Revista 40

Núm: 40 Juny 2019 Roda de Ter INS Miquel Martí i Pol
Alumnes de 2n de Batxillerat
Alumnes de 4t d’ESO

Edita:
Adreça:
Telèfon:
Correu electrònic:
Pàgina web:
Direcció:
Redacció:
Fotografies portada:
Fotografia:
Fotografies contraportada:
Maquetació i impressió:
Col·laboració:
INS Miquel Martí i Pol
Avinguda Miquel Martí i Pol, 1
93 850 02 44
a8053042@xtec.cat
www.xtec.cat/iesmartipol
Judit Juvanteny i Carme Rossinyol
Alumnes de 4t d’ESO
Laura Vilar
Alumnes de 4t ESO i professorat del centre
Professorat del Centre
Gràfiques Bassols
AMPA INS Miquel Martí i Pol
Editorial ............................................................................................................................................................... 3
Notícies Art i escola ............................................................................................................................................ 4
Setmana de l’alimentació ....................................................................................................................... 4
Sant Jordi 2019 ..................................................................................................................................... 6
Concurs de fotografia matemàtica ......................................................................................................... 7
Exposició de fotografies matemàtiques .................................................................................................. 7
Carnestoltes al Centre ........................................................................................................................... 8
Proves cangur 2019 .............................................................................................................................. 9
Toquem per Bobog ................................................................................................................................ 9
XV Certamen Literari Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta .................................................................. 10
Invasió de formigues al bar..................................................................................................................... 10
Jornades reivindicatives a l’Institut .......................................................................................................... 11
Taller de percussió corporal ................................................................................................................... 11
Jack The Magician ................................................................................................................................. 11
Sortides Sortides a la neu .................................................................................................................................... 12
Intercanvi amb França ............................................................................................................................ 13
Sortida de 4t d’ESO a Barcelona ........................................................................................................... 14
Sortida al teatre de Batxillerat ................................................................................................................ 14
Mercatec ............................................................................................................................................... 15
Sortida al Museu Episcopal de Vic ......................................................................................................... 15
Xerrades d’orientació ............................................................................................................................. 16
Sortida “Càpsula” .................................................................................................................................. 16
Calaix de sastre El Rock i el Metal: tres raons de pes ...................................................................................................... 17
Com em veig d’aquí a deu anys ............................................................................................................ 17
Esport a Roda ........................................................................................................................................ 19
Estudiants en pràctiques a l’Ins. Miquel Martí i Pol ................................................................................. 20
Opinió L’Institut diu adéu als mòbils .................................................................................................................. 21
Records d’una societat racista ............................................................................................................... 21
Mòbils a l’Institut .................................................................................................................................... 22
Jugar al Mimecraft és de nen rata? ........................................................................................................ 22
Sabies què? .......................................................................................................................................... 22
Instagram .............................................................................................................................................. 23
Les bosses biodegradables no es degraden després de 3 anys dins del mar ........................................ 23
Festa de graduació Festa dels alumnes de 2n de Batxillerat .................................................................................................. 24
Festa dels alumnes de 4t d’Eso ............................................................................................................. 26
Entrevistes Entrevista a la professora Dolors Aymerich ............................................................................................ 28
Entrevista a Martí Llamazares ................................................................................................................ 29
El Batxillerat............................................................................................................................................ 30
Reportatges Les dones parlen ................................................................................................................................... 31
Com ets? .............................................................................................................................................. 32
Borgonyà: com eren les colònies industrials ........................................................................................... 33
Intercanvi amb alumnes d’Alcúdia .......................................................................................................... 34
La història del monstre Buu ................................................................................................................... 35
Recomanem ............................................................................................................................................................... 37
Entreteniments ............................................................................................................................................................... 39
L’E SPAI L’estiu és jove a Roda de Ter ................................................................................................................. 42
Escola verda ............................................................................................................................................................... 43
AMPA ............................................................................................................................................................... 44
Col·laboradors ............................................................................................................................................................... 45
Índex2

Editorial 3
Sovint cal parar-nos. Parar-nos per aconseguir canvis. El mòbil i la tecnologia són aliats del coneixe-
ment, però aquest curs ens ha calgut aturar-nos, orientar i acompanyar amb nous límits els nostres
alumnes. És indispensable el treball en equip de famílies i professorat per educar en un ús responsa-
ble de les pantalles.
Fem una valoració positiva de la nova normativa de mòbils, malgrat ens continuen preocupant
seriosament el ciberassetjament i l’addcció a les pantalles. No ho podem aturar? Hem guanyat esto-
nes de joc als esbarjos, diàlegs a la cantina, concentració a l’aula... però no s’atura el mal ús de les
pantalles, situacions de desesperació davant imatges penjades que deixaran empremta, comenta-
ris, insults, maltractaments que generen angoixa, molta angoixa. Necessitem la complictat de les
famílies, de l’entorn per aconseguir obrir els ulls a joves que pateixen. Només la prevenció, el reforç
de l’autoestima i l’educació emocional ens permetran lluitar contra aquestes agressions.
El nostre repte és donar eines als alumnes per fer front a les adversitats, formar joves amb valors,
responsables, crítics i compromesos amb un món just i sostenible. Som un institut de futur que vol
desenvolupar i consolidar maneres d’aprendre i de fer que generin expectatives als nostres alumnes,
que els motivin, que els despertin, que els facin pensar, analitzar, descobrir... Continuarem treballant
per acompanyar-los a trobar respostes a les preguntes que els han d’obrir els ulls.
Mercè Palau
Directora
Magali Acebedo - 4t ESO B

Notícies4
Art i escola
Setmana de l’alimentació
Art i Escola és un programa
impulsat pel Centre d’Art
Contemporani i el Centre de
Recursos Pedagògics d’Oso-
na que es porta a terme en
escoles i instituts i en el qual
el nostre centre participa des
de fa set anys. Aquest
programa promou l’art als
centres educatius i entén que
l’art ha de ser un nexe entre
les diferents assignatures.
Aquest any el projecte va
arrencar amb la definició de
“Refugi”. Seguidament hi va haver una pluja d’idees, i unes de les propostes més generalitzades van ser els refugis simbòlics,
com la música. A partir d’aquí vam trobar exemples de com la música ha inspirat nombrosos artistes. Els alumnes van buscar
músiques que els fessin sentir bé i, després, van dibuixar per escapar i refugiar-se, per donar sentit al treball.
Tot aquest procés es va començar a materialitzar damunt d’un suport amb pentagrames fets a mà alçada. La Rosa és qui
porta el projecte amb els alumnes de 2n ESO.
Hem demanat, a dos alumnes (la Marta Jurado i en Martí Guerrero), què els havia semblat el projecte i tots dos han dit que
havia estat una bona experiència, que havia sigut molt divertit perquè havien expressat la música en dibuixos.
Sàmia Ifkiran
Íker Arroyo
4t ESO A
Des de fa uns anys, els alumnes de 1r cicle
dediquen una setmana a treballar un projecte
relacionat amb l’alimentació.
A 1r d’ESO, els nois i noies van aprendre diver-
sos aspectes relacionats amb el “què men-
gem?” i “per què és important seguir una alimen-
tació saludable?”. Organitzats en grups, i des de
totes les assignatures, es van fer tot d’activitats
en què els aliments i el seu processament van
ser l’eix central de les feines que s’havien de fer.
Durant la setmana del 8 al 12 d’abril, al vestíbul
de l’institut, hi va haver una exposició en què es
posava en evidència els sucres amagats que
consumim sense ser-ne massa conscients. Els
alumnes de 1r d’ESO van poder assistir a una
xerrada sobre aquest tema a càrrec de la Maria
Lidón.
Durant les clases de revista els alumnes de 4t vam treballar les fake news.
I se’ns va ocórrer posar-ne una al segon número del Rodalies. A veure si la
trobeu

Notícies 5
En el marc d’aquesta setmana
intensa dedicada a l’alimenta-
ció, es va organitzar una visita
al Mont Sant Benet, a la funda-
ció Alícia. Allà van poder expe-
rimentar amb els aliments i, a
més, van elaborar menús
equilibrats i saludables que
després es van menjar.
El divendres d’aquella setma-
na, i per grups, els estudiants
de 1r ESO van ser els convi-
dats del dinar saludable, que
els de 2n ESO els havien
preparat, a la carpa que hi ha
davant del centre.
A 2n d’ESO, “la Setmana de
l’alimentació” va ser un projec-
te que pretenia continuar la
feina feta en el curs anterior.
Els alumnes van haver de
pensar i elaborar un menú
saludable per a tots els
estudiants de 1r d’ESO.
La xerrada a la qual van assistir els joves de 2n ESO va
estar dedicada a “aprendre a llegir les etiquetes”. En
aquesta mateixa sessió van poder veure com els gustos
dels iogurts provenen dels aromes més inversemblants.
La sortida dels de 2n d’ESO va ser a Palamós. Allà van
aprendre a cuinar el “buddha bowl”, el túper que ens
emportem a la feina o a l’escola però amb els ingredients
adequats i necessaris per cobrir les nostres necessitats
nutricionals. Aquell dia tots van menjar el seu “Buddha
bowl”. El nom d’aquest concepte prové de la filosofia
oriental.
Com a novetat d’aquest curs, els alumnes
de 2 ESO que havien preparat el dinar per
als seus companys de 1r, van participar en
un “Master chef saludable”. Un tribunal
extern d’experts (un cuiner, un nutricionista
i un agricultor), van tastar i valorar el menú
dels diferents grups.
Tots els estudiants van fer un treball
excel·lent, però els guanyadors d’aquesta
edició van ser els grups formats per:
1r Premi: Albert Juanola, Sara Arumí, Ingrid
Banús, Marçal Vizcaino i Maeva Pinteño.
2n Premi; Yasmina Azarouk, Gisela Garrote,
Martí Guerrero, Joan Rueda, Maissa El
Amraoui i Kawtar Belkhair.
3r Premi: Nausica Estragués, Ingrid López,
Adrià Ortega, Marc Sentias, Adrià Mirón
La Setmana de l’alimentació va acabar com
un espectacle culinari a la carpa de l’institut.
Mireu les fotografies i podreu valorar la feina
que es va fer. Felicitats a tots els que hi van
participar, tant alumnes com professors
implicats!
Professorat

Notícies6
Sant Jordi 2019
El 23 d’abril vam celebrar, al teatre Eliseu, l’acte literari de
Sant Jordi en què es va fer el reconeixement dels guanya-
dors del XVI Certamen literari de l’institut. Aquest certa-
men, organitzat pel departament de llengua catalana,
consisteix en un concurs en el qual es premien els millors
textos escrits pels alumnes: narrativa, article d’opinió i
poesia. També es fa, des del departament d’expressió, un
concurs paral·lel en el qual es trien els millors còmics,
portades, il·lustració d’un poema, aquest any de Brossa i
lletra capital.
Un jurat, format per uns quants professors i alumnes, tria
quin és el millor treball de cada categoria. Els premis es
divideixen segons l’edat de l’alumnat: 1r i 2n d’ESO (1r
cicle); 3r i 4t d’ESO (2n cicle) i alumnes de batxillerat i
pares, professors i el personal PAS del centre.
En l’acte de lliurament d’aquests premis també s’aprofita
per dir els guanyadors de la fotografia matemàtica i els
alumnes que van treure millor puntuació a les proves
cangur.
Per començar la celebració, l’actriu Pepa Lavilla va fer
una representació d’un poema de Joan Brossa, que els
alumnes havien treballat prèviament a la classe de català.
Tot seguit els alumnes de 3r d’ESO A van cantar la cançó
Tokyo dels Catarres, acompanyada amb percussió que
feien ells amb gots de plàstic, dirigits per Montse Canye-
lles.
Després es va fer el lliurament dels premis. En la categoria
de batxillerat, van resultar guanyadors: Carles Girbau en
el premi de poesia; Ada Sànchez en el treball de narració
i Sara Moruno de l’article d’opinió, tots ells de 2n de batxi-
llerat.
A 1r cicle es van premiar: Yasmina Azarouk (2n d’ESO)
amb el millor còmic; la Laia Canadell (1r d’ESO) va guan-
yar en la narració; l’Aniol Fabré (1r ESO ) va guanyar en la
millor poesia i la Carla Homs (2n d’ESO) va guanyar en
l’article d’opinió.
Al 2n cicle van guanyar: Fèlix Villalon
(4t d’ESO) el millor còmic; la Irene
Prat (3r d’ESO) va guanyar en la
narració; l’Oriol Nieto (3r d’ESO) va
guanyar a la millor poesia i l’Oriol
Codina (3r d’ESO) va guanyar el
premi en l’article d’opinió.
A continuació els alumnes de 3r
d’ESO B van fer una interpretació
amb percussió corporal acompan-
yant la cançó Tu Fas de Doctor
Prats, dirigits per la Irene Tapia.
L’Arnau Baulenes, alumne de 2n
d’ESO, va recitar un poema de Joan
Brossa i. tot seguit va lliurar el premi
a la millor il·lustració del poema. El
reconeixement se’l va endur la Tània Bagaria (1r d’ESO).
La Violant Jimenez (1r d’ESO) va guanyar el premi a la
millor lletra capital i per últim es va entregar el premi a la
millor portada per a la revista literària que va anar a mans
de Júlia Payàs (2n d’ESO).
Per acabar la celebració de Sant Jordi, els alumnes de 3r
d’ESO C i D van representar la cançó This days, dirigits
per Irene Tapia.
Tot seguit es va fer el reconeixement del guanyadors del
concurs de la fotografia matemàtica i de les proves
cangur. El 1r premi consistia en un diploma i una tassa
personalitzada i el 2n premi consistia en un diploma i un
bolígraf.
Finalment es va fer el sorteig de les lluminetes per al viatge
de final de curs de 4t d’ESO a Mallorca.
Tot plegat un matí ben diferent per un diada especial com
és la de Sant Jordi.
Marta Druguet - Laila Alvariach - Magali Acebedo
4t ESO B

