Revista Rodalies 32

1. 1
Núm: 32 Juny 2015 Roda de Ter INS Miquel Martí i Pol
Final de curs 2014-2015

2. 2 Índex
Edita: IES Miquel Martí i Pol
Redacció: Av. Miquel Martí i Pol, núm 1
Telèfon: 93 850 02 44
Correu electrònic: a8053042@xtec.cat
Pàgina web: www.xtec.cat/iesmartipol
Direcció: Petra Martín i Carme Rossinyol
Redacció: Alumnes de 4t d’ESO
Fotografia: Petra Martín
Dibuix contraportada: Ikram Azarouk i Eulàlia Serrano (4tC)
Maquetació i impressió: MR Print
Editorial .............................................................................................................3
Notícies Projecte “Saca la Lengua”...................................................................4
L’esquiada...........................................................................................4
Minut de silenci...................................................................................4
Teatre Nacional: Tirant lo Blanc...........................................................4
Recollida de piles: APILO XII...............................................................5
Mengem de manera saludable............................................................5
Sortida a Barcelona.............................................................................5
“Xerrades de Mobilitat Segura a l’Institut”..........................................5
I després de l’ESO, què?.....................................................................6
Taller de percussió...............................................................................6
Art i Escola 4.......................................................................................6
St. Jordi a L’INS Miquel Martí i Pol......................................................7
Entrevista Dolors Agut...................................................................................... 8-9
Opinió ..................................................................................................... 10-11
Actualitat ..................................................................................................... 12-13
Entrevista Petra Martín, Ramon Vila i Judit Juvanteny................................. 14-15
Pòster central La caminada......................................................................................16
Festa de final de curs........................................................................17
Actualitat Poesia matemàtica...................................................................... 18-19
Entrevista Neus Ochoa................................................................................. 20-21
Entrevista anònima............................................................................21
Llibres Les set caixes. El Hobbit...................................................................22
L’Espai ...........................................................................................................23
AMPA ..................................................................................................... 24-25
Entrevista Jaume Coromina...............................................................................26
Entreteniments ................................................................................................27-28-29

3. 3Editorial
En record d’un company.
A l’Institut Miquel Martí i Pol vam fer un
minut de silenci tots plegats, tot l’equip
del centre pel dramàtic i terrible succés
que va tenir lloc a l’Institut Joan Fuster de
Barcelona.
Alumnes i professors passem moltes
hores junts cada dia; ens coneixem i
ens respectem. A vegades no tenim els
mateixos interessos, però estem en el
mateix camí.
Fets com el que tots recordem, que per
sort són esporàdics, només poden servir
per agrupar-nos i anar d’acord amb un NO
a la violència, un No a les agressions, ni als
instituts ni a la societat. Però pel que més
poden servir és per prevenir aquests brots
de ràbia malalta i irracional. La permissivitat
de determinades actituds i comentaris que
van en contra de les nostres llibertats i
integritat física no porta cap solució. I és
quan passen desgràcies que donem la
importància a allò que havíem considerat
intranscendent. Que com a mínim davant
de fets violents tinguem la certesa que hem
actuat i hem manifestat el nostre desacord,
malgrat no haguem pogut reconduir-ho.
Equip directiu
Cristina Viñas

4. 4 Notícies
Projecte “SACA LA LENGUA”
El dia 6 de febrer, 27 alumnes de 3r d’ESO van participar
en el projecte Saca la lengua.
AquestprojecteésorganitzatpelCRG(CentredeRegulació
Genòmica) i l’investigador que ha pres les mostres al
nostre centre es diu Luís Bejarano. El projecte consisteix a
recollir el microbioma (és la totalitat de microbis) de la boca
d’adolescents de diferents llocs d’Espanya (Barcelona,
València, Andalusia, Madrid...) nascuts l’any 2000. Es va
començar al febrer a Barcelona i han acabat el mes d’abril
a Saragossa. Després compararan els resultats per veure
si hi ha diferències entre ells (a nivell microbiològic).
Prèviament, els alumnes del centre van haver d’omplir
un qüestionari relacionat amb els hàbits de salut i del
medi ambient. Després van glopejar un líquid durant uns
minuts i llavors el van introduir en un tub de centrífuga i
el van posar a la centrifugadora. Aquestes mostres seran
analitzades i a partir del setembre del 2015 es publicaran
els resultats (seqüències del material genètic) i qualsevol
persona podrà consultar-los i formular hipòtesis en relació
als seus resultats. Les dades es mantindran en anonimat.
Si voleu saber més informació us podeu adreçar a la
pàgina web www.sacalalengua.org/
Ikram Azarouk i Eulàlia Serrano (4tC)
L’Esquiada
El 9 i 10 de febrer els alumnes de primer de
Batxillerat van anar a esquiar a Llívia. Es van fer
diverses activitats com esquí i snow. A la tarda van
anar als banys termals de Dorres.
El primer dia es va esquiar a Font-Romeu i el segon
dia, als Angles.
Els alumnes de 3r d’ESO també van anar a esquiar
el dia 17 de febrer a la Masella. Van sortir a les 6 del
matí i van arribar a les 6 de la tarda. Tots consideren
que és una bona experiència per repetir cada curs.
Guillem Escarrabill i Josep Pallarès (4tC)
Teatre Nacional: Tirant lo Blanc
Els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, el 20 de febrer
al matí, van anar al Teatre Nacional de Catalunya
(Barcelona) a veure una versió de Tirant lo Blanc,
de Joanot Martorell. Tots els alumnes de Batxillerat
han llegit una selecció de capítols d’aquesta obra
tan important de la literatura catalana, perquè és
una de les lectures obligatòries del Batxillerat.
Liz Aldana (4tC)
Minut de silenci
Els dimarts 21 d’abril a les 11 del matí, tots els alumnes, tots els professors i uns quants representants de
l’AMPA vam sortir a fora de l’institut a fer un minut de silenci arran de la tragèdia que havia passat a l’institut
Joan Fuster de Barcelona, on un professor havia estat assassinat per un alumne.
Els alumnes vam anar sortint de la classe a mesura que se’ns anava cridant mentre sonava El cant dels
ocells, de Pau Casals. Després d’haver fet el minut de silenci, la Mercè Palau (la directora de l’institut) va llegir
un manifest en què es rebutja l’atac i la violència, i seguidament cadascú va tornar a la classe corresponent.
Ikram Azarouk i Eulàlia Serrano (4tC)

