El segle XX:  Catalunya i Espanya
La Restauració Alfons XIII Liberalisme polític i democràcia. Sufragi universal masculí. Bipartidisme Alternança de poders    pucherazos, caciquisme. Sistema qüestionat pels militars (desastre d'Annual), pel moviment obrer i pels catalanistes.
 
Desastre d’Annual
Annual, 10 mil morts.
Moviment obrer Setmana tràgica 1909: Barricades Crema de convents Francesc Ferrer i Guàrdia (Escola Nova: anarquista). Anarquisme    CNT el 1911. Apoliticisme Acció directa. Ex 5 p. 148
Atemptat anarquista contra Alfons XIII
Setmana tràgica
Anticlericalisme, Setmana Tràgica
CNT
 
Vaga 1917
Catalanisme La Renaixença: recuperar la llengua i la cultura (les sardanes, els centres excursionistes, …) Catalanisme polític: Conservadors: Lliga Regionalista.
Cu-Cut!  Solidaritat Catalana
Dictadura de Primo de Rivera El pistolerisme: assassinats d’empresaris i repressió contra sindicats. Cop d’estat amb el suport de la monarquia, context favorable a l’ascens dels moviments totalitaris i feixistes. Anticatalanista i repressiu al moviment obrer.
Dictadura de Primo de Rivera
Exposició Universal 1929
La Segona República Caiguda de la dictadura per la pèrdua de suports. Eleccions municipals el 1931    victòria dels partits republicans    proclamació de la República.
República
Reformes republicanes a Espanya Exèrcit Prejubilacions Allunyament dels menys republicans (futurs colpistes). Educació    final del control de l’Església. Escola pública Alfabetització Pedagogia activa, colònies, sortides. Reforma agrària: col·lectivitzacions
 
1931-1933: reformista 1933: bienni negre: Vencen les eleccions: els conservadors de CEDA (extrema dreta)  Anarquistes volen anar més enllà. Les dones per primera vegada poden votar: sufragi universal. Es tiren enrere les reformes.
Gil Robles
La Segona República a Catalunya President Francesc Macià (ERC):  Proclamació de la República catalana. Estatut de Núria    retallada. 1934: Lluís Companys. Llei agrària: els rabassaires    llei no acceptada per Madrid.
Francesc Macià
Lluís Companys
Guerra civil 1936: eleccions generals: victòria del Front Popular (tots els partits que lluiten contra els feixistes). Cop d’estat al 18 de juliol    dues àrees: Fidels al Alzamiento Fidels a la República Motius profunds de la guerra civil, quins creieu que són? Ex 3 i 4 de la pàgina 179.
¡ Españoles! A todos aquellos que sentís el santo nombre de España, a los que en las filas del Ejército y de la Armada han hecho profesión de fe en el servicio a la Patria, a todos los que habéis jurado defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la nación os llama a defenderla. La situación en España es cada día más crítica; la anarquía reina en campos y pueblos; autoridades de nombramiento gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas; a tiro de pistola y ametralladoras se dirimen las diferencias entre los asesinos que a traición os asesinan, sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia. Huelgas revolucionarias paralizan la vida de la población y arruinan sus fuentes de riqueza y crean una situación de hambre que lanzará a la desesperación a los hombres trabajadores. Los tesoros artísticos son objeto de los más envenenados ataques de las hordas revolucionarias, obedeciendo a la consigna que reciben de las directivas extranjeras [...]. Los delitos más graves se cometen en las ciudades y en los campos, mientras las fuerzas de orden público permanecen acuarteladas, carcomidas por la desesperación que provoca una obediencia ciega a gobernantes que intentan deshonrarlas. Al·locució del general Franco als espanyols (Tetuan, 17 de juliol de 1936 )
La criminal insurrecció militar del 19 de juliol ha produït un trastorn extraordinari a l’economia del país. El Consell de la Generalitat ha d’atendre a la reconstrucció dels estralls que ha causat a la indústria i al comerç de Catalunya la traïció dels qui intentaven imposar al nostre país un règim de força. La reacció popular ha estat d’una intensitat tal, que ha provocat una profunda transformació economicosocial, els fonaments de la qual s’estan posant a Catalunya. L’acumulació de riqueses a les mans d’un grup de persones cada vegada menor anava seguida de l’acumulació de misèria a la classe treballadora i, pel fet que aquell grup, per salvar els seus privilegis, no ha dubtat a provocar una guerra cruenta,  la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme. Cal ara, doncs, organitzar la producció, orientant-la en el sentit que l’únic beneficiari ha d’ésser la col·lectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social.  S’imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball.
Bàndols: Republicans Movimiento: grups socials perjudicats per les reformes republicanes. Quins? Suports de cada bàndol: Brigades internacionals Itàlia, Alemanya.
Brigades internacionals
Bàndol franquista
Milícies
Brigades
Maig del 37:  enfrontaments interns
POUM
Bombardeigs
Gernika
Picasso
Els cartells de la República i la guerra Web de cartells
Guerra civil: evolució
Imatges de la Batalla de l’Ebre: 1938: Batalla de l’Ebre: intent de provocar la intervenció dels futurs aliats    Pacte de no agressió. www.batallaebre.org
Pacte de Munic,  març 1939: les democràcies i els feixistes
Belchite, Batalla d’Aragó
Mapa de la batalla de l’Ebre
Mapa de la batalla de Catalunya
Barcelona 1938
Comunicat del final de la guerra, Franco En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales los últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo, Franco Burgos 1 de abril de 1939.
Per què perden la guerra els republicans? Ajuts exteriors desiguals. De qui rep ajut la República? De qui rep ajut el bàndol nacional? La República durant la guerra:  Dissensions internes:  POUM (trostkistes) i PCE (stalinistes) Anarquistes i comunistes Primer guanyar la guerra o fer la revolució? Exèrcit poc professional? Brigades i milícies (voluntaris, ciutadans).
Exili
Dictadura franquista:  1939 - 1975 1 d’abril de 1939: s’acaba la guerra. No es preveu la reconciliació, victoriosos contra derrotats    no hi ha pacte. Dictadura personalista.
Una, grande y libre - partit únic: Falange española. - ultranacionalisme espanyol, catolicisme, anticomunisme.
Evolució Aïllament internacional: - autarquia - postguerra: estraperlo, mercat negre. - repressió màxima: camps de presoners i de concentració (Miranda del Ebro). - els maquis. - 2a Guerra Mundial -> División azul: voluntaris a favor de Hitler.
La Guerra Freda -> obertura del règim. - visita del president Eisenhower. - tecnocràcia: liberalitzar l'economia -> SEAT.
Transició a la democràcia - mort Franco el 20 de novembre de 1975. - de la dictadura a la democràcia: Cronologia: 1977: retorn de Tarradellas i primeres eleccions  democràtiques -> UCD de Suárez. 1978: la Constitució espanyola 1979: Estatut d'autonomia de Catalunya. 1980: eleccions de la Generalitat de Catalunya.
 
