2. Pintura romàntica: La pintura va plasmar en imatges la sensibilitat d'un moviment cultural
molt més ampli, el romanticisme, que es va basar, d'una banda, en l'afirmació del valor i la
dimensió del sentiment i, de l'altra, en la del valor únic i individual dels éssers humans. La
producció pictòrica romàntica abraça el període cronològic que va del 1820 fins al 1850,
aproximadament. Ara bé, tot i que presenta elements comuns, no és una producció
homogènia. Hi trobem el paisatgisme alemany (Friedrich), l'ultraclassicisme romàntic
(Ingres), el paisatgisme anglès (Turner, Constable), el romanticisme del color (Géricault,
Delacroix) i el romanticisme místic (els natzarens, a Alemanya; els prerafaelites, a
Anglaterra).
3. Característiques formals o estilístiques:
1. Dibuix: traç pictòric i pinzellada solta i oberta.
2. Color: viu i exaltat, usat amb una tècnica metòdica i científica.
3. Llum: ús de tècniques derivades de la pintura barroca (clarobscur, tenebrisme).
4. Composició: s’inspiren en la pintura barroca (piràmides, diagonals, moviment,
personatges en escorç, etc.).
Característiques iconogràfiques:
Els temes predominants són els següents:
1. Esdeveniments contemporanis: fets polítics, successos, catàstrofes.
2. Ambients medievals: ruïnes, monestirs, castells.
3. Paisatges amb valor metafísic. Solitud i impotència de l'home davant la
naturalesa.
4. Ambients exòtics: països orientals, nord d'Àfrica.
4. • Recuperació de la força suggestiva del color en detriment del dibuix (neoclàssic)
• El cromatisme ressuscita les llums vibrants que reforcen les taques de color tot
col·laborant en la destrucció de les formes escultòriques precedents
• Composicions dinàmiques, amb línies determinades per les posicions i gestos convulsos
de les figures
• Culte al paisatge, no només com a recurs per mostrar el pathos, sinó també per a poder
desplegar colors lluminosos i contrastats (núvols, llamps, raigs de sol, ...) que traduïen
estats d’ànims.
• Temes relacionats amb revolucions polítiques, desastres de tot tipus, revoltes,...
El camí misteriós condueix cap a l’interior. L’eternitat amb els seus mons, el passat i el
futur, està dins de nosaltres o no estarà enlloc. Novalis.
5. Ruan 1791 - París 1824
Charenton-Saint-Maurice 1798 - París 1863
6. El juliol de 1814 va
naufragar la fragata
“La Medusa”, amb
149 passatgers en un
rai en un mar
embravit. Només es
van poder rescatar
15 supervivents.
Géricault va examinar
els cadàvers
recuperats al dipòsit,
per tal depintar una
tela majestuosa i plena de dramatisme, però sense heroisme ni glòria –neoclàssic- sinó
amb desesperació . Els contrastos de llum recorden Caravaggio i les figures robustes,
Miquel Àngel, que Géricault havia estudiat a Roma. El moviment, lluminositat i dramatisme
són tot un manifest del Romanticisme.
7. Les piràmides de l’esperança
L‘”Argus”
Natura enfurismada
Personatges del primer pla: desesperació (obsessió per
la mort)
Personatges de la piràmide de l’esquerra
9. El boig assassí, oli/tela, 1821-24. L'Envejosa, oli/tela, +/- 1820
Aquestes dues obres estan relacionades
amb la sèrie de retrats que va pintar en
col·laboració amb el psiquiatre Georget.
En aquesta sèrie el pintor va intentar
penetrar en les zones amagades del
patiment i la irracionalitat, continuant
amb les investigacions sobre la psique
encetades amb l’elaboració del “Rai”
Caps d’ajusticiats, oli/tela, 50 x 61 cm. 1818
La presència de figures directament inspirades en
exercicis acadèmics contrasta amb el realisme del que
l'artista feia gala en l'expressió de l'agonia. A través
d'aquestes teles condemnava obertament la política del
govern en relació a la pena de mort i varen provocar
onades d’indignació en un o altre sentit.
10.
11. L'any 1830, la Revolució
de Juliol posà fi al govern
dels Borbons a França i
obrí pas a una monarquia
constitucional sota Lluís
Felip d'Orleans.
En unes línies adreçades
al seu germà el mes
d'octubre d'aquell mateix
any, Delacroix escrivia:
"He començat un tema
modern, una barricada
(...) i si no he lluitat. per
la pàtria si més no
pintaré per a ella (...)".
Delacroix, revolucionari el 30, va ser contrarevolucionari el 48, quan la classe obrera es va
aixecar contra la burgesia.
12. LA DEESSA LLIBERTAT LA BURGESIA EL PROLETARIAT
EL NOI
ELS COSSOS DEL PRIMER PLA, BASE INESTABLE DE LA COMPOSICIÓ
ELS FONS URBANS
13. Pel que fa a la composició, és fàcil relacionar-la amb El rai de la Medusa de Géricault.
Igual que el rai, el pla de la base és inestable, fet de bigues separades (la barricada);
d'aquesta inestabilitat neix i es desenvolupa in crescendo el moviment de la composició.