5. 5
Recollida de piles: APILO XII
El 7 d’abril d’aquest any, es va iniciar una recollida
de piles a tots els centres que es van inscriure
en aquesta activitat, organitzada per les entitats
gestores dels Sistemes Integrats de Gestió de
residus de piles i acumuladors Ecopilas, ERP,
UNIBAT i Ecolec, per augmentar el nombre de piles
recollides, ja que s’haurien de recollir un 45% de
les piles i només se’n recullen un 34%.
Aquesta activitat inclou tres premis per als 3 centres
que recullin més piles per alumne: 2500 €, 1500 €
i 1000 €. Encara no sabem quins centres han estat
els guanyadors.
S’acordà que un cop acabada l’activitat, es
continuaria deixant el contenidor per continuar
deixant-hi piles i acumuladors portàtils.
La recollida va acabar el dia 7 del mes de maig.
Aquesta campanya també incloïa unes xerrades
informatives als alumnes de cicle superior de
primària als 100 primers centres que ho sol·licitaven.
Marc Ballús, Martí Prat i Quim Puertas (4tC)
Mengem de manera saludable
A 1r d’ESO s’ha fet la setmana de l’alimentació
saludable per aprendre a menjar de forma més
sana. Es va acabar gaudint d’un esmorzar fet pels
alumnes mateixos.
Sortida a Barcelona
El dia 27 de març de 2015 els alumnes de quart
d’ESO vàrem anar a Barcelona. Allà ens vam dividir
en tres grups. Els alumnes de l’itinerari científic i
tecnològic van anar al CosmoCaixa. Van participar
en un taller sobre la pressió atmosfèrica en el qual
van fer una sèrie d’experiments per comprovar com
influeix la pressió als cossos i també van visitar el
museu lliurament. Els alumnes de l’itinerari artístic
i social van anar a veure la façana de la Cerveseria
dels Quatre Gats i seguidament van anar a visitar el
Museu Picasso, on van poder observar l’evolució
de l’estil d’aquest autor. Els alumnes de l’itinerari
humanístic i social van anar al Museu d’Història
de Catalunya, on van visitar la Barcelona romana,
anomenada Barcino en aquella època. Van fer
una visita per la Barcelona soterrada i per l’actual
Barcelona; van poder veure una reconstrucció de
l’aqüeducte romà i caminar pels carrers principals:
Cardo Maximus (el carrer que travessava de nord a
sud) i Decamanus Maximus (que anava d’est a oest
de la ciutat).
Paula Colomer, Cristina Sala, Adrià Sanglas i Roc Vilarasau (4tB)
“Xerrades de Mobilitat
Segura a l’Institut”
Aquest tercer trimestre, a l’Institut, s’hi han fet unes
xerrades sobre mobilitat segura. Les xerrades han estat
fetes per diferents agents de trànsit del cos de Mossos
d’Esquadra, que van explicar als alumnes de 1r i 4t
d’ESO els perills que hi ha quan es condueix havent
consumit drogues i/o alcohol. Els agents van explicar
casos reals en els quals algunes persones havien mort
per culpa de l’alcohol i també altres casos de vehicles
que s’havien fugat i que no van acabar donant positiu
en els controls d’alcoholèmia i drogues. Els agents van
mostrar, als alumnes, les diferents proves que hi ha per
detectar si una persona està sota els efectes de l’alcohol
o d’alguna droga, i alguns alumnes que van voler es
van sotmetre a una prova d’alcoholèmia: tots van donar
0. Tot i que les xerrades duraven dues hores, molts
alumnes van afirmar que havien estat interessants i no
se’ls havien fer llargues.
Júlia Comas, Albert Latorre i Olga Serrat (4tC)

6. 6 Notícies
I després de l’ESO, què?
Aquest tercer trimestre, i des de tutoria, s’ha
treballat l’orientació educativa i professional amb
l’alumnat de 4t d’ESO. L’objectiu és que els alumnes
del nostre centre coneguin totes les sortides que hi
ha després de l’ESO.
A part de les activitats fetes a classe, la
coordinadora de Batxillerat, la Lídia Carrera, va
explicar tot el funcionament del batxillerat. També
vam comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament
de Roda de Ter, a través de la Gemma Soldevila
−la tècnica d’educació− que ens va explicar el
funcionament dels cicles formatius de grau mitjà i
de grau superior i què podia fer aquell alumnat que
no aprovava l’ESO i ja tenia 16 anys.
Per acabar de treballar el tema, antics alumnes del
nostre institut que actualment estudien CFGM o
CFGS i alumnes que ara cursen Batxillerat van fer
una xerrada a tots els de 4t d’ESO per explicar-los
la seva experiència.
Guillem Escarrabill i Josep Pallarès (4tC)
Taller de percussió
El dimecres 15 d’abril dels 2015 en Santi Serratosa va
venir al nostre institut a fer un taller de percussió als
alumnes de 1r i 4t d’ESO de música.
Santi Serratosa, el bateria dels Gossos, és un artista
i professor de bateria que també fa cursos i tallers de
percussió corporal per tot el país amb la seva pròpia
metodologia; fins i tot ha aparegut en algun anunci a
la televisió.
Al nostre institut ens va ensenyar a fer música amb el
cos i a practicar diferents passos, de vegades amb
música de fons i d’altres, sense. Els passos eren molt
divertits, i tot i que al principi tot era molt fàcil i lent, cada
cop s’anava complicant més i calia molta concentració.
A tots els alumnes que hi vam participar ens va agradar
molt aquesta experiència: vam conèixer un bon artista i
vam aprendre a fer servir el nostre cos per crear música.
Pensem que seria bo repetir el taller un altre curs.
Kawtar Azzariouhi i Marta Vilar (4tA)
Art i Escola 4
Art i Escola és un projecte que es va començar fa quatre
anys a nivell de comarca d’Osona i que aglutina el Centre
d’ArtContemporanideVic,l’Escolad’ArtsdeVic,elCentre
de Recursos d’Osona i tots els centres educatius de la
zona que s’hi ha han volgut adherir, des de l’assignatura
de visual i plàstica.Aquest curs el tema era la llum, perquè
aquest és “l’Any de la Llum”.
Al nostre institut hi han participat els alumnes de 2n i 4t
d’ESO des de les assignatures de Tecnologia i de Visual
i Plàstica.
Els de 2n, a l’assignatura de tecnologia, van construir
un calidoscopi. El calidoscopi encarat cap a la llum ens
ha deixat veure formes geomètriques que varien segons
com el girem.
Per altra banda, a visual i plàstica, tot aprofitant aquest
moment, han fet activitats de dibuix geomètric: divisió de
circumferències. Han arribat als polígons regulars, com
els hexàgons i els octògons, que han estat pintats tal com
els inspiren els calidoscopis.
Méstard,pergrups,hancalcattrossosd’aquestspolígons
en acetats i els han pintat amb pintura de bombeta. Ara
tenim composicions radials de colors i en transparències.
A l’institut hem trobat i recuperat un projector de
transparències del segle passat: hi hem projectat els
nostres treballs de colors i hem pogut jugar amb les
imatges donades.
A part, un grup dels alumnes de 4t d’ESO hem fet una
activitat al voltant del joc llum-ombra utilitzant filferro i
materials reciclats per expressar-nos. Ens hem deixat
inspirar per Christian Boltanski i Alexander Calder i el seu
circ; d’aquesta inspiració, n’han sortit monstres, capitans
i princeses, personatges fantàstics i grotescos, històries
de pau i guerra...
Hem representat unes històries fotografiant l’ombra
d’aquests animals i personatges deformats, i hem
presentat la seqüència en diferents plafons que mostren
els nostre treball.
Aquests treballs van ser exposats a la Universitat de
Vic juntament amb treballs d’altres instituts d’Osona.
Actualment es poden veure al Centre d’Art Contemporani
de Vic.
Sara Garcia i Paula Pagès (4tC)

7. 7
Com cada any, els alumnes i professors de
l’institut celebrem la diada de Sant Jordi al Teatre
Eliseu. Aquest any, però, la vam acabar al pati de
l’Institut.
Tots els cursos —menys 1r de batxillerat que
venia roses pel poble— vam reunir-nos al Teatre
Eliseu vora les 10 del matí. Allà es van entregar
els premis literaris i els de fotografia matemàtica
i entremig dels premis, vam fer uns quants
espectacles.
En primer lloc, els de 1r d’ESO van recitar poemes
acompanyats de les flautes de 4t d’ESO i dels
alumnes que toquen instruments fora del centre.
Després, els de teatre van fer dues obres
inspirades en contes de Pere Calders i dirigides
per la Petra Martin. Seguidament, van representar
el drac de St. Jordi. Més tard, els de 4t d’ESO
que fan música a l’institut, van tocar la melodia de
Titànic amb la flauta.
En Houssan de 2n de batxillerat va fer de
presentador humorístic, conjuntament amb la
Petra.
Es va aprofitar el certamen també per repartir
els premis de Lectura en veu alta a tots els
participants i també al guanyador (alumnes de
1r d’ESO).
Pel que fa a la fotografia matemàtica, es van
donar tres premis per curs: un diploma i una
rosa i, per al primer, un val per a una tassa amb
la foto que el guanyador volgués.
Els participants de les proves Cangur es van
premiar sense tenir en compte els diferents
cursos, tot i que tots van rebre un diploma.
En acabar tot l’acte d’entrega de premis,
vam tornar a l’Institut. Els alumnes de 2n de
batxillerat ens havien preparat un torneig de
futbol per classes; va guanyar 2n de batxillerat
A. A més a més, van enganxar una cinta entre
dos arbres per fer slackline; tothom qui va voler
ho va poder provar. També van posar música
amb altaveus de dj.
Sara Vázquez, Anaïs Barrosso i Georgina del Puerto
St. Jordi a l’INS Miquel Martí i Pol

