SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
L’ABSOLUTISME L'absolutismeés el sistema de governbasat en la creençaque el poder al reili ha estatconcedit per Déu. El monarca és la font de totselspoders i no ha de respondredavantningúpelsseusactes.   
Característiques de l’absolutisme * Absència de capconstitució o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobirà (el sobiràésl'únicafont de legalitat)     * Absència de captipus de forma d'oposiciólegalitzada     * Total poder sobre l'aristocràcia i elsexèrcits (només el Reipot reunir exèrcits)     * Suport del poder eclesiàstic que justifica la situació a canvi de prebendes.
On i quanapareix       La monarquia absoluta es presentà a Europa entre elssegles XVI i XVIII (entre el Renaixement i la Revolució Francesa),  i elspaïsoson es dona ambmésforçasónEspanya, França, Austria, Rússia, etc.
Elsantecedents San Isidoro de Sevilla deia: “Dios concedió la preeminencia a los príncipes para el gobierno de los pueblos”
Les paraules en el seucontext Però San Isidoro, en plena èpocavisigòticadeiaaquesta frase en el sentit que el reihaviad’actuarambmoltahonestitatperquèhavia de respondre en darrertermedavantDéu i no davantelshomes
Però,a Europa i després de tantsanys?
Elsinicis de la monarquia absoluta a l’època Modernaes remunten a les acaballes de l'altaedatmitjanaquan el papercreixentdelsexèrcits i la pròpiaevolució del feudalisme, va fercrèixer el poder delsmonarques en detriment del de la noblesa
En una primera fase la monarquiaautoritària es desenvolupà de manera progressiva, i a les acaballes del segle XVI s'assolí el màxim esplendor. Llavorsapareixentot un seguit de pensadors que ho justifiquen, però en un sentitmoltdiferent al que deiaSant Isidoro de Sevilla
Els reis, imatge de Déu Els reis han estatanomenatsdéusperquèsón, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i unsmestresobeint el seudret. També sónsenyors i propietarisdelsbéns i de les vides delshomes. Sobiranssensetenircap persona per damuntd’ells i protectorsperquèsónescut i muralla (…) Senseels reis la vida humana seria nomésdesordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segonaànma de l’univers, un contrafort que aguanta el món (….) Duboys, H: “De l’origine et autorité des rois” 1604
Hola, socBossuet i jo era un abatfrancès que entre altres coses  deia el quèpodreullegir a la propera diapositiva El meu “jefe” Lluís XV n’estava de contentamb mí……..! Jacques Bossuet (1627-1714)
El respecte sagratals reis (…) La persona dels reis és sagrada i el fet de cometreatemptats contra ellsés un sacrilegi. Déuels ha fet ungir pelsseus profetes amb un ungüentsagrat, de la mateixa manera que fa ungir elspontífexs i fa consagrar elsaltars (…). Aixídoncs, convé respectar els reis com a coses sagrades, i aquell que no vulgui ni protegir-los ni respectar-los és digne de mort (…) Bossuet, J.B. “La política a les SagradesEscriptures”
Jo era el rei de Françaquanl’abatBossuet va escriure el que heullegit.  Val la pena que llegiu el discurs que vaigferl’any 1766… llegiu la següent diapositiva Lluís XV rei de França
El poder reial És en la meva única persona onresideix el poder sobirà i ésúnicament de mi que elsmeustribunals fan justicia i tenenautoritat. És a mi sol a quipertany el poder legislatiusensedependre de ningú ni compartir-lo ambningúmés. És per la meva sola autoritat que elsoficialsprocedeixen a la publicació i execució de la llei. L’ordrepúblicsencer emana de mi, i elsdrets i interessos de la nació (…) estannecessàriamentunitsambelsmeus i no responen a d’altrelloc que a les mevesmans.  Discurs de Lluís XV de Françal’any 1766
L’AnticRègim a nivellpolític L’AnticRègim TIPUS DE SOCIETAT  Estamental: un estamentés un grup social definitjurídicamentdavant la llei. La societat tenia estamentsprivilegiats i no privilegiats, diferènciesjurídiques (a més a més de les que puguessinhaver d’econòmiques ).  TIPUS DE GOVERN  Absolutisme: el rei concentra totselspoders en les sevesmans i als habitants del país se’ls considera súbditssensecapdret i amb tota una sèrie de deuresenvers la monarquia.
Vistes delsjardins de Versailles
L’AnticRègim a nivell social L’AnticRègim TIPUS DE SOCIETAT  Estamental: diferènciesdavant la llei (apart de les econòmiques) GRUPS SOCIALS IMPORTANTS perquèTENEN EL PODER   Políticament i davant la lleielsanomenatsestamentsprivilegiatsformats per la noblesa i el clero que no pagavenimpostos i tenientotselsdretspolítics.Però, econòmicamentho eren elsburgesosperquèanavenincrementantelsseuscapitals. GRUPS SOCIALS IMPORTANTS perquèEREN MOLTS  El camperolat i elsartesansdelsgremisurbans.  La burgesiaemergent que es dedicava al comerç.
Louis Le Nain “Familia feliç” o “Visita a l’àvia”
Louis Le Nain “El menjardelscamperols
Louis Le Nain “Camperolsdavant la seva casa”
L’AnticRègim a nivelleconòmic FONT DE RIQUESA La principal font de riquesa i sobretot de prestigi era la propietat de la terra.De totes maneresjas´havienformat les gransfortunesdelsbanquers i delscomerciants, però que al no ser nobles no eren valoratssocialment.  L’AnticRègim POLÍTICA ECONÒMICA:  El mercantilisme: es considerava que la riquesad’un país era directament proporcional a la quantitatd’or i plata que aquest país tingués.  La fisiocràcia: es considerava que la riquesad’un país era la terra i sobretot la quantitat de població que el país tingués per poder posar-la en conreu.

