Revista 28 - juny-2013

1,491 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Revista 28 - juny-2013

  1. 1. EDITORIAL 3 S’ha acabat el curs. Però seguim, seguirem. Per a alguns és un punt i seguit: se’ls acaba un cicle de la vida acadèmica, ja sigui l’ESO o el Batxillerat, i ara els caldrà pujar amb pas ferm un graó més, tal com va quedar palès en l’emotiva festa del 6 de juny. Noies i nois, teniu la vida a les vostres mans, al vostre davant, ara convé no aturar-se, caminar i anar endavant, sempre endavant. Per a altres és una coma: només una simple pausa per gaudir del bon temps, per reposar i per tornar a la càrrega el setembre, quan començarà un nou curs, un nou capítol que resseguirà els mateixos vorals d’un camí ja començat antany. Per als professors, el personal i la direcció del centre és un punt i a part: un paràgraf més que els deixa la satisfacció d’haver completat, tot i les adversitats prou conegudes, la feina encomanada de la millor manera que s’ha sabut i pogut. Des d’aquesta revista, volem agrair la dedicació de tot el professorat i en concret dels interins i substituts que han estat amb nosaltres aquest curs i que l’any que ve treballaran, si hi ha sort, en un altre institut. Així mateix, volem aprofitar l’ocasió per refermar-nos com a comunitat educativa en la defensa del català com a llengua comuna i vehicular per un país de tots i totes i, en aquesta mateixa direcció, ens comprometem a continuar combatent les lleis injustes i les retallades salvatges que ens vinguin d’aquí i d’allà amb el que més sabem fer: educar. Per sobre de tot i sempre, eduquem, i sabem que ho sabeu, per això us donem les gràcies, a les mares i als pares, per la vostra comprensió. Gràcies per entendre que la lluita és de totes i tots, del conjunt de la societat i a fi de bé. Res més, gaudiu de l’estiu i d’aquesta revista que teniu a les mans, i que el sol ens enlluerni fins a albirar un futur millor per als nostres fills i les nostres filles. Només per això, junts i juntes, des de l’Institut Miquel Martí i Pol us anunciem que s’ha acabat el curs, però seguim, seguirem. L’ACUDIT Maria S. Paula V. Xènia S.
  2. 2. NOTÍCIES ART I ESCOLA El dimecres 29 de maig, els alumnes de segon d’ESO del nostre institut van anar a l’Aula Magna de la Universitat de Vic a participar a la segona edició d’ART I ESCOLA, juntament amb altres alumnes d’altres centres. Aquest projecte consisteix a exposar treballs per tal de promoure i donar valor a la presència de l’art a l’escola, establir una xarxa de col·laboracions entre diferents entitats de l’àmbit de les arts i l’educació, donar suport als docents per des- 4 envolupar projectes transversals, mostrar i difondre els treballs que es fan a partir d’un eix temàtic comú i compartir recursos, metodologies i mecanismes d’avaluació mitjançant la relació entre pràctiques artístiques contemporànies i pedagogia. L’exposició es farà al ACVic Centre d’Arts Contemporànies i s’inaugurarà el dijous 4 de juliol a les 7 del vespre. El nostre centre ha col·laborat en el projecte a partir d’un treball anomenat “Viatge al passat.” Es tractava de recollir fotografies antigues i de moments diferents, cercar-ne informació i fer-ne un breu escrit personal. Alguns protagonistes de les fotografies van visitar els alumnes al nostre centre i els van explicar les seves experiències. Després, l’alumnat va escanejar les fotografies, que eren en blanc i negre, les van imprimir en un paper de pintura i les van pintar amb aquarel·les, seguint la tècnica de les obres d’Ouka Leel, artista madrilenya que tinta les fotografies amb colors molt vius. Així van poder canviar el punt de vista de les fotografies d’acord amb el que els agradava i recordaven. Finalment han quedat unes bones fotografies i esperem que l’exposició triomfi i tingui moltes visites. Pau Nogué i Morad Bouziane - 4t D
  3. 3. NOTÍCIES 5 Proves Cangur El dijous 21 de març, uns quants alumnes de tercer i quart d’ESO i batxillerat vàrem anar a Vic a participar en les proves cangur, les proves de matemàtiques que es fan a nivell de tot Catalunya. Els alumnes del nostre centre que van tenir més bon resultat de cada curs van ser: 3r. ESO: Sergi López Puertas, amb 90 punts, en el lloc 458 de 6105. 4t. ESO: Jordi Pla Mauri, amb 78,5 punts, en el lloc 292 de 5471. Batxillerat: Ivan Contreras Espinar, amb 48.25 punts, en el lloc 2027 de 3777. ha participat i quedat finalista en el premi de Fotografia Matemàtica que es fa a nivell de tot Catalunya i que és convocat per l’Associació de Catalunya ABEAM. Per participar-hi cal haver quedat en primer lloc al concurs de fotografia matemàtica de l’institut respectiu. Maria Coma va quedar finalista de 1r d’ESO (hi ha premis per a diferents categories: ESO, Batxillerat i mòduls) i va aconseguir un accèssit dels tres que es donaven. El premi va ser un diploma i dos llibres. Finalment, tot el públic assistent a l’acte va haver de votar la millor foto de totes les presentades, i la de Maria Coma va ser l’escollida. El premi va ser un val per comprar material fotogràfic o escolar. Martí Vallès i Adrià Carbasa 4t d’ESO D Marta Perea, Mar Codinach i Carla Toll - 4t ESO D Maria Coma, premiada al concurs de Catalunya de fotografia matemàtica Com cada any, al nostre institut, per sant Jordi, a més del certamen literari, es convoca un concurs de fotografia matemàtica. La guanyadora d’aquest any de 1r d’ESO, Maria Coma, Vaga a l’ensenyament públic Els passats dies 5, 6 i 7 de febrer els alumnes de primer de batxillerat van participar a la vaga d’estudiants organitzada pel SE (Sindicat d’Estudiants) i l’AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya). El motiu d’aquesta vaga era protestar per l’augment del nombre d’alumnes per classe, per la pujada de l’import de les taxes universitàries, per la disminució de
  4. 4. NOTÍCIES 6 la dotació econòmica per al funcionament dels centres i per la nova llei d’educació del ministre Wert (LOMCE). Els alumnes de batxillerat que es van sumar a la vaga van fer una cassolada amb pancartes el dimarts 5 al matí davant de l’institut, a l’escola Mare Déu del Sòl del Pont i a la plaça Major de Roda. El dimecres 6 alguns dels alumnes de primer de batxillerat van participar a la manifestació a Barcelona amb molts d’altres estudiants. Nico Scipione i Maria Serra - 4t ESO B Per altra banda, el dia 9 de maig hi va haver una altra vaga per aturar l’aprovació de la LOMCE, que va ser seguida per una part de la comunitat educativa (mares, pares, professorat i estudiants). A més, es va organitzar una manifestació als carrers de Barcelona, en la qual va assistir molta gent. La LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), també anomenada “llei Wert”, és una proposta de reforma de la Llei Orgànica d’Educació que ha provocat una gran quantitat de manifestacions en contra a tot el país. Adrià Vilalta i Martí Garcia - 4t ESO D Alumnes voluntàries Aquest curs s’ha iniciat a Roda un nou projecte de voluntariat anomenat “Projecte Brúixola”. La Judit Soler, la Marta Bruguera, l’Anna Parera, la Raquel Masmitjà, l’Aina Mayorga i la Sohad Kou, totes alumnes de l’institut, van decidir unir-s’hi quan els van venir a fer una xerrada a la classe. El projecte consisteix a fer un petit reforç a alguns nens de Roda que no tenen prou ajuda de casa. El reforç es fa dos dies a la setmana durant tot el curs. Les voluntàries van pensar que era un bon moment per participar a les activitats solidàries del poble ja que en aquests temps difícils les famílies agraeixen l’ajuda que els proporciona aquest nou projecte. També asseguren que la resposta dels nens ha estat molt bona i que han assistit positivament a totes les classes. Per elles és una gran experiència que sens dubte repetirien perquè -diuen- els fa sentir molt bé amb elles mateixes. Maria Serra Paula Vizcaino 4t ESO B