8. 8 Entrevista
Per què vas triar la professió de mestra?
No la vaig triar: primer volia ser física,
però m’ho vaig passar massa bé i vaig
perdre la beca. Amb la feina que tenia
només podia estudiar una carrera que
fos compatible amb el meu horari de
treball i era magisteri. Més tard, en
fer les pràctiques, vaig descobrir que
“Vida llarga i prosperitat”
Entrevista a la Dolors Agut,
que fins ara era professora de l’INS Miquel Martí i Pol.
m’ho passava bé fent que les coses
que a mi m’agradaven fossin també
agradables i entenedores per als
altres.
A quin any vas començar a fer classes?
Primer vaig fer de mestra fent
substitucions, sobretot per la zona

9. 9
de Granollers (1990). Mentre feia de
mestra vaig continuar estudiant i vaig
treure’m l’Enginyeria Informàtica.
I en aquest institut?
Aquí vaig arribar al 1997 per ocupar
una plaça de tecnologia.
Quin va ser el motiu pel qual vas passar
d’ensenyar a primer cicle a segon cicle?
Sempre m’ha agradat l’apartat
d’electricitat, electrònica i robòtica
i això es feia a 2n cicle. Per tant, un
any em vaig deixar convèncer i em
vaig presentar a les oposicions per a
canviar i poder fer-ho.
En quin curs preferies fer classe?
El temes que més m’agrada són els
que s’expliquen a 2n de Batxillerat i a
4t d’ESO.
Havies set la tutora d’algun curs?
T’agradava?
Sí, he estat tutora. Agradar-me, sí i
no, és difícil d’explicar. Per un costat
tens una relació diferent amb els
alumnes, et preocupes molt més per
ells i estàs més al cas de tots els seus
problemes. Però això a vegades és
molt contraproduent, ja que pateixes
molt quan veus que hi ha coses que
se t’escapen de les mans i no pots fer
res per arreglar.
Sabemquevasserlacapdeldepartament
de tecnologia i això comporta unes
feines concretes. Quines?
Havia de preparar els pressupostos
del material a comprar (ja sabeu que
a tecnologia en principi intentem fer
moltes coses al taller) i comprar-lo
mirant de gastar el mínim; havia de
parlar amb els professors i decidir què
fèiem a cada curs, per veure si teníem
tot el que calia; revisar els tallers, junt
amb els companys del departament;
presidir les reunions i passar per
escrit les decisions preses; recollir
les programacions de cada curs,
entregar-les a direcció i guardar-les
pelcurssegüent;assistiralesreunions
de caps de Departament i a aquelles
altres reunions que organitzés el
Departament d’Ensenyament per
mantenir-nos al dia, tant pel que fa
a la tecnologia com a la informàtica;
anar a les reunions per a la preparació
de la selectivitat...
Amb el companys de departament, hi
tenies bona relació?
Els companys han anat canviant, amb
alguns hi ha hagut molt bona relació
i amb altres, no tant. Amb en Ramon
hem estat molts anys junts i ara el
trobo a faltar una mica: és molt bo en
informàtica i sempre està disposat a
ajudar.
Sabem que et van operar del pàncrees.
Com has afrontat aquesta situació?
Bé. M’ha costat una mica acceptar la
situació ja que creia que podria tornar
a treballar. Els metges han tingut la
raó i al final ho he acceptat. Adonar-
te que no pots fer coses que abans
feies com res costa, però temps al
temps i ja m’hi acostumaré. Mentre
pugui, penso passar-m’ho el millor
que pugui, sempre hi haurà alguna
cosa que pugui fer. Ara mateix m’he
apuntat a un Màster per la UOC i
així puc continuar aprenent. A mida
que controli més la meva situació
aniré fent més coses. “Vida llarga i
prosperitat”, com deia Spock.
Paula Colomer, Cristina Sala, Adrià Sanglas i Roc Vilarasau (4tB)

10. 10 Opinió
Jo, com a esportista i com a aficionat a
l’esport —en especial a l’hoquei patins—
em pregunto per què hi ha una desigualtat
tan gran entre el futbol i els altres esports.
Trobo normal que quan un equip de futbol
guanya la Champions en parlin per tot
arreu durant uns quants dies, però quan
la guanya un equip d’hoquei és molt injust
que ni ho diguin per la televisió ni en parlin
els diaris ni enlloc. També trobo estrany i
injust que la selecció espanyola de futbol
guanyi un mundial i sigui reconeguda
amb el premi Príncep d’Astúries, quan la
selecció espanyola d’hoquei ha guanyat
cinc mundials consecutius i no ha estat
reconeguda amb cap premi i pràcticament
nosen’haparlatacapmitjàdecomunicació.
També és estrany que un jugador de la
màxima lliga d’hoquei és possible que no
cobri ni un euro per jugar, quan al futbol a la
2a divisió hi ha jugadors que cobrin uns 10
mil euros al mes, i ja si parlem de la primera
divisió de futbol, trobem jugadors que
cobren un milió d’euros al mes, cinc-cents
mil euros al mes i aquests sous tan elevats.
Marc Rubio (4tB)
70 anys de
la segona guerra mundial
L’any1933Hitleraconsegueixlapresidència
total d’Alemanya i fins al 1945 aconseguirà
que la seva població es cregui totes les
mentides de la propaganda, i farà que el
món torni a estar implicat en una guerra
mundial. Els bàndols van ser: la URSS,
Gran Bretanya, França i els Estats Units
contra el Japó, els alemanys i els italians.
Tot comença el 1939 amb la invasió de
PolòniaperpartdelaWehrmachtalemanya;
amb això Gran Bretanya i França declaren
la guerra a Alemanya. Els Alemanys fan un
pacte de no agressió amb la URSS que
fa que es parteixin Polònia en dues parts
(pacte que Hitler violarà quan començà
la invasió de la URSS). Tot això portarà al
món a una guerra fatídica que deixarà al
voltant de 45.000.000 baixes civils i militars,
sense comptar els 6.000.000 de jueus que
moriran als camps d’extermini nazi. Una
guerra que podria deixar 600.000 baixes
als dos bàndols per batalla (ex. Batalla de
Stalingrado).
Nosaltres, davant de tot això, ens fem unes
preguntes: com pot ser que una persona
tan desequilibrada arribés al poder i causés
tant mal al món i fes que el nazisme fos el
culpable de tantes morts? Per què Gran
Bretanya o França no va reaccionar abans
i no van intervenir perquè Hitler no arribés
al poder? Per què en acabar la guerra els
Estats Units van incorporar antics criminals
de guerra nazis perquè actuessin com a
espies de la CIA perquè els ajudessin a la
Guerra Freda? Fàcil, van utilitzar-los per
la seva qualitat com a espies i pels seus
coneixements sobre el funcionament de
la URSS. Però van utilitzar gent que havia
matat milers de jueus als camps d’extermini
nazis. Nosaltres pensem que tot això es
podria haver evitat molt abans que passés,
però la gent de l’època no pensava el
mateix.
La gent de l’època, els repartidors de
menjar dels camps d’extermini no van
voler parlar en cap moment de l’horror que
vivia aquesta gent innocent. Hi va haver
intents d’assassinat contra Hitler perquè
fins i tot els seus generals sabien que
estava ‘’sonat’’. Definitivament, va ser una
generació perduda.
David Romero i Àlex Tejero (4tB)

