1. Ausiàs March
Nereida Aguilar
&
Celia Martínez

2. ÍNDEX
1. Context històric. La poesia del segle XV.
2. Vida.
3. Obra. Classificació i temes.
4. Fonts literàries.
5. Estructura dels poemes.
6. Estil.
7. Temàtica.
8. Influència en autors coneguts.
9. Bibliografia.

3. Context clic en el icono para
Haga històric (I)
agregar una imagen

S. XIV: Regnat del Casal de Barcelona > Pere el
Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà.

Tots tres tingueren sensibilitat per la literatura i per les arts.
Difongueren des de la Cort un model lingüístic del català.

S. XV: amb la mort sense descendència de Martí l’Humà
entra la nova dinastia dels Trastàmara amb el Compromís
de Casp (1412).

El centre econòmic i cultural passa a València.

4. Contextclic en el icono para
Haga històric (II)
agregar una imagen
• Alfons el Magnànim inicià l’expansió pel Mediterrani,
incorporant a la Corona d’Aragó: Còrsega i Sardenya.

5. Haga clic en el icono para
Context històric (III)
agregar una imagen
-El segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana. El centre cultural és
València, la majoria d'autors pertanyen a la petita noblesa i a la burgesia.
- La influència del Renaixement provoca canvis en les idees i en l’actitud moral.
-València esdevindrà la nova capital cultural per causes econòmiques, socials
(pesta a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques
(guerres civils a Catalunya i l’antipatia de la noblesa catalana cap als
Trastàmara) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics per moure’s
pel Mediterrani).
-Sorgirà tota una generació de poetes (Andreu Febrer , Jordi de Sant Jordi...)
que aniran introduint canvis en la poesia trobadoresca, fent-la així més propera
a l’Humanisme.
- En prosa destacarà l’Escola Valenciana, representada per Joan Roís de
Corella i Jaume Roig.

6. Poesia del s.XIV i XV
Haga clic en el icono para
agregar una imagen
• 1380-1500 Segle d’Or de les lletres catalanes.
• Tota la poesia dels s. XIV i XV segueix les formes i els
temes de la poesia trobadoresca.
• Tot i que la llengua empleada segueix sent l’occità,
s’inicia un procés de desprovençalització.
• Forma: es manté el decasíl·lab amb cesura a la 4ª
síl·laba.
• Corrents literaris d’altres països que influencien la
literatura catalana, com el dolce stil nuovo d’Itàlia.

7. Poetes del s.XIV i XV
•Rei de caràcter sanguinari i venjatiu
•Com a poeta mostra humor i despreocupació
•Destaquen 3peces poètiques:
•Noces de Joan el Caçador
•Martí l’Humà, sobre com armar cavallers
•Debat entre March i el vescomte de Rocabert

8. 2. Vidaclic en el icono para
Haga
agregar una imagen
• Naix a Gandia el 1397, mor a València el 1459.
• Membre de la cavalleria al servei
d’Alfons el Magnànim.
• Participà en les expedicions reials a Còrsega i Sardenya.
− L’any 1437 es casà amb Isabel Martorell i
després d’enviudar es casà en segones núpcies
amb Joana Escorna.

9. Sipnosi biogràfica (l)
-1397[1400]. Neix, probablement, a Gandia, fill de Pere March i Lionor
Ripoll.
-1409. Pere March va emancipar el seu fill Ausiàs.
-1413. Mor el seu pare, Pere March.
-1419. És armat cavaller .
-1420 . Participa en les incursions bèl·liques d'Alfons el Magnànim a
Itàlia.
-1424 . Participa en les campanyes contra els pirates nord-africans i de
Sicília
-1425. Acaba la seva etapa militar i comença l'activitat poètica.
-1427. És processat per una demanda amorosa.
-

10. Sipnosi biogràfica(ll)
1429. Mor la seva mare. L'hereva universal és la seva germana
Peirona, però ell n'és l'administrador.
-1437. Es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot.
-1439. Mor Isabel Martorell sense descendència.
-1443. Es casa amb Joana Escorna.
-1450. S'estableix a València. Mor Joana Escorna sense descendència.
Ausiàs escriu els Cants de mort .
-1458. És empresonat a causa d'una denúncia interposada per
l' esposa d'un dels seus fills bastards.
-1459. El 3 de Març mor a València.

11. 3. Obra Haga clic en el icono para
agregar una imagen
• Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria
d’amor (nova concepció de l’amor)
• Marca la ruptura amb la tradició trobadoresca
Deixa de banda els convencionalismes de l’amor cortès
Reflexió sobre els sentiments del poeta de manera
sincera i plena de contradiccions

12. 
Obertura d’una poesia més d’acord amb
els gustos i les necessitats d’una
societat que avança: la burgesia
catalana ascendeix fent trontollar les
estructures del feudalisme.

13. Obra (II)
Haga clic en el icono para
agregar una imagen
El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, i la capacitat de dir la
veritat.
Va escriure, en total, 128 poemes , més de 10.000 versos, que deixà en
manuscrit i que no van ser publicats en llibre fins prop d’un segle més
tard.
La característica més destacada i coneguda de l'estil d'Ausiàs March és
el recurs de desenvolupar una quantitat considerable dels seus poemes
mitjançant un sistema discursiu basat en la comparació. March escriu
amb clara consciència que la poesia ja no és un complement de la
personalitat o un simple instrument d'expressió galant, sinó que s'ha
convertit en l'espai principal i essencial de l'autoconfessió.