Com el rai, les figures formen una massa que puja, que culmina en una figura que agita
una bandera. Com el rai, en primer pla hi ha els morts caiguts cap endarrere, semblants
fins en les postures. Coincideixen, fins i tot, alguns detalls atroçment realistes: el pubis al
descobert d'un cadàver, la mitja caiguda sobre el peu d'un altre, la macabra i emotiva
crida de les polaines blanques als peus del soldat mort. És també idèntica la forma de
sostenir i subratllar el gest culminant acompanyant-lo, a dreta i esquerra, amb el braç
aixecat d'altres dues figures.
Vistes les analogies, passem a las diferències: Delacroix inverteix l'esquema compositiu
del rai. Inverteix la posició dels dos morts del primer pla i també la direcció del
moviment de les masses, que al rai va de fora cap endins i a la llibertat ve cap a fora. Per
què aquest canvi en la direcció del moviment? El moviment de darrera cap endavant
respon, en primer lloc, a una necessitat retòrica: la llibertat es llança envers
l'espectador. També té una altra funció: si al quadre de Géricault el moviment de les
masses cap a l'horitzó obrava una mena de catarsi i si a partir de la violència realista
s'assolien accents de grandesa clàssica (per exemple, el vell i el cadàver del seu fill), al
quadre de Delacroix desapareix tot el que era profundament clàssic. Ja no existeixen els
clarobscurs sobre els cossos fortament modelats, quasi com si fossin de bronze, sinó que
18. • L’ època romàntica coincideix amb un gran esplendor de la cultura alemanya: Beethoven,
Goethe, Schiller
• L’art alemany està emmarcat pel nacionalisme i la religiositat. El Congrés de Viena va partir
la nació en dos i el sentiment de recuperació del propi espai va impregnar l’obra de poetes i
pintors.
• A més de l’obra emblemàtica de C. D. Friedrich, cal esmentar l’escola dels Natzarens que
explica el protagonisme que el tema religiós va assolir en el romanticisme alemany. Overbeck
i Cornelius, instal·lats a Roma van organitzar l’escola com una germandat, on tenien aprop les
obres dels pintors renaixentistes, en bona part inspirades en temàtica religiosa
• Fra Angèlico i Rafael, així com Dürer, són els seus referents pictòrics
20. Abadia a la roureda (1810)
Sortida de la lluna sobre el mar (1822)
El mar de glaç o naufragi de «L'Esperança» (1824)
21. Viatger davant del mar de boira (1818)
Penya-segats de l'illa de Rügen (1818)
22. L’any 1809 a Roma, J. F. Overbeck, procedent de l’alta burgesia de Lübeck, i el seu amic F.
Pforr, varen fundar la Germandat de sant Lluc, en oposició a l'Acadèmia de Viena.
Sant Lluc és el patró dels pintors i aquesta germandat es pot considerar la primera
associació artística moderna.
S’inspirava en la tradició medieval i pretenia establir les bases de la pintura sobre la religió i
el treball artesà ben fet (Arts & Crafts)
Els seus membres, majoritàriament luterans, es van convertir al catolicisme i varen
començar a viure en el convent de sant Isidre, ja que els oferia el medi adequat per
desenvolupar tant el seu art com la seva forma de vida.
Van rebre l'apel·latiu de natzarens dels ciutadans romans, per com portaven els cabells.
La germandat de sant Lluc era un grup antiacadèmic que es va dedicar al renaixement de
l’art alemany a partir de l’esperit de la religió.
23. Friedrich Overbeck. Itàlia i Alemanya (Sulamita i Maria) Autoretrat amb la seva esposa i el seu fill Alfons
1811-28. 94x104 cm 1820; 46x37 cm
24. El paisatge romàntic va sobresortir a Anglaterra, a principis del segle XIX, de la mà de John
Constable y Joseph Mallord William Turner. Ambdós artistes, tot i d’estils netament
diferents, miraven de plasmar els efectes de la llum i de la atmosfera. Els llenços de
Constable son poètics i expressen la cultivada suavitat del camp anglès, tot i el seu
enfocament objectiu i científic, ja que al pintor l’atreia pintar a l’aire lliure on feia
nombrosos estudis de las formacions dels núvols i prenia notes de les condicions
lumíniques i climatològiques. A més, Turner buscà el sublim de la naturalesa, tot pintant
catastròfiques tempestes de neu o plasmant els elements —terra, aire, foc i aigua— d’una
manera borrosa, quasi abstracta. La seva manera de dissoldre las formes en la llum i en
transparències de color tindria gran importància en el desenvolupament de la pintura
impressionista francesa.
A més d’aquest dos pintors eminentment paisatgistes, cal també esmentar el pintor
visionari W. Blake.
25. La catedral de Salisbury. 1831 Vista d’Epson. 1809 Estudi de núvols. 1822
Harnham Ridge, Salisbury 1820 o 1829 Dedham Lock. 1817
11’4 x 23’ mm
26. Forn de calç a Coaldbrookdale, 1797 Castell de Caernarvon, 1798 Vaixell de pesca entrant al port de
Calais. 1803
Allau als Grisons. 1810 Erupció a l’illa de S. Vincent. 1815 Sortida de sol al castell de Norham.
1845
El paisatge com un conjunt d’elements incontrolables
27. Vora del mar. 1828 El Tàmesi al pont de Waterloo. 1830-35 El darrer viatge del Temerari.
1838
Tempesta de neu. 1842 Pluja, vapor i velocitat. 1844
28.
29. Déu i els dimonis La creació d’Adam Déu jutjant Adam
Satan exultant, sobre Eva El Blasfem La mort de la Verge