11. 11
Animals de companyia
Gossos, gats, ocells, peixos, iguanes,
cavalls... Els que vivim amb un animal a
casa sabem quanta feina donen i en algun
moment potser ens hem parat a pensar en
l’equilibri de costos i beneficis. Sovint, el
tenim tan integrat a les nostres rutines que
obviem el seu valor en el manteniment del
nostre equilibri emocional.
Hi ha propietaris d’animals més
responsables que d’altres, com en tot:
cal tenir l’animal adequat al tipus de casa,
de família i d’hàbits, cal tenir-ne cura i
cal saber trobar-li el seu lloc. N’hi ha que
tracten l’animal com un fill, altres el tenen
gairebé com a objecte de decoració i la
gran majoria de nosaltres no ens adonem
de fins a quin punt certs animals formen
part de la nostra mateixa naturalesa com a
éssers humans, alhora que ens connecten
amb allò que tenim de més biològic.
Avui dia es torna a recuperar la relació
entre animals i persones que va ser tan
important en èpoques remotes. No sorprèn
que es parli dels bons resultats de la teràpia
amb animals. Aquestes teràpies estaven
relacionades a situacions especials o amb
certa gravetat, però avui dia ja s’estan
usant per combatre l’estrès, la depressió
i una bona colla dels mals més habituals
dels nostres temps.
Els animals, com les plantes i els arbres,
ens ajuden a trobar sentiments i valors
que perdem amb el dia a dia. Els gossos
tenen el conegut do de la fidelitat i donen
aquella companyia incondicional que
els fa tan populars. Els gats donen pau,
com els peixos. Molts periquitos donen
conversa. Tots aquests animals tenen un
impacte perquè embruten (la brutícia dels
quals molts propietaris no recullen), poden
arribar a molestar si borden, miolen o
piulen massa, cal gosseres per als animals
abandonats i aquestes instal·lacions s’han
de posar en algun lloc.
Últimament trobem més els inconvenients
dels animals que no pas els avantatges.
Però són animals que han conviscut amb
les persones des de fa molt de temps,
tornant-se ells més domèstics i més
persones nosaltres.
Conviure amb un animal permet no perdre
de vista la part instintiva i més natural que
encara ens queda a tots.
En definitiva, cal pensar en allò que ens
poden aportar els animals, grans i petits,
tant en l’àmbit psicològic, personal i
mèdic, com en l’àmbit ambiental. Vist així,
tota discussió sobre les molèsties que
provoquen deixa de ser ni tan sols una
discussió.
Nagore Crosas (4tB)
Realment són el que diuen?
Ciutadans ja no és Ciutadans, ara es
“Ciudadanos”. El partit extremadament
oportunista ha entrat amb força dins la
política espanyola. El seu caràcter imatge
de renovació i l’Albert Rivera a la televisió
han fet que la formació comenci a tenir
més seguidors: a les últimes eleccions
municipals han set la 3a força a Barcelona,
on van néixer. Diuen que són un partit de
Centre Esquerra no independentista i els
“hereus” del liberalisme progressista, però
és realment el que són?
Persones com Canyas o molts exPopulars
convertits en C’s demostren que el
partit, de progressista, en té poc. El
seu antiindependentisme, que s’hagin
presentat dos cops a les Europees
amb coalicions d’ultradreta, que es
subvencionin a base dels diners dels
bancs… em fa preguntar: és realment C’s
una bona notícia per a l’esquerra?
Nil Coma (4tB)

12. 12 Actualitat
Més novetats a la biblioteca de l’Institut
Incorporació dels nous llibres del moment per a l’alumnat.
La directiva del nostre institut, per incentivar-nos a llegir més, ha decidit introduir nous
llibres d’interès per als joves d’aquest centre.
Durant aquest curs 2014-2015, la biblioteca de l’institut ha tingut una remodelació de llibres
i han decidit obrir-la durant el segon pati per tal d’animar-nos a agafar llibres prestats, ja
que anteriorment poca gent utilitzava aquest servei.
Com cada any, ja que en aquest institut s’estudien vàries llengües com ara el català, el
castellà, l’anglès i el francès, la biblioteca ofereix als alumnes llibres amb diferents idiomes.
Actualment, les novel·les que més agraden als joves, són majoritàriament d’amor i d’amistat,
tot i que les d’aventures, no les han oblidat.
S’ha introduït llibres de l’autor Francisco de Paula Fernández González, el qual signa amb el
pseudònim Blue Jeans, com ara la trilogia de Cançons per a la Paula i la famosa col·lecció,
de la qual han fet una pel·lícula, Bon dia princesa, No somriguis que m’enamoro i Puc
somiar-te?
La famosa Anna Todd, nascuda el 1989, és l’autora de la col·lecció de After que conté
quatre llibres, els quals s’anomenen: After, After en mil pedazos, After almas perdidas i
After amor infinito.
Altres novetats introduïdes en aquest nou curs escolar són: Un beso en París, de l’autora
Stephanie Perkins; La vara dels maleficis, de les autores Âsa Larsson i Ingela Korsell; Els
bessons congelats, dels autors Andreu Martín i Jaume Ribera, i Sígueme la corriente, de
l’autora Megan Maxwel.
La biblioteca segueix oferint novel·les d’aventures com ara les de Veronica Roth amb la
trilogia de Divergent i Suzanne Collins, amb la de Els Jocs de la Fam.
Queralt Arias i Esther Terricabras (4tA)

13. 13
M’ho llegeixes
Programa a 1r ESO de lectura en veu alta
Llegir en veu alta requereix unes habilitats
que tenen a veure amb la lectura silenciosa
però que també incorporen competències
socials i artístiques, perquè hi ha una part
de la lectura que és més expressiva, en
llegir en veu alta. S’han de treballar una
colla d’habilitats per poder llegir per als
altres i poder fer-ho amb una bona fluïdesa.
Tots ens veiem amb cor de llegir per
nosaltres mateixos (tots som capaços de
fer lectura silenciosa), però quan algú ha
de llegir per a un reduït grup d’amics, de
parents o —ja per fer-ho més difícil— ha
de sortir a llegir per a un gran grup, és
complicat que tots els presents vulguin
fer-ho i que ho facin prou bé.
Aquest curs el nostre institut ha iniciat un
programa a 1r d’ESO per treballar la lectura
en veu alta. Aquest programa suposa
un aprenentatge funcional, demana la
cooperació dels companys, traspassa a
l’àmbit social i és de caràcter transversal.
Al llarg del curs, una lectura a la setmana ha
estat en veu alta. Aquest dia, es dividia la
classe en dos grups; un es quedava a l’aula
i l’altre es desplaçava a la biblioteca. Tots
els grups llegien el mateix llibre i al llarg del
curs s’ha passat per diferents tipologies de
text: conte curt, assaig, poesia, novel·la...
El més important ha estat que els alumnes
s’havien de preparar a casa la lectura que
havien de llegir.
Com que l’alumnat estava molt content
amb aquesta iniciativa i a més a més
se’ns havia demanat la seva col·laboració
en algun esdeveniment cultural, ens
vam animar a concursar al XI Certamen
Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en
Veu Alta, que es va celebrar el dimecres 15
d’abril de 2015 a l’edifici del Sucre de Vic.
Aquesta va ser la fase de quarts de final
del certamen i tot i que ha estat el primer
any que ens hi hem presentat hem estat
molt contents d’assistir-hi.
Després d’unes “renyides” lectures
vam poder decidir el guanyador perquè
representés el nostre institut. Els finalistes
de 1r ESO van ser: Gil Vila, Aina Carbassa,
Marcos Martínez, Maria Duran, Gina
Forero, Laia Tura, Maria Jurado, Júlia
Colomer i Claudia Caruso.
La guanyadora del nostre institut ha estat:
Meritxell Puig (foto de la dreta).
La segona finalista i, per tant, suplent ha
estat: Júlia Trias (foto de l’esquerra)
Yamina, Jennifer i Betlem Puigbí (4tA)
Meritxell Puig (finalista)
júlia Trias (guanyadora)

