2.  1. BIOGRAFIA
 2. ESTIL LITERÀRI I OBRES
 3. COMENTARI D’ALGUNES OBRES MITOLÒGIQUES
 4.CONCLUSIÓ (i CONSEQÜÈNCIES)

3. • Joan Rois de Corella naix i mor a València( 1435 - 1497), al si d’una
família de la d’una família de la nova classe ciutadana valenciana. És
el segon fill varó de Ausiàs Rois de Corella, cap d’esta familia, fet que
adreçava al nounat a la vida religiosa
• Es coneix que va tenir contacte amb Ausiàs March.
• Fou cavaller i mestre en teologia però no va ser ordenat sacerdot,
fet que va facilitar-li tenir dóna i dos fills sense casar-se. Algunes fonts
asseguren que era un gran orador.
• Va assolir una gran fama en vida.

4. • Va conèixer els clàssics pagans passats per l’òptica cristiana
• Conreà poesia i prosa de temàtica amorosa, mitològica,
religiosa i hagiogràfica
• És un autor postmarquià que no conreà la literatura bilingüe
• A hores d’ara és considerat un dels escriptors catalans més
importants del s.xv

5.  Roís de Corella, màxim representant de l’humanisme renaixentista
i l’últim escriptor important fins a la Renaixença..
 Desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament
innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu.
 Màxim exponent de la valenciana prosa.
 Prosa d'art o prosa artitzada
 El tradicional decasíl·lab amb lleus variacions

6. • L'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista
• Va escriure poesia religiosa
• Gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat
Metge
• Prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de
les narracions de Ovidi
• Imitarà les tècniques de la narrativa sentimental de Boccaccio
• No va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del
segle XV

7.  TIPUS D’OBRES:
 OBRES PROFANES
 OBRES RELIGIOSES
 OBRES MITOLÒGIQUES

8.  OBRES PROFANES:
 Escrites tant en prosa com en vers
 Una temàtica amorosa
 Tragèdia de Caldesa
 Parlament en casa de Berenguer Mercader

9.  OBRES RELIGIOSES:
 Escrites durant la seva maduresa
 Hi alterna la poesia amb la prosa
 Falta de vocació religiosa de l'autor
 La vida gloriosa de santa Anna
 Història de la gloriosa santa Magdalena

10.  OBRES MITOLÒGIQUES:
 Termes de l'antiguitat clàssica
 Ovidi exercí una gran influència sobre Corella
 Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe
 Història de Biblis
 Història de Jason e Medea
 Història de Leànder i Hero

11.  3.1 Leànder i Hero
 3.2 Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe

12. 1. Mitologia
2. La versió de Corella
3. Pervivència del tòpic de la mort per amor
4. Valoració personal

13.  Leànder: Jove de la ciutat d’Abidos amant d’una
sacerdotessa d’afrodita( Hero) que vivia a la ciutat veïna(
Sesto) separada per un estret de mar de l’Helespont. Ell
creuava nadant l’estret de mar, cada dia, guiat pel llum
d’una torre( on hi era Hero). Una nit de tempesta s’apagà
el llum i Leànder no va poder arribar-hi. A l’endemà la
mar va arrossegar el seu cos al peu de la torre. En
veure’l, Hero es va llançar al buit

14.  Esta història es fonamenta en un relat anterior: la
història de Píram i Tisbe: herois d’una aventura
amorosa amb dues versions independents:
• S’estimaven mútuament i s’havien unit abans del
matrimoni. Així, Tisbe esdevingué encinta i,
desesperada, es va suïcidar. Quan Píram s’assabentà es
va llevar la vida. Els deus s’apiadaren d’ells i els
convertiren en corrents d’aigua- es considera la versió
més antiga.(foto del riu Piram i de la font tisbe)