Notícies 7
Concurs de fotografia matemàtica
Com cada any, a l’institut, s’organitza el concurs de fotogra-
fia matemàtica, amb la participació de tots els alumnes del
centre, del professorat i del PAS.
Es tracta de fotografiar tot allò que pot sugerir una realitat
matemàtica: des de monuments, passant per les formes de
la natura, fins als objectes més inversemblants…
Aquest any, ha canviat la forma en què s’escull el jurat per
triar la fotografia guanyadora. Enlloc de presentar-se volun-
taris com es feia en edicions anteriors, enguany, les fotogra-
fies guanyadores les han seleccionat els guanyadors/
finalistes de l’edició anterior.
Aquesta proposta, per motius obvis, no ha estat possible
amb els alumnes de 1r d’ESO; en aquest nivell, el jurat ha
estat voluntari.
Totes les fotos que es van presentar al concurs van estar
exposades al vestibul de l’institut, uns dies abans de Setma-
na Santa. Els guanyadors es van donar a conèixer, el dia 23
d’abril, després de l’acte literari de Sant Jordi, al teatre Eliseu
de Roda de Ter.
En aquest concurs, hi ha dos premis per cada curs i un sol
premi per al PAS. Els guanyadors de l’edició d’aquest any
van ser:
1r d’ESO: 1r Mohamed Benhamou i 2a Cristina Illamola.
2n d’ESO: 1r Marçal Vizcaíno i 2a Yasmina Azarouk.
3r d’ESO: 1a Mireia Devesa i 2n Àlex París
4t d’ESO: 1a Alba Pascuet i 2n Fèlix Villalón.
1r de Batxillerat: 1r Pau Serra i 2n Martí Serra.
2n de Batxillerat: 1a Judith Raya i 2a Ivet Sabariego.
PAS: Dolors Ahís.
Les fotos guanyadores dels 1rs i 2ns premis van estar
exposades durant tot el mes de maig a la Galeria
Tres-e-u, ubicada a la plaça Gaudí de Vic.
Pau Tort - 4t ESO B
Exposició de fotografies matemàtiques
Al mes de gener, el nostre institut va acollir una
exposició de fotografia matemàtica muntada des
de l’ABEAM per motivar els alumnes a millorar la
qualitat de les fotografies presentades al concurs
que organitza cada any el departament de
matemàtiques. Hi havia diversos plafons amb
diferents títols o temàtiques: Simetries, Estadística i
atzar, Matemàtiques amb sentit, Efectes especials,
Funcions pertot arreu, La bellesa és matemàtica,
Mirar amb ulls matemàtics, Quin és quin? On
som?... Tot enfocat a adonar-se que les matemàti-
ques es poden relacionar amb moltes situacions
quotidianes.
Per altra banda, com cada any, el departament de
matemàtiques fa un mural amb les fotografies
guanyadores i finalistes del concurs de Fotografia
matemàtica del curs anterior que queda exposat
durant tot el curs escolar.
Íker Arroyo
Samya Ifkiran
4t ESO A

Notícies8
Carnestoltes al Centre
Cada any al nostre centre es fa una festa per
celebrar l’arribada del carnestoltes. Motivem
els alumnes a disfressar-se i a participar-hi, ja
que un cop a l’any no fa mal a ningú disfres-
sar-se i passar-s’ho bé amb els companys.
Al matí, els de 4t vam passar per totes les
classes a fer fotos als alumnes que anaven
disfressats i la resta del matí es va fer classe
normal. A tots els disfressats, se’ls va premiar
amb un pica-pica a l’hora de l’esbarjo. Com a
novetat d’aquest any, a última hora uns
quants cursos ens van mostrar, a la pista del
pati, els balls que havien preparat des d’edu-
cació física. Finalment, els professors van
ballar una cançó de country i els alumnes s’hi
van acabar afegint.
Youssef Ochan - Samya Ifkiran
Clàudia Carmona - 4t ESO A

Notícies 9
Proves cangur 2019
Toquem per Bobog
El passat dijous 21 de març de 9:00 h a 10:15 h es va
celebrar la 19a edició de les Proves Cangur, les proves
anuals organitzades per la Societat Catalana de Matemàti-
ques.
Aquest any, per part del nostre centre, hi va haver una
participació de 52 alumnes en total; 28 dels quals eren de 1r
d'ESO, fet que va sorprendre gratament els professors del
departament de matemàtiques.
El 23 d'abril els alumnes de l'institut vam anar al teatre Eliseu
i es va fer el lliurament dels premis a les millors puntuacions.
Altra vegada n'hi van haver de molt bones. De 1r d'ESO van
destacar la Berta Perdomo, l'Ainona Parareda i la Júlia
Aguilera, que van quedar entre el 6% dels millors. Els alum-
nes Oriol Pedrals de 2n d’ESO, Roger Castells de 3r i Nina
Villanueva de 1r de Batxillerat, van quedar entre el 25% dels
millors de Catalunya.
Tots els participants van ser obsequiats amb un detall i un
diploma i, als alumnes amb les millors puntuacions, a més a
més, se'ls va donar una rosa i un val de 10€ per gastar a
l'Abacus.
Els professors del departament de matemàtiques estan molt
contents amb els resultats d'aquest any. Felicitats!
Mila Vizcaino
Núria Valls
4t ESO C
Com ja és sabut, Roda de Ter és un poble solidari i des de fa
uns anys comparteix agermanament amb el petit poblet de
Bobog, al Camerún. L’equip de voluntaris que participa en
aquest projecte de cooperació organitza, any rere any, una
sèrie d’activitats per recollir diners i finançar els projectes per
al desenvolupament d’aquest indret de l’Àfrica. El projecte
està coordinat, entre d’altres, pel rector de la parròquia de
Roda de Ter, Mossèn Ramon Bufí.
Des de l’Institut, s’han dut a terme diverses iniciatives
solidàries per sumar-nos a la tasca d’aquesta ONG. Aquest
curs, es va fer un concert solidari on van participar gairebé la
meitat dels alumnes del centre. Va tenir lloc el divendres 17
de maig, a dos quarts de nou del vespre, al teatre Eliseu i va
ser organitzat pel departament d’expressió i coordinat per les
professores Montse Cañellas, Irene Tàpia i Judit Juvanteny. El
concert va ser possible també gràcies a la participació
d’alguns alumnes del centre i al suport de l’equip directiu.
Els nois i noies de 1r.ESO i 3r.ESO van interpretar amb flauta
dolça vàries melodies i van comptar amb l’acompanyament
de teclat, violí, flauta travessera, clarinet, guitarra, baix i
tambors. La percussió corporal, el cant i el ball també van
poder-se veure dalt de l’escenari. Les actuacions musicals,
agrupades en blocs, van estar introduïdes per la lectura de
textos de personalitats del món de la cultura i del coneixe-
ment i van córrer a càrrec de nou alumnes de 1r d’ESO.
Al final del concert, forts aplaudiments pels joves lectors i
músics i felicitat compartida per poder entregar 774€ a la
ONG. Desitgem que aquesta quantitat contribueixi a millorar
la qualitat de vida de Bobog!
Professorat

Acudit
Notícies10
Invasió de formigues al bar
A finals de gener d’aquest any, el bar de l’institut va roman-
dre tancat un dia a causa d’una invasió de formigues, més
concretament, de l’espècie Messor Barbarus.
Aquell matí, la Tere, quan va arribar va trobar les capses de
menjar, el taulell, la pica… tot ple de formigues. Es va decidir
no obrir el bar i fer venir ràpidament una empresa fumigado-
ra.
L’endemà va tornar a funcionar amb normalitat i cap alumne
va saber-ne res.
Joel Delgado
Martí Oriol
4t ESO A
XV Certamen Literari Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta
El passat 27 de març, es va celebrar la fase eliminatòria
de quarts de final del 15è Certamen Literari Infantil i Juve-
nil de Lectura en Veu Alta. Aquesta és una iniciativa de la
Fundació Enciclopèdia Catalana. Alumnes de tot Catalun-
ya, es presenten a un concurs on es valora la capacitat de
llegir en públic correctament i, alhora, es pretén engrescar
els nois i noies en el gust per la lectura.
Les diferents categories estan dividides pels nivells dels
cicles educatius. Al nostre centre, els alumnes de 1r
d’ESO fan l’activitat de lectura en veu alta, i els millors
participen en el Certamen des de fa uns anys. Aquest any,
a 3r d’ESO, no s’ha fet cap crèdit de lectura, tot i això, els
millors lectors de 3r també van poder participar en el
concurs. El nostres alumnes van participar en dues cate-
gories:
Corsaris, alumnes de 1r cicle d’ESO: el representant del
centre va ser l’Arnau Roma i l’Aniol Fabre va ser el
suplent, els dos alumnes de 1r B.
Tropa de corsaris, alumnes de 2n cicle d’ESO: els alum-
nes participants van ser la Jana Escarrabill, la Carla Frias
i en Marc Sánchez.
Tot i no passar a les semifinals, els nostres companys van
fer un molt bon paper entre tots els concursants. El Certa-
men es va celebrar a Vic, a l’edifici del Sucre, i les profes-
sores acompanyants van ser la Judit Juvanteny i la Gisela
Riera, professora en pràctiques del departament de
llengua catalana. Esperem continuar en properes
edicions
Clàudia Caruso - 4t ESO C
Dan Rodríguez
4t ESO A

Notícies 11
Jornades reivindicatives a l’institut
Taller de percussió corporal
Jack The Magician
A causa dels esdeveniments polítics que estan passant
actualment, el Sindicat d'estudiants dels Països Catalans va
convocar una sèrie d’aturades reivindicatives.
La primera vaga que es va convocar, es va fer al 21 de febrer
del 2019. Tal i com ho va argumentar el SEPC (Sindicat
d'Estudiants dels Països Catalans), aquesta es va fer per
protestar per la repressió de l'Estat Espanyol envers Cata-
lunya, ja que, tal com sabem, durant aquests mesos els
presos polítics catalans estan sent jutjats davant del Tribunal
Suprem. És per això que la vaga del passat 21 de febrer
volia posar de manifest tot el que suposa la celebració
d’aquest judici.
La segona vaga convocada es va produir el dia 8 de març
del 2019, en suport al dia de la dona treballadora i en defen-
sa dels seus drets. Tot i això, si bé, en un primer moment, els
delegats de l'INS Miquel Martí i Pol es va posicionar a favor
d'aquesta vaga, finalment es va decidir no secundar-la. El
motiu de no participació en aquesta mobilització, va ser un
error en el procediment d’organització. Els representants
dels alumnes saben que hi ha uns terminis per presentar la
documentació i en aquest cas no es van tramitar a temps.
Esperem que en noves convocatòries la informació i el
procediment se segueixin amb normalitat.
Joel Prat
4t ESO C
El dijous 31 de febrer, a l’Institut Miquel Martí i Pol, es va fer un taller de percussió corporal, organitzat pel departament
d’expressió del mateix centre. Aquest estava dirigit als alumnes de 4t d’ESO i el va dur a terme Santi Serratosa, un expert en
aquesta disciplina.
En aquest taller, que es va fer al gimnàs del centre,
els alumnes de 4t de l’Institut van poder fer
diferents activitats, amb l’experimentació musical
del seu cos: van començar amb exercicis de poca
dificultat i a mesura que avançava el taller, que va
durar una hora, aquests es van anar complicant. El
senyor Serratosa va ensenyar les tècniques de
percussió corporal als alumnes i, per fer-ho més
entretingut, aquestes es van il·lustrar amb una
música d'acompanyament.
Els alumnes comparteixen la idea que el taller va
ser molt productiu, original i realment entretingut.
Xevi Sánchez
4t ESO B
El passat dia 20 de febrer, els alumnes de 1r d’ESO de l’insti-
tut van assistir a l’actuació d’en Jack The Magician, aquesta
activitat va estar organitzada per departament d’idiomes del
centre. El mag va fer una sèrie de trucs, tots ells ben entretin-
guts. Va començar amb tres cordes de diferents mides que
havien d’acabar sent iguals; a continuació, va jugar amb
uns aros que enganxava i desenganxava amb molta rapide-
sa i el truc que va agradar més a l’alumnat va ser el de la
pilota: feia aparèixer i desaparèixer pilotes i fruita.
Els alumnes de 1r d’ESO que van participar en espectacle,
que s’ha de dir que era en anglès, ens han comentat que
van entendre molt bé tota l’actuació. També van comentar
que van passar molt bona estona i es van quedar sorpresos
de tot el que es pot fer amb la màgia.
Laia Guzman
Iker Ávila
4t ESO C

