Revista 27 - curs 2012-13

26,538 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
26,538
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
25,864
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista 27 - curs 2012-13

  1. 1. EDITORIAL 3Teniu a les mans el 27è número de la revista Rodalies. Sí, no ens aturem. No ho han fet les reta-llades que ens venien a sobre (en parlàvem en el darrer número el juny) i que s’han confirmat deforma fefaent, ni la wertgonyosa llei contra el català (amb la posterior adhesió del nostre claustrea Somescola.cat), ni la desgana que provoca tot plegat a la comunitat educativa en general. Noho han fet i no ho podran fer, perquè no ho permetrem.El nostre institut és un institut potent, viu i dinàmic. Ho demostra, en primer lloc, un alumnat quees va moure, i de quina manera!, en una reeixida festa dels gags que cada any celebrem justabans de les vacances de Nadal. Ho demostra un professorat actiu i compromès, ara més quemai, davant el bell art d’ensenyar. Ho demostren les mares i els pares que dia a dia donen laimportància que mereix l’educació dels seus fills.El Miquel Martí i Pol és i continuarà sent un pal de paller per al poble de Roda. Un institut queno té por a l’hora de defensar les agressions de tot tipus que pateix l’ensenyament a Catalunya,vinguin d’on vinguin, i que al mateix temps s’esforça a continuar millorant en uns temps, tal comresa una de les pancartes del nostre vestíbul, “sense normalitat”.Heus ací, de nou, la nostra revista, la vostra revista. I no ens aturarem.L’ACUDIT
  2. 2. NOTÍCIES 4EL PRINCIPI DE CURS L’ESTADA A L’EMPRESAAquest curs el començament de les classes va Aquest estiu, alguns alumnes qua aran fantranscórrer sense incidents. 2n de Batxillerat van participar en el projecte Estada a l’empresa: cada alumne/a anava enHi ha hagut novetats, com els bancs nous al una empresa de la comarca on els ensenyavenpassadís central del pati. També s’ha fet un com funcionava la feina allà.canvi d’aules: el curs de 3r, que sempre estavaal pis de dalt, ara és al pis de baix, a les auleson hi havia 2n d’ESO, i els de 2n han pujat al Una de les alumnes va ser l’Ariadna Espelt,pis de dalt. També hi ha una nova classe de 2n que va anar a Sant Tomàs. Allà s’encarregava,de batxillerat. amb l’ajut d’altres companys, de cuidar un grup de nens discapacitats: “Fèiem tallers i ac-A causa de les retallades, alguns professors tivitats diferents cada dia, els donàvem menjar,van haver d’abandonar el centre el curs pas- ens encarregàvem de les seves necessitats”,sat: en Joan Carles Abella i en Roger, de cièn- afirma l’Ariadna. Assegura que va ser una ex-cies naturals; la Maite Valls, de matemàtiques, periència molt bona, que li va agradadar molt ien Joan Carrillo, de castellà, i l’Anna Humbert, la va ajudar a decidir què fer en el futur.d’educació física. Però també ha arribat algunprofessor nou. I com a mesura de protesta La Laura Solans, una altra de les alumnes, vaper les retallades, els dimarts, tots els pro- anar al Centre Veterinari de Manlleu. Allà vafessors porten una samarreta groga que diu: poder presenciar algunes operacions i va cui-“L’EDUCACIÓ ÉS FUTUR”. Una altra mesura dar els animals: els treia a passejar, els donavaés trobar-se a la plaça major del poble junt menjar, els netejava... Quan calia també haviaamb les altres escoles els dimarts a 2/4 de 6 d’ordenar la botiga. Fins i tot va fer una tran-de la tarda. fusió de sang. La valoració que fa d’aquesta empresa és molt bona, perquè diu que la vanPer últim, tal com indica la normativa, aquest ajudar a adaptar-s’hi. A més a més, la van aga-any les recuperacions es van fer abans de co- far alguns dies lliures perquè hi anés a treballarmençar el curs. i ara, gràcies a aquesta experiència, vol estu- diar veterinària. Aquest projecte ha funcionat molt bé: les em- preses estan contentes amb els resultats i l’alumnat ha disfrutat molt d’una experiència tan enriquidora. Montse Font Alba López Sara Blancafort Montse Font Mireia Megias Alba López 4t A 4t A