15. Molt més dramàtica i d’elaboració literària més complexa,
recopilada a les metamorfosis ovidianes.
 A Babilònia hi eren dos joves que s’estimaven, separats per
imposició familiar. Tanmateix, quedaven en secret, fora de la ciutat,
baix una morera, prop d’una font. Tisbe arribà primer i l’atacà una
lleona, fugint va perdre el vel, la lleona va esquinçar-lo i tacar-lo de
sang del seu últim àpat abans d’anar-se’n. Més tard, Píram arribà i,
en veure el vel, va creure que la seua estimada havia estat el
berenar d’una fera. immediatament, es va travessar el cos amb
s’espasa. Quan, al cap d’una estona, va tornar-hi ella, se’l trobà mort
i, sense parpellejar ni duptar- ho, va arrancar-li-la per a, acte seguit,
compartir el destí de la seua parella.

16.  A l’antiga grècia, a dos ciutats veïnes separades per un braç de mar
hi havien dos joves- el Leànder( d’Abidos) i l’Hero( de Cestos)-
d’altes virtuts morals i físiques que es pretenien recíprocament i
s’intercomunicava mitjançant una dida, la qual recomanà a Leànder
que tractès unes possibles núpcies amb la família d’ella. Després
d’un any insistint, Leànder fugí de la ciutat mentre que el cobdiciós
pare d’Hero intentava ajuntar-la amb el més ric(curiosament el més
vil) que trobà sense sort, ja que ella era extremadament virtuosa i,
endemés, romania força pertorbada d’amor hereós. La dida va
veure-la tan nafrada que l’ajudà per a veure el Leànder sense
decapitar ambdues reputacions.

17.  L’heroi nadaria la llegua de mar que els separa. Esta màquina fou
reproduïda sistemàticament en nombroses ocasions al llarg de
l’estiu. Esdevingué que un dia hi hagué tempesta però
l’amor( hereós) dominà l’ànim i la pensa del jove, que provà de fer el
camí dues o tres vegades al crit de “arribe o mor”. Quan paregué
que la tempesta dóna una treva, l’heroi emprengué el viatge i
s’encontrà la tempesta a la meitat del camí...
 Les corrents arrossegaren el cos al peu de la torre on l’esperava
ella i, simultàniament, l’esperit del mort aparegué i conta la història.
L’Hero observà el cos, davalla, s’empenedí fortament i se suïcidà
amb una petita arma que portava Leànder, esperant ser enterrada
amb ell.

18.  Corella recull el tòpic dels escriptors clàssics. Més enllà de
l’escriptor valencià, autors de nivell com Fernando de Rojas amb La
celestina o, posteriorment, William Shakespeare amb Romeu i julieta
l’han explotat. Que el tòpic aparega al llarg de tota la història de la
literatura en diverses cultures fa pensar en el poder encisador,
antropològicament parlant, del cicle reproductiu per a la producció
literària.

19.  Malgrat l’abusiva complicació sintàctica, és evident que Corella
aconsegueix fer prosa llatinitzada de gran factura estètica, digna, si
més no, de la versió del magister Ovidi. L’habilitat literària queda
palesa en la força retòrica per a plasmar de mode èpic i
melodramàtic la mort de l’heroi i l’extrem patiment dels personatges.

20. 3.2 Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe
 1. Origen mitològic (segons el diccionari Grimal)
 2. La versió de Corella
 3. Valoració personal

21.  Mirra (o Esmirna): “sobre la llegenda de Mirra, filla
del rei de Xipre Cíniras, els seus amors culpables i la
seva transformació en l’arbre de la mirra.” Tenia un
pare, el rei de Síria Tias, amb qui va tindre un incest
per la còlera d’Afrodita. Però se’n va adonar el seu
pare i la perseguí i per a protegir-se Mirra es va
transformar en l’arbre de la mirra. Deu mesos després,
l’escorça de l’arbre s’aixecà, es trencà i va sortir un
nen, Adonis. Finalment, el va recollir Afrodita.