Sortides a la neu
Sortides12
Els alumnes de 3r d’ESO, el dia 15 de febrer, van anar esquiar a l'estació d'esquí de la Masella, acompanyats dels professors:
Jordi Tantinyà, Irene Tàpia i Dolors Aymerich.
Van sortir de l’institut a les 6 del matí i van arribar a Lles de Cerdanya a les 9:00, ben aviat van per poder llogar el material. Tot
seguit es van dirigir direcció a l'estació. Un cop allà, es van equipar i van fer una baixada de prova per saber quin nivell tenia
cadascú. Els van separar segons la seva destresa: debutants, novells i experimentats. Abans de començar les classes, el
monitor els va ensenyar les tècniques bàsiques de l’esport de la neu. A mig matí, ja se sentien molt millor sobre els esquís, fins
que quan van acabar, la major part dels alumnes, ja sabien esquiar correctament.
Els alumnes de 1r de Batxillerat van anar a esquiar els dies 18 i 19 de febrer. El primer dia, van anar-hi a la Masella, i el segon,
a les Angles. Per llogar el material van fer-ho a Llívia. Aquest alumnes es van quedar a dormir a un càmping a prop de Llívia.
Els professors acompanyants van ser la Dolors Aymerich i l’Albert Ballabriga. Com en el cas dels alumnes de 3r d’ESO, la seva
va ser una experiència molt enriquidora, els que no en sabien van aprendre a lliscar sobre la neu i, els més experimentats van
gaudir de dues jornades blanques inoblidables. Les dues sortides van estar organitzades pel departament d’expressió de
l’institut.
David Omella
Jordi Prat
4t ESO B

Sortides 13
Intercanvi amb França
Un any més, l'INS Miquel Martí i Pol va organitzar l'intercanvi
d’alumnes amb França. Com en les altres edicions, es va fer
amb els estudiants de l'institut de Macôn, una ciutat d'uns
35.000 habitants, situada a l'est de França, concretament a
sobre de Lió.
L'intercanvi és una activitat més que forma part de l'optativa
de francès. A diferència de l'any passat, els alumnes de 4t
d'ESO no hi van participar. Per tant, els cursos participants
en l'intercanvi van ser 2n i 3r d'ESO. Mireia Tomàs, respon-
sable de l’assignatura de francès; Mireia Robles i Anna Coll
del departament de socials, van ser les professores que van
acompanyar els alumnes del nostre centre. Igual que en el
curs passat, el nostre centre va començar l’intercanvi en ser
el primer en visitar els alumnes de l'institut de Macôn.
Pel que fa al viatge, el dilluns 11 de març, els alumnes del
Miquel Martí i Pol van sortir en direcció a França a les 7 en
punt i van arribar a l'institut de Macôn a les 5 de la tarda. El
següent dia, dimarts, van anar a visitar l'institut College Louis
Pasteur, el dels alumnes de Macôn. Posteriorment es van
dividir en dos grups i uns van fer dues hores de classe
mentre que l'altre grup van visitar la ciutat de Macôn. A l'hora
de dinar, els alumnes van dinar a l'institut i en acabar van fer
les mateixes activitats canviant els grups.
El dimecres, van anar a visitar el castell de Verzé, allà van poder
conèixer la història de la fortalesa. La tarda, la van tenir lliure. El
dijous van anar a Dijón, una ciutat situada a una hora aproxima-
da de Macôn, on van dinar i van passar-hi tot el dia.
El divendres van visitar Lyon i allà van poder anar per lliure
fins a les dues del migdia i, a la tarda, van anar al museu. A
la nit, es va fer el sopar de comiat amb els alumnes france-
sos, aquest, segons els nostres alumnes, va ser poc divertit.
Finalment, l'últim dia que va ser el dissabte, van acomia-
dar-se dels alumnes de França i a les 9 del matí van agafar
l'autobús per tornar a Roda de Ter. Una anècdota graciosa
del viatge de tornada va ser que un ànec va estavellar-se en
contra del vidre de l'autobús i, aquest, es va esquerdar, van
arribar a les 6 de la tarda a Roda de Ter.
El dilluns 8 d’abril, els alumnes de França van arribar a les 7
de la tarda, després de patir un petit endarreriment en el seu
viatge cap a Roda. El dia següent, el dimarts, els alumnes
francesos el grup de troisième, és a dir, de 3r d’ESO van
visitar el nostre centre i van participar en algunes classes,
entre les quals la d’educació física, on van aprendre a ballar
sardanes. També van fer la ruta literària de Miquel Martí i Pol,
gràcies a la col·laboració de les alumnes de francès de 4t
d’ESO. El grup de quatrième (2n d’ESO), en canvi, va dur a
terme una visita guiada a Vic. A l’acabar, van tenir la tarda
lliure. A la tarda, tots els alumnes francesos van anar a visitar
l’Esquerda. El dimecres i el dijous van visitar la ciutat de
Barcelona.
Divendres, van ser els alumnes de quatrième els que van
visitar l’institut, mentre que els de troisième visitaven Vic.
Abans de dinar, tots els alumnes francesos van fer una visita
en castellà al Museu del Ter, a Manlleu, que els va agradar
molt, ja que van poder presenciar com les màquines tèxtils
funcionaven gràcies a la turbina i la força de l’aigua.
El divendres van fer el sopar de comiat amb tots els alumnes
participants de l’intercanvi, en el sopar cada pare dels alum-
nes catalans havia de portar un plat o una beguda diferent.
Finalment, el dissabte 13 d’abril van emprendre camí cap a
França.
Guillem Mellinas - Gerard Morató
4t ESO C

Sortides14
Sortida de 4t d’ESO a Barcelona
Sortides al teatre de Batxillerat
El passat 3 d’abril els alumnes de 4t d’ESO van fer una
sortida a Barcelona. Van sortir de Roda a les 8:30h i es van
dividir en dos autobusos, un amb els alumnes del cientí-
fic-tecnològic, i un altre amb els de l’artístic i el social-huma-
nístic. Els alumnes que fan llatí i plàstica, o tecnologia i plàsti-
ca van poder triar si volien anar a la sortida de l'humanís-
tic-social o científic, o a la de l’artístic.
Els alumnes de l'itinerari artístic, acompanyats de la Rosa
Terradellas, la Laura Vilar i l’estudiant de pràctiques, la IIvet,
van anar al Museu del Disseny de Barcelona. Allà van visitar
les seves instal·lacions i després van fer un taller sobre els
estereotips.
Els de l'itinerari humanístic-social, tot i que en principi havien
d’anar al Museu d’Història de Catalunya, van acabar anant a
El divendres 25 de gener, els alumnes de 1r i 2n de Batxille-
rat, acompanyats de la Judit Juvanteny, la Núria Llorens i la
Carme Rossinyol, van anar a veure l’obra de teatre de La
Plaça del Diamant. La van anar a veure al Teatre Victòria de
Barcelona. Originàriament és una famosa novel·la escrita per
Mercè Rodoreda, explica la història de la Colometa, una jove
que viu en un context històric molt complicat.
El passat 12 de març els alumnes de 2n de Batxillerat van
tornar a anar al teatre, però aquesta vegada a l’ETC de Vic a
veure Mirall Trencat, també de Mercè Rodoreda. És la
història d’una nissaga familiar a l’entorn de la protagonista
Teresa Goday. Els van acompanyar la Núria Llorens, la Judit
Juvanteny i la Gisela Riera, una estudiant de pràctiques.
Mirall Trencat és un dels llibres que els alumnes de 2n de
Batxillerat han de llegir obligatòriament, ja que els surt a la
Selectivitat.
visitar la Barcelona romana, i els van acompanyar la Glòria
Colom i la Maijo Julià. Van començar a la Plaça Catalunya i
van acabar a la Plaça de Sant Jaume, la Glòria els va fer una
“visita guiada”.
Els del científic van anar al CosmoCaixa, amb en Guillem
Sánchez i en Basili Martínez. Allà van fer un taller d'uns
quants experiments sobre la pressió atmosfèrica i, més tard,
van fer una visita pel Bosc Inundat.
Tot plegat, una matinal molt ben aprofitada!
Mila Vizcaino
Núria Valls
4t ESO C
Aquestes sortides van ser organitzades pel departament de
català del centre.
Als alumnes de 2n de Batxillerat, els va agradar més
Mirall Trencat perquè havien llegit la novel·la i els era més
fàcil seguir la història. L’obra de teatre partia de diferents
moments temàtics barrejats amb alguns tocs d’humor
que trencaven el dramatisme d’algunes escenes. Van
ser dues jornades de teatre molt profitoses per als
alumnes.
Mila Vizcaino
Núria Valls
4t ESO C

Sortides i xerrades 15
Mercatec
El dia 8 de maig, els alumnes de 4t d’ESO que
fan tecnologia i ciències i els alumnes de 3r
d’ESO van anar al Mercat de la Tecnologia que
organitza, per desè any consecutiu, la Universi-
tat de Vic. El Mercatec és un mercat tecnològic
on s’exposen treballs d’aquest àmbit fets per
alumnes de diferents instituts d’Osona.
Als centres, es fa un treball amb el professor
responsable d’aquest projecte i els alumnes de
cada institut els exposen al mercat. Aquesta
activitat compta, també, amb la col·laboració
del Centre de Recursos pedagògics de Vic.
Els alumnes, a part de presentar la seva feina,
van participar en diferents xerrades i tallers
relacionats amb el món de la tecnologia.
A l’aula Magna de la universitat, es va fer un
taller on es van poder observar diversos expe-
riments sobre l'electricitat, l'energia positiva i la
negativa. En aquest espai es van fer diferents
pràctiques divertides i entretingudes amb els alumnes volun-
taris que hi van participar. Alguns d’aquests experiments
eran tan simples que es podien fer a casa.
Tot seguit, els alumnes van poder visitar la fira, ubicada al
pati central de la universitat, a l’edifici de la Torre dels Frares.
Altres tallers en què van participar els alumnes van ser: un
sobre robòtica, on es podien aprendre alguns avenços
tecnològics en aquesta disciplina; un altre de biotectrivial, en
el qual els alumnes havien de respondre tot de preguntes
sobre biología.
Amb tot això i molt més, els estudiants participants van
aprendre i van passar un matí entretingut i educatiu.
Joan Ormaza
Aya El Abbassi
Àlex Llastanós
4t ESO C
Sortida al Museu Episcopal de Vic
El dia 26 i 27 de febrer, els alumnes de 2n d’ESO
van anar al Museu Episcopal de Vic a fer una
visita i un taller.
En arribar a la plaça Bisbe Oliba, van fer dos
grups per fer dues activitats diferents. Uns
estaven a dins el museu i els altres a fora obser-
vant i dibuixant el campanar. Als que estaven a
dins, la guia els va repartir uns paperets i es van
dividir entre privilegiats i no privilegiats. Durant la
visita, van fer diferents jocs. Un cop acabat es
van intercanviar les activitats.
Finalment, van fer un joc de pistes per tot Vic que
es tractava de seguir un recorregut, parar a uns
sets punts i fer-se un selfie per saber que hi
havies anat. Aquest joc, el van anomenar Atrapa
selfie. Núria Sanglas
Anna Bagaria
4t ESO A