  5. 5. NOTÍCIES TREBALLS DE RECERCA PREMIATS L’Adriana Palau, alumna de 2n de batxillerat, va presentar el seu treball de recerca titulat Ciència al servei de la cuina a la convocatòria de premis organitzada per la Societat Catalana de Química, que té com a eix temàtic l’àmbit de la química. En aquest concurs s’hi van presentar un total de 89 treballs de recerca. Els 20 primers classificats eren premiats amb una estada científica a qualsevol universitat o centre d’investigació de Catalunya durant dues setmanes a principis de juliol. L’Adriana va quedar en 12ena posició; per tant va aconseguir entrar dins els 20 primers i optar al premi. Assistirà a 7 d’un punt de vista científic. El tutor del treball va ser en Guillem Sànchez. Per altra banda, també a última hora, hem sabut que en Roger Vallès ha obtingut un premi de la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball de recerca Disseny d’un espectacle de so i llums de Nadal. El tutor del treball ha estat en Ramon Vila. Enhorabona a tots dos. Kristof Jankowski Nicolàs Scipione Xènia Serrat Xerrades de quart d’ESO Durant el mes d’abril i el mes de maig, els alumnes de quart d’ESO hem rebut una colla de xerrades d’orientació acadèmica i laboral. Una va ser sobre els cicles formatius, una altra sobre el batxillerat i per acabar una sobre els drets laborals dels treballadors. aquesta estada científica a l’Institut de Química Avançada de Catalunya del Consell Superior d’Investigacions Científiques IQAC-CSIC, a Barcelona. L’objectiu del treball Ciència al servei de la cuina ha estat comprovar la relació entre ciència i cuina tot experimentant diversos processos científics que tenen lloc durant la transformació dels aliments. El treball es divideix en un bloc teòric i un de pràctic. La part pràctica del treball la va realitzar als restaurants Sambucus i Can Jubany. La conclusió general del treball és que tot acte culinari pot ser explicat des Primer, ens va venir la Gemma, que té el càrrec de tècnica d’educació a l’Ajuntament de Roda de Ter, i ens va parlar dels cicles formatius: quins tipus hi ha, en què es basa cada tipus, a què ens podem presentar després d’haver fet un cicle formatiu, i ens va resoldre els dubtes que teníem. Al cap d’uns quants dies, la Maria Dot, que es professora de català al nostre centre, ens va fer una xerrada sobre el batxillerat. Ens va explicar els tipus de batxillerat que es fan al nostre centre, les especialitats que hi ha en cada tipus i les opcions a les quals ens podíem presentar i podíem fer amb el graduat del batxillerat. També ens va explicar el funcionament del batxillerat. Per acabar, dues persones de la UGT, l’Albert i la Imma, ens van explicar tots els drets labo-
  6. 6. NOTÍCIES 8 rals que tenien els treballadors, les estafes que ens podien fer a l’hora de firmar un contracte i les coses en què ens havíem de fixar per tenir una bona feina amb unes condicions normals. Aquestes xerrades ens han ajudat a l’hora de decidir el futur que volem, o bé seguint estudiant (cicles, carreres ...) o bé treballant. amb un mapa, havien de buscar elements visuals amb característiques romanes. Pau Nogué, Morad Bouziane i Mohamed Amine - 4t D Els alumnes de la modalitat social van visitar el port i els van explicar el funcionament de la zona logística i la de les mercaderies. Van veure les diferents parts del port des d’un vaixell. També les seves extensions i els seus futurs plans. ELS DE L’HUMANÍSTIC I SOCIAL SE’N VAN A BARCELONA Segons l’opinió dels alumnes, va ser una bona excursió i la seva part preferida va ser visitar el Parc de la Ciutadella perquè hi abunden els elements mitològics. Tot seguit van visitar l’empresa Infojobs (empresa de selecció de treball) i se’ls va explicar el seu funcionament. A tots els alumnes els va agradar molt i coincideix que és una manera nova d’aprendre. Bernat Pla i Paula Vizcaino 4tB Els dies 25 de febrer i 12 de març, els alumnes de l’humanístic i social de Batxillerat i 4t d’ESO respectivament, van anar a fer una sortida a Barcelona. Es van dividir en 2 grups segons la modalitat que han cursat. Els humanístics van anar a visitar el Parc de la Ciutadella, on havien de buscar elements de la mitologia, com la cascada o l’escultura El desconsol, de Josep Llimona. També van anar a veure l’Arc de Triomf. A la tarda, juntament
  7. 7. REPORTATGES 9 SANT JORDI 2013 El dia 23 d’abril es va celebrar la diada de Sant Jordi de l’institut, al teatre Eliseu de Roda. Aquest any la diada va ser dedicada a Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985), perquè es commemoren els cent anys del seu naixement. Per això es van recitar alguns dels seus poemes i es va representar la seva versió d’Antígona. música d’Adrià Carbasa amb el clarinet, i en Xavier Riera i l’Ainhoa Alboquers van donar els premis de batxillerat. Després d’una pausa de 10 minuts, els alumnes de llatí de quart van representar l’obra Antígona de Salvador Espriu, adaptada i dirigida per Rocío Poyato. Llavors es van donar els premis de portada, lletra capital i il·lustració d’un poema, a càrrec de la Clàudia Martí i en Miquel Roca. Tot seguit els professors del departament de matemàtiques van entregar els premis del concurs de fotografia matemàtica. L’espectacle va començar amb una dansa dels alumnes de 1r d’ESO dirigits per Maria de Lluch. Després, la Laia Verdaguer i en Guim Comajoan van entregar els premis de primer cicle. A continuació es va fer l’espectacle poètico-musical Paraula en dansa: de Martí i Pol a Espriu, a càrrec dels alumnes de 2n d’ESO i dirigits per David Gallardo. Abans que l’Armand Vilaregut i la Jennifer López entreguessin els premis de 2n cicle, tres alumnes de 4t van recitar el poema “Assaig de càntic en el temple”, de Salvador Espriu, acompanyats per la guitarra de Gerard Vallejo. A continuació, unes alumnes de segon de batxillerat van recitar el poema d’Espriu “Amb música ho escoltaries potser millor”, amb la Per acabar, els alumnes de l’aula oberta van fer una adaptació del musical anglès Rent, dirigits per Laia Elizari i David Gallardo. Toni Bautista Sergi Salés 4t ESO D