  3. 3. NOTÍCIES 5ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT, SEGONES AL CONCURS DECREACIÓ D’EMPRESESUna vegada més el departament d’Empresa El grup format per l’ Anna Parera, l’Aina Mayor-i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha ga i la Marta Bruguera han aconseguit quedarconvocat un concurs de creació d’empreses en segona posició d’un total de 102 partici-per tal de fomentar l’esperit emprenedor entre pants de diferents insitituts catalans. Amb laels alumnes. El nostre centre ha participat en creació de la cooperativa anomenada “Pica-aquest concurs; en concret, hi han participat 3 soca sccl” les alumnes han desenvolupat, tre-grups de 3r d’ESO i 3 grups de 1r del batxille- ballat i demostrat les seves habilitats com arat social. futures emprenedores. Des d’aquí felicitem les alumnes i la professora, la Mercè Palau. Montse Font Alba López Sara Blancafort Mireia Megias 4t A Les alumnes guanyadoresCASTANYADA A RODA DE TEREls alumnes de 4t de l’INS Miquel Martí i Pol transitats com la plaça Major, la gasolinera ovan anar, els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de no- davant el club de petanca, entre altres.vembre, a vendre castanyes a diferents punts Durant els tres dies van aconseguir força di-del poble de Roda de Ter i també a l’Esquirol, ners per finançar part del viatge, tot i que noper aconseguir diners per pagar part del pres- tants com en altres anys.supost del viatge de fi de curs. Les diferentsparades estaven distribuïdes pel poble en llocs Jordi Pla 4t A
  4. 4. NOTÍCIES 6DIADA MIQUEL MARTÍ I POL mes “Aquests versos els dic” i “Romanços”. Els alumnes de segon van fer un petit treballL’anterior 11 de novembre, va fer nou anys que sobre el poema “Aquests versos els dic”. Elsva morir Miquel Martí i Pol. Al nostre institut alumnes de tercer, igual que els de quart, vanno es va fer cap activitat conjunta amb tot els llegir un text anomenat “La primera vegada” icursos perquè la diada va coincidir en cap de el van comentar.setmana. Tot i no celebrar junts aquest dia, tots els alum-Tot i així, cada curs va fer una activitat a la nes i professors de l’INS Miquel Martí i Pol te-classe de llengua catalana. níem present el significat d’aquesta data.Els alumnes de primer d’ESO van llegir “Un Ernest Costadia seré mort” (poema que està transcrit en un Aida Ferrémonument que hi ha al cementiri de Roda), van Mohamed Hemmichcontestar unes preguntes sobre el poema i van Bruna Vilarasaubuscar una foto que els fes pensar en aquest 4t Apoema. Els del petit grup van analitzar els poe-VISITA AL TEMPLE ROMÀ DE VICLes alumnes de 1r i 2n de batxillerat de La sortida va durar dues hores aproximada-l’itinerari humanístic van fer una sortida el dia ment i els va sortir totalment gratuïta, excepte5 de novembre el temple romà de Vic. Van tenir l’autobús.el temple per a elles soles perquè quan hi vananar era un dia de festa i no estava obert per Les alumnes d’aquest itinerari pensen queals ciutadans. Van aprofitar el moment per fer aquesta sortida els ha servit molt perquè hanuna classe de religió romana. Els van explicar après coses noves i interessants sobre els es-que antigament la ciutat de Vic es deia AUSA, tils arquitectònics de l’època medieval.com a ciutat romana que era, i els van fer com-parar el temple romà amb el temple grec.