16
Xerrades d
,
orientació
Sortida “Càpsula
Sortides i xerrades
BATXILLERAT
A principi de febrer, la Lídia Carrera, coordinadora de
batxillerat, va fer una xerrada als alumnes de 4t d’ESO
sobre els diferents batxillerats. Els va explicar els
diferents itineraris, les assignatures comunes i les optati-
ves. En aquest institut hi ha el batxillerat social, humanís-
tic, científic i tecnològic. Alguns alumnes de batxillerat
dels diversos itineraris van participar en aquestes xerra-
des per explicar la seva experiència, els avantatges i els
inconvenients amb què s’han trobat i quins plans tenen
per al futur. També es va parlar del treball de recerca i la
selectivitat. Abans, el treball el feien i el presentaven a 2n
de batxillerat i els el van avançar perquè se’ls ajuntava
amb la selectivitat; actualment el fan a 1r i el presenten
quan tornen de les vacances d’estiu a 2n de batxillerat,
així tenen temps d’estudiar per la selectivitat. Per acabar,
la Lídia els va recomanar que si volen anar a la universitat
fessin batxillerat i no un grau, ja que era més ràpid.
CFGM
A finals de febrer va venir, a l’institut, una professora de
l’IES Vic. Va fer una xerrada als alumnes de 4t d’ESO
sobre els cicles formatius de grau mitjà i superior que
cursen en aquell institut. Els va ensenyar fotos dels diver-
sos tallers per fer projectes, experiments... que tenen
allà. També els va dir que podien fer diferents horaris:
alguns només es fan al matí o a la tarda i d’altres es pot
triar. depenent dels graus. El primer any de grau mitjà és
tot teòric; el segon any, en canvi, al matí fas pràctiques i
a la tarda teoria o a la inversa.
Per acabar, la gent li feia preguntes, la més freqüent va
ser si a l’IES Vic feien determinats cicles o si havien
d’anar a un altre institut.
Núria Sanglas
Anna Bagaria
4t ESOA
“Càpsula” és una jornada d’orien-
tació acadèmica i professional
que se celebra durant els dies
13,14 i 15 de maig, a l’edifici El
Sucre i al Recinte Firal de la ciutat
de Vic.
Aquestes jornades estan enfoca-
des als alumnes de 4t, ja que els
tallers, les xerrades i les activitats
consisteixen en acompanyar els
joves en aquests moments de
decisió i de transició educativa,
previs a l’etapa dels estudis
postobligatoris.
Els alumnes de 4t de l’INS MMiP
hi vam anar el dia 15, a les 8:30 hores del matí, després
de la lectura silenciosa. Vam sortir del centre i, en arribar
a l’edifici El Sucre, vam participar en una xerrada on
diferents joves ens van explicar les seves experiències
acadèmiques.
En acabar, vam anar a la xerrada que més s’adequava als
nostres interessos: ens van informar sobre els continguts
dels diferents mòduls, batxillerats i PFI, i sobre les seves
sortides professionals. Els alumnes que actualment
cursen les diferents modalitats ens van preparar algunes
activitats que estaven relacionades amb la nostra forma-
ció professional futura. En el cas dels alumnes universita-
ris que ja havien acabat el Grau, ens van explicar la seva
experiència en cadascuna de les seves especialitats.
Tot plegat va ser una experiència enriquidora que ens va
servir i ajudar a resoldre dubtes i per enfocar amb més
precisió els nostres interessos professionals més propers.
Sohaila El Bagriou
4t ESO C

Calaix de sastre 17
El Rock i el Metal: Tres raons de pes
Com em veig d
,
aquí a deu anys?
El rock és un gènere de música que neix durant la dècada
dels cinquanta, a partir de l'evolució del gènere musical
Blues. Sempre ha estat un gènere que ha trencat amb el
que es considera acceptat en la música popular (encara que
aquest també hagi tingut la seva etapa comercial). Alguns
cantants i grups pioners d'aquest gènere van ser Elvis
Presley, Chuck Berry i The Beatles entre altres. A partir
d'aquests artistes van començar a crear-se nous subgène-
res de Rock.
Després d'aquesta breu introducció explicaré 3 motius pels
quals crec que el Rock és la millor música:
1.- Hi ha estils per a tothom:
Existeixen moltíssims gèneres de Rock que poden encaixar
dins dels teus gustos musicals.
Existeix el Rock and Roll clàssic (The Beatles), Pop Rock
(Imagine Dragons), Punk (Sex Pistols, The Offspring), Rock
Progressiu (Pink Floyd), Hard Rock (Skillet), Rock Alternatiu
(Radiohead) i el subgènere de Rock més gran, el Metal, que
molta gent considera un gènere a part. És la variant més
''heavy'' del Rock, i també té molts subgèneres: Heavy
Metal (Iron Maiden), Thrash Metal (Metallica), Black Metal
(Mayhem), Death Metal (Cannibal Corpse), Metal Alternatiu
(Slipknot), etc.
2.- No avorreix mai:
El Rock tracta una gran quantitat de temes i encaixa amb
totes les teves emocions. Per cançons romàntiques hi ha el
Rock and Roll; si et sents trist tens el Rock Emo i Metal
Ghotic; si vols una música més complexa existeix el Metal i
Rock Progressiu i el Rock Alternatiu; si t'agrada la música
amb crítica social hi ha el Thrash metal i el Punk, etc.
A més, a diferència d'altres gèneres, el Rock no se sol repetir
musicalment: sempre hi ha tonades i ritmes diferents.
Aquest és un punt a favor molt important: la seva varietat
musical.
3.- El Rock és immortal:
Què vull dir amb això? Vull dir que no morirà com va passar,
fa uns anys, amb la música Dubstep (variant de la música
electrònica). La seva època daurada (60-70 el Rock i 80-90
el Metal) ja ha passat i no s'escolta a les ràdios ni a la televi-
sió. Però tot i això, encara que ja no estigui de moda, qui
escolta aquesta música l'aprecia de veritat.
El Rock sempre ha estat una música plena de rebel·lia, amb
crítiques al sistema i a la societat. Això és quelcom que a les
discogràfiques els fa por, perquè és una música que es
desmarca de les tendències més capitalistes. Aquest fet és
un dels que aporta més força a la música del Rock: l'esperit
de crítica social i de lluita.
Per aquests motius (i molts altres) crec que el Rock és la
millor música que hi ha.
Pol Grau
4t ESO B
L’institut és una etapa de la vida en què els alumnes ens
formem, evolucionem com a persones, passem de la infàn-
cia a l’adolescència i quan acabem el segon de batxillerat
som adults. Són uns anys de somnis i il·lusions per a desco-
brir el món; per aquest motiu hem volgut saber com es
veuen els nostres companys d’aquí a deu anys. Ens interes-
sa saber quines expectatives laborals i acadèmiques tenen i,
si pensen que en aquest temps tindran família i com serà la
seva parella. Tenim curiositat per conèixer com es veuen en
un futur.
Arnau Roma 1r ESO
- Quin penses que serà el teu
futur acadèmic?
Vull fer batxillerat i una carrera
universitària per encara no sé
què triaré.
- On et veus treballant? De
què?
Suposo que en aquest temps
compaginaré els estudis amb
una feina senzilla.
- Des del punt de vista sentimental com et veus d’aquí
10 anys?
No ho sé.
- Penses formar un família?
Sí, però quan sigui més gran.
- On et veus vivint?
Durant la meva època d’estudis universitaris a Barcelona i
quan acabi potser a L’Esquirol.
- Pel que fa a les teves aficions de lleure actuals com
les veus d’aquí a 10 anys?
Faig futbol i crec que ho seguiré mantenint.
- I sobre Catalunya, com veus el seu futur?
Crec que aconseguirem la independència.
Julia Payas 2n ESO
- Quin penses que serà el teu futur acadèmic?
Espero haver estudiat batxillerat, el social o l’artístic i estar
estudiant una carrera.
- On et veus treballant? De què?
Crec que estaré treballant d’alguna cosa temporal mentre
estudïi.

18 Calaix de sastre
- Des del punt de vista senti-
mental com et veus d’aquí 10
anys?
Encara no ho he pensat molt, no
ho sé.
En cas de tenir parella, m’agra-
daria molt formar una familia.
En un futur em veig vivint aquí a
Roda de Ter.
- Pel que fa a les teves
aficions de lleure actuals
com les veus d’aquí a 10
anys?
Les meves aficions actuals són dibuixar i tocar el clarinet, i
penso que d’aquí a deu anys encara les mantindré.
Desitjo que ja siguem independents.
Irene Prat 3r ESO
futur acadèmic?
Espero estar estudiant una carrera
de ciències, de biologia suposo,
però no ho tinc del tot clar.
què?
Suposo que estarè estudiant i
treballant.
mental com et veus d’aquí 10
anys?
No ho sé.
No, fins més tard.
Fora de la comarca, com a Barcelona o a Girona…
- Pel que fa a les teves aficions de lleure actuals com
les veus d’aquí a 10 anys?
Crec que sí que les mantindré.
No, crec que encara no serem independents.
Jordi Prat 4t ESO
- Quin penses que serà el teu futur acadèmic?
Vull fer batxillerat i estudiar una carrera universitaria a Vic, vull
fer ADE o marketing.
què?
En una empresa del que he
estudiat.
- Des del punt de vista
sentimental com et veus
d’aquí a 10 anys?
Crec que tindré parella.
- Penses formar un famí-
lia?
Sí, però més endavant.
En un poble de la comarca.
- Pel que fa a les teves aficions de lleure actuals
com les veus d’aquí a 10 anys?
Potser hauré deixat de fer trial pel tema dels estudis.
Ho veig pelut, crec que tenim difícil aconseguir la indepen-
dència.
Ariadna Subinyà 1r BTX
futur acadèmic?
D’aquí a 10 anys crec que ja
hauré acabant la carrera i estaré
estudiant un màster. No sé
encara del tot la carrera que vull
fer, tot i que estic pensant en dret,
periodisme o psicologia.
què?
Espero treballar en alguna petita
feina per poder-me pagar els
estudis.
mental com et veus d’aquí a
10 anys?
La veritat és que no ho sé encara, no sé si tindré parella o
no.
En cas de tenir parella m’agradaria poder formar una família
tot i que després d’haver acabat els estudis.
Encara no ho tinc pensat, depèn d’on vagi a estudiar.
Veient com estan anant les coses ho veig una mica dificil, tot
i que crec que si seguim insistint podrem aconseguir la
independència.
Eudald Illamola - Àlex López
4t ESO B

Calaix de sastre 19
Esport a Roda
El poble de Roda de Ter està format per uns 6.000
habitants. Encara que el poble no sigui de grans dimensions
s’hi poden trobar sis associacions esportives. A continuació
us detallem quines són: l’Associació Club Patí Roda, Club
Patinatge Artístic Roda, Club Bàsquet Roda, Centre Espor-
tiu Roda, Club Tennis Taula Roda, Club Bàdminton Roda. A
partir d’aquestes podem diferenciar diferents esports.
El Club Patí Roda el trobem ubicat a la pista de patinatge del
Pavelló Municipal de Roda de Ter i s’especialitzen en l’esport
d’hoquei patins. Està format per dotze equips
de diferents categories que entrenen cada
setmana en un dia diferent.
El Club Patinatge Roda també el podem
trobar al Pavelló Municipal del poble i s’espe-
cialitzen en el patinatge artístic. També amb
equips en totes les categories.
El Club Bàsquet Roda entrena al poliesportiu
municipal de Roda de Ter, a la pista de
bàsquet. Podem trobar set equips, sis d’ells
femenins i un masculí. Entrenen de dimarts a
divendres.
El Centre Esportiu Roda de Ter té la seva seu
al camp de futbol de Roda, al costat del
poliesportiu. La major part dels equips són
masculins i n’hi ha de totes les categories.
Els entrenaments dels diferents equips són
durant tota la setmana.
El Club Tennis Taula es practica al gimnàs de
l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont. Està
format per quinze jugadors aproximadament i
tres entrenadors. Entrenen els dimarts, dime-
cres i divendres.
El Club Bàdminton Roda el podem continuar
trobant al pavelló municipal de Roda de Ter.
Els equips entrenen els dimarts i dijous al
vespre.
Després de passar unes enquestes per totes
les classes de l’institut vam poder comprovar
que la majoria d’alumnes no feien esport o el
feien fora de Roda. Tot i que podem identifi-
car la majoria dels esports de l’enquesta en
tots els gràfics.
Pel que fa als alumnes de 1r i 2n d’ESO, hi ha
més alumnes que fan esport fora del poble,
seguidament hi ha un 28,40% que fan esport
a Roda i la resta no fan esport.
En l’apartat de 3r i 4rt d’ESO, hi ha més alum-
nes que no fan esport, seguidament hi ha els
alumnes que no fan esport a Roda i un
18,69% que fan esport a Roda.
Finalment, a 1r i 2n de Batxillerat, un terç dels
alumnes no fan esport, l’altre part no el fan a Roda i el
21,30% fan esport a Roda.
Observant els gràfics ens adonem que l’esport és present
en les activitats extraescolars dels joves del poble. Malgrat
tot, encara hi ha una franja important d’alumnat que no en
pràctica cap. Fer esport és fer salut!
Alba Pascuet - Nerea Tomàs
4t ESO B

