1. La narrativa
modernista
German Marco
Anna Mendo
Nataly Morales
Oriol Muñoz
Pol Olivella

2. Característiques
• Apareix a l’últim decenni del s. XIX i finalitza a principis del
s. XX
• Sorgeix a partir d’un desinterès pel món material i el
desengany
• És un retorn a la narració subjectiva i intimista
• Se centra en l’individu i els aspectes enigmàtics com
l’ànima
• Les novel·les són d’extensió breu, algunes només de
capítols curts
• Fa us de la narrativa tradicional en aspectes com la
rondallística, l’estil ple d’exclamacions, onomatopeies...

3. Ruralisme
• Aquest tipus de narrativa situa l’acció en
l’ambient rural i pren personalitat pròpia
• Es planteja l’enfrontament entre natura i
civilització
• Destaca:
Els sots feréstecs de Raimon Caselles:
• Principis del s. XX
• Explica com el protagonista, rector d’un
poble de muntanya, és sotmès, per part
dels habitants, a la destrucció moral i
física

4. Les dues raons per escriure sobre aquest medi
eren:
1. El gust pels aspectes morbosos com ambients
i personatges foscos i violents (heretat del
Naturalisme)
2. El temperament romàntic i una visió de la
natura com un aspecte destructiu, amb
descripcions de violència com és cas de la
caça

5. • Eix principal: home-natura, el conflicte amb el
creixement de les ciutats i la industrialització
• Els herois són determinats per una natura
salvatge i agressiva, contra la qual aquest lluita
• Destaca La i vida i la mort d’en Jordi Fraginals
de Josep Pous i Pagès
• Tot i que també n’hi ha de situades a l’ambient
urbà, com Pilar Prim de Narcís Oller i L’auca
del senyor Esteve de Santiago Rusiñol

6. Joaquim Ruyra (1858-1939)
Narrativa
• Marines i boscatges, un recull de
contes que reedità anys després
Vida sota el nom de Pinya de rosa
• Destaca la narració Jacobé: una
• Pertanyent a una important reflexió sobre l’amor humà, el
família de terratinents càstig dels pecats dels pares
• Per la seva religiositat els seus sobre els fills i la crueltat divina
llibres comencen amb un “Ave • Utilitza la característica dels tipus
femenins oposats i la dona
Maria Puríssima” vampir
• Va ingressar a l’Institut • La parada, presenta la crueltat en
d’Estudis Catalans, on va la relació home – natura, essent
col·laborar amb Pompeu Fabra l’ésser humà un depredador
impassible i innocent
a la normativització de la
llengua

7. Prudenci Bertrana
(1867-1942)
Narrativa
• Josafat, presenta el decadentisme
Vida negre: plena de primitivisme,
erotisme, demència...
• El tema és l’educació sentimental,
• Pertanyia a una família de rics la bella i la bèstia (on la dona és la
• Va estudiar dibuix i pintura, a bèstia: destructora i fatal, i ell la
més de periodisme bella: l’innocent )
• Proses bàrbares, recull de contes
• Va dirigir L’esquella de la on expressa l’entusiasme per la
Torratxa i La Campana de naturalesa
Gràcia, dues revistes • A la trilogia d’ Entre la terra i els
humorístiques núvols exposa l’experiència
personal
• També va col·laborar en diaris i • Entén la natura com la part pura i el
el teatre món urbà la perversa

8. Víctor Català (1873-1966)
Vida
• Pseudònim literari de Caterina
Albert Narrativa
• Pertanyia a una família de • Destaquen Drames rurals,
propietaris rurals Ombrívoles i la seva gran novel·la
Solitud
• Va rebre l’educació pròpia • Solitud és un exemple de com el
d’una senyoreta del final del s. realisme artístic és una il·lusió.
XIX L’artista no pot reflectir mai tota
• Dibuixa, pinta i escriu per la realitat i es veu obligat a seguir
satisfacció pròpia, però dóna l’exemple social, d’acord amb la
dimensió publica als seus moda de l’època, la qual eren
escrits imatges tètriques, ambients
sòrdids, ànimes turmentades...
• Les descripcions són molt
completes i extenses i conté
riquesa lingüística i domini de la
llengua

9. Solitud (1905)
• Tracta sobre la solitud progressiva i fatal de la Mila
• Personatges: Mila, dona sociable i comunicativa que no
estima el seu marit Maties, es troba insatisfeta sexualment,
sentimentalment i socialment. Gaietà, pastor que simbolitza
la bondat i saviesa natural, és tafaner i mesquí. Ànima,
un caçador que simbolitza el mal i la destrucció. Maties,
de caràcter passiu i poc treballador, és ermità
• Eix principal: lluita de la Mila amb els dos homes, finalment
en un gest tràgic, després d’haver estat forçada pel caçador,
abandona el marit i la muntanya
• La Mila realitza la maternitat frustrada damunt el Baldiret, nen d’un mas veí, i troba un
confort temporal a la seva soledat en el pastor, de qui creu estar enamorada
• La Mila és un personatge rodó, perfectament humà, amb por i repugnància pel sexe
contrari. Rebutja al jove Arnau, desatén les peticions d’un músic i s’enganya ella mateixa
il·lusionant-se pel pastor
• L’obra acaba amb el triomf de la seva llibertat, però al preu ben car d’una solitud
desesperada i irremeiable