14. 14 Entrevista
“Em considero afortunat/da amb als meus alumnes”
Hem volgut fer una entrevista a tres professors del nostre centre
alhora, per saber què pensa cadascun d’ells d’un mateix tema.
Els professors entrevistats ja fa molts anys que treballen en
aquest institut i, per tant, el coneixen molt bé.
Petra Martín, Ramon Vila i Judit Juvanteny.
electròniques.
Judit: Vaig començar a treballar
al Jaume Callís, de Vic, i al Pere
Barnils, de Centelles. Sempre he
fet català.
3- T’agrada la teva feina al centre?
Petra: M’agrada molt fer de
professora.
Ramon: Sí.
Judit: Molt.
4- Tens algun càrrec important al
centre? En què consisteix?
Petra: En aquests moments, no;
ara porto el grup de teatre del
centre.
Ramon: No. Sóc cap de
1- Quants anys fa que treballeu en el
centre INS Miquel Martí i pol?
Petra: Des del 1999, uns 14 anys.
Ramon: Des del 1997, 17 anys.
Judit: Aquest és el 18è any.
2- En quins altres centres heu
treballat? Quines assignatures
impartíeu?
Petra: Vaig estar en dos centres
a Mollet, en un altre a l’Alella, en
un de Tiana i a l’escola Verge del
Sòl del pont. A primària amb els
nens que ara tenen 12 i 13 anys,
al principi els feia francès, català
i plàstica.
Ramon: Vaig estar a INS Vic.
Feia tecnologia elèctriques i

15. 15
departament de tecnologia. Es
tracta d’encarregar-se de comprar
material, convocar reunions...
Judit: Ara faig de coordinadora
lingüística. M’encarrego del pla de
lectura, de l’estudi assistit i també
dels joves guia.
5- T’agradaria fer alguna altra
assignatura?
Petra: Sí, català, i teatre, si es
pogués fer l’optativa de teatre.
Ramon: No.
Judit: No, ja m’agrada fer aquesta.
6- Et costa preparar les classes?
Petra: No, perquè són molts anys
amb nens de la mateixa edat, però
s’ha d’estar en constant renovació,
intento buscar coses noves.
Ramon: No. Són molts anys amb
la mateixa assignatura.
Judit: Hi dedico bastant temps, a
preparar-les.
7- Quina edat tenies quan vas
decidir estudiar la carrera de la
teva assignatura? Per què aquesta
assignatura?
Petra: Quan vaig acabar batxillerat,
ja ho sabia, sempre ho vaig
tenir molt clar. Vaig col·laborar
a fundar la primera guarderia de
Calldetenes.
Ramon: Tenia 18 anys, més o
menys. Perquè m’agraden les
assignatures tecnològiques.
Judit: Tenia 18 anys. Perquè és la
meva llengua.
8- Quines son les teves aficions?
Petra: El teatre.
Ramon: La jardineria, llegir,
remenar coses, fer bricolatge.
Judit: Llegir, cuinar el jardí, sortir
amb els amics i viatjar; coses
senzilles.
9- De petit/a et costava estudiar?
Petra: No, era molt estudiant.
Ramon: No em costava.
Judit: No, era bona estudiant.
10- T’agradaria fer alguna altra
feina?
Petra: No ho he pensat mai,
m’agrada molt aquesta feina: ser
professor és una cosa vocacional.
Ramon: De tant en tant
m’agradaria fer una altra feina per
una temporada i després tornar a
ser professor.
Judit: No, si tornés a néixer faria
el mateix.
11- Què és el que més t’agrada del
teus alumnes? I el que menys?
Petra: El que més m’agrada...
la capacitat de reacció, i el que
menys és que “passin” de tot, no
sentir-me escoltada.
Ramon: Les ganes d’aprendre i
l’interès per les coses noves. La
gent que no s’interessa per res.
Judit: L’esperit jove i la curiositat
quan en tenen. El que menys és
que no acceptin les normes.
13- Com veus el canvi directiu?
Petra: Penso que sempre és bo
que hi hagi aires nous: no et pots
estancar en un càrrec, perquè pots
agafar vicis, i m’ha encantat estar
a l’equip directiu i m’ha agradat
molt el canvi.
Ramon: Bé. Gent amb ganes de
treballar.
Judit: Bé.
14- Et consideres afortunat/da amb
els teus alumnes?
Petra: Sí, és un centre poc
conflictiu, comparat amb altres.
Ramon: Sí, són bones persones.
Judit: Sí, cap problema.
Marc Dorado i Àlex Tejero (4tB)

16. 16
La caminada
El dia 22 de maig es va fer la caminada amb tots els alumnes i professors del nostre institut
amb l’objectiu de treballar els valors de salut, natura, preservació de l’entorn i amb la
implicació de tots els departaments del centre. La caminada era anar de Roda a Lourdes
i tornar.
El recorregut (d’uns 10 quilòmetres) va ser el mateix que el del curs passat perquè es
considerava que havia estat una bona experiència.
A Lourdes vam esmorzar (coca amb xocolata) i vam gaudir de temps lliure, durant el qual
es van ballar sardanes, es va saltar a corda, es va jugar amb pilota... Al final, els delegats
verds van llegir el manifest i en acabat, ens vam fer una foto de grup.
Els delegats verds van ser els encarregats de controlar el trànsit de les carreteres juntament
amb els professors de la comissió d’Escola Verda. També van ser ells els que van repartir
els tiquets de l’esmorzar i els que van engrescar els alumnes perquè anessin a la caminada.
Cristina Viñas 4t C

17. 17
Festa de final de curs
Com cada any a final de curs, el 4 de juny l’institut va fer la festa d’acomiadament de
l’alumnat de 4t d’ESO i del de 2n de Batxillerat. Després dels discursos de la directora del
centre, de la representant de l’AMPA, i dels representants dels alumnes de 4t d’ESO i de
2n de Batxillerat, cada alumne/a va recollir l’orla, el disquet amb les fotos i un present que
els oferia l’AMPA. Seguidament es van passar les fotos o vídeos dels alumnes de 4t i dels
de 2n. Va cloure la festa un aperitiu.

18. 18 Actualitat
Poesia matemàtica
Aquesttercertrimestre,durantelmesd’abril,alesmatèriesdeMatemàtiquesiMatemàtiques
Aplicades a les Ciències Socials de 1r de Batxillerat es va proposar un treball que incloïa
una activitat creativa literariomatemàtica. Es tractava d’inventar-se un poema o enigma en
vers amb un rerefons matemàtic, a semblança d’unes mostres d’autors i èpoques diverses
(Rafael Alberti, Cayetano Hernández, Danny Perich...).
Un cop presentades les creacions dels alumnes, es va demanar la col·laboració de diferents
professors per seleccionar aquelles que mereixerien ser publicades. Agraïm la seva tasca.
Les persones que han participat a la tria són:
Judit Juvanteny, professora de Llengua i Literatura Catalana del nostre institut; Llorenç
Soldevila, professor de Literatura Catalana de la Universitat de Vic; Carles Folguera,
professor de Matemàtiques de l’INS la Serra de Mollerussa; Josep Camps, professor de
Llengua i Literatura de l’INS la Serra de Mollerussa i de la UOC.
Vegeu-ne ara una petita mostra i gaudiu de la seva lectura. Si en voleu veure alguns
exemples més, només cal que consulteu la pàgina web de l’institut.
EL NÚMERO ZERO
Un inici o un final,
una buidor o una plenitud circular,
de petits nombres acompanyant
o convidat important
per acabar una gran pesant.
La seva suma no l’ha modificat,
el resultat tancat en el seu cercle sagrat.
Número anhelat per petits i grans,
grafia i traç exultants
com una lluna espectacular.
Multipliques per 1 o per infinit,
és com el no res escrit.
No queda modificat,
sinó que zero és el resultat.
Rita Puigví Dot
[Infinit]
Clàudia Martí Ocaña