  5. 5. NOTÍCIES 7FESTA SATURNÀLIALes mateixes alumnes de 1r i 2n de Batxille- menjaven junts, sense distinció social, i esrat de llatí i grec que van anar al temple romà feien regals. Les taules s’adornaven amb tor-també van celebrar, el dimecres dia 19 de de- xes i espelmes. Les escoles feien festa. Sónsembre, les festes romanes de la SATURNÀLIA. unes festes equivalents a les nostres nadalen-Són unes festes en honor del déu Saturn i els ques.romans celebraven el solstici d’hivern. La fes-ta durava del 17 al 23 de desembre i durant Les alumnes es van disfressar de romanes iaquests dies tots eren ciutadans romans i tots van dur un esmorzar fet per elles. Mariam Azarouk Jihane Elhanouti Sellua Talbi 4t ESO A
  6. 6. REPORTATGES 8INDEPENDÈNCIA?QUÈ EN PENSEN ELS ALUMNESDE L’INSTITUT?El passat 11 de setembre va tenir lloc, a Nosaltres hem fet una enquesta als alumnesBarcelona, una manifestació multitudinària de l’institut per saber què pensen de la relacióper la independència de Catalunya. Hi van entre Catalunya i Espanya i si volen unaassistir aproximadament 1.500.000 persones Catalunya independent. Sembla que els jovesque van col·lapsar els carrers del centre. tenim les idees molt clares. Els resultats de laDurant la manifestació no hi va haver cap nostra enquesta són que una majoria claraincident. volen una Catalunya lliure, n’hi ha una petita part que no ho tenen clar i una minoria que volArreu de Catalunya hi ha pobles i ciutats on seguir pertanyent a l’estat Espanyol.organitzen moltes activitats per aquest tema. Per exposar les conclusions a les quals hemPer exemple , aquí a Roda és on es va finalitzar arribat ens hem basat en les respostes de 4tla marxa per la independència que va anar d’ESO i de 1r de Batxillerat, ja que són elsdes d’Ull de Ter fins aquí. que tenen les idees més clares. La pregunta que els vam fer era si se sentien catalansEn molts pobles també hi podem trobar o espanyols, i com veien la relació entrepetites organitzacions de joves per la Catalunya i Espanya.independència. La majoria tenen un ‘local’on hi pots anar, conèixer gent nova, discutir La majoria d’alumnes ens van contestar quesobre la independència, etc. se sentien catalans, però també n’hi va haver que deien el contrari.
  7. 7. REPORTATGES 9Alguns dels comentaris dels alumnes sobre “Vull la independència per poder conservar elquè pensen de la relació entre Catalunya i català. Penso que la relació entre Catalunya iEspanya han estat aquests: Espanya acabarà en una guerra.”“Catalunya i Espanya tenen una relació de “M’és igual si Catalunya és independent o no,conflicte intens i cal buscar mesures per jo continuaré sent igual.”solucionar-ho.”“Penso que si Catalunya es fa independentels polítics robaran igual.”“La relació entre Catalunya i Espanya cada Maria Serravegada està més malament. No ens volen ni Xènia Serratens deixen marxar.” Paula Vizcaino 4t d’ESO B“La relació entre Catalunya i Espanya és deconvivència, a Espanya li interessa Catalunyatant econòmicament com culturalment.”
