Art romànic

1,008 views

Published on

Presentació d'art romànic per a alumnes de 2on de batxillerat.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,008
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art romànic

  1. 1. ART ROMÀNIC
  2. 2. <ul><li>1.- Context històric i periodització. </li></ul><ul><li>2.- Arquitectura romànica. </li></ul><ul><li>2.1.- L’església de peregrinació. </li></ul><ul><li>2.2.- Els monestirs. </li></ul><ul><li>2.3.- Funcions de l’arquitectura romànica. </li></ul><ul><li>2.4.- Les portalades romàniques. </li></ul><ul><li>3.- Escultura romànica. Marededéu i Crist crucifixat. </li></ul><ul><li>4.- Pintura romànica. </li></ul><ul><li>5.- El naixement de Catalunya. </li></ul>Índex.
  3. 3. 1.- Context històric. <ul><li>El període romànic és fruit d’una etapa de pau i estabilitat a Europa occidental, després dels anys de conquestes dels pobles germànics i les lluites contra els musulmans. </li></ul><ul><li>El sistema d’organització política és el feudalisme. </li></ul><ul><li>L’Església tenia el monopoli de la cultura. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>La pau europea va propiciar el fenòmen del peregrinatge cap a les ciutats santes. </li></ul><ul><li>I de retruc, la intensificació dels contactes comercials i culturals entre els regnes d’Europa occidental. </li></ul><ul><li>Artísticamemt va concloure amb l’aparició del primer estil artístic europeu comú: el Romànic. </li></ul>
  5. 5. Periodització. <ul><li>Prerromànic, ss.V-X. </li></ul><ul><li>Romànic pur, s.XI. </li></ul><ul><li>Des de principis del s.XII: primeres formes gòtiques. </li></ul>2.1.- L’església de pergrinació.
  6. 6. Planta d’una església de peregrinació.
  7. 7. Plantes d’esglésies de peregrinació.
  8. 9. Sant Jaume de Compostel·la.
  9. 10. Tipus d’absis.
  10. 11. <ul><li>Monestir: conjunt arquitectònic cristià, que pren la forma d’una unitat d’habitatge autònoma. </li></ul>Monestir de Cluny 2.2.- Els monestirs.
  11. 12. Els ordres religiosos <ul><li>Organitzacions eclesiàstiques de caràcter monacal dotades d’un ordre de vida i convivència. </li></ul><ul><li>L’Ordre Benedictí. Ora et labora. Vots d’obedìència, castedat i pobresa. </li></ul><ul><li>Van protagonitzar la gestació i expansió de l’estil artístic romànic. </li></ul>
  12. 13. Monestir de Sant Pere de Rodes
  13. 14. Monestir de Santa Maria de Ripoll.
  14. 15. Santa Maria de Ripoll. Vista actual
  15. 16. Monestir de Santa Maria de Ripoll.
  16. 17. 2.3.-Funcions de l’arquitectura religiosa romànica. <ul><li>Funció religiosa. </li></ul><ul><li>Propagandística: exhibir la majestat del poder i resaltar la superioritat social del clergat. </li></ul><ul><li>Funció organitzativa:al voltant dels edificis religiosos s’organitzava la vida i la societat medieval. </li></ul>
  17. 18. Esquema d’una portalada romànica 2.4.- Les portalades romàniques.
  18. 19. Portalada de Moissac. Portalada de Saint Pierre de Moissac.
  19. 21. Santa Maria de Vezélay.
  20. 22. Sant tròfim d’Arlés. Santa Fe de Conques.
  21. 23. Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
  22. 24. Capitells romànics
  23. 25. Silos Vezelay
  24. 26. <ul><li>Figures hiertàtiques, rígides, i inexpresives. </li></ul><ul><li>Representacions planes i frontals. </li></ul><ul><li>Jerarquització de persontages: tamany, ubicació, mirades, etc. </li></ul><ul><li>Tendència a la geometrització i a la simetria. </li></ul><ul><li>Policromia. </li></ul><ul><li>Horror vacui. </li></ul><ul><li>Adaptació al marc arquitectònic. </li></ul>Característiques formals de les representacions escultòriques de portalades i capitells romànics.
  25. 27. 3.1- Mares de Déu romàniques.
  26. 28. <ul><li>Talla de fusta. </li></ul><ul><li>Policromia. </li></ul><ul><li>Petites dimensions. </li></ul><ul><li>Grau de frontatitat, hieratisme i inexpressivitat. </li></ul><ul><li>Model de representació: juxtaposició d’elements a diferent escala. (cànnon medieval). Proporcions. </li></ul><ul><li>Expressivitat. </li></ul><ul><li>Grau de comunicació entre mare i fill. </li></ul><ul><li>Atributs. </li></ul>
  27. 29. Mare de Déu de Montserrat. Mare Sedes Sapientiae (tro de la saviesa), amb Jesús infant assegut a la falda.
  28. 31. Crist del Castell de Castiliscar 3.2.- La crusifixió. No es representa a Crist en la passió, sinó el Crist triomfant sense estigmes i amb rostre seré.
  29. 32. Devallamant de Sant Joan de les Abadesses
  30. 33. Majestat Batlló Quan Crist va vestit amb una túnica s’anomena Crist en majestat.
  31. 35. 4.- PINTURA ROMÀNICA La trobem en murs, frontals i miniatures.
  32. 36. 4.1.- Pintura mural <ul><li>Sobre grans superfícies contínues de mur. </li></ul><ul><li>Tema religiós. </li></ul><ul><li>Figurativa. </li></ul><ul><li>Horror vacui. </li></ul><ul><li>Adaptació al marc. </li></ul><ul><li>Jerarquització. </li></ul><ul><li>. </li></ul>
  33. 37. <ul><li>Policromia vistosa. Colors vius. </li></ul><ul><li>Tintes planes. </li></ul><ul><li>Figures planes. </li></ul><ul><li>No representacó del volum. </li></ul><ul><li>No representació del’espai. </li></ul><ul><li>No representació de la llum. </li></ul>Santa María de Taüll.
  34. 40. 4.2.- Frontals romànics.
  35. 41. Frontals romànics. <ul><li>Pintura sobre fusta. </li></ul><ul><li>Ubicats a l’altar d’un temple romànic. </li></ul><ul><li>Estructura en escenes. </li></ul><ul><li>Temàtica religiosa. </li></ul><ul><li>Colors vius, plans. </li></ul><ul><li>Figures frontals, hieràtiques, inexpressives. </li></ul><ul><li>Tendència a la simetria i a la geometrització. </li></ul>
  36. 42. Frontal de Santa Maria d’Avià.
  37. 43. Consideracions a l’art figuratiu romànic. <ul><li>Funció religiosa. </li></ul><ul><li>Funció didàctica: transmet en images el que per escrit només era a l’abast d’una minoria reduïda. </li></ul><ul><li>Art simbòlic: pantocràtor, tetramorfs, crismons, etc. </li></ul>
  38. 44. 5.- El naixement de Catalunya. <ul><li>Marca Hispànica: nascuda al s.VIII d.C. com a compats depenents de l’Imperi carolingi. Catalunya Vella. </li></ul><ul><li>Societat de frontera, societat guerrera. </li></ul><ul><li>Esplendor del Romànic català als ss.XI i XII. </li></ul>
  39. 45. Sant Joan de Boí Sant Ponç de Corbera.
  40. 46. Sant Climent de Taüll.
  41. 47. Sant Vicenç de Cardona.
  42. 48. El Tapís de la Creació.

×