19. 19
EL DUPLICAT ENREVESSAT
Per què si dos més dos fan quatre
i dos per dos quatre també,
si tres més tres fan sis
amb tres per tres un sis no dóna bé?
Et faré una proposta
i potser trobaràs la resposta.
Si et sembla enrevessat
és perquè mai t’ho havies preguntat:
Al dos més dos, el dos es duplica,
al dos per dos es duplica també.
Si al tres més tres ho torna a fer,
el tres per tres es duplica també.
Això pot ser?
Melodi Lara Linares
NOMBRES I OPERACIONS
Un home primitiu
Necessità algun signe
Després de comerciar
O simplement comptar.
Sempre a l’abast tenia
Trossos de fusta i un os;
Rascant amb algun tros,
Esferes n’obtenia.
Sabia dibuixar
Quatre símbols només;
Uns anys passaren més
Abans no els va ensenyar.
Tendia a dibuixar
Reunint noves figures,
Encara amb més mesures
Com un sense parar.
I així va aconseguir
Nombrar-ne sis de nous,
Com si no n’hi hagués prou
Sempre intentant gaudir.
I un dia descobrí:
Si adjunta els deu símbols,
Sempre n’hi haurà de nous
Essent sempre els mateixos.
Tendí a formar-ne càlculs
Volent-ne anomenar
Uns més per acabar
I així quedar convuls.
Tenir dificultats
No seria el problema;
Operacions noves
Utiloses serien.
Zel als símbols tenia;
Eren elements que
Romandrien ja sempre
On càlculs hi hagués.
Marta González González
TRIANGLE AMORÓS
Formosa hipotenusa, tu que tants anys al meu costat has estat,
per l’altre catet oposat, ara em deixes.
Vols destruir el triangle que hem creat?
Quants angles hem creat! Tots tres ens necessitem.
Junts cent vuitanta sumarem.
Separats tots tres no som res.
Som una família moderna, un triangle amorós.
Quants sinus i cosinus podem tenir?
I d’aquests, quantes tangents poden sortir?
Saps certament que si ens elevem al quadrat els dos,
som com tu soleta quan et multipliques per tu mateixa.
Formosa hipotenusa, tu que tants anys al meu costat has estat,
on vols anar amb el catet oposat?
Tània Vilella Crosas
ENIGMA
Integrat entre el positiu i el negatiu,
entre el més i el menys infinit,
la millor solució a qualsevol matemàtic embolic.
Mai es veurà pel negatiu afectat,
i menys pel seu oposat.
Multiplicat per ell, ell serà el resultat.
Quin és aquest nombre tan ben plantat?
Resultat: Zero
Xavier Riera Sadurní

20. 20 Entrevista
On vas néixer i quants anys tens?
Vaig néixer a Barcelona i tinc 22 anys
Durant quins anys vas estar a l’INS Miquel Martí i
Pol?
Des del 2004 fins al 2009.
Quins records tens del centre?
Molt bons. Alguns records puntuals com les
amistats i alguna professora.
Ens sabries dir algun fet que t’hagi passat al centre?
Quan jo feia 3r d’ESO, per St. Jordi, a plàstica,
la Rosa ens feia fer un còmic o una portada i
m’hi vaig presentar i vaig guanyar el premi. Em
va sorprendre que la Rosa em regalés un llibre
il·lustrat per ella i jo li vaig regalar la rosa que
vaig guanyar del concurs de St. Jordi.
Què trobes a faltar de l’institut?
La no preocupació. Em sentia com una persona
sense obligacions.
Què vas fer després de l’ESO?
Vaig fer Batxillerat Artístic a l’Escola d’Arts de
Vic, però no el vaig acabar. El 2n trimestre de 2n
vaig plegar perquè no m’agradava el que estava
estudiant.
Què vas decidir fer després del Batxillerat?
Vaig fer un curs pont (vaig entrar-hi al final
del curs) i després d’acabar-lo vaig començar
a estudiar un grau superior d’activitats
fisicoesportives. Ara estic fent un grau superior
d’activitats fisicoesportives per a persones
discapacitades.
Tens una bona experiència del grau superior
d’activitats fisicoesportives?
Sí, és el millor que he fet perquè és el que
m’agrada.
Has viscut sempre aquí?
No, fa 14 anys que estic vivint a l’Esquirol i
aquest últim any, el 2014, l’he passat a Londres.
Per quin motiu?
Per treballar, per aprendre anglès i per tenir una
experiència nova.
Amb qui hi vas anar i quant hi vas estar?
Hi vaig anar amb el meu xicot; ens hi vam estar
10 mesos.
“Cada persona ha de trobar el seu camí”
Neus Ochoa és una noia de 22 anys nascuda a Barcelona, exalumna del nostre centre
durant els anys 2004-2009. A 1r i 2n d’ESO els estudis li anaven força bé, ja que no
suspenia cap assignatura; a 3r d’ESO va tenir la seva època una mica “passant de tot” i li
van quedar 7 assignatures de les quals en va recuperar 5 i va passar a 4t; però a 4t les va
aprovar totes menys 3 i la van fer repetir; al segon 4t va passar de curs i va poder accedir
al batxillerat que ella volia.

21. 21
De què treballaves?
Els primers 6 mesos vaig treballar a la Cafeteria
d’una Universitat i els altres 4 mesos, en una
sabateria.
Et va agradar anar a viure a l’estranger?
Sí, és una experiència que recomano a tothom
i crec que tothom la pot viure. A mi m’ha servit
per aprendre anglès i aprendre a conviure amb
altra gent.
Com t’anava l’anglès a l’institut?
No m’anava bé. Vaig aprendre a parlar-lo durant
la meva estada a Londres.
Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi
passat a Londres?
La principal ens va passar un dia que el meu xicot
i jo anàvem al metro i, de sobte, tota la gent va
començar a baixar i nosaltres ens vam quedar
sols a dintre; van apagar els llums i van deixar
el metro fora de servei. Nosaltres no sabíem
què passava. Més endavant vam saber que ens
algunes estacions es paraven per controlar el
funcionament del metro.
Com has aconseguit anar a l’estranger?
Ho vam fer perquè vam voler. Ens vam posar
en contacte amb un centre que ens buscava
entrevistes de feina i allotjaments a la ciutat.
Per què vau tornar?
Perquè volíem passar l’estiu aquí, veure la
família, els amics i treballar per fer diners i poder
tornar a marxar.
Què tens pensat fer de cara al futur?
Acabar els estudis i marxar a viure a Austràlia
amb el meu xicot.
Consell a un alumne/a de 1r.
Que s’ho passi bé, que no pensin en el que
pot passar, que estudiï, que aprofiti els anys a
l’institut per formar-se. L’única preocupació que
han de tenir és estudiar.
Consell a un alumne/a de 4t.
Cada persona ha de triar el que es vegi capaç
de fer. Hi ha diverses opcions. Segons la
meva experiència, considero que amb un gran
superior també et prepares molt bé. I respecte
als que no tenen ganes de seguir estudiant, o
bé aquells a qui els estudis no els van massa bé,
que se’n vagi a fer un grau mig o a treballar. Qui
no vol estudiar no estudiarà pas. Cada persona
ha de trobar el seu camí.
Ikram Azarouk i Cristina Viñas (4tC)
Entrevista anònima
Hem volgut fer una entrevista a algú que formés part
del nostre institut i que hagués patit o estigués patint
una malaltia del cor, ja que aquest any la marató de TV3
va tractar de les diverses malalties que es pateixen del
cor. I ens va semblar interessant poder entrevistar-nos
amb algú proper a nosaltres perquè ens expliqués una
mica la seva malaltia.
Quina malaltia vas patir? Quina edat tenies quan ho vas
saber?
Una comunicació interauricular. Tenia un any.
Qui et va notificar per primera vegada la malaltia?
Els metges, en una revisió.
Quina va ser la primera reacció dels teus pares?
Actualment com ho porten?
Els va sobtar molt i al principi va ser molt dur. Ara
com que ja ho tinc controlat i ho porto bé, ells
també ho porten bé.
Això va fer que actuessis de manera diferent amb els
companys? Els ho vas explicar? En aquest cas, com
van reaccionar?
Si ho havia d’explicar ho explicava i ho explico
sense cap problema. Les reaccions no eren per res
dolentes.
Vas passar per quiròfan? Ha calgut passar-hi més d’un
cop?
Sí, un cop i prou.
Quin procés vas haver de seguir per recuperar-te’n?
Em van operar: gairebé tots els nens petits tenen un
buf al cor (forat al cor) i quan creixen se’ls tanca. A mi
no se’m va tancar i, per tant, el meu buf era diferent;
ho van saber perquè quan respirava, se sentia un
so diferent. Aquest buf que no se’m va tancar, va
passar a ser una comunicació interauricular. Em
passava massa sang cap als pulmons, i per això em
van acabar operant per posar-m’hi un pegat.
Llavors, feia revisions cada any molt seguides però
amb els anys les revisions s’han reduït. Ara faig una
revisió cada 3 anys.
La malaltia està curada del tot? O ha deixat seqüeles?
Només tinc la cicatriu de l’operació.
T’has de medicar o has de seguir cap tipus de dieta?
No em cal.
Pots practicar tot tipus d’esport físic sense problema?
Sí, tot i que si és un esport que exigeixi moltes hores
i dedicació, no.
Què et sembla que hagin posat un desfibrilador a nivell
de poble?
Em sembla molt bé perquè si hi ha una emergència
es podrà actuar ràpidament i salvar la vida de la
persona
Nagore Crosas i Bernat Torras (4tB)