  8. 8. REPORTATGES 10 Festa de comiat de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat Com afecta l’atur a les famílies de l’institut? El dijous dia 6 de juny, al nostre institut es va celebrar la festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i dels de 2n de Batxillerat, a la qual van assistir, aproximadament, unes 200 persones, entre familiars dels alumnes i professorat. L’acte va començar a ¼ de deu del vespre, al pati de l’institut, amb un espectacle d’alguns alumnes de 4t tocant, amb la flauta, la cançó We are the world, de Mikel Jackson, acompanyats per la percussió que produïen els seus companys i la melodia del piano. Seguidament la directora, la presidenta de l’AMPA, dos alumnes de 4t d’ESO i dos de 2n de Batxillerat van fer, cadascú, un interessant discurs sobre els anys passats al centre i el futur que espera a l’alumnat. La celebració va continuar amb la recitació del poema “Assaig de Càntic en el Temple”, de Salvador Espriu, amb l’acompanyament de la melodia d’una guitarra. Un cop finalitzat, les alumnes de literatura catalana de 2n de Batxillerat van llegir el conte “Raspall”, de Pere Calders, acompanyats per un clarinet i una guitarra. Tot seguit els tutors van repartir les orles a tots els alumnes de 4t i després van passar un lip-dup i algunes fotos de tots els alumnes que acabaven l’ESO. Després es va fer l’entrega d’orles en els alumnes de 2n de Batxillerat i es va projectar un vídeo on es veia la seva trajectòria per aquest institut aquest últim curs. La festa es va finalitzar amb la cançó de “Camins” de Sopa de Cabra i amb un petit refrigeri per a tots els convidats. Elisa Sobkanyuk Íngrid Verdaguer 4t ESO D El moment econòmic que estem vivint repercuteix en l’augment de l’atur. Així que nosaltres hem pensat fer una enquesta als nostres companys de 3r i de 4t (141 alumnes) per saber com afecta l’atur a les seves famílies. Hem comprovat que el percentatge de persones que estan a l’atur és d’un 21,9%. Percentatge que si el comparem amb la taxa d’atur que hi ha a Catalunya, un 24,5%, veiem que a la nostra població el percentatge és una mica més baix. En els resultats de la mostra dels cursos de 3r i 4t es veu que bastants pares treballen: 113 pares treballen i de mares, n’hi ha 115 que ho fan. Entre els alumnes que tenen germans en edat laboral només 34 treballen i els altres estan a l’atur. Cobren de l’atur 31 pares dels 141 enquestats. Cobren del PIRMI 7 pares. (El PIRMI és una ajuda de l’estat de 400 euros mensuals que es dóna quan ningú de la família treballa i ja se’ls hi ha acabat l’atur). Houssam Ochan Mireia Orra
  9. 9. REPORTATGES 11 L’augment del consum de mòbils Els adolescents cada vegada tenen un telèfon mòbil més aviat. Hem realitzat una enquesta als alumnes de 4t d’ESO del nostre institut per comprovar si l’augment del consum de mòbils que s’ha donat en els últims anys hi queda reflectit. L’enquesta l’han respost un total de 62 persones, i constava de dues preguntes. En la primera, preguntàvem pel nombre de mòbils que els alumnes havien tingut durant tota la seva vida, i en la segona, les causes dels canvis de mòbil. Amb les dades obtingudes podem constatar que els mòbils cada vegada són més presents en les vides dels adolescents, i cada vegada s’hi accedeix abans. Pel que fa a les causes dels canvis de mòbils entre els alumnes del nostre centre, en destaquen dues: “el mòbil no funcionava” i “volia un mòbil millor”. Si ens centrem en aquestes dues causes, podem recórrer a diverses hipòtesis que les justifiquin. Que els alumnes s’hagin canviat de mòbil per tenir-ne un de millor és a causa de l’augment del mercat dels mòbils que viu en una permanent innovació: cada setmana es presenten noves funcionalitats i nous models que revolucionen el mercat. Quant a la segona causa, que els mòbils deixin de funcionar, cada vegada és més conegut per tots nosaltres que els mòbils pateixen el que coneixem com a “obsolescència programada”. Aquests dispositius estan programats per deixar de funcionar al cap d’un temps de ser utilitzats. D’aquesta manera, les grans empreses fabricants de mòbils s’asseguren que aquestes persones els comprin dispositius nous. Un cop dit això, podem afirmar que el mercat dels mòbils és un mercat que ha canviat molt en els últims anys, i ni els mateixos experts saben quina serà la seva evolució, ni si sempre mantindrà el mateix ritme de vendes. Crisantos Castella Gerard Vallejo
  10. 10. OPINIÓ 12 Vacances d’estiu, amb els pares o els amics? Arriben les vacances d’estiu i a mesura que van passant els anys, els fills tenim cada cop menys ganes d’anar de vacances amb els pares i ja quan arribem als anys de l’institut ens n’hi volem anar amb la nostra colla d’amics. Anar de vacances amb els pares sol ser una cosa bastant avorrida i que fa molta mandra. Visites tots els museus que et creues, t’atures a tot arreu i ho mires tot detalladament i fas la mar de coses que no t’agraden. deixaràs de fer moltes coses que sí que podries fer amb els pares, també pot ser que tantes hores amb els teus amics faci que hi hagi petites discussions, etc. En canvi si vas de vacances amb els amics, gaudeixes més, pots fer les coses que tu vulguis, anar a llocs del teu interès... Però com totes les coses, tot té avantatges i inconvenients. Anar de vacances amb els pares fa que la relació amb ells millori, no has d’organitzar res i si no hi vas, segur que els sabrà greu. Si vas de vacances amb els amics has de vigilar amb l’economia; depèn de l’edat que tinguis Però hi ha una cosa que cal tenir molt en compte i que és la que em fa decantar cap una opció: quan vas de vacances amb els teus amics aprens a anar per la vida, cosa molt important i que no hem d’oblidar. La solució podria ser fer uns quants dies amb els teus pares i uns altres amb els amics, o bé emportar-te una amiga que potser no va de vacances amb els seus pares i així us ho passeu bé totes dues. Maria Serra Aguilar 4t B
