoras se dirimen las diferencias entre los asesinos que a traición os asesinan, sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia. Huelgas revolucionarias paralizan la vida de la población y arruinan sus fuentes de riqueza y crean una situación de hambre que lanzará a la desesperación a los hombres trabajadores. Los tesoros artísticos son objeto de los más envenenados ataques de las hordas revolucionarias, obedeciendo a la consigna que reciben de las directivas extranjeras [...]. Los delitos más graves se cometen en las ciudades y en los campos, mientras las fuerzas de orden público permanecen acuarteladas, carcomidas por la desesperación que provoca una obediencia ciega a gobernantes que intentan deshonrarlas. Al·locució del general Franco als espanyols (Tetuan, 17 de juliol de 1936 )

29. La criminal insurrecció militar del 19 de juliol ha produït un trastorn extraordinari a l’economia del país. El Consell de la Generalitat ha d’atendre a la reconstrucció dels estralls que ha causat a la indústria i al comerç de Catalunya la traïció dels qui intentaven imposar al nostre país un règim de força. La reacció popular ha estat d’una intensitat tal, que ha provocat una profunda transformació economicosocial, els fonaments de la qual s’estan posant a Catalunya. L’acumulació de riqueses a les mans d’un grup de persones cada vegada menor anava seguida de l’acumulació de misèria a la classe treballadora i, pel fet que aquell grup, per salvar els seus privilegis, no ha dubtat a provocar una guerra cruenta, la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme. Cal ara, doncs, organitzar la producció, orientant-la en el sentit que l’únic beneficiari ha d’ésser la col·lectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social. S’imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball.

30. Bàndols: Republicans Movimiento: grups socials perjudicats per les reformes republicanes. Quins? Suports de cada bàndol: Brigades internacionals Itàlia, Alemanya.

31. Brigades internacionals

32. Bàndol franquista

33. Milícies

34. Brigades

35. Maig del 37: enfrontaments interns

36. POUM

37. Bombardeigs

38. Gernika

39. Picasso

40. Els cartells de la República i la guerra Web de cartells

41. Guerra civil: evolució

42. Imatges de la Batalla de l’Ebre: 1938: Batalla de l’Ebre: intent de provocar la intervenció dels futurs aliats  Pacte de no agressió. www.batallaebre.org

43. Pacte de Munic, març 1939: les democràcies i els feixistes

44. Belchite, Batalla d’Aragó

45. Mapa de la batalla de l’Ebre

46. Mapa de la batalla de Catalunya

47. Barcelona 1938

48. Comunicat del final de la guerra, Franco En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales los últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo, Franco Burgos 1 de abril de 1939.

49. Per què perden la guerra els republicans? Ajuts exteriors desiguals. De qui rep ajut la República? De qui rep ajut el bàndol nacional? La República durant la guerra: Dissensions internes: POUM (trostkistes) i PCE (stalinistes) Anarquistes i comunistes Primer guanyar la guerra o fer la revolució? Exèrcit poc professional? Brigades i milícies (voluntaris, ciutadans).

50. Exili

51. Dictadura franquista: 1939 - 1975 1 d’abril de 1939: s’acaba la guerra. No es preveu la reconciliació, victoriosos contra derrotats  no hi ha pacte. Dictadura personalista.

52. Una, grande y libre - partit únic: Falange española. - ultranacionalisme espanyol, catolicisme, anticomunisme.

53. Evolució Aïllament internacional: - autarquia - postguerra: estraperlo, mercat negre. - repressió màxima: camps de presoners i de concentració (Miranda del Ebro). - els maquis. - 2a Guerra Mundial -> División azul: voluntaris a favor de Hitler.

54. La Guerra Freda -> obertura del règim. - visita del president Eisenhower. - tecnocràcia: liberalitzar l'economia -> SEAT.

55. Transició a la democràcia - mort Franco el 20 de novembre de 1975. - de la dictadura a la democràcia: Cronologia: 1977: retorn de Tarradellas i primeres eleccions democràtiques -> UCD de Suárez. 1978: la Constitució espanyola 1979: Estatut d'autonomia de Catalunya. 1980: eleccions de la Generalitat de Catalunya.

57. - ex 1, 2, 5 de la pàgina 206. - fitxes de reforç: 2.