22. 22 Llibres
Títol: Les set caixes
Autor: Dory Sontheimer
Editorial: Circe Ediciones, S.L.U.
Gènere: Històric
Personatges principals:
Kurt Sontheimer
Dorel Sontheimer
Pàgines: 309
Any: 2014
Títol: El Hobbit
Autor: J.R.R. Tolkien
Editorial: Minotauro
Pàgines: 228
Any: 1982
Argument
En Bilbo Bolsón, un hobbit de la Comarca, entra en una aventura complicada juntament amb 13 nans i un mag,
l’aventura dels quals és recuperar la casa (en aquest cas una muntanya) dels nans que feia temps un drac
els havia robat. Han de recórrer un gran camí amb molts perills. El primer uns “trasgos” (criatures violentes)
els capturen a tots excepte a en Bilbo, que cau per un passadís i arriba al fons de la muntanya i es troba amb
en Gollum, un hobbit auto exiliat l’aspecte físic del qual va canviar molt. El hobbit troba un anell i l’utilitza
per escapar-se i reunir-se amb l’equip. Després, uns llops salvatges els rodegen i els obliguen a pujar a uns
arbres que tenen a prop. Quan se n’aconsegueixen escapar, es refugien a una casa d’un home que es pot
transformar amb ós i que els dóna provisions i ponis per poder arribar al seu destí. Després arriben a un bosc,
al qual no poden entrar amb els ponis, i per això els deixen i els animal tornen cap al seu amo. El mag els deixa
a l’entrada també. A dins del bosc tenen més problemes i els costa molt sortir-ne. Al final, al cap de força
temps els elfs atrapen els nans però el Bilbo aconsegueix escapar, els allibera i s’escapen. Al cap d’un temps
aconsegueixen arribar a la muntanya i troben una entrada secreta per la qual aconsegueixen entrar però es
troben el drac que va cap a la ciutat que hi ha al llac que està al costat de la muntanya i la comença a cremar,
però l’aconsegueixen derrotar. Després hi ha una gran guerra anomenada la “Guerra dels cinc exèrcits”. Al
final els “bons” guanyen la guerra, i els nans recuperen la seva muntanya.
Recomanació
És una novel·la que tot i tenir poques pàgines, té molta informació. És molt interessant i hi ha molta acció.
No és difícil d’entendre però s’ha d’estar pendent de tot el que es llegeix. És un llibre que fa que cada cop
que llegeixis tinguis més ganes de saber com acaba i tinguis més ganes per posar-te a llegir. Nosaltres el
recomanaríem a un públic a partir de 12 anys i al qual agradi la ciència ficció.
Quim Puertas i Kevin Alba (4tC)
Argument
L‘autora d’aquest llibre reconstrueix la crònica de la seva família amb les cartes i documents de la Segona
Guerra Mundial trobats en set caixes amagades a l’altell d’un armari de casa seva. El llibre ens explica que
la Dorel i en Kurt, de família jueva, es van instal·lar a Barcelona perquè començaven a notar un canvi en la
política alemanya en contra dels jueus. Kurt, als vint-i-set anys, es va enamorar de Rosl, que també era jueva.
Els pares de Dory, com moltes famílies jueves, van haver d’iniciar una nova vida que els va obligar a negar el
seu origen, el nom i a fer oficis que no eren els seus. Cada cop l’assetjament contra els jueus era més intens
fins a arribar a límits extrems perquè Hitler estava planificant la Solució Final.
Recomanació: En conclusió el llibre m’ha agradat molt pels fets reals de què tracta i per l’addicció que
provoca. He après com era realment sobreviure en la Segona Guerra Mundial, ja que hi havia gent que moria
a causa de fam, set, i fins i tot fred. En general, recomano a la gent que llegeixi aquest llibre.
Marc Ballús (4tC)

23. 23L’Espai
L’Espai amb l’estiu
I que bé que arriba l’estiu i el curs s’acaba i
les vacances comencen. I acaben els deures,
els exàmens i els treballs i comencen els dies
de descans, de noves experiències i piscina i
platja. Es tinguin vacances o s’hagi de treballar
l’estiu sempre és benvingut perquè els canvis
de rutina ens van molt bé, sobretot si s’aprofita
al màxim.
Com de costum a L’Espai, notant aquest canvi
de rutina i amb ganes de fer coses per trencar-
la, hem preparat algunes activitats d’estiu per a
tots els joves.
Divendres 26 de juny fem una sortida al parc
aquàtic Aquabrava de Roses per refrescar-nos
programació a la mateixa piscina o bé a la web
de L’Espai.
I per als joves que tingueu inquietuds de caire
laboral o del món del voluntariat, us podeu
apuntar al Programa de pràctiques, per donar
suport de forma voluntària a diferents serveis
municipals (casal, llar infants, biblioteca,
campus de futbol, museu, etc.) o bé al Taller de
Voluntariat que es farà dimarts i dijous, del 25
de juny al 23 de juliol.
Per poder participar a totes aquestes activitats,
excepte a les del programa Piscines Actives,
o per tenir-ne més informació, cal passar per
L’Espai a fer la inscripció, amb prou temps
una mica; sortirem a les 8 del matí de Roda i
tornarem al voltant de les 8 o quarts de 9 del
vespre.
Dijous 9 de juliol ens quedem a Roda i us
proposem fer unes partides de Paintball
al marge esquerre del Ter (a la banda de
l’ascensor); cal apuntar-se per equips de 4 o 5
persones.
Divendres 17 de juliol ens n’anem de passeig
amb kayak per l’embassament de Sau; la
sortida serà a 2/4 de 9 del matí, des de Roda
amb autocar.
Durant el mes de juliol els dilluns i els dimecres
de 5 a 7 de la tarda farem activitats vàries
a la piscina; és el programa Piscina Activa
i comptarem amb tallers, jocs, activitats
esportives i altres. Caldrà consultar la
L’Espai
Av. Diputació, 7
08510 Roda de Ter
De dimarts a divendres
De 17h a 20.30h (tambématinsaconvenir)
T. 938540457
lespai@lespai.cat
www.lespai.cat
Facebook/ L espai Zona Jove
d’antelació.Jasabeucomenspodeucontactar:
Veniu-nos a veure! Per les activitats d’estiu, per
tramitar algun carnet d’estudiant o alberguista
internacional si marxeu de vacances, per si
esteuinteressatsatrobarfeina,oqualsevolaltre
tema que necessiteu consultar; us ajudarem en
tot el que necessiteu. Nosaltres farem vacances
de l’1 al 30 d’agost i del 31 d’agost al 10 de
setembre ens podreu trobar als matins.
Sigui com sigui, feu el que feu aquestes
vacances escolars, que passeu un molt bon
estiu!
Ensveiempelpobleoalatornadadevacances.
Salut!
L’Espai - Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Roda de Ter