  11. 11. OPINIÓ 13 S’HA ENCERTAT CREANT ELS INFORMERS? Els “informers” són pàgines de Facebook on els estudiants fan públiques les seves opinions, queixes sobre altres estudiants, personal del centre o sobre els serveis. L’informer va néixer de les mans d’unes estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons les creadores, la idea va sorgir quan una de les noies es va interessar per un noi que va veure a la biblioteca i va pensar que podia serli útil fer-li arribar els seus sentiments a través d’algun lloc. Així van crear la pàgina. Aquestes pàgines són molt útils si es fan servir correctament. El mecanisme és molt senzill: només cal enviar, a través d’un missatge, allò que un vol fer públic i els administradors de la pàgina ho pengen de manera anònima. Podem fer servir els informers per fer arribar missatges a la persona que ens agrada, per dir alguna cosa que no ens atrevim a dir-la sabent que la gent sap qui ho ha dit, per diverses coses. Però hi ha gent que no els fa servir per coses normals sinó que es dediquen a fer públiques intimitats d’altra gent o riure’s d’algú, fer bulling... de manera anònima i la gent que rep aquests missatges no sap qui ha estat. Això molts cops se’n pot anar de les mans i descontrolar-se. INDIGNATS Ja n’hi ha prou! Estem cansats, o més ben dit: els alumnes de batxillerat n’estem farts! Després de comunicar-nos i estendre el nostre missatge, crec que no queda altra manera per poder-ho fer saber, per tant, volem utilitzar aquesta oportunitat de publicar-ho a la revista. Tots els alumnes de batxillerat, (cal remarcar aquesta última paraula) estem avorrits de repetir el mateix: necessitem tenir els lavabos oberts del nostre passadís. Ens està perfecte que els serveis dels passadissos de l’ESO no estiguin oberts a les hores de classe, ja que durant els darrers anys han succeït diferents atacs de vandalisme. Però crec que un cop els alumnes estem cursant els dos últims anys som prou madurs i tenim cap com per saber respectar les instal·lacions i fer-ne un bon ús (tot i que això no vol dir que els nois i noies de l’ESO no haurien de ser-ho). Una altra cosa que ens molesta és que els alumnes més petits vinguin al nostre passadís a fer les seves necessitats, quan cada curs té el seu lavabo i pot anar a demanar la clau. No teniu res més a fer que pujar al nostre passadís, quan el vostre o el de 1r està obert? No perdeu el temps pujant les escales! Penso que és força encertat haver creat els informers ja que pots fer públiques coses que d’altra manera no diries però molta gent no els fa servir de manera correcta. Nosaltres desitgem que escolteu els alumnes i ens deixeu el lavabo obert sí o sí! Penseu que no pararem de fer-nos sentir fins que ho aconseguim! Nicolás Scipione 4t B Alumnes de 2n de Batxillerat B
  12. 12. ENTREVISTES “A LA VIDA SEMPRE CAL SER AUTOCRÍTIC” 14 Quin és el primer llibre que vas escriure? El primer llibre que vaig escriure va ser L’enigma fúcsia. Quina és la teva novel·la preferida? Qualsevol de Ferran Torrent. Un negre amb un saxo, per exemple, és de les millors. T’agrada treballar en aquest institut? Sí. Tot i que ho tinc lluny de casa, hi ha un bon ambient de treball amb un alumnat, uns companys i una directiva que ho fan possible. Hi estic a gust, la veritat. Quan vas decidir treballar de professor de l’Aula d’Acollida? Sóc professor de Català i mai no havia fet de professor d’Aula d’Acollida. En el fons no ho he decidit jo, sinó que ve donat, però m’agrada, perquè s’educa des d’un altre vessant molt interessant. L’Isaac Guilà és un professor de llengua catalana que aquest any està a l’Aula d’Acollida del nostre institut. A més a més és escriptor: té publicada una novel·la que es diu “L’enigma fúcsia” i un recull de narracions que es titula “Rutes en BTT per casa meva”. Alguns dels seus relats han estat premiats en concursos. Quants llibres has escrit? He escrit dos llibres pròpiament meus i en alguns altres també apareixen poemes i relats meus. El primer és una novel·la negra que es titula L’enigma fúcsia; el segon, un llibre de relats anomenat Rutes en BTT per casa meva. Quan et vas decidir a escriure llibres? Des de sempre m’ha fet gràcia escriure ficció i, evidentment, si escrius no hi ha res millor que algú ho llegeixi i, si pot ser, li agradi. Per coses de la vida, vaig trobar l’ocasió d’autoeditar dos llibres i no ho vaig dubtar. Quines aficions tens? Ho resumiria en l’amor al país i al Barça, però de forma més terrenal també hi puc afegir esports com el futbol sala i el pàdel, escriure, viatjar, la música... Què no t’agrada? El feixisme i la mentida. Què penses quan llegeixes els teus llibres? No els solc llegir, perquè quan s’han editat ja n’estàs fart de repassar-los i rellegir-los mil vegades. Amb tot, si algun cop ho he fet, penso sincerament que ho podria haver escrit millor i, per tant, que hi canviaria algunes coses. A la vida sempre cal ser autocrític, perquè tothom et diu coses bones del llibre i no és bo que t’ho creguis tot si vols millorar. Moltes gràcies, Isaac. De res. Ha estat un plaer. Mar Codinach Mohamed Amine 4t D
  13. 13. FESTA FINAL DE CURS 15
  14. 14. FESTA FINAL DE CURS 16
  15. 15. FESTA FINAL DE CURS 17
  16. 16. FESTA FINAL DE CURS 18
  17. 17. ENTREVISTES “Si la fama m’ha fet canviar, que m’ho diguin, si us plau.” 19 insistint i vaig decidir anar a provar un assaig. Vaig anar a l’assaig i tornant cap a casa estava ‘flipant’ del projecte i de les idees tan clares que tenien. Així va ser com em vaig endinsar en el món de la música. Tens algun ídol en el qual t’inspires? No tinc cap ídol en concret, m’agraden molts grups. Si poguessis triar qualsevol professió, la canviaries? Per què? No, perquè estic treballant del que m’agrada. L’Ivan López va néixer a Torelló el 1987. Va entrar al món de la música quan tenia 8 anys a l’Escola Municipal de Música. Va passar dos anys al Taller de Músics de Barcelona. Abans d’endinsar-se al projecte de Txarango ha format part de dos grups, un de joves de Torelló i un altre de músics de diferents pobles; també forma part dels grallers de Torelló. A part de músic és monitor. Ara, però, només viu de la música perquè no té temps de res més. És tècnic de so. Què volies ser de petit? La veritat és que de petit el meu somni era arribar a tocar amb algun grup gran, i per sort he pogut formar part d’un projecte musical, pràcticament des de zero. Com i quan et vas endinsar en el món de la música? Vaig començar a tocar el saxo als vuit/nou anys. Vaig tocar amb dos grups i hi va haver un moment que ja no tocava amb ningú, només amb la banda del poble ‘Deixebles Band’. Fins que un dia rebo una trucada de l’Àlex Pujols (baixista de Txarango) i em proposa que m’afegeixi al grup. En aquell moment m’estava independitzant i estudiant, i la veritat és que em feia una mica de mandra. Però l’Àlex anava Com es va formar el grup? El grup es va formar a través d’unes vivències a Barcelona on tota la multiculturalitat de la ciutat, les ganes d’intercanviar idees i d’intercanviar música hi van influir molt. A partir d’aquí neix Txarango. Com va sorgir el nom del grup? Quan l’Alguer, en Sergi i en Marcel vivien al barri gòtic a Barcelona sempre portaven al damunt un charango, que és com una guitarreta tradicional dels Andes. I es va agafar el nom de Txarango com a símbol d’aquella etapa. Quins són els vostres plans de futur? Aquest estiu anem a presentar el disc Benvinguts al llarg viatge fora de Catalunya. La nostra música ens portarà a fer concerts per Holanda, Anglaterra, França, Alemanya... A qui es dirigeix, majoritàriament, la vostra música? La nostra música està dirigida a tot tipus de públic, tant petits com grans. Al principi, us vèieu tocant fora de Catalunya o al Palau de la Música? Mai ens havíem imaginat poder tocar fora de Catalunya i menys acabar la gira al Palau de la Música Catalana.