14. Obra (III)
Haga clic en el icono para
agregar una imagen
March va optar pel model de Petrarca: -la poesia considerada
com a trajectòria vital i intel·lectual-, i ho va fer d'acord amb les
característiques de la pròpia tradició: agrupant els poemes per
cicles, és a dir, per sèries de poemes que responen en la tornada
a un mateix senyal.
El cançoner d'Ausias March és variat i contradictori, però el
senyal heretat dels trobadors apareix apareix gairebé sempre al
primer hemistiqui del primer vers de la tornada. Aquest fet ha
permès establir diversos criteris filològics a partir dels senyals
més característics: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Amor,
amor”, “Oh folla amor”.

15. Classificació el temes.para
Haga clic en
i icono
agregar una imagen
• Cants d’amor > es classifiquen segons el senyal:
• Plena de seny: diàleg entre l’autor i la dama, solitud del poeta
Es proposa trencar les formes més tradicionals de l’acte d’amar
• Llir entre cards: es desvetlla el nom de la dama (Teresa)
Amor=contemplació, única possibilitat d’amor pur
• Amor, amor: desenganyat i vell. El plaer intel·lectual no és
suficient per assolir l’amor complet.
• Oh foll’amor: el poeta se sent vil, deshonest i pecador
• Mon darrer bé: s’enamora d’una dama quan ja és vell.

16. Classificacióen el icono (II)
Haga clic i temes para
agregar una imagen
 Cants de mort: 6 poesies dedicades a plànyer la mort de la dama
 Cants morals: to sentenciós, doctrinal i moral. Natura de l’amor:
3 classes > honest, delitable i el que té d’ambdós. Temes de contingut
filosòfic: el bé, la mort, la vellesa.
 Cant espiritual: preocupació del poeta per aconseguir el camí de
Déu. Temor i desig de la mort
 Poesies de circumstàncies

17. 4.Fonts literàries.
Haga clic en el icono para
agregar una imagen
Clàssics grecollatins: Coneixement dels mites
clàssics
Sant Tomàs i Aristòtil: Poesia de contingut moral i
didàctic
La Bíblia: Referències a episodis bíblics
Els trobadors: Utilitza el senyal i els anomena
Dante i Petrarca:Anàlisi psicològica de l’amor,
escriptura de la mort de les estimades.

18. 5.Estructuraen el icono para
Haga clic dels poemes.
agregar una imagen
 Llengua
• Escriu en català per donar versemblança a la seva sinceritat
• Llengua culta
 Mètrica
• Versos durs i aspres: la retòrica està al servei de l'intel·lecte
• Usa el patró trobadoresc: decasíl·lab amb cesura (4 + 6)
• Ús de l’estramp: vers decasíl·lab sense rima

19. Recursos retòrics
Dicotomia
Comparacions
d’imatges diverses
Ús del senyal
Metàfores
Hipèrboles

20. Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

21. 6.Estil
La poesia d'Ausiàs March és, d'una banda:
-Culta: Perquè hereta dels trobadors “l'expressió formal” de
l'amor: ”senhal”.
-Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud
lingüística provençal.
- I d'altra banda desimbolta, sobretot per la utilització del
lèxic i la sintaxi popular.
- Els elements que contribueixen a donar aquesta sensació
són:
- La presència constant d'objectes quotidians (pa, portes,
forn...): «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»

22. Estil (II)
-Els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/
feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb
vent...): «Llir entre cards, passions d'Amor fan Tembre i
Fiar estar dins un hostal.»
- Personatges que hi apareixen (també del món
feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols,
malalts...).
-Sovint el poema és el desenvolupament d'una
comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun
terme militar, marítim, mèdic, etc.

23. 7.Temàtica
amo
r
Teoria aristotèlica de l’amor l’home té 2 natures:
COS: amor carnal
ÀNIMA: amor espiritual
Buscar estabilitat en aquesta contradicció.
mort
Contradicció temor i desig de la mort:
TEMOR: com tot home davant de la mort
DESIG: alliberament del dolor d’estimar i
rencontre amb la dama, gaudir del sentiment no
correspost en vida
religi
ó Dualitat entre home pecador – salvació de l’ànima i fe en Déu
Racionalització de l’amor, dona mitjà per acostar-se a Déu
Solucions per un home que no arriba a trobar el goig de
l’ànima.

24. 8. Influència en autors coneguts.
Ausiàs March va exercir grans influències en
els autors castellans , com Gutierre de
Cetina, Diego Hurtado de Mendoza, Ferran
de Herrera , Fray Lluís de Lleó, Lope de
Vega i Garcilaso.
A més, tota la poesia en català del segle XVI
és un intent d'imitació de la seua obra.

25. 9.Bibliografia:
•

Gran enciclopedia de la Comunitat
Valenciana.

Documental d'Ausiàs March “cor d'acer de
carn i fusta”.

Llengua i Literatura 3 ESO – Voramar
•
Santillana.

ca.wikipedia.org/wiki/Ausiàs_March

www.xtec.es/ausias/

www.epdlp.com/escritor.php?id=1991

Llibre:Ausiàs March Drama de los 4 actos .

Llibre: Ausiàs march obra poética
completa volumen 2.

26. Esperem que vos
.
.
haja agradat
.
.
i que no s'hagueu
.
.
Dormit.