Acudit
20 Calaix de sastre
Estudiants en pràctiques a l
,
Ins Miquel Martí i Pol
Com cada any, el nostre Institut acull estudiants de diferents
universitats, que venen a fer les pràctiques del màster de
secundària. Aquest any han estat alumnes de la UB, la UOC
i de la Universitat de Girona. Els estudiants en pràctiques no
poden fer-les a qualsevol lloc, sinó que han de ser instituts
formadors, que s'ofereixen voluntàriament a acollir-los, com
és el cas del nostre centre.
Aquest curs, hem tingut quatre futurs professors en pràcti-
ques: la Clàudia al departament de socials; la Ivet al departa-
ment d’expressió; la Gisela al departament de català i en
Miquel al departament de matemàtiques. La seva estada a
l’institut inclou l'observació i la preparació i realització de
classes, per tant, aprenen com funciona un centre d’ensen-
yament secundària. Aquestes pràctiques no són remunera-
des, sinó que són una condició indispensable per poder-se
dedicar a la tasca docent en un futur.
Aquests alumnes, tots ells graduats universitaris, fan les
pràctiques de l’àmbit acadèmic que han estudiat. La Gisela,
per exemple, ha fet Estudis Literaris a la Universitat UB i, tot
i que no ha fet la carrera de Filologia Catalana, vol ser profes-
sora de català. Fa uns anys per poder impartir aquesta
assignatura calia tenir la titulació de filòleg, en aquests
moments, amb formació en l’àmbit lingüístic, ja és possible.
Els alumnes de l’institut valorem aquesta experiència de
manera molt positiva, ja que alguns de nosaltres ho podem
arribar a veure com un exemple de futur.
Com funciona el màster de secundària? En el cas de la UB,
les estudiants van venir tres setmanes durant el mes de
novembre. Aquestes van ser les primeres pràctiques, en les
quals van observar el funcionament i l’organització diària de
l'institut. Els mateixos estudiants han tornat durant el mes de
març per fer el Pràcticum II, en el qual ja han començat a
impartir la unitat didàctica que han dissenyat per presentar a
la UB.
Potser en un futur proper formaran part del centre, però amb
la categoria de professors i professores titulars!
Hind el Founti
Salma Ajdir
Mohamed Kouhli
4t ESO B
Fèlix Vilallón
4t ESO A

Opinió 21
L’Institut diu adéu als mòbils
Des que van aparèixer els mòbils de botons fins als d'alta
tecnologia actuals la febre pel seu ús ha estat imparable i
s'han convertit en un bé de consum imprescindible per a
tots.
El mòbil ens estalvia temps i ens ofereix un munt de possibili-
tats en la nostra vida quotidiana com poden ser: el desperta-
dor, la ràdio o la música, pagar de manera ràpida, organitzar
contactes, la biblioteca i l'agenda personal, diaris i revistes
gratuïtes i infinites coses més.
El principal problema és que tant gent jove com no tan jove,
a vegades, no en fem un bon ús i, això comporta unes
conseqüències.
Al nostre institut s'ha prohibit l'ús dels mòbils per diferents
motius i amb una finalitat clara: cal evitar les distraccions per
millorar el rendiment escolar. Agafar-lo a mitja classe d'ama-
gat, fer fotos o vídeos a altra gent sense el seu consentiment
o intentar copiar als exàmens, ja no serà possible a partir
d'ara.
Com sempre, el mal ús de l'aparell ha estat la causa de la
seva prohibició. Tothom coincideix en l'eficiència de l'aparell
però cal moderar-ne el seu ús i aprendre a no ser-ne depe-
nent.
La decisió ha estat presa per consens dels diferents depar-
taments didàctics del centre. La prohibició del mòbil és
completa. A les 8 del matí cal deixar els telèfons mòbils a
l'armariet fins a les 2:40h. Qualsevol indici o ostentació del
mòbil és motiu suficient per requisar-lo.
És sabut per tots que era necessària una normativa que
regulés d'alguna forma l'ús excessiu dels telèfons mòbils, tot
i així, no creiem que les mesures preses siguin les adequa-
des. La majoria dels alumnes pensem que l'ús excessiu
s'havia d'aturar però amb mesures no tan extremes. També
considerem que la norma s'hauria de fer extensiva al profes-
sorat, quant al mal ús, no a la gestió administrativa de l’aula.
D'altra part, alguns professors valoren que les mesures
preses són les indicades, però que potser són una mica
dràstiques, perquè el mòbil pot ser una bona eina d’apre-
nentatge.
Sigui com sigui, cada vegada hi ha més centres que prohi-
beixen l’ús d’aquests aparells pel fet que distreuen l’alumne
i que no contribueixen a la convivència.
Aya El Abbassi
Jaume Blancafort - 4t ESO C
Records d’una societat racista
Actualment, a la nostra societat, encara que no ens n’ado-
nem, hi ha molts exemples de discriminació. Un dia, et
paren per demanar-te la identificació mentre camines
tranquil·lament pel carrer; el següent, et toquen el cabell;
l’altre, et pregunten d’on vens i, quan respons que ets
d’un petit poble dels voltants de Vic, t’ho tornen a pregun-
tar. Però quins són els teus orígens quan en realitat, el que
et volen preguntar és: “Per què ets negre?”
A les persones negres, a causa de ser discriminades,
se’ns atribueixen molts fets com per exemple que estem
prenent les ajudes governamentals als “ciutadans espan-
yols”; que som uns delinqüents que violem, maltractem i
assassinem les persones i ens creuen incapaços d’arribar
a obtenir uns estudis o una feina “de prestigi”. Som
culpats de l’augment de l’atur però, i si la culpa no és
nostra sinó de les empreses que s’aprofiten de la ignoràn-
cia d’algunes persones? I si el problema prové de l’escàs
reconeixement que tenim a l’hora de buscar feina? O bé
el problema és que només reconeixem com a ciutadà
espanyol o català una persona blanca?
A la vida quotidiana, hi ha molts casos de racisme i ni tan
sols ens n’adonem. Per exemple, la paraula “negra” s’ha
convertit en un tipus d’insult envers les persones de pell
negra, cosa que no puc entendre perquè és un fet que no
es pot canviar, no és una elecció i sobretot, no és un cosa
dolenta. Inconscientment, el racisme és present i la socie-
tat s’ha encarregat de fer que les persones discriminades
ens pensem que és culpa nostra. Ens arribem a sentir tan
oprimits per la supremacia blanca que en un nivell extrem
de baixa autoestima i depressió, arribem a desitjar no ser
diferents per poder complir els estereotips. Pel fet que ens
sentim inferiors o que per por callem les coses i segons la
meva opinió, hauria de ser al revés, hauríem de lluitar,
revoltar-nos contra el sistema per aconseguir la igualtat i el
respecte que ens mereixem com a éssers humans i
residents o ciutadans de l’estat espanyol.
Diàriament la discriminació racial causa que la gent hagi
de patir, ser empresonada i fins i tot deportada injusta-
ment. Hem de tenir clar que la discriminació racial, no té ni
coses bones ni coses dolentes sinó que és un fet que s’ha
d’acabar de manera immediata abans que empitjori més
la situació. Sincerament, considero que hauríem d’apren-
dre a conviure en pau i respectar-nos els uns als altres
sense fixar-nos en el gènere, el color de pell o la nacionali-
tat i així, poder viure en pau sense por a res.
Daniella Owusu
4t ESO B

Sabies que...?
Opinió22
- Sabies que al nostre institut hi ha 43 professors i 413 alumnes.
- Sabies que hi ha 207 noies i 205 nois.
- Sabies que l’Institut Miquel Martí i Pol es va començar a construir l’any 1991, al setembre, i es va inaugurar el 2
de maig de 1999.
- Sabies que hi ha 20 aules, 13 aules especials (música, gimnàs…), 11 departaments i 6 despatxos.
Salma Ahallaoui
4t ESO C
Mòbils a l’Institut
Des de mitjans d'aquest curs 2018-2019, s'ha aplicat una
nova normativa a l'institut. Consisteix a no poder utilitzar el
telèfon mòbil dins el centre en horari lectiu; per tant, si el
portes, els professors te’l fan deixar dins les taquilles
apagat o en mode avió. Si veuen que el portes a un lloc
visible o l'utilitzes, te'l requisen i no te'l tornen fins passa-
des 24 hores. Si t’oposes a donar-los-el, fan venir la cap
d’estudis i no te’l confisca 24h, sinó 48. En cas que el
prenguin un divendres, el retornen el pròxim dilluns a les
2:40. Els de 1r i 2n de Batxillerat, però, el poden utilitzar a
les hores del pati si van a fora del centre.
Segons la nostra opinió, no ens agrada aquesta normati-
va. Per una banda, veiem que al pati el podríem fer servir,
ja que és la nostra hora lliure. Per l’altra, si has de trucar a
casa perquè et trobes malament ens és molt més pràctic
trucar amb el nostre mòbil que no pas haver d’anar a
consergeria i trucar des d’allà.
Tot i això, pensem que aquesta normativa és útil a l'hora
d'evitar conflictes entre alumnes perquè es va detectar
que s’escampaven fotos inadequades de persones de
l’institut. També s'eviten interrupcions a les classes degu-
des a sons de mòbil. Ara, com que ens els fan parar, no en
sonen tants com abans. A part d'això, els alumnes estem
més atents a classe i no tenim la temptació de treure el
mòbil a mitja classe i mirar els missatges que t’han enviat
o, senzillament, l’hora, ja que el tenim a la taquilla.
Tots els professors estan molt contents d'aquesta nova
norma, per tot el que hem dit abans i perquè al pati parlem
més amb els amics, cosa que no fèiem abans perquè
estàvem molt més pendents del mòbil que no pas dels
companys.
En definitiva, a nosaltres ja ens estava bé com estava
abans, sense normativa. I creiem que, almenys a l’esbarjo,
el podríem fer servir tranquil·lament.
Anna Bagaria - Núria Sanglas
4t d’ESO A
Jugar al Minecraft és de nen rata?
Minecraft és un popular joc de construcció i supervivència
que va ser llançat el 2009 i que, a poc a poc, gràcies a
internet i a la seva excel·lent evolució contínua per millorar
l’experiència de joc, va anar guanyant fama. Però fa uns 4
o 5 anys aquest mateix joc va començar a tenir mala fama
degut a un vídeo molt cèlebre de youtube que va penjar un
nen d’aproximadament 11-12 anys, i que era un rap ridícul
sobre el joc. A partir d’aquesta cançó s’associava els
jugadors de Minecraft amb la figura d’aquest nen. Aquest
vídeo va agafar força i es va difondre en poc temps gràcies
a youtubers que van fer altres vídeos parlant del rap del
Minecraft. En un d’aquests es descrivia el nen com a “nen
rata”. Un “nen rata” és algú jove que s’enfada i crida
exageradament quan perd en un joc mentre insulta, i per
culpa d’això ara els jugadors de Minecraft són reconeguts
-pels no jugadors del joc- com a “nens rata”.
A nosaltres, com a jugadors de Minecraft, ens ha molestat
sempre aquest fet: ni tots som nens, ni tots cridem, ni tots
plorem ni insultem quan perdem, ni tampoc som igual
d’irresponsables a les xarxes socials. Quan algú ens
pregunta a quin jocs juguem i nosaltres els diem que
juguem a aquest, és quasi impossible que no ens estereo-
tipin com a “nens rata”, a no ser que l’altra persona també
hi jugui. També el que ens molesta és que tota aquesta
gent que ens descriu així són individus que no han jugat
mai al Minecraft, que ni tan sols li han volgut donar una
oportunitat, ja que creuen que al ser un joc de cubs
(segons ells, quadrats) no és apte per a ells que saben tant
de jocs, encara que només juguin al Fifa, al Call of Duty i
als jocs del moment com el “meravellós” Fortnite.
A partir d’aquest article ens agradaria poder conscienciar
la gent que no té res a veure ser un “nen rata” amb ser un
jugador del Minecraft i també que quedi clar aquest
concepte, perquè també és molt freqüent que algú que ni
sap el que vol dir tracti els jugadors d’aquest joc com a
“nens rata” només perquè s’ha dit sempre.
Martí Oriol - Joel Delgado
4t ESO A