  18. 18. ENTREVISTES 20 Una anècdota divertida del grup? A Sant Antoni de Vilamajor vàrem menjar molt bé i cada vegada que ens donen un sopar molt bo diem que fem un Sant Antoni. “QUE ELS BANCS NO VAGIN EN CONTRA DE LES FAMÍLIES” Qui fa les lletres i la música del grup? Us inspireu en històries i fets personals per escriure les cançons? Normalment en Marcel, l’Alguer o l’Àlex porten una idea al local d’assaig i després entre tots l’acabem de vestir. Algunes lletres estan inspirades en fets reals i les altres en fets que ens agradaria que passessin en aquest món que ens hem trobat. Cada quan i on quedeu per assajar? Quedem cada setmana a Ripoll. El fet de ser conegut t’ha fet canviar com a persona? Gens, i si he canviat que m’ho facin saber, si us plau. En Jordi Tolosa és membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (la PAH) d’Osona, és de Roda de Ter però viu a l’Esquirol i fa poc que ha estat pare. Us relacioneu amb altres grups de música catalans? Quins? Sí, la Pegatina, Cesk Freixas, Bongo Botrako, Gertrudis, Bonobos, Nyandú, la Troba Kung fu i molts més. Quant de temps fa que col·labores a la PAH (Plataforma d’afectats per la hipoteca)? Des del 2009. Quan va néixer la plataforma de Vic, l’1 d’octubre de 2009. Quin és el vostre gran objectiu com a grup? Seguir com ara, poder escriure i compartir les cançons cada cop a més llocs possibles. D’altra banda, també ens agradaria anar superant petits nous reptes. Kristof Jankowski Nicolás Scipione Maria Serra Xènia Serrat Paula Vizcaino 4tB Quins van ser els motius pels quals vas començar a dedicar-t’hi? Jo ja venia de participar en altres moviments socials crítics com el Fòrum Social d’Osona o també la Consulta pel Deute Extern. Això passa l’any 2000 i estava format per gent que anava dient que el model que teníem, sobretot en l’habitatge, estava malament i creava molts desequilibris. Tot feia pensar que algun dia acabaria petant. I ho va fer. Moltes persones es van trobar en una situació precària. Al principi no es notava tant. A través de “Veus diverses” es va detectar que moltes persones immigrades procedents del Senegal, que passaven gana i misèria, venien aquí perquè havien contractat hipoteques i ells ni ho sabien. Després quan es trobaven en el moment que
  19. 19. ENTREVISTES no podien pagar, se’ls quedaven el pis i a més a més els continuaven reclamen un deute. La llei era aquesta i tot això va passar perquè la majoria de gent no la coneixia. Una persona sola no podia amb totes aquestes injustícies, així que la gent afectada es va agrupar i va sorgir, a Osona, la Plataforma. Per què es fan tants desnonaments? Per la crisi, és clar, per la crisi i la bombolla immobiliària. Es va ajuntar la crisi amb la bombolla immobiliària. A l’Estat espanyol, amb la crisi, la gent va començar a no poder pagar casa seva; per tant, la van perdre i a més han de continuar pagant-la. Quina funció fas quan hi ha el desallotjament d’una família? El desallotjament és només la part final d’un procés. Hi ha molts dels casos d’embargament que no acaben amb desnonaments. En tot Catalunya hi ha hagut uns 20.000 embargaments hipotecaris i 25.000 desnonaments. El paper de la PAH, mentre no hi ha l’ordre judicial, és ajudar la família afectada, però quan l’ordre ja està dita i escrita ja no podem fer res excepte intentar aturar el desnonament i arribar a un acord amb el comitè judicial. La nostra plataforma intervé més quan encara l’orde no s’ha donat i la família està ja al límit de perdre la casa. Suposem que has participat en bastants aturades de desnonaments. Quantes se n’han fet a la comarca? De desnonaments molts, no se sap la xifra. Les vam demanar al jutjat i no ens les han donat, però potser uns 500 o més. Que s’han intentat aturar n’hi ha dos i prou. Un va fer fallida i van desnonar-los igualment, en canvi el segon es va poder aturar. En molts desnonaments no hi hem pogut intervenir perquè els propietaris tenen el típic problema de ser la vergonya i tenen el costum de callar. Hi ha moltes persones que per culpa d’això entreguen les claus al banc i 21 se’n van a viure amb els pares o a casa d’algun amic. Com se sent una família en el moment que la policia la fa fora del pis? No ho sé. Seria interessant que ho preguntéssiu a una persona afectada. Jo penso que més que res la gent ho viu amb molta vergonya. Hi ha dos tipus de persones: les que per vergonya o sentit de culpabilitat simplement entreguen les claus de la casa al banc, que és una situació totalment comprensible, i l’altre és la de qui planta cara. El sentiment que se sent quan et passa una cosa com aquesta és de molta ràbia, t’has de sentir en una sensació de fracàs molt gran. És cert que una persona desnonada ha de continuar pagant la hipoteca i tots els deutes al banc? En molts països, quan la família no pot pagar la hipoteca, s’entrega el pis i ja queda compensada de saldar el deute. En canvi aquí tenim una llei molt antiga i el raonament que feien ells era que si no es podia pagar la hipoteca, et venies el pis i ja recuperaries els diners. Però arriba el moment que els pisos comencen a baixar de preu, no hi ha compradors, la subhasta queda deserta perquè ningú hi compra els pisos i llavors el banc se’l queda a meitat de preu. Com respon la gent del carrer davant d’aquest problema? Hi ha de tot. Majoritàriament, la gent simpatitza amb les plataformes. Es pensa que no és culpa de la gent sinó que estem en una societat molt injusta. Què fa la plataforma dels afectats per canviar les idees dels polítics? Jo diria que més que canviar les idees dels polítics és pressionar i crear mobilització perquè democràticament es vegin legislats d’una manera o altra, tot i que és molt difícil que canviïn les seves idees. Però si una gran majoria de
  20. 20. ENTREVISTES la població demana alguna cosa, per llei democràtica en principi s’hauria de complir. Per aquest motiu la cosa no està en el fet de canviar les idees dels polítics, sinó un canvi democràtic que permeti que els beneficis dels bancs no vagin sempre per sobre de les possibilitats de les famílies. Com respon la gent del carrer davant les famílies que han perdut casa seva? Això és molt difícil de valorar perquè t’has de trobar en la situació per entre-ho. A la plataforma hi ve a parar un percentatge molt petit de les famílies que s’han quedat sense poder pagar la hipoteca, moltes famílies ho viuen en secret. Només el seu entorn més immediat sap la seva situació. Què en saps de la família que ha perdut la casa i actualment viu al carrer? Per exemple, la família que ha estat molt de temps al carrer Verdaguer i lluita per la casa seva és de Manlleu i està vivint a Vilanova i la Geltrú. La seva hipoteca tenia una clàusula, com moltes altres, en la qual constava la possibilitat d’un embargament extrajudicial. Van embargar el pis i ara deu fer un mes i mig que se’n va fer la subhasta; es va intentar pararla amb una colla de gent però no van deixar entrar ningú, només els afectats, i quan van entrar la subhasta ja estava feta, va quedar deserta i el Banesto es va quedar amb la hipoteca i el pis al 60% del preu d’adquisició d’una forma molt més ràpida perquè va ser a través d’un notari. Juntament amb les plataformes del Garraf i d’Osona no es va poder parar el desnonament. Els afectats es van tancar un dia i mig dins el banc fins que va arribar l’ordre judicial de fer-los fora; van decidir quedar-se al carrer acampats davant del banc juntament amb la gent que els donava suport. El cas és que el banc en cap moment va voler negociar. Tot i que els mossos van estar a favor dels afectats perquè també es van sentir enga- 22 nyats pel fet que es va presentar la negociadora de la plataforma i el mediador dels mossos, però de l’empresa Banesto no es va presentar ningú, l’únic que van fer va ser una oferta que era totalment inacceptable pel preu. Després aquesta gent quan els fan fora no tenen cap recurs? No. Hi ha coses, però de moment totes insuficients. En les situacions d’emergència els serveis socials poden intervenir trobant un espai d’emergència o que Càritas pugui aportar el que han recollit. Totes les opcions que hi ha són comptant amb la bona col·laboració d’un banc, i com que els banc no en tenen... Intentem obrir una llei que el banc no vagi en contra de les famílies i canviant aquesta llei els problemes se solucionaran. Alícia Cantero Xènia Comas Edu Estrella Mar Segalés
  21. 21. ENTREVISTES “VOLIA SER MÚSIC, PERÒ VAIG ACABAR AMB UN CONTE A LA MÀ” 23 L’any 2003 vas obtenir un premi, oi? Quin? Sí, a la fundació de l’Enciclopèdia Catalana i el 2006, un altre. Xavier Varnetta és un escriptor català de Vilanova i la Geltrú que viu a Barcelona i que T’has plantejat mai tenir un pseudònim ha escrit un llibre que recentment han llegit per escriure? els alumnes de primer, “Sense Adreça Co- Sí. De fet, vaig tenir un sobrenom durant una neguda”. Fa poc va venir a fer una xerrada temporada, Nevas Brid, i amb aquest pseu- al nostre institut i vam aprofitar per fer-li una dònim havia fet crítica literària. Nevas proce- entrevista. dia de “riu”. Llavors, després de fer articles, vaig pensar ficar el pseudónim a la novel·la que han llegit els de primer, Sense Adreça Coneguda però l’editorial no em va deixar perquè em va dir que el meu nom ja era conegut. Quins estudis t’han ajudat a aconseguir escriure els llibres? Ara no me’n recordo de qui ho va dir, però per escriure una novel·la no és necessari estudiar, simplement has de viure experiències. I llavors, jo crec que el que m’ajuda a escriure els llibres és fixar-me en les coses, anar a llocs, viure. Crec que això és el més important. Ser escriptor no requereix cap estudi específic però el que m’ha ajudat bastant ha estat que he fet història i suposo que això ha influït que pogués escriure millor els llibres. On treballes i quina professió tens ac- A part de tot això, sóc filòleg català. tualment? Per una part sóc escriptor, és clar, i per l’altra En què t’inspires per escriure? treballo a Vilanova i la Geltrú com a profes- En res; en un moment determinat et ve de sor. De fet visc entre Vilanova i la Geltrú i gust explicar un tema i llavors comences a Barcelona. donar-hi voltes; però d’on surt no ho he sabut mai de veritat.