24. 24 Ampa
L’AMPA, aquest semestre, ha dut a terme i ha col·laborat en
diverses accions en la nostra tasca constant de col·laboració i
implicació amb la comunitat educativa.
Us fem cinc cèntims de cadascuna d’elles:
Xerrada: Com eduquem el
valor de l’esforç?
El passat 12 de març de 2015 l’AMPA de
l’INS Miquel Martí i Pol, juntament amb les
AMPA’s de les escoles de primària de Roda
de Ter, van dur a terme aquesta xerrada, la
ponent de la qual va ser la Milos Salgueda,
psicòloga i orientadora educativa.
De la mà de la Milos vam poder aprendre
algunes idees claus per a poder reforçar
el valor de l’esforç dels nostres fills i filles,
des de la base: l’educació emocional dels
nostres fills i filles. Us en deixem unes
quantes:
•Potenciarlaidentitatpositivail’autoestima
• Ajudar-los a instaurar i mantenir uns
hàbits d’estudi
• Promoure la motivació per aconseguir
objectius
• La tolerància a la frustració
• Transmetre expectatives positives
• Aprendre a postposar les gratificacions
• ...
En la segona part de la xerrada, es va
dur a terme una reflexió conjunta de
tots els assistents, on es van compartir
experiències i la Milos va donar pautes
concretes a les consultes específiques
dels assistents.
La ponent va deixar clar: “Ensenyem-los a
esforçar-se; val la pena”.
Cal donar les gràcies a la ponent per la
seva gran experiència, coneixements i
actitud envers la matèria!!
Nit d’Estels
El passat 14 de maig de 2015 l’AMPA de
l’Institut va col·laborar amb els alumnes
de 4t d’ESO en la Nit d’Estels.
A la Nit d’Estels, l’Associació
Astronòmica d’Osona va dur a terme una
xerrada sobre aspectes astronòmics a
la biblioteca de l’Institut, la qual va tenir
una valoració molt positiva per part dels
assistents. Per altra banda, a causa de
les condicions meteorològiques, no es
va poder dur a terme l’observació dels
estels.
Per acompanyar-ho tot plegat, els
alumnes de 4t d’ESO venien entrepans
i begudes per tal de poder recaptar
diners per al viatge de final de curs.
Cal destacar la gran participació -tot i
les condicions meteorològiques-, que va
ser d’unes 150 persones i l’enhorabona
a l’organització, ja que es van recaptar
620 € !!!
Final de curs
I un cop feta la graduació dels nostres
alumnes, fer constar que uns marxen per
volar i altres es queden per continuar.
De tots plegats ens enyorarem, però segur
que ens alegrarem!!
A les acaballes d’aquest curs 2014-2015,
només queda dir BON ESTIU A TOTHOM!!!

25. 25
XerradaInformativasobredrogues
Aquest passat 28 de maig, es va dur a
terme, a la biblioteca de l’Institut, una
xerrada que tractava sobre tot allò que
ens pot preocupar en referència a les
drogues. La xerrada es va dividir en
dues vessants: una des de l’aspecte
més sanitari i l’altra des de l’aspecte
més legal.
Les ponents van ser la Clara Calvó,
infermera del programa de Salut i
Escola, i la Irene Dávila, del cos dels
Mossos d’Esquadra de proximitat de
la Generalitat de Catalunya.
En aquesta xerrada vam poder
aprendre les tipologies de drogues que
circulen a la nostra societat, els efectes
que produeixen al cos i com podem
detectar els possibles consums per
part dels nostres fills i filles.
També ens van informar de
les conseqüències legals, tant
administratives com penals, que poden
causar tant el fet del consum com del
tràfic d’aquestes drogues.
Una xerrada molt interessant per posar-
nos al dia de tot plegat i poder prevenir
i identificar possibles casuístiques al
respecte. Cal destacar com a idea clau
l’escolta activa dels nostres fills i filles i
intentar fomentar una bona educació i
prevenció en aquest àmbit.
Cal remarcar de la xerrada la
competència de les dues ponents, així
com la seva gran experiència en la
matèria, tant en el nostre municipi com
en la nostra comarca. Un agraïment
especial per a elles!!!

26. 26 Entrevista
Quan i com va començar el grup?
- L’any 1979. Va començar com
comencen tots els grups: en una reunió
d’amics a qui agrada el rock.
Per què vau decidir aquest nom pel grup?
- Hi havia uns xiclets que es deien Double
Bouble, i vam catalanitzar el nom.
Quantes persones formaven el grup?
- Al principi érem 2 guitarres, 1 baix, 1
bateria, 3 cantants, 1 teclat i 1 saxo.
Us coneixíeu amb els del grup?
- Sí, érem amics de tota la vida.
Actualment ja no toqueu?
- El grup es va desfer el 1988.
T’agradaria que tornés a ser com abans?
- No, a no ser que fóssim més joves.
Vau tenir molt èxit en el vostre moment?
Vau sortir cap cop per la tele?
- Sí, érem els primers que tornaven a fer
rock català. Vam tenir sort que al 83 es
va crear TV3 i Catalunya Ràdio i érem el
seu grup.
Vau gravar cap CD?
- No existien en aquell moment. Vam
gravar 3 vinils.
Explica’ns alguna experiència viscuda
amb el grup.
- El viatge a Mallorca: ens van convidar
a la festa major i ens van deixar una
planta sencera d’un hotel amb piscina
i tot.
Les lletres eren vostres?
- Sí, de tots els temes.
Estaves nerviós abans de sortir a
l’escenari?
- Sempre. He fet més de 300 actuacions
i sempre ho he estat.
Quan et vas adonar que servies per cantar?
- Quan em van proposar per cantar, però
abans ja havia estat en corals.
Quin tipus de música era?
- Pop-rock català.
Actualment quins són els teus grups
favorits?
- Tears of Fears, Seal i David Bowie.
Trobes a faltar aquella època?
- No, ara també m’ho passo bé.
Encara cantes ara?
- Sí, jo per la festa major de l’Esquirol
canto però no amb el grup. Canto per Nit
de versions, on grups del poble canten
versions de cançons d’altres grups.
Què tens a dir sobre aquells anys viscuts?
- Si tornés a néixer, hi tornaria; m’ho vaig
passar molt bé tot i que era una època
molt diferent (hi havia menys tecnologia
i era més difícil ser músic). Jo en tinc
molts bons records.
Júlia Comas, Albert Latorre i Olga Serrat (4tC)
“Si tornés a néixer, hi tornaria;m’ho vaig passar molt bé”
Jaume Coromina era el cantant del grup Duble Buble, un grup de rock
català. Van actuar durant 9 anys i el 1988 van plegar. Durant aquella
època era un grup bastant popular als països catalans.

27. 27Entreteniments
Mots encreuats
1. Nom d’una comarca que correspon al cognom d’un professor.
2. Sentiment que sent la Maria Bruch enfront els alumnes que li prenen el pèl.
3. Principal tema de conversa de la professora Petra Martín.
4. Color del cabell característic de la Gemma Castaño.
5. Municipi de cinc alumnes de l’INS Miquel Martí i Pol.
6. Lloc on els alumnes guardem el material escolar.
7. Marca característica de la roba i els complements de la professora Judit Juvanteny.
8. El tret més característic del metabolisme de la professora Montse Cañellas.
9. Assignatura preferida de les secretàries de l’Institut
10. Professora que fa servir exemples infantils i quotidians per explicar matemàtiques.
11. Gènere literari preferit de la professora Carme Rossinyol.
Paula Colomer, Cristina Sala, Adrià Sanglas i Roc Vilarasau (4tB)
1
3
5
4
10
6
8
7
2 9
11

28. 28 Entreteniments
Descubreix de qui
són les ulleres
Montse Coll
Montse Canyelles
Petra Martín
Eli Martí
Montserrat Biarnes
Ramon Ripoll
Endevina els noms de llocs de l’institut
Itebalicob
Olbotarari
Lalter
Ocinifes
gamins
Nil Coma, Martí Rosanes, Marc Rubio i Martí Vancells (4tB)

29. 29
Endevina el nom de les fruites i verdures
ENTRETENIMENTS
Endevina el nom de les fruites i verdures.
AN
AC
Ó
cccc Ú A
L
C
Ikram i Eulàlia
Ikram Azarouk, Eulàlia Serrano (4tC)

30. 30 Col.laboradors
PIZZERIA TRATTORIA

31. 31
INSTITUT MIQUEL MARTÍ I POL
Av. Miquel Martí i Pol, núm. 1-3 · 08510 Roda de Ter (Barcelona)
Tel. 93 850 02 44 Fax 93 854 37 31
e-mail: a8053042@xtec.cat · www.xtec.cat/iesmartipol/

32. 32