Opinió 23
Instagram
Instagram és una xarxa social que permet, als usuaris,
compartir fotografies i vídeos amb els seus seguidors.
Actualment l'aplicació té més de 100 milions d'usuaris
actius i se situa entre les 10 apps més utilitzades en tot el
món.
Instagram inclou la «política de censura», que consisteix
en el fet que si tu comparteixes una fotografia o vídeo que
l'aplicació creu que és inadequada o ofensiva te l'elimina i
d'aquesta manera ningú la pot veure. De totes maneres, a
vegades no funciona correctament, ja que ho fa un robot,
i et pots trobar amb continguts inapropiats. També inclou
la «política de privacitat», que et permet escollir quins són
els usuaris que vols que vegin el teu contingut. D'aquesta
manera, la gent que no coneixes o la gent a la qual no
acceptes la sol·licitud d'amistat no pot veure les teves
publicacions. Això sempre i quan tinguis el compte en
privat, ja que si no tens aquesta opció, tothom pot veure
els teus «posts». Finalment, hi ha certs continguts que no
pots veure si ets menor, perquè poden ser sortejos o
coses semblants per les quals necessites ser major
d'edat.
Trobem que aquestes tres mesures de seguretat que
Instagram ha pres estan molt bé, ja que així pots utilitzar
l'aplicació tant si ets menor com major d’edat, encara que
les normes variïn segons la teva edat.
Fa relativament poc, Instagram va afegir l’opció de penjar
contingut que només es pogués veure durant 24 hores,
les anomenades «històries». Arran d'aquesta novetat, han
sorgit algunes modes que creiem que no acaben de ser
del tot adequades, com per exemple, el típic «. i opino»,
que consisteix que tu envies un «.» a la persona que ha
penjat la «història» i ell o ella opina de tu. O també posar «.
i dic % de lio» i la persona que ho ha penjat diu quantes
oportunitats té la persona que ha enviat el «.» de «liar-se»
amb ell o ella.
Creiem que aquests dos exemples de noves modes són
inadequats, ja que, tot i que està sota la responsabilitat de
qui decideix enviar el «.», hi pot haver baralles perquè a
vegades no s'opina d'algú altre de manera apropiada i es
pot fer mal. Evidentment pensem que no està bé anar
criticant o opinant sobre l'altra gent, ja que l'altra persona
s'ho pot prendre malament.
En conclusió, podem dir que Instragram té molt bones
qualitats, tot i que a vegades poden fallar, però també
incita a les crítiques entre altres persones.
Guiu Aguilar - Magalí Noguera - 4t d’ESO A
Les bosses biodegradables no es degraden després
de 3 anys dins del mar
Les bosses biodegradables no es degraden després de 3
anys dins del mar.
Un estudi de la universitat de Plymouth (Regne Unit) revela
que les bosses biodegradables no es descomponen
després de 3 anys al mar, fins i tot es poden tornar a fer
servir. Segons la nostra opinió, no s’hauria de denominar
com a biodegradable un objecte que pot estar sense
descompondre’s i ser utilitzat sense cap problema després
d’haver estat 3 anys al mar.
Els investigadors s’han quedat sorpresos en veure el
resultat de l’experiment; de fet, la responsable de la inves-
tigació, Imogen Napper, diu: "Em va sorprendre molt que
hi hagués bosses biodegradables que encara es pogues-
sin tornar a omplir amb la compra. Quan veus una cosa
etiquetada així, crec que automàticament assumeixes que
es degradarà més de pressa que les bosses convencio-
nals. Però després d'almenys 3 anys, la nostra recerca
mostra que això potser no és així."
Aquest experiment també es va fer amb tres tipus de
bosses de plàstic: les convencionals de polietilè, les oxo
biodegradables i les compostables, i les van tractar com a
deixalles abandonades, unes a l’aire lliure, unes altres
enterrades i d’altres enfonsades al mar. Després de nou
mesos, les que estaven a la intempèrie s’havien desinte-
grat en fragments, però tant les convencionals com les
biodegradables que estaven sota terra estaven senceres
al cap de 3 anys. Les úniques bosses que es van desinte-
grar al mar van ser les compostables.
Amb el resultat d’aquest experiment, podem concloure
que les bosses compostables són les més ‘’ecològiques’’
del mercat; per això, caldria que des dels governs es pren-
guessin mesures per substituir les altres per les compos-
tables.
Albert Oliva Crosas
Dan Rodríguez Segalés

Festa de graduació dels alumnes de 2n de Batxillerat
Neixes. Obres els ulls per primer cop en la teva vida. Qui sap
si aquesta serà llarga o serà curta. Qui sap COM serà. El cas
és que arribes a la infància, una efímera època on la teva
única preocupació és que tal no vol jugar amb tu i que tal t’ha
ensenyat un dit lleig a l’hora del pati. Tot és màgic quan ets
nen. Sorra al cabell, taques de gespa als pantalons… BELLE
EPOQUE… Llavors et vas fent gran. Ja no ets tan petit i
comences a ser més conscient del que està malament.
Comences a fixar-te amb els altres. Aquí vas creant la perife-
ria de la teva vida, sent conscient de tot el que passa. On les
coses de nens ja van deixant de ser coses de nens. Però
segueix sent de nens la sensació del terra fred quan corres
descalç cap al menjador a veure si el teu nom apareix al llistat
de Súpers que fan anys el dia del teu aniversari, amb la carta
del teu membre preferit de la família.
Finalment, arribes al cicle superior. Et creus el gran de l’esco-
la. Aquí els sentiments ja no són els que eren. La teva aspira-
ció és ser com els personatges que el gran cinema i les grans
sèries americanes ens han brindat. Potser hauríem de culpar
la gran indústria Disney i les seves estúpides sèries amb
instituts gegants on una jerarquia social que es basa en els
guais i els pringats és la que regna. Aquesta trama te la
interioritzen inconscientment en la teva petita ment i et penses
que serà així. Que arribaràs a un lloc amb unes taquilles
impressionants, passadissos on els llibres et cauran perquè
hauràs xocat amb el guapo, un ball de fi de curs on és molt
important anar-hi… Una utopia. Segueixes sent una nena que
passarà de ser dels més grans d’un lloc, a ser dels més petits
d’un altre lloc: l’institut. Sí! Per fi! Fa molt temps que esperes
aquest moment. Les espectatives i tota aquesta història que
t’havies muntat al teu cap s’esbaeixen quan comences la
primera classe. Profes que no havies vist mai i gent que et
treia dos caps i que amb una sola mirada ja et feien tremolar.
L’ESO pot ser molt guai o pot ser una hòstia (perdó per la
paraula) en tota la cara de la qual et costarà una mica recupe-
rar-te. Són 4 anys que es combinen amb la teva pre-adoles-
cència i amb la pròpia adolescència. El teu cos canvia i vigila,
perquè com a algú no li agradi, aquesta persona pot estar
recordant tot els teus defectes dia rere dia. O també pot ser
que la gent t’agafi mania per altres raons, ja sigui perquè
tinguis més bones notes o perquè ets diferent, i és que això
està molt mal vist encara que tots ho pretenguin ser. La ment
d’un adolescent és molt complexa.
I arriba el batxillerat.
Quan he recordat els últims dos anys de la meva trajectòria
vital m’han vingut tants records amb tots vosaltres a la ment
que no sé com m’ho faré per seleccionar-ne els millors.
Bàsicament perquè no em sento digne de qualificar-los: no
sabria dir quins són millors, ni pitjors, ni més ni menys impor-
tants. Són experiències que ens han marcat, encara que
potser no ens ho sembli, totalment rellevants per entendre qui
som, com som, i perquè som d’aquesta manera.
He recordat la primera classe de castellà del batxillerat, amb
la M. Àngels Vasco, i dins el pavelló de les meves orelles he
sentit de nou els crits de queixa de tots i cadascun de nosal-
tres a causa del ritme elevat amb què havíem d’escriure per no
perdre’ns, al qual estàvem tan poc acostumats. La resposta a
tot aquell rebombori va ser breu i concisa i, per desgràcia, una
mena d’spoiler: “Si això us sembla dur, aneu-vos preparant”.
He recordat, també, les infinites classes de filosofia a última hora
del dilluns que ens feien arribar a casa amb l’estómac rugent i
preguntant-nos qui érem, què fèiem en aquest món, per què
ens sentíem tan immortals sent la nostra existència tan efímera i
insignificant i com sabíem que tot allò que ens envoltava era
realment una realitat. I bé, amb la mà de treballs i treballets que
hem hagut d’elaborar... Viure, viure, tampoc ho hem fet.
He recordat la sortida d’un examen de castellà on a la pregunta
tres algú deia que havia contestat que sí, l’altre afirmava que la
resposta correcta era “adjetivo adverbializado”, el següent
explicava que havia redactat un “texto expositivo sobre la
variedad lingüística” i un altre afirmava que es tractava d’un “se
bloqueador de sujeto”.
De fet, no massa lluny dels exàmens de català. Tots n’hem sortit
amb el cervell fet una taronja després d’escórrer i maleint el
pronoms febles que sembla que mai acabarem de dominar.
Si fa o no fa com el canell a les classes d’història, que sembla
que comença fort però que en cinc minuts es cansa i decideix
que no pot suportar-ho més, encisat per una veu que fàcilment
el convenç, així com Lerroux als obrers del Paral·lel.
He recordat el Treball de Recerca, que em perseguí durant
mesos com un malson, i he recordat les felicitacions sinceres
que vam donar-nos els uns als altres aquell matí d’octubre quan
la Lídia va aparèixer amb el carro a les vuit del matí.
He recordat alguna que altra discussió, algun que altre conflicte
bèl·lic –sempre des de l’estima, òbviament– entre els del social
i els de l’humanístic; i les votacions quasi tan injustes com les
del període de la Restauració d’aquell examen final que uns
volíem canviar però que vam decidir deixar com estava en vista
de la situació dels futurs científics d’aquest país.
He recordat les festes i sopars junts, majoritàriament per
celebrar els divuit d’algú; i el carnaval de Roda. He recordat les
mil rialles que m’heu tret al llarg d’un curs en el qual la majoria
de gent només té ganes de plorar; i he recordat que, en gran
part, ha estat gràcies a vosaltres que m’he aixecat cada matí i
he decidit sortir a fer alguna cosa, vencent la mandra. Cal dir
que els llaços s’han estret amb molts de vosaltres amb qui ni
creia que acabaria tenint una relació d’amistat. Em sento
profundament agraïda. Em sento satisfeta i em sento feliç, i
molt afortunada. I, fent balança, diria que tot això ens ha fet
eterns. Perquè crec que tots nosaltres no som més que
trossos de tot això, de realitats passades. Com a Mirall Trencat,
sabeu? I seguirem vius sempre que se’ns recordi, i la nostra
trajectòria es mantindrà aquí guardada, al cor d’aquest institut
i al de tots nosaltres, al de tots els qui ho han fet possible.
Gemma Bueno
Ada Sánchez
Alumnes de 2n de Batxillerat
El divendres 14 de juny al vespre, els alumnes de 2n de Batxillerat del nostre
institut, acompanyats de familiars, professors i amics, van fer la festa de gra-
duació. Us reproduïm el discurs que van pronunciar:

Festa de graduació dels alumnes de 2n de Batxillerat

Bona nit a tothom.
Avui estem reunits aquí per celebrar un dia molt especial per a tots,
un dia on recordarem tots els moments que hem viscut tots junts.
No fa gaire, vam començar 1r d’ESO amb una mirada plena d'inno-
cència i ganes d’explorar i menjar-se el món. Qui hauria dit que
passarien tan ràpid aquests 4 anys? Bé, tampoc tant suposo. El 2n
i 3r d’ESO ens van passar molt ràpid però tot i així, van ser uns
cursos essencials per l’actual.
Al llarg d’aquests anys han vingut i han marxat professors i alumnes
i encara que avui no estiguin presents en aquesta celebració,
sempre els recordarem, com també tots els moments que hem
viscut junts.
En tots aquests cursos que hem estat a l’institut, l’Institut Miquel
Martí i Pol, hem après a ser honestos, perseverants, a acceptar les
diferències de tothom i a madurar en certs aspectes. Com a alum-
nes i adolescents, hem tingut els nostres alts i baixos, moments
bons i dolents, però tot i això, hem après a tirar endavant i seguir
esforçant-nos fins arribar aquí. Hem de pensar, però, que això no és
el final, sinó el mitjà per aconseguir un fi, que és arribar a ser perso-
nes de bé, fer el que més ens agrada i complir els nostres somnis.
Donem les gràcies a tots els professors. Vosaltres ens heu donat
suport fins ara: amb vosaltres hem passat molts moments, tan bons
com dolents; ens heu acompanyat durant tots aquests anys, ens
heu ensenyat a respectar els altres i, tot i que no us ho hem demos-
trat, valorem moltíssim el vostre esforç i dedicació a fer el que més
us apassiona, ensenyar. Sobretot, moltes gràcies per suportar les
nostres tonteries i per tenir tanta paciència amb nosaltres.
Després de tots els nostres esforços, hem arribat aquí, reunits per
celebrar que hem superat els obstacles (com l'estrès, la por de
suspendre alguna assignatura i els avisos dels professors) i hem
arribat a aquesta etapa tan important. Molts ens hem adonat que
amb esforç i dedicació podem arribar on vulguem i que si vols pots.
Moltes gràcies per escoltar-nos i felicitats a la promoció
2015-2019.
Festa de graduació dels alumnes de 4t d’ESO
Discurs dels alumnes a la festa de comiat de 4t d’ESO

Festa de graduació dels alumnes de 4t d’ESO
El dijous 6 de juny al vespre, els alumnes de 4t d’ESO del nostre institut,
acompanyats de familiars, professors i amics, van graduar-se. L’acte es va fer
al teatre Eliseu de Roda.

