Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civiljoanmolar
Presentació sobre el poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, "A Mallorca, durant la guerra civil", a càrrec dels alumnes Albert Lorenzo i Marina Espana. Institut Isaac Albéniz, Badalona. Curs 2015-16. 1r de batxillerat.
Presentació del poemes "A muntanya" i "Després de la tempestat", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civiljoanmolar
Presentació sobre el poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, "A Mallorca, durant la guerra civil", a càrrec dels alumnes Albert Lorenzo i Marina Espana. Institut Isaac Albéniz, Badalona. Curs 2015-16. 1r de batxillerat.
Presentació del poemes "A muntanya" i "Després de la tempestat", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
Corella es una ciudad situada en Navarra con una población de 7.753 habitantes. Tuvo su origen en la época romana y medieval y alcanzó relevancia como ciudad amurallada con castillo y torres defensivas. En el siglo XVII se le concedió el título de ciudad. Corella destaca por su arquitectura religiosa barroca como la iglesia de San Miguel y su rico patrimonio de casonas solariegas.
El documento resume tres aspectos clave de Valencia en el siglo 15: 1) Monumentos representativos de la arquitectura medieval como la Torre de Serrano y Torres de Quart. 2) Época de oro de la literatura valenciana con autores como Joanot Martorell que escribió "Tirant lo blanc", Roís de Corella y Ausias March. 3) Conquistas militares del reino de Aragón en el Mediterráneo bajo el reinado de Alfonso V.
Este documento resume la literatura del siglo XV en España. Se desarrolló la imprenta y el humanismo, lo que impulsó nuevos géneros literarios como la prosa didáctica y de ficción. En poesía destacó la lírica cortesana influenciada por el amor cortés y Petrarca, y recogida en cancioneros. Los Reyes Católicos consolidaron el poder real sometiendo a la nobleza. La conquista de Granada y el descubrimiento de América marcaron el inicio de un nuevo imperio.
4. JOAN ROÍS DE CORELLA
Noble: Carrera
eclesiàstica o militar.
Dos fills naturals.
Diverses relacions
amoroses.
Dues vocacions: l’amor
i la literatura.
VIDA
5. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
1. Innovació i modernitat: Elements autobiogràfics i
sentimentals (vivències personals).
LITERATURA COM A TERÀPIA, no pretén una Filosofia de
l’amor (com Ausiàs March).
2. Escriu PROSA I VERS: usa ambdues i mescla
gèneres i tècniques.
VALENCIANA PROSA. Sintaxi artificiosa i llatinitzant:
harmònica, elegant, aristocratitzant, humanística (Imitació de
la sintaxi llatina).
6. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA
POESIA: Decasíl·lab clàssic català (amb cesura a la 4ta
síl·laba). Amb ritme suau i àgil (influït per la poesia
italiana).
POESIA AMOROSA: Canta l’amor externament, suggerint
estats d’ànim més que patint-los (No és una poesia íntima
com la d’Ausiàs March). Literatura com a refugi, com a
teràpia.
Riquesa d’imatges i d’ambientacions (renaixentista).
7. MÉS CARACTERÍSTIQUES
3. HUMANISTA: Gran coneixedor de la literatura clàssica
(grecollatina) i voluntat de dotar a la llengua vulgar
(romànica) el prestigi del llatí clàssic.
Sinceritat i racionalitat en l´ús de les vivències personals.
Rebuig de la cavalleria i de la violència.
4. Últim autor clàssic. No tindrà continuadors
(Decadència de la literatura culta: S. XVI, XVII, XVIII).
10. OBRA PROFANA
En prosa i vers. Temàtica amorosa.
Prosa
Tragèdia de Caldesa
Narracions mitològiques: Paris i Helena, Leànder i Hero
Parlament en casa de Berenguer Mercader
Poesia
Cicle a Caldesa (Senyal: calda cremant)
Desengany
Balada de la garsa i l’esmerla
11. Joan Roís de Corella: La infidelitat
i la inconsistència de l’amor:
http://ricardelmaster.blogs
pot.com.es/2005/11/joan-ros-de-
corella-la-infidelitat-i.html
12. OBRA RELIGIOSA
En prosa i en vers. Obres de maduresa
Prosa
La vida de la gloriosa Santa Anna
Història de la gloriosa santa Magdalena
Traduccions del llatí
Psalteri i Vita Christi
Poesia mariana
Oració (a la sacratíssima Verge Maria tenint son fill, Déu Jesús,
en la falda, davallat de la creu). Temàtica de La Pietat de
Miquel Àngel.
13. Pietà. Anònim de l’escola polonesa.
Segle xv.
.
Pietà. Michelangelo. 1498-1499
14. LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
15. "Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tal que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot
jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".