- ex 1, 2, 5 de la pàgina 206. - fitxes de reforç: 2.

Segle xx Espanya

  • 1.
    El segle XX: Catalunya i Espanya
  • 2.
    La Restauració AlfonsXIII Liberalisme polític i democràcia. Sufragi universal masculí. Bipartidisme Alternança de poders  pucherazos, caciquisme. Sistema qüestionat pels militars (desastre d'Annual), pel moviment obrer i pels catalanistes.
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
    Moviment obrer Setmanatràgica 1909: Barricades Crema de convents Francesc Ferrer i Guàrdia (Escola Nova: anarquista). Anarquisme  CNT el 1911. Apoliticisme Acció directa. Ex 5 p. 148
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
    Catalanisme La Renaixença:recuperar la llengua i la cultura (les sardanes, els centres excursionistes, …) Catalanisme polític: Conservadors: Lliga Regionalista.
  • 14.
  • 15.
    Dictadura de Primode Rivera El pistolerisme: assassinats d’empresaris i repressió contra sindicats. Cop d’estat amb el suport de la monarquia, context favorable a l’ascens dels moviments totalitaris i feixistes. Anticatalanista i repressiu al moviment obrer.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
    La Segona RepúblicaCaiguda de la dictadura per la pèrdua de suports. Eleccions municipals el 1931  victòria dels partits republicans  proclamació de la República.
  • 19.
  • 20.
    Reformes republicanes aEspanya Exèrcit Prejubilacions Allunyament dels menys republicans (futurs colpistes). Educació  final del control de l’Església. Escola pública Alfabetització Pedagogia activa, colònies, sortides. Reforma agrària: col·lectivitzacions
  • 21.
  • 22.
    1931-1933: reformista 1933:bienni negre: Vencen les eleccions: els conservadors de CEDA (extrema dreta) Anarquistes volen anar més enllà. Les dones per primera vegada poden votar: sufragi universal. Es tiren enrere les reformes.
  • 23.
  • 24.
    La Segona Repúblicaa Catalunya President Francesc Macià (ERC): Proclamació de la República catalana. Estatut de Núria  retallada. 1934: Lluís Companys. Llei agrària: els rabassaires  llei no acceptada per Madrid.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
    Guerra civil 1936:eleccions generals: victòria del Front Popular (tots els partits que lluiten contra els feixistes). Cop d’estat al 18 de juliol  dues àrees: Fidels al Alzamiento Fidels a la República Motius profunds de la guerra civil, quins creieu que són? Ex 3 i 4 de la pàgina 179.
  • 28.
    ¡ Españoles! Atodos aquellos que sentís el santo nombre de España, a los que en las filas del Ejército y de la Armada han hecho profesión de fe en el servicio a la Patria, a todos los que habéis jurado defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la nación os llama a defenderla. La situación en España es cada día más crítica; la anarquía reina en campos y pueblos; autoridades de nombramiento gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas; a tiro de pistola y ametralladoras se dirimen las diferencias entre los asesinos que a traición os asesinan, sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia. Huelgas revolucionarias paralizan la vida de la población y arruinan sus fuentes de riqueza y crean una situación de hambre que lanzará a la desesperación a los hombres trabajadores. Los tesoros artísticos son objeto de los más envenenados ataques de las hordas revolucionarias, obedeciendo a la consigna que reciben de las directivas extranjeras [...]. Los delitos más graves se cometen en las ciudades y en los campos, mientras las fuerzas de orden público permanecen acuarteladas, carcomidas por la desesperación que provoca una obediencia ciega a gobernantes que intentan deshonrarlas. Al·locució del general Franco als espanyols (Tetuan, 17 de juliol de 1936 )