Entrevistes28
Entrevista a la professora Dolors Aymerich
La Dolors Aymerich, professora d’educació física, és la
més veterana del nostre centre. No la més gran. Va
començar quan l’institut ocupava les antigues instal·la-
cions a la nau situada a la zona propera a l’escola Verge
del Sòl del Pont. Ara, després de 35 anys a l’ensenya-
ment, es jubila i ens explica com ha estat la seva trajectòria
professional de tants anys a l’institut.
1.- Des de petita ja sabies que volies dedicar-te a
l'ensenyament?
Sí, sempre ho havia tingut clar.
2.- Què vas estudiar per a fer aquesta carrera?
Després de primària vaig fer batxillerat, COU i després
l'INEF.
3.- Quants anys fa que et dediques a l'ensenyament?
Fa 35 anys, ara en farà 36.
4.- En quins centres has treballat?
Vaig treballar a Centelles, després un any a Granollers i
des de llavors que estic aquí.
5.- Sempre has sabut que volies ser professora
d'educació física?
Sí, des que era petita.
6.- Com ha estat la teva experiència en aquest
centre?
Molt bé, molt bona, bé hi ha hagut moments de tot no?
Èpoques altes, èpoques baixes, però això depèn també
del grup.
Hi ha alumnes que són macos, n'hi ha que no ho són tant
i n'hi ha que no ho són gens, això és normal, però en
general l'experiència és positiva i molt bona, suposo que
em podria haver anat pitjor
7.- Tens alguna situació que trobis graciosa
o divertida per explicar?
M'agradava molt l'època dels GACS. Les actuacions que
fèiem quan celebràvem la festa de Nadal. Ens ho passà-
vem molt bé i i els assajos i la preparació eren molt diver-
tits.
8.- Hi ha bona relació amb els ex-alumnes?
Alguna vegada sí, quan vaig pel carrer em veuen i em
diuen “ oi que no saps qui sóc?”. Els dic que no i després
em van explicant coses fins que me'n recordo de qui són.
De vegades també quan vaig de botigues em saluden i em
quedo pensant si són de Roda o de Centelles.
9.- Com et consideres com a professora?
No sé, suposo que de vegades sóc massa permissiva,
potser hauria d'exigir més ja que exigeixo poc, també
m'enfado molt, però llavors al cap de molt poc temps
se'm passa.
9.- Quines són les teves aficions preferides?
N'he tingut moltes d'aficions a la meva vida, he fet moltes
coses, però actualment, estic aficionada a les sardanes.
Ens ho passem molt bé, ens presentem a concursos i és
bastant divertit si saps de què va, sinó potser les pots
trobar avorrides, però clar has de saber una mica com
funciona tot.
10. Un cop jubilada, què tens pensat fer?
No tinc cap pla i no vull planejar res perquè fins ara tot ha
estat plantejat, de moment no penso fer res.
11. Alguna cosa més que vulguis afegir?
Doncs que estic molt agraïda a tothom, sempre hi ha
hagut coses bones i coses dolentes, però en general em
quedo amb les coses bones. No em vull quedar amb cap
record dolent. Vull marxar contenta.
Aya El Abassi
4t ESO C

Entrevistes 29
Entrevista a Martí Llamazares
En Martí Llamazares és un exalumne de l'INS Miquel Martí
i Pol que actualment té 17 anys i, que abans de tenir un
accident, estava estudiant un mòdul d’electromecànica.
Fa poc més de set mesos va patir un fort sinistre amb la
moto. Com que aquest va ser molt greu, hem decidit
entrevistar-lo per així saber com es va sentir i quins neguits
li han quedat.
“Tornaré a anar amb moto, però només per la mun-
tanya perquè he agafat respecte als cotxes.”
1.- Com va passar tot? Recordes l’accident?
Va passar el dia 5 de novembre del 2018. Vaig sortir de
l’institut i quan estava a l’alçada del trencant de Tavèrno-
les, un cotxe es va saltar un STOP. Se'm va emportar per
davant i vaig arribar a l'altra banda de la carretera.
2.- Vas estar en coma? Quant de temps?
Vaig estar en coma menys de 24 hores. Després em van
induir en un coma farmacològic perquè no sentis tant
dolor.
3.- Quina va ser la teva reacció quan vas despertar?
Estava espantat perquè no sabia el que estava passant,
però les infermeres de seguida que van entrar a l'habitació
em van explicar el que havia passat.
4.- Com recordes la reacció de la teva família?
Es van espantar molt quan van saber el que havia succeït
però quan van saber que estava més estable es van
tranquiltzar.
5.- Com va ser l'experiència a l'hospital?
L’hospital va ser el pitjor, em van portar a l’hospital Vall
d’Hebron i, a partir d’allà, vaig estar una setmana a la UCI,
i durant aquell temps no em vaig poder moure. Després
em van enviar durant dues setmanes a la zona de semicrí-
tics, on tampoc em vaig poder aixecar del llit. Per últim em
van portar a la 2a planta on ja vaig poder començar a fer
algun moviment i em deixaven aixecar del llit.
6.- Quantes operacions t’han fet? I la recuperació,
com va?
La primera operació va ser quan vaig arribar. Me la van fer
per deixar-me estable. Al cap d’una setmana em van fer
un injert de carn a la tíbia. No tinc record de la primera
operació perquè va ser molt complicada. La segona
recuperació va ser molt dura, em van fer molt mal.
7.- Quan podràs tornar a caminar?
Em penso que podré tornar a caminar més o menys a
l’estiu. Faig rehabilitació cada dos dies i ve un noi a casa
meva. Ara he començat a moure el genoll.
8.- Aquest ha estat el teu primer accident amb
moto?
No, no ha estat el meu primer accident amb moto. Just
abans de l’estiu vaig tenir una caiguda en la qual em vaig
trencar els lligaments i vaig estar tot l’estiu sense poder
moure la cama.
9.- Tornaràs a anar amb moto? Si és que sí, creus
que et farà por?
Tornaré a anar amb moto, però només per la muntanya
perquè he agafat respecte als cotxes.
10.- Donaries algun consell als joves que comencen
a anar amb moto?
Jo els aconsello que vagin amb molt de compte, no
només per la persona que condueix la moto, sinó pels
cotxes que passen pel teu voltant.
11- A causa d'aquesta experiència, creus que
canviarà alguna cosa de la teva vida?
Em farà por seguir fent la meva vida quotidiana, perquè
abans anava al riu i em tirava sense pensar-ho, en canvi
ara m’ho pensaré dos cops.
Esperem que et recuperis satisfactòriament, que ben
aviat puguis fer vida normal i que aquesta experiència que
has viscut, serveixi d’exemple per tots aquells que
condueixen. La carretera ha de fer respecte.
Iker Avila
Gerard García
Laia Guzmán
4t ESO C

Entrevistes30
El Batxillerat
Uns quants alumnes de 2n de Batxillerat dels diferents
itineraris que ofereix l'institut es van presentar voluntaris
per respondre les preguntes que, des del Rodalies, els
havíem plantejat anteriorment. Aquests alumnes són en
Carles Girbau i la Mariona Noguera (des de l’itinerari
social); l’Ada Sánchez i la Sara Moruno (des de l’humanís-
tic); l’Alba Tartera i la Ivet Sabariego (des del científic) i, des
del tecnològic, en Josep Tarrés i l'Àlex Jiménez. Les
preguntes, les vam agrupar en cinc apartats diferents:
itinerari, treball de recerca, selectivitat, pas de 1r a 2n de
Batxillerat i projecte 70 hores.
Itinerari
La majoria d’aquests alumnes van dir que a l'hora de triar
l'itinerari se'ls va fer fàcil escollir-lo: alguns van fer la tria per
eliminació i d'altres perquè només els agradava aquell.
A Batxillerat tots cursen unes assignatures comunes i
depenent de l'itinerari que hagin escollit es fan unes optati-
ves o unes altres. Si tries l'humanístic faràs llatí, literatura,
grec, història de l'art i geografia. Si tries el tecnològic faràs
tecnologia, física i matemàtiques del científic; en canvi, els
del científic faran biologia, física i química i matemàtiques
científiques. I els del social, empresa, història de l'art i
matemàtiques socials.
En general, no es penedeixen de l'itinerari que van triar,
però alguna alumna va dir que s'ho hauria d'haver pensat
una mica més.
Afegeixen que, generalment, creuen que els professors
tenen preferències per als alumnes que cursen l'itinerari
que ells ensenyen.
Treball de recerca
A principis de segon de Batxillerat s'ha d'entregar el treball
de recerca, que es comença a 1r. És un projecte que
consisteix a informar-te molt bé sobre un tema que tu
tries, fer-ne el treball escrit i, després, exposar-lo davant
un jurat format per professors del centre.
Amb la primera pregunta que els vam fer d'aquest apartat,
vam saber quin treball de recerca havia fet cada alumne
entrevistat. La veritat és que ens van semblar tots molt
interessants i tots el feien en relació amb l'itinerari que
havien escollit, excepte un alumne del social, que el va fer
en relació a la música. Un exemplar de treball de recerca
que ens va semblar molt interessant va ser el d'un robot
que serveix perquè els daltònics puguin saber realment
quin color veuen.
Aquest projecte els va servir per aprendre més sobre el
que es volen dedicar; això sí, ens van confessar que hi has
de dedicar molt temps.
També ens van dir que a l'hora de presentar-lo, al principi
estaven molt nerviosos, perquè impressiona molt defensar
un treball tu sol davant de tres professors, però a mesura
que anaven avançant es van calmar, ja que expliques un
tema que et coneixes molt bé i no has de preocupar-te.
Selectivitat
La Selectivitat és un seguit d'exàmens en els quals et surt
tot el temari de batxillerat i que es fa a finals de l'últim curs
de batxillerat; et permeten, si assoleixes la nota que
necessites, entrar a la universitat que desitges. Hi ha una
sèrie de matèries de les quals s'ha d'examinar tothom: les
comunes. I també hi ha els exàmens que tria cadascú
depenent del que vulgui estudiar.
Els alumnes de segon de batxillerat creuen que estan molt
ben preparats al moment de l'examen. Evidentment, els
que no necessiten una nota massa elevada no tenen tanta
por com els que necessiten una nota bastant alta. Gene-
ralment, estan d'acord que els professors els pressionen
molt i els parlen tot el dia de les proves PAU (Proves d'Ac-
cés a la Universitat), però també afegeixen que suposen
que és bo.
Pas de 1r a 2n de batxillerat
Tots coincideixen que hi ha molt canvi de 1r a 2n, ja que a
segon s'accelera el ritme de classes i augmenta l'estrès.
També comenten que hi ha alguna assignatura que troben
innecessària, ja que no s'hi han de presentar a Selectivitat
i, per tant, no els servirà de res.
La majoria, si haguessin sabut com seria 2n de Batxillerat,
l'haurien escollit igualment, tot i que també pensen que els
que van escollir fer mòduls o altres cursos estan menys
estressats i arribaran més preparats segons el que vulguin
estudiar a la universitat.
Pràctiques a l’empresa
Durant l'estiu d'entre 1r i 2n de Batxillerat pots triar si fer
pràctiques o no. Són 70 hores treballant a un lloc depe-
nent del que t'interessi. Tu dius més o menys el sector que
vols i els professors t'ajuden a escollir-lo.
A la majoria que van fer aquestes pràctiques els va agra-
dar l’experiència i la recomanen, ja que t'ajuda a tenir una
idea del que vols fer després de la universitat i, a més a
més, pots apujar la nota.
Alguns ens han explicat que a les pràctiques els tractaven
molt bé: a vegades els pagaven el cafè, els donaven bom-
bons o caramels o algun dia els deixaven marxar abans.
Havent fet aquesta entrevista, podem saber de primera
mà quina opinió sobre 2n de Batxillerat tenen els alumnes
que el cursen.
Clàudia Carmona
Anna Maria Gómez
Magalí Noguera
4t ESO A