  22. 22. ENTREVISTES 24 Quan vas decidir començar a escriure? Quan fas una obra, la fas per diversió o Tampoc ho sé. De cop i volta, un dia em vaig per transmetre un missatge? trobar amb un conte a les mans, un conte En totes les novel·les sempre hi ha d’haver infantil, que suposo que havia escrit per a diversió; si més no, interès. Si no, la gent no la les meves filles, i vaig decidir presentar-lo llegeix. Però més que transmetre un missat- a un concurs. Per sort no va guanyar, però ge jo parlo sobre una cosa que m’interessa, l’editorial Cruïlla s’hi va interessar i va de- que em preocupa, i acabo fent una mena de cidir editar-lo. Per la mateixa època, més o resum que és el llibre. menys, vaig escriure també una obra de teatre. De fet jo volia ser músic, i feia cançons, On escrius normalment? però vaig acabar amb un conte a la mà. Mira, et diré on no escric mai: en una taula amb un ordinador i diccionaris. Sempre Quin autor t’ha influït més en les idees? m’agrada més escriure en llocs diferents: a Quan agafes idees d’autors, les agafes més la platja, al tren, a l’avió, en un bar... Sempre aviat negativament, és a dir, estàs escrivint porto alguna llibreteta o algun full a sobre i una cosa i penses: -Això ja ho ha fet algú quan em ve la inspiració escric. altre, no ho faré jo. Quin creus que és el teu millor llibre? No sé dir-vos-ho, perquè jo ja he fet uns quants llibres, i quan acabo d’escriure’n un sempre penso que aquell és el millor, així que no sabria dir-vos-ho. Has fet o has pensat fer alguna novel·la autobiogràfica? Mira, fins fa un any, t’hauria dit que no, però mira per on, ara n’he fet una. No és ben bé autobiogràfica, però hi ha personatges que estan inspirats en persones que conec, i també els passen coses que els han passat, i fins i tot a mi, i d’això se’n podria dir ‘’autobiogràfic’’. Marta Perea Toni Bautista Martí Garcia 4t D
  23. 23. AMPA 25 El cas de l’esportista que volia estudiar El suspens en Educació Física d’una estudiant de segon de batxillerat de l’IES de Santa Eugènia de Ter, al Gironès, ha provocat un temperi considerable. El suspens deixava Sílvia Diao - nascuda ara fa 18 anys a Girona, de pares senegalesos – sense opcions a una beca per anar a estudiar a Edimburg (Escòcia) el curs que ve. El fet no hauria merescut, de ben segur, tant ressò als mitjans de comunicació si no fos perquè l’estudiant suspesa és una brillant jugadora de bàsquet de l’Uni Girona amb notable projecció envers l’elit del bàsquet català i estatal. Pocs dies després d’iniciar-se el rebombori, el director del centre, Jordi Vilarrubí, va anunciar que, d’acord amb la inspecció del departament d’Ensenyament, es repetirien les proves d’Educació Física, no només per a ella sinó també per als altres alumnes que les havien suspeses. I com pot ser que la mala nota sigui en Educació Física, us preguntareu, si en allò que excel·leix és, precisament, en un esport tan complet com ho és el bàsquet? Perquè, segons sembla, la prova de la discòrdia era de natació i Sílvia Diao és una pèssima nedadora. L’afer és polièdric com ho han estat les reaccions. D’una banda, des de la comunitat docent s’han alçat veus demanant respecte per als ensenyants, entomant la decisió com una degradació de la professora, Maria Anglada, i recordant que en els conflictes amb pressió social sempre els toca el rebre. D’altra banda, des de l’entorn esportiu, s’ha defensat la jugadora a capa i espasa tot adduint el seu talent pel bàsquet i al·legant que són les raons econòmiques pròpies d’una família humil que li permetien optar a la beca per estudiar a Anglaterra. Dit sigui de passada, l’estudiant domina, a més del català i el castellà, l’anglès, el francès i un idioma de la regió senegalesa d’on són originaris els pares. Qui té raó? Potser sigui un cas en què la raó absoluta, com passa sovint a la vida, no existeixi. La pitjor conclusió del cas seria, sens dubte, que una part, la que sigui, alcés la bandera de la victòria sobre l’altra. L’alumna hauria pogut fer un esforç i estudiar més (en aquest cas una disciplina esportiva, la natació); la professora potser hauria pogut estalviar-se l’escàndol sent flexible amb les proves; l’entorn del bàsquet de la jugadora haurien pogut ser menys possessiu i ajudar a donar a l’esport, més enllà de la competició, un aire més humanitzant; el centre s’hauria pogut estalviar aquesta mesura tan poc edificant amb una actuació prèvia, col·legiada i de consens. Ens costa déu i ajut entendre realitats de moltes cares, avesats com estem i educats com hem estat a veure-ho tot en blanc o negre. Defugim els matisos que són els que fan decantar balances, aquelles hores més d’estudi, aquelles dècimes que condemnen al suspens, treuen o atorguen una matrícula. Els exàmens, com els rànquings, són les proves del tot o res, la justícia de la balança. Les capacitats, les aptituds, els talents són virtuts de llarg recorregut. Els gran reptes ens fan oblidar els petits detalls. Encenem la llanterna de Diògenes i que l’estiu ens serveixi per agafar-nos l’estudi, l’esport i la vida amb una mica més de filosofia! Pep Palau peppalau.blogspot.com
  24. 24. ESCOLA VERDA 26 Què és el fracking? El “fracking” consisteix en l’extracció de gas o de petroli per mitjà de la fracturació del sòl. El procediment consisteix en la injecció d’un material a pressió, normalment amb aigua i sorra barrejat amb productes químics. Tot això amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli. El terme fracking també el podem definir com la tècnica d’extracció nova que es basa amb la fragmentació de les capes profundes del sòl on hi ha petites bombolles on es troba d’extracció ha petites bombolles de gas i petroli. A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils que ha fet econòmicament rendible aquest mètode, el fracking s’està popularitzant a molts llocs del món aquests darrers anys, sobretot a Estats Units d’Amèrica. Problemes que pot causar el fracking: • • • • • • • Contaminació de l’aigua superficial i subterrània. Contaminació de l’aire. Afectacions en la salut de les persones. Alteracions del paisatge i del terreny. Contaminacions dels sòls en tancar els pous. Augment de la radioactivitat natural de fons. Risc sísmic. L’objectiu del fracking és aconseguir explotar i allargar al màxim les reserves de petroli i de gas, però el benefici que pot aportar és molt petit ja que la taxa de retorn (energia que s’ha d’invertir per obtenir un producte energètic) és de les més petites que hi ha; en canvi l’impacte ambiental en la zona d’extracció és molt elevat. Jordi Freixa Jana Maier Blanca Monteis Ruth Prat Gorka Salomon