More Related Content

What's hot

La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeahidalg_04
 
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)Eva María Gil
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Eix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xixEix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xixJordi Castellví
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATEva María Gil
 
Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Vicent Puig i Gascó
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresMaria Polo
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismefinamorenoo
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)ahidalg_04
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVIAssumpció Granero
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 

What's hot (20)

El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanisme
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Eix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xixEix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xix
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
 
Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 10. Els fluxos migratoris (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
 
La revolució americana
La revolució americanaLa revolució americana
La revolució americana
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerres
 
Proteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvismeProteccionisme i lluirecanvisme
Proteccionisme i lluirecanvisme
 
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 

Similar to Absolutisme Bases

Explicacions UD1 La crisi de l'Antic Règim
Explicacions UD1 La crisi de l'Antic RègimExplicacions UD1 La crisi de l'Antic Règim
Explicacions UD1 La crisi de l'Antic RègimIrene Sánchez Maestre
 
La cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatLa cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatEsther Rodriguez
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimaltauler
 
L'era d les revolucions
L'era d les revolucionsL'era d les revolucions
L'era d les revolucionsDolors Cuevas
 
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic RégimUnitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régimcsantan2
 
L'època de les revolucions
L'època de les revolucionsL'època de les revolucions
L'època de les revolucionsmarcapmany
 
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.Mario Montal
 
EL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIEL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIhistgeo345
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesateresasolerbou
 
Polis
PolisPolis
PolisSergi
 
Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règimPphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règimprofesocials
 

Similar to Absolutisme Bases (20)

Explicacions UD1 La crisi de l'Antic Règim
Explicacions UD1 La crisi de l'Antic RègimExplicacions UD1 La crisi de l'Antic Règim
Explicacions UD1 La crisi de l'Antic Règim
 
L'europa de l'Antic Règim
L'europa de l'Antic RègimL'europa de l'Antic Règim
L'europa de l'Antic Règim
 
La cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatLa cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptat
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
Antic Regim
Antic RegimAntic Regim
Antic Regim
 
Ud 1
Ud 1Ud 1
Ud 1
 
L'era d les revolucions
L'era d les revolucionsL'era d les revolucions
L'era d les revolucions
 
Tasca 2 unitat 1
Tasca 2 unitat 1Tasca 2 unitat 1
Tasca 2 unitat 1
 
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic RégimUnitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
 
L'època de les revolucions
L'època de les revolucionsL'època de les revolucions
L'època de les revolucions
 
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. 4rt ESO.
 
EL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIEL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIII
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalismeIDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
IDEOLOGIES I. Absolutisme a nacionalisme
 
Ud 1
Ud 1Ud 1
Ud 1
 
Tema 1 Socials
Tema 1 SocialsTema 1 Socials
Tema 1 Socials
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesa
 
Polis
PolisPolis
Polis
 
Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règimPphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
Pphª 4 el segle xviii. la fi de la societat d'antic règim
 
La crisi de l'antic regim
La crisi de l'antic regimLa crisi de l'antic regim
La crisi de l'antic regim
 