Reportatges 31
Les dones parlem
Cada 8 de març, se celebra el dia internacional de la dona
treballadora i es fan actes arreu del món per reivindicar els
drets de les dones. Cal demanar canvis importants en la
societat i posar de manifest que certes actituds envers les
dones són menyspreables. Alguns exemples serien: l'asset-
jament sexual, la diferència de sous, les dificultats per acce-
dir a càrrecs de responsabilitat, etc. Nosaltres com a
estudiants i futures treballadores, ens hem volgut centrar en
les dificultats de les dones a l'entorn del món estudiantil i
laboral.
Segons les dades del Sindicat de CCOO, més del 42% de
les dones han patit assetjament sexual a la feina i moltes
d'aquestes dones, se senten perdudes i no saben què fer
quan es troben en aquesta situació. En principi s'ha de
demanar a l'assetjador que aturi la seva conducta i si no ho
fa, s'ha de comunicar la situació al cap de l'empresa. En el
suposat cas que la queixa no tingui resposta, s'ha de comu-
nicar a les autoritats pertinents. Aquesta és una de les
moltes dificultats que acostumen a tenir les dones en l'àmbit
laboral, encara que n'hi ha d'altres: com la dificultat d’obtenir
feines més dignes; o el fet de poder accedir a llocs amb
responsabilitat en el món empresarial o en l’àmbit de la
investigació; la bretxa salarial entre d’altres.
Hem volgut parlar amb professores de l’institut, de diferents
departaments, per veure quina ha estat la seva experiència
acadèmica i professional:
Montse Coll, professora del departament
d’experimentals
La Montse Coll ens va dir que encara que la meitat de les
estudiants fossin dones, durant tota la carrera, no van
estudiar cap dona científica. També vam parlar de les dificul-
tats per accedir a treballs amb més responsabilitat. Ella no
es va trobar amb aquesta situació, ja que sempre ha treba-
llat en l'àmbit de l’ensenyament públic. Tot i així, els seus
companys homes no han tingut més facilitat per accedir a
les feines. Respecte de l'assetjament laboral, abans, ens va
dir que no se'n parlava, era un tema bastant tabú.
Segons el rol de la dona en el món de la ciència, tant homes
com dones tenen la mateixa capacitat però sovint, els
càrrecs amb més responsabilitat els ocupen els homes. Per
finalitzar, ens va donar un consell per si ens volíem dedicar a
la ciència: és fonamental fer-se valdre i deixar-se de parau-
les perquè moltes vegades, aquestes són buides de signifi-
cat. El que importa és la pràctica.
Carmina Cabanes, professora del departament de
matemàtiques
La Carmina Cabanes ens va explicar que a la facultat, hi
predominava el gènere masculí, tot i que no es notava la
diferència, ja que tots eren companys. Pel que fa a trobar
feina, la Carmina no va tenir cap tipus de discriminació en
l'àmbit de l'ensenyament públic, i tampoc ha tingut cap
experiència d'assetjament sexual ja que sempre ha marcat
el seu territori.
També ens va dir que actualment el rol de la dona en l'àmbit
docent és el mateix que el d’un home, tot i que en algunes
empreses privades hi ha més contractes d'homes. A nivell
estudiantil la Carmina ens va comentar que els nois són més
caòtics i tenen bones idees, en canvi, les noies són més
ordenades i constants i això les beneficia molt.
El consell per a les futures estudiants de matemàtiques és
que es tracta d’una carrera dura i que t'estructura molt el
pensament però això no fa que deixi de ser fantàstica. I que
sobretot, cal lluitar per la igualtat que encara no hem acon-
seguit del tot.
Anna Coll, professora del departament de socials
L’Anna Coll, professora d’història al nostre centre, ens va dir
que a la seva facultat, hi predominaven les dones. Recorda
que als seus llibres no hi va trobar mai cap dona artista. Ens
va explicar que nosaltres tenim molta sort, perquè ara, sí que
n’hi ha alguna, encara que només representin un 2 o un
3%. Ens va comentar que la societat, tradicionalment ha
silenciat les dones i moltes vegades algunes han estat
perseguides i per això moltes dones signaven sota un pseu-
dònim masculí.
Pel que fa a la feina ens va dir que a l'ensenyament, no hi ha
tanta discriminació i és un dels àmbits on n'hi ha menys.
Però quan va començar a treballar, explica que hi havia
molta més presència masculina, i recorda haver rebut algun
comentari masclista o referent a la seva joventut i, fins i tot,
al color ros dels seus cabells, cosa que la molestava moltís-
sim. Ara, afortunadament, estem millor amb això i podem
dir que l'ensenyament és més femení que no pas masculí.
Sobre l’assetjament sexual ens va dir que a la facultat no n’hi
va trobar però si en les festes universitàries. A la feina, en
algun moment també es va trobar que alguna vegada algú
s’havia insinuat intentant “lligar”. Però professionalment, mai
li ha passat res.
Pensa que a les dones se’ns han tallat molt les ales de
manera tradicional i que el fet de portar fills al món ha estat
una condició que ens ha marcat molt. Abans, no s'entenia
que una dona pogués interpretar o dir les seves opinions.
Li vam preguntar si creia que el nivell dels nois era més alt
que el de les noies i ella ens va respondre que sempre ha
pensat que tothom és igual i que la intel·ligència no té sexe.
Les dones som molt constants i arribem allà on volem
arribar. Lamenta, que encara ara, algunes carreres semblin
més de noi que de noia.
A les futures estudiants d'història de l’art, els diu que és una
cosa que s’estudia perquè agrada i que si algú intenta desa-
nimar-nos, que no en fem cas, perquè a ella també li ho
deien i de moment sempre ha treballat. La voluntat no té
límits.
A tall de conclusió, i després de parlar amb aquestes tres
professores, podem dir que les dones ja no tenim tantes
dificultats per arribar a aconseguir els nostres drets i acon-
seguir la igualtat respecte dels homes. La societat patriarcal
ja no ens representa.
Amb aquest article fem una crida a totes les joves estudiants
i treballadores perquè s'adonin de les desigualtats que
actualment encara tenim i de les barreres que encara s’han
de trencar.
Daniella - Ahlam - Oumaima
4t ESO B

Reportatges32
Com ets?
Al segon trimestre els alumnes de 4t vam tenir un taller
anomenat Coneixe’m bé, a cura del coach professional
Llorenç Martín. L’objectiu principal era ajudar-nos a desco-
brir una mica més la nostra forma de ser, en definitiva, per
descobrir-nos com som i així ens sigui més fàcil triar què
volem fer en un futur. En primer lloc cadascú es va presentar
i vam dir les nostres aficions. Tot seguit va començar la
xerrada.
El monitor ens va explicar que hi ha tres grans grups de
caràcter: el dominat per l’instint, el dominat pel sentiment i el
dominat pel pensament. Dins de cada grup hi ha diferents
variants. Cada un d’aquests caràcters té punts forts i dèbils;
ell ens els va explicar i, al mateix temps, ens deia quines són
les sortides professionals més adequades per a cada un
d’aquests caràcters.
1. Caràcter dominat per l’instint: visceral
Les persones que pertanyen a aquest grup volen resistència
i control de l’entorn, solen ser més aviat agressives i amb
tendència a la depressió. Busquen autonomia i el seu senti-
ment amagat és la ràbia. Dins d’aquest grup tenim tres
subgrups: l’1, el 8 i el 9.
1: La persona d’aquest subgrup té por de ser dolent i de
cometre errors, perquè vol ser bo i equilibrat. La seva actitud
es la ràbia. Els punts forts solen ser que és analític, ordenat,
directe i racional. Per altra banda, els punts dèbils són que
sol ser molt crític, intolerant i inflexible. Possibles sortides
professionals: mestre, jutge, advocat…
8: Qui pertany al 8 té por de ser dominat però, per altra
banda, vol sentir-se protegit. La seva actitud és la luxúria. Els
punts forts solen ser que és fort, decidit i orientat a l’acció.
En canvi, els punts febles són que no accepta ordres, li falta
empatia i té un tarannà una mica de dictador. Possibles
sortides professionals: cap d’equip, director, líder, bomber…
9: Aquests tenen por de perdre la connexió i volen mantenir
l'estabilitat interior i la pau mental. La seva actitud és la
mandra. Possibles sortides professionals: mediador, educa-
dor, infantil i cuiner.
2. Caràcter dominat pel sentiment: emocional
Els que pertanyen al grup emocional tenen amor a una
falsa imatge d’ells mateixos. Solen tenir un comporta-
ment hostil, busquen protagonisme, atenció i el senti-
ment amagat que tenen és la vergonya. Dins d’aquest
grup també tenim
tres subgrups: el 2,
el 3 i el 4.
2: Tenen por de no
ser estimats ni accep-
tats i volen ser-ho. Se
senten bé si els altres
els estimen i són
amics d’ells; normal-
ment la seva actitud
és la supèrbia. Els
seus punts forts són
que els agrada ajudar
a qui ho necessiti,
tenen gran vitalitat i són generosos; els dèbils, que necessi-
ten suport i acceptació i tenen tendència a l’autoengany.
Sortides professionals: metge, infermer, secretari, psicòleg...
3: Els d’aquest grup creuen que si no tenen èxit no valen res:
el seu desig és sentir-se valuosos; el missatge rebut és que
no és bo cometre errors. Punts forts: lideratge, motivadors,
alt compromís amb un objectiu. Punts dèbils: falsedat en la
imatge pròpia, gelós de l’èxit dels altres. Sortides professio-
nals: executiu, venedor, actor, empresari…
4: Té por de no tenir identitat pròpia, perquè el seu desig és
precisament tenir identitat pròpia i la seva actitud és l’enveja.
Els seus punts forts són la creativitat, l’altruisme i el senti-
ment humanitari. Els seus punts dèbils, en canvi, són que
depenen d’altra gent i els avorreix la monotonia. Sortides
professionals: artista, arquitecte, pintor, poeta…
3. Caràcter dominat pel pensament: social
Són persones estratègiques, insegures i amb tendència a
patir ansietat. El que busquen és seguretat i normalment és
gent poruga. Dins hi torna a haver tres subgrups: el 5, el 6 i
el 7.
5: Qui pertany al grup té por de no ser important, vol poder
ser capaç de fer coses per si sol i la seva actitud normalment
és l'avarícia. Els punts forts són que té un gran coeficient
intel·lectual, és curiós i té molts objectius. Els punts dèbils
són que rebutja l’ajuda i necessita preservar el seu espai
íntim, entre altres. Possibles sortides professionals: científic,
enginyer, informàtic…
6: Té por de no tenir suport dels altres, vol trobar seguretat
en si mateix i la seva actitud normalment és la covardia. Els
seus punts forts són que té gran capacitat de resoldre
conflictes, és ordenat, lleial… Per altra banda, com a punts
dèbils hi ha el sentiment d'inferioritat, la por constant, la
desconfiança… Possibles sortides professionals: funciona-
ri, policia i periodista.
7: Té por de quedar atrapat en el dolor i el patiment, vol ser
feliç i estar content. Punts forts: és optimista, alegre, extra-
vertit… Punts dèbils: estat eufòric, descontrol, por de patir,
etc. Possibles sortides professionals: publicista, monitor de
lleure…
El taller ens va servir per veure realment com som, ja que
tots nosaltres ens vam identificar, amb més o menys intensi-
tat, amb algun dels grups explicats. Per altra banda, vam
poder veure que no tothom és tan diferent i que ens podem
arribar a semblar més del que ens pensem.
Martí Sala, - Roc Coromina - Èric Ortega - 4t ESO A

Revista 40

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (14)

Similar to Revista 40

Similar to Revista 40 (20)

More from iesmmpol

More from iesmmpol (19)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Revista 40