Treball de Ciències Socials

1. L’art a la meitat del segle XIX Autor: Pol Hernàndez Assignatura: Història

2. El Romanticisme El Romanticisme s'originà a Alemanya, inicialment com a moviment literari però ràpidament passà a influenciar totes les arts. És com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. Té caràcter revolucionari i trencador. Aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país.

3. Característiques El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot: La major importància del sentiment enfront la raó. La forta tendència nacionalista de cada país. La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina. La creativitat enfront a la imitació neoclàssica. L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada. Ruptura amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials. Busca la llibertat autèntica.

4. Autors i obres

5. Eugène Delacroix

6. La mort de Sardanapale

7. La liberté guidant le peuple

8. Frédéric Chopin

9. Theodore Géricault

10. Húsar a caball

11. La balsa de la medusa

12. El derby de Epson

13. Caspar David Friedrich

14. Kreidefelsen auf Rügen

15. El mar de gel

16. Home contemplant la lluna

17. El Realisme El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. La majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat, el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.

18. Característiques Característiques Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada. Temes contemporanis de la seva època, solen mostrar una critica social. Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

19. Jean-François Millet

20. Les espigoladores

21. Filadora dreta

22. Home amb una arada

23. Juaquin Sorolla

24. Marina

25. Defensa del parc d’artilleria de Montlleó

26. Nens a la platja

27. Camille Corot

28. Autorretrat

29. Record de Montefontaine

30. Ville d’Avray

31. Escultura

32. Auguste Rodin

33. El Pensador

34. Els burgesos de Calais

35. El petó

36. Arquitectura

37. Magatzems Carson, Pirie and Scott

38. Opera de París

39. Parlament de Londres

40. Torre Eiffel

41. Palau de cristall de Madrid

42. Estaciò d’Orsay a París