  25. 25. PUNT JOVE 27 A L’ESPAI, CONTINUEM! Hi ha coses que comencen i acaben; hi ha coses que no sabem quan van començar però sí quan acabaran i portaran coses noves, i hi ha coses que tan sols comencen i segueixen. L’Espai és d’aquestes últimes. A L’Espai, no hi ha cap dubte: seguim! Aquest primer semestre de l’any hem tingut força moviment i la novetat ha estat la incorporació de l’Eduard Morató a l’equip de treball, com a dinamitzador, i pensem que no només s’ha notat en la tasca diària interna de l’equip, sinó que també ha tingut una notòria repercussió fora de L’Espai. A ell li agraïm tota la feina feta fins al dia d’avui. Fent un repàs del que hem fet, doncs, durant aquests cinc mesos de feina, volem destacar la renovació del facebook de L’Espai, que ha passat de ser perfil a pàgina, n’hem millorat l’estètica i també l’actualització de continguts. Pensem que és tasca primordial tenint en compte la importància de les xarxes socials virtuals en l’actualitat. Ben aviat també revisarem la web per tal de millorar-ne l’estètica, però sobretot la funcionalitat. Pel que fa a activitats, el més destacat han estat la Setmana Jove i el Raid dels Ausetans. La primera va tenir lloc del 17 al 26 d’abril amb una programació d’activitats ben variades (des de campionats online fins a la nit de dj’s a la carpa, passant per tallers de Sant Jordi, futbol sala, cinema, jam session de música i campionat de tennis taula) per tal de celebrar el 3r aniversari de L’Espai. Per altra banda, un any més, Roda va participar a El Raid dels Ausetans, amb 4 equips que van sortir d’aquest institut: Els Esquerdats, Jejesdcampo, Les Malaltes i Tanmecarda. Aquests últims van ser guanyadors de la fase local i van passar a la competició a nivell comarcal, encara que sense sort. Segur que alguns de vosaltres conei- xereu l’experiència d’alguns dels participants. Us animem a participar-hi a la propera edició. I arriba l’estiu i, tal com hem dit al principi, a L’Espai seguim: ja tenim a punt les activitats previstes per a aquestes vacances: • Programa de pràctiques(*). Inici el dimarts 25 de juny. Places limitades als serveis municipals (llar d’infants, casal, Ajuntament, biblioteca, museu, mitjans de comunicació) • Curs de monitor de lleure infantil i Juvenil (*). Inici el dimarts 25 de juny. Indispensable tenir 18 anys o complir-los durant del curs. • Taller de voluntariat(*). Dijous del 4 al 19 de juliol. Presentació del taller el divendres 28 de juny. • Nits a les piscines. Del 28 de juny i 26 de juliol • Sortida a La Selva de l’Aventura(*). Dissabte 6 de juliol. • Cursa d’orientació(*). Divendres 19 de juliol. Cursa per a totes les edats, per Roda i voltants amb dos circuits de diferent dificultat. Premi per als equips guanyadors. (*) Activitats amb inscripció. Per més informació i inscripcions heu de passar per L’Espai Amb aquesta informació ens acomiadem tot desitjant-vos un molt bon estiu a tots i totes. Ens veurem per Roda, a la piscina, a la plaça, a la botiga... o bé potser en alguna platja del país o qui sap en quin racó de món... Molt bon estiu!!!
  26. 26. RECOMANEM 28 TÍTOL: Diari d’un Skin DIRECTOR: Jacobo Rispa ACTORS: Tristán Ulloa, Juana Acosta, Fernando Cayo, Macarena Gómez PAÍS: Espanya ANY D’ESTRENA: 2005 DURADA: 85 minuts. SINOPSI: La pel·lícula està basada en el llibre del periodista Antonio Salas. Mostra la vida quotidiana dels neonazis que hi havia a Espanya a principi del 2000. Un periodista s’infiltra en un grup neonazi de Madrid després de presenciar l’assasinat del seu company, que també era el seu cunyat, per part d’un grup de neonazis que el maten pel simple fet de ser sudamericà. El periodista s’uneix a ells, vesteix com ells i actua com ells per a descobrir quins van ser els assassins i axí poder-los detenir.Tant la pel·lícula com el llibre estan basats en una història real. TÍTOL: Bitllet d’anada i tornada. AUTOR: Gemma Lienas EDITORIAL: Empúries COL·LECIÓ: La Via Làctia NÚMERO DE PÀGINES: 224 pàgines Sinopsi: La Marta és una noia jove que viu molt pendent de descobrir l’amor amb el seu xicot, en Ricky, anar amb la seva millor amiga, la Clàudia o estar amb els seus germans bessons. L’anorèxia i la bulímia són dues paraules que a ella i als seus pares no els resulten gaire familiars, però per culpa de l’entorn en què viu comença a tenir trastorns amb el menjar i ho manté en secret. En poc temps, després que el psicòleg amb qui va ho digués als seus pares, la Marta ha d’ingressar a l’hospital perquè té anorèxia nerviosa. CRÍTICA: Crec que és una bona pel·lícula perquè et fa reflexionar com una persona es pot arribar a convertir en neonazi. És una pel·lícula dura i impactant, però també realista.Està basada en fets reals. La recomano a totes aquelles persones que els agradin les películes realistes i a aquelles persones que rebutgen els actes dels grups racistes i neonazis d’arreu del món. Recomano aquest llibre ja que pot fer veure al lector tot el que pot causar aquesta malaltia i tot el que pateixen les persones que la tenen. A més, està molt ben reflectida a la història de la Marta. Sobretot el recomano als adolescents perquè normalment som nosaltres els que tenim més facilitat a fer “tonteries” amb temes delicats com el menjar sense saber-ne tots els riscos. És un llibre interessant i, sobretot, des del primer moment tens ganes de saber com acabarà la salut de la Marta i si se’n sortirà. Bernat Pla 4 ESO B Blanca Monteis 4r C
  27. 27. RECOMANEM 29 Títol: Blanca como la nieve, roja como la sangre Autor: Alessandro d’Avenia Editorial: Grijalbo Col·lecció: Best Seller NÚMERO DE PÀGINES: 246 TÍTOL: Històries del paradís AUTOR: Xavi Sarrià ANY: 2008 EDITORIAL: Bromera NÚMERO DE PÀGINES: 160 Sinopsi: Leo, un jove immers en un remolí de l’adolescència entre missatges de mòbil, deures, pòsters, cançons, partits, motos, mirades i somriures es troba que té un enemic: el color blanc. Perquè per a ell totes les emocions tenen un color, i el blanc és l’absència, la solitud. El blau és el color de l’amistat i el dels ulls de Sílvia, la seva millor amiga, lleial i serena, el seu suport constant. El vermell, en canvi, és el color de l’amor, de la passió, de la sang: vermell és el color dels cabells de Beatrice. Quan Leo descobreix que Beatrice està malalta i que la seva malaltia està relacionada amb aquest blanc que tant l’espanta, haurà de buscar en el seu interior, sagnar i renéixer per entendre que els somnis no tenen fi i que sempre s’ ha trobar el coratge per creure en alguna cosa més gran. SINOPSI: A través de petites històries curtes, Xavi Sarrià, escriptor valencià i cantant d’Obrint Pas, explica diverses històries realistes que podrien estar passant ara mateix en algun racó del món on vivim. Totes les històries van acompanyades d’alguna cita famosa i parlen de temes i emocions molt diversos: por, equilibri, fragilitat, suburbis, calfreds, desficis, guerres, esperances, llàgrimes, avorriment, ambició, alliberament, oblit, terror, coratge, il·lusió, orgull, fam, silenci... Recomano aquest llibre perquè el noi es mira la realitat d’una manera diferent i descobreixes coses que potser mai no pensaries. A mi personalment m’ha agradat molt perquè és un llibre molt real i molt sincer. El recomano a totes les persones que vulguin passar una bona estona llegint. Naual Asbai 4t C VALORACIÓ: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè posa de manifest les desigualtats que hi ha en aquest món i que, com diu el títol amb la seva ironia, creiem que vivim en un paradís, però en realitat no ho és. Les històries d’aquest llibre són reals, són coses que passen dia a dia arreu del planeta, a les quals no podem girar l’esquena fent veure que no passa res. Gerard Vallejo 4t C