  • 29.
    La criminal insurrecciómilitar del 19 de juliol ha produït un trastorn extraordinari a l’economia del país. El Consell de la Generalitat ha d’atendre a la reconstrucció dels estralls que ha causat a la indústria i al comerç de Catalunya la traïció dels qui intentaven imposar al nostre país un règim de força. La reacció popular ha estat d’una intensitat tal, que ha provocat una profunda transformació economicosocial, els fonaments de la qual s’estan posant a Catalunya. L’acumulació de riqueses a les mans d’un grup de persones cada vegada menor anava seguida de l’acumulació de misèria a la classe treballadora i, pel fet que aquell grup, per salvar els seus privilegis, no ha dubtat a provocar una guerra cruenta, la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme. Cal ara, doncs, organitzar la producció, orientant-la en el sentit que l’únic beneficiari ha d’ésser la col·lectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social. S’imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball.
  • 30.
    Bàndols: Republicans Movimiento:grups socials perjudicats per les reformes republicanes. Quins? Suports de cada bàndol: Brigades internacionals Itàlia, Alemanya.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
    Maig del 37: enfrontaments interns
  • 36.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
    Els cartells dela República i la guerra Web de cartells
  • 41.
  • 42.
    Imatges de laBatalla de l’Ebre: 1938: Batalla de l’Ebre: intent de provocar la intervenció dels futurs aliats  Pacte de no agressió. www.batallaebre.org
  • 43.
    Pacte de Munic, març 1939: les democràcies i els feixistes
  • 44.
  • 45.
    Mapa de labatalla de l’Ebre
  • 46.
    Mapa de labatalla de Catalunya
  • 47.
  • 48.
    Comunicat del finalde la guerra, Franco En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales los últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísimo, Franco Burgos 1 de abril de 1939.
  • 49.
    Per què perdenla guerra els republicans? Ajuts exteriors desiguals. De qui rep ajut la República? De qui rep ajut el bàndol nacional? La República durant la guerra: Dissensions internes: POUM (trostkistes) i PCE (stalinistes) Anarquistes i comunistes Primer guanyar la guerra o fer la revolució? Exèrcit poc professional? Brigades i milícies (voluntaris, ciutadans).
  • 50.
  • 51.
    Dictadura franquista: 1939 - 1975 1 d’abril de 1939: s’acaba la guerra. No es preveu la reconciliació, victoriosos contra derrotats  no hi ha pacte. Dictadura personalista.
  • 52.
    Una, grande ylibre - partit únic: Falange española. - ultranacionalisme espanyol, catolicisme, anticomunisme.
  • 53.
    Evolució Aïllament internacional:- autarquia - postguerra: estraperlo, mercat negre. - repressió màxima: camps de presoners i de concentració (Miranda del Ebro). - els maquis. - 2a Guerra Mundial -> División azul: voluntaris a favor de Hitler.
  • 54.
    La Guerra Freda-> obertura del règim. - visita del president Eisenhower. - tecnocràcia: liberalitzar l'economia -> SEAT.
  • 55.
    Transició a lademocràcia - mort Franco el 20 de novembre de 1975. - de la dictadura a la democràcia: Cronologia: 1977: retorn de Tarradellas i primeres eleccions democràtiques -> UCD de Suárez. 1978: la Constitució espanyola 1979: Estatut d'autonomia de Catalunya. 1980: eleccions de la Generalitat de Catalunya.
  • 56.
  • 57.
    - ex 1,2, 5 de la pàgina 206. - fitxes de reforç: 2.