Absolutisme Bases

  • 1. L’ABSOLUTISME L'absolutismeés el sistema de governbasat en la creençaque el poder al reili ha estatconcedit per Déu. El monarca és la font de totselspoders i no ha de respondredavantningúpelsseusactes.  
  • 2. Característiques de l’absolutisme * Absència de capconstitució o codi de lleis per sobre de l'autoritat del sobirà (el sobiràésl'únicafont de legalitat) * Absència de captipus de forma d'oposiciólegalitzada * Total poder sobre l'aristocràcia i elsexèrcits (només el Reipot reunir exèrcits) * Suport del poder eclesiàstic que justifica la situació a canvi de prebendes.
  • 3. On i quanapareix       La monarquia absoluta es presentà a Europa entre elssegles XVI i XVIII (entre el Renaixement i la Revolució Francesa), i elspaïsoson es dona ambmésforçasónEspanya, França, Austria, Rússia, etc.
  • 4. Elsantecedents San Isidoro de Sevilla deia: “Dios concedió la preeminencia a los príncipes para el gobierno de los pueblos”
  • 5. Les paraules en el seucontext Però San Isidoro, en plena èpocavisigòticadeiaaquesta frase en el sentit que el reihaviad’actuarambmoltahonestitatperquèhavia de respondre en darrertermedavantDéu i no davantelshomes
  • 6. Però,a Europa i després de tantsanys?
  • 7. Elsinicis de la monarquia absoluta a l’època Modernaes remunten a les acaballes de l'altaedatmitjanaquan el papercreixentdelsexèrcits i la pròpiaevolució del feudalisme, va fercrèixer el poder delsmonarques en detriment del de la noblesa
  • 8. En una primera fase la monarquiaautoritària es desenvolupà de manera progressiva, i a les acaballes del segle XVI s'assolí el màxim esplendor. Llavorsapareixentot un seguit de pensadors que ho justifiquen, però en un sentitmoltdiferent al que deiaSant Isidoro de Sevilla
  • 9. Els reis, imatge de Déu Els reis han estatanomenatsdéusperquèsón, gràcies al seu poder, la imatge de Déu i unsmestresobeint el seudret. També sónsenyors i propietarisdelsbéns i de les vides delshomes. Sobiranssensetenircap persona per damuntd’ells i protectorsperquèsónescut i muralla (…) Senseels reis la vida humana seria nomésdesordre i confusió. El món no podria existir sense reis. Són una segonaànma de l’univers, un contrafort que aguanta el món (….) Duboys, H: “De l’origine et autorité des rois” 1604
  • 10. Hola, socBossuet i jo era un abatfrancès que entre altres coses deia el quèpodreullegir a la propera diapositiva El meu “jefe” Lluís XV n’estava de contentamb mí……..! Jacques Bossuet (1627-1714)
  • 11. El respecte sagratals reis (…) La persona dels reis és sagrada i el fet de cometreatemptats contra ellsés un sacrilegi. Déuels ha fet ungir pelsseus profetes amb un ungüentsagrat, de la mateixa manera que fa ungir elspontífexs i fa consagrar elsaltars (…). Aixídoncs, convé respectar els reis com a coses sagrades, i aquell que no vulgui ni protegir-los ni respectar-los és digne de mort (…) Bossuet, J.B. “La política a les SagradesEscriptures”
  • 12. Jo era el rei de Françaquanl’abatBossuet va escriure el que heullegit. Val la pena que llegiu el discurs que vaigferl’any 1766… llegiu la següent diapositiva Lluís XV rei de França
  • 13. El poder reial És en la meva única persona onresideix el poder sobirà i ésúnicament de mi que elsmeustribunals fan justicia i tenenautoritat. És a mi sol a quipertany el poder legislatiusensedependre de ningú ni compartir-lo ambningúmés. És per la meva sola autoritat que elsoficialsprocedeixen a la publicació i execució de la llei. L’ordrepúblicsencer emana de mi, i elsdrets i interessos de la nació (…) estannecessàriamentunitsambelsmeus i no responen a d’altrelloc que a les mevesmans. Discurs de Lluís XV de Françal’any 1766
  • 14. L’AnticRègim a nivellpolític L’AnticRègim TIPUS DE SOCIETAT Estamental: un estamentés un grup social definitjurídicamentdavant la llei. La societat tenia estamentsprivilegiats i no privilegiats, diferènciesjurídiques (a més a més de les que puguessinhaver d’econòmiques ). TIPUS DE GOVERN Absolutisme: el rei concentra totselspoders en les sevesmans i als habitants del país se’ls considera súbditssensecapdret i amb tota una sèrie de deuresenvers la monarquia.
  • 15. Vistes delsjardins de Versailles
  • 16. L’AnticRègim a nivell social L’AnticRègim TIPUS DE SOCIETAT Estamental: diferènciesdavant la llei (apart de les econòmiques) GRUPS SOCIALS IMPORTANTS perquèTENEN EL PODER Políticament i davant la lleielsanomenatsestamentsprivilegiatsformats per la noblesa i el clero que no pagavenimpostos i tenientotselsdretspolítics.Però, econòmicamentho eren elsburgesosperquèanavenincrementantelsseuscapitals. GRUPS SOCIALS IMPORTANTS perquèEREN MOLTS El camperolat i elsartesansdelsgremisurbans. La burgesiaemergent que es dedicava al comerç.
  • 17. Louis Le Nain “Familia feliç” o “Visita a l’àvia”
  • 18. Louis Le Nain “El menjardelscamperols
  • 19. Louis Le Nain “Camperolsdavant la seva casa”
  • 20. L’AnticRègim a nivelleconòmic FONT DE RIQUESA La principal font de riquesa i sobretot de prestigi era la propietat de la terra.De totes maneresjas´havienformat les gransfortunesdelsbanquers i delscomerciants, però que al no ser nobles no eren valoratssocialment. L’AnticRègim POLÍTICA ECONÒMICA: El mercantilisme: es considerava que la riquesad’un país era directament proporcional a la quantitatd’or i plata que aquest país tingués. La fisiocràcia: es considerava que la riquesad’un país era la terra i sobretot la quantitat de població que el país tingués per poder posar-la en conreu.