  28. 28. ENTRETENIMENTS CRÒNIQUES D’UN DETECTIU Fa temps, a la meva agència, va arribar una senyora que des del principi em va semblar que tenia una estranya aparença. Les úniques paraules que li sorgiren de la boca foren les següents: “Et contracto perquè vull que investiguis la meva mort i detinguis el culpable”. Després, se’n va anar tot deixant un bocí de paper escrit i un bon feix de bitllets a sobre la meva taula, de sobres pels meus honoraris normals i una bona propina. Es veia de lluny que era de casa bona, però em vaig pensar que es tractava d’una mena de broma pesada, típica dels rics; mai m’hauria pensat que aquest cas anava de debò i que, més endavant, jo mateix, per culpa d’aquella visita, em convertiria en el principal sospitós. Em vaig oblidar completament d’aquell cas fins que setmanes després del meu encontre amb la dona, la policia va irrompre formalment en la meva propietat i em va detenir per ser el presumpte assassí de la dona que m’havia ofert la feina. Això va ésser molt impactant per a mi, sobretot perquè estic acostumat a anar a l’altra banda de la reixa en els cotxes de policia. Em van prendre declaracions i, com que no hi havia cap persona que pogués demostrar la meva coartada, em van arrestar. Després de passar-me tota la nit pensant, vaig adonar-me que la víctima no m’havia donat una propina: en realitat, aquells diners sobrants eren els necessaris per poder pagar la fiança que em permetés sortir de la presó, però en llibertat condicional. Els dies anteriors al judici van ésser els pitjors de la meva vida: em sentia vigilat tot el dia i no podia pensar. Fins que dos dies abans del judici tot va canviar, perquè vaig aconseguir informació valuosa sobre el cas, ja que un company d’ofici que encara confiava en la meva innocència va ésser destinat a treballar en el crim i em va poder informar sobre l’estat de l’escena 30 del crim, sobre el cadàver i moltes més coses. Però no vaig tenir prou temps per analitzar-ho tot en aquest curt termini de temps, fet que va provocar que perdés el judici i, finalment, m’internessin a la presó fins que no es demostrés que era innocent o es trobés l’autèntic assassí. Durant els dies del meu internament vaig investigar les notes que em va passar el meu company. Sobretot vaig trobar informació sobre la vida personal de la dona: tenia uns 40 anys, era mare vídua amb una filla de 17 anys que estava a punt d’entrar a la universitat per estudiar medicina i, la víctima, després de moltes relacions fallides, va deixar la seva vida amorosa de banda i va dedicar-se essencialment a cuidar la seva filla d’una manera molt estricta i protectora. També vaig esbrinar, d’altres contactes, que el seu marit era un gran programador molt capacitat i que va fundar una empresa que ràpidament va obtenir grans beneficis, fins a l’assassinat desafortunat del seu fundador, que va provocar que la família es vengués l’empresa. Aquesta última informació em va ajudar a comprendre la qüestió que m’havia rondat molt pel cap: “D’on va treure tants diners la víctima?”. Durant els últims dies vaig descobrir la fatídica informació de la causa de la mort: va ésser per culpa d’una sobredosi d’insulina. Una informació que em va donar una gran pista: l’assassí havia de saber que prenia insulina i, per tant, havia de ésser tan proper a ella com per poder subministrar-li la sobredosi. La meva estada a la presó es va acabar quan van posar fi a la vida de la usufructuària de la fortuna, la germana de la víctima, amb els mateixos mètodes que l’assassí havia utilitzat en el primer cas, i el meu advocat em va poder aconseguir la llibertat, però amb la condició que investigués els dos casos. Aquest segon assassinat em va resultar molt estrany, perquè volia dir que era també una persona propera a la
  29. 29. ENTRETENIMENTS resta de la família, ja que també va tenir accés a subministrar una dosi del medicament a la usufructuària. En un principi vaig pensar que es tractava d’un assassí extern que volia heretar la fortuna, així que vaig fer entendre a la policia que s’havia de protegir la filla durant poc més d’un mes, fins que ella fos major d’edat i pogués heretar la fortuna, i que calia impedir que qualsevol s’acostés a ella, ja que la podria enganyar i es podria convertir en usufructuari i, finalment, després de la mort de la filla, en hereu. Vaig afegir que, si això passés, seria massa tard per poder-lo atrapar, perquè si disposava de tants diners seria molt difícil. Respecte als familiars de les víctimes, tots tenien una coartada, igual que els amics propers. 31 La meva visió no va canviar fins un mes després i no vaig veure l’autèntic assassí fins que vaig reflexionar sobre la seva vida personal i la manera en què va morir la dona. Qui m’havia de dir que per tres dies i una decisió meva fatídica, quasi aconsegueixo el propòsit de l’assassí d’heretar la fortuna? Ara que hi penso, per a l’assassí va ésser molt fàcil aconseguir aquella substància tan pura; ni jo m’ho pensava que l’assassí la tingués tant a l’abast! Qui és, en realitat, l’assassí? amitcív al de allif al sé íssassa’L Jordi Pla Mauri 4t A 1. A les 10:25 el tenim i mai no ens hi avorrim. 2. Sort en tenim però per culpa d’ella amb el cul quadrat sortim. 3. Molts números hi ha i els exàmens de mates ens ajuda a aprovar. 4. Ens els van fer comprar per poder-nos modernitzar. 5. Per viatjar l’utilitzem però igualment ens perdem. 6. Tots els papers hi pengem però mai ens els mirem. 7. L’esquena ens trencarem si més pes hi portem. 8. Els llibres ens hi fan guardar perquè així no ens els puguin robar. Finalment forma una paraula les lletres que trobes en els requadres més foscos. G _ _ _ _ _ _ _ _ Ingrid Verdaguer i Elisa Sobkanyuk 4t ESO D
  30. 30. ENTRETENIMENTS 32 LOGOS Relaciona el núm. de logo amb el disseny que correspongui: 1. Escola verda 2. Staedtler 3. Stabilo Boss 4. Ins Miquel Martí i Pol 5. Barra de cola 6. Sindicat d’estudiants 7. Fundació de la Marató 8. L’educació és futur 9. Prohibit fer servir Mar Segalés i Pol Gómez 4t B Busca a la sopa de lletres el cognom dels professors que habitualment utilitzen aquestes frases: • • • • • • • • • A veure, nens! Què us penseu, que podeu venir aquí a aixecar-me la camisa? Avui farem activitats amb el That Quiz. Los dictados han sido desastrosos. Hem de conèixer l’etimologia de les paraules per entendre el seu significat. Jacint Verdaguer tenia un vocabulari molt ric, molt treballat i apassionant. Hauríeu de poder continuar fent francès a batxillerat en aquest institut! Eh, eh, eh! Els actimels i les cremetes no serveixen per res. Crisantos Castella Gerard Vallejo
  31. 31. ENTRETENIMENTS 33 Relaciona els somriures amb el seu nom: Sellua Talbi Margarita Rusiñol Meritxell Marin David Fàbregues Sara Aguilar Raquel Baides Marta Perea, Mar Codinach i Carla Toll
  32. 32. 34 COL·LABORADORS: C. Bac de Roda, 47 08510 Roda de Ter T. 93 854 38 82 Urgències 619 22 85 11 Veterinària CRISTINA SALLÉS TORRENT HORARI matins de 10.00 a 13.00 h tardes de 17.00 a 20.00 h TANCAT dilluns i dimecres matí C. Miramarges, 7, 1r 4a 08500 Vic Barcelona (España) Tel. +34 938 869 733 Fax +34 938 834 994 info@itramhigiene.com www.itramhigiene.com CUINA SICILIANA PIZZERIA TRATTORIA C. Arquebisbe Alemany, 24 Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC

×