  8. 8. REPORTATGES 10NECESSITATS I RESPOSTES DAVANT “Hem perdut de vista que tots som personesL’ACTUAL SITUACIÓ DE CRISI amb els mateixos drets i deures. S’han de respectar els Drets Humans” insistia en PepAmb aquest títol es va fer una xerrada-col·loqui Freixa. “Amb el nivell tecnològic que tenimel 13 de desembre a la Sala Polivalent de la hauríem de ser capaços de solucionar proble-Biblioteca de Roda dins de les activitats de la mes i necessitats, reduir diferències i redistri-III Setmana Solidària. La mesa estava formada buir el que tenim. Els diners es poden mou-per en Joan Redorta, ex-president de Càritas re de manera diferent de la que es fa, s’hanarxipestral de Vic; en Pep Freixa, educador so- d’adequar les feines a les diferents capacitatscial i expert en Programes d’inserció laboral, i de les persones. La societat hauria d’apostaren Jordi Tolosa, membre actiu de la Plataforma pels aturats i no pels que tenen bona vida”. L’últim de parlar va ser en Jordi Tolosa. Va fer un repàs de com s’ha arribat a l’actual situació de l’habitatge i, sobre- tot, dels desnona- ments. “A partir dels anys 90 -deia- hi ha un augment de la compra de pi- sos. Es deixa tot en mans del mercat i aquest es fica al sector immobiliari; va apujant els preus i l’administració no hi diu res. Esclata lad’Afectats per la Hipoteca. La xerrada va ser bombolla quan era més grossa i en surt la partmoderada per en Ramon Bufí, delegat de Càri- més dramàtica: l’habitatge que no es pot pa-tas diocesana de Vic. gar va a subhasta i com que es queda deserta és el banc qui es queda el pis i les famílies han“Càritas és molt important i em fa sentir útil, de continuar pagant el que queda de deute.valorat i feliç”, va dir Joan Redorta en iniciar la És una situació injusta, ja que el capital passaseva intervenció. Ens va fer reflexionar sobre el per davant de les persones.” En Jordi conclousignificat de la paraula “pobre” d’aquesta ma- dient que si ens movem podem fer que les co-nera: “pobra” és tota persona que no disposa ses canviïn.del que és elemental per viure amb dignitat,com pot ser la falta de salut, de menjar, d’amor, Jana Maierde feina, de sostre, de felicitat, de companyia, Xènia Serratde diners, etc. Un pobre també és qui té molt i Ramon Solansencara demana més. Paula Vizcaíno
  9. 9. REPORTATGES 11NOMS I NOMS...Hem fet una recerca, en les llistes d’alumnes MARIA: El significat és incert, potser “estimadade l’institut, per veure quins noms es repe- d’Ammon” o “persona emminent”. Té origentien més al nostre centre i com a resultat hem hebreu (potser egipci). El seu sant és indefinit:observat que els noms més usuals són Jordi, com que és tan nombrós i acompanya tantsMarta, Maria i Marc. Com que són els més noms (Maria Isabel, Maria Àngels...) té moltesusuals, ens hem interessat i n’hem buscat el dates de sant, segons el lloc. Les més impor-significat i l’origen, entre d’altres coses. tants són el 15 d’agost, el 8 de desembre i elLa majoria de Jordis, Marcs, Maries i Martes dels nostre institut.JORDI: El nom de Jordi té origen grec i significa 12 de setembre. Maria ha estat sovint un se-que treballa a la terra, que és pagès. El sant és gon nom afegit al nom principal i té 3 variants:el dia 23 d’abril i algunes variants serien Toti, Mariona, Mireia i Míriam.Gica (variant romanesa), Gorka (variant basca)i Iuri (variant russa). Sant Jordi, màrtir cristià, Els noms més inusuals han estat Aleix, Roc,potser del segle IV, és el patró de Catalunya Ton, Melodi, Blanca, Noa, Melissa, Enric i Artur,i el protector dels enamorats, que es regalen entre d’altres. Hem pensat que seria interes-roses el dia del sant. La llegenda l’identifica a sant posar també alguns dels noms estrangerscavall matant un drac. que més ens han sorprès, ja que no havíem sentit mai. Són Gurpreet, Estebin Edgardo, Al-MARTA: El nom Marta significa senyora, té ori- dana, Sergiu Gheorghe i Vejas Paulius.gen hebreu i el sant és el dia 29 de juliol i no técap variant.MARC: Aquest nom significa “del déu Mart” (de Toni Bautistala mitologia romana, és el déu de la guerra) o Martí Garcia“martell”. Té origen llatí i el seu sant és el 25 Adrià Vilaltad’abril. No té cap variant. 4t D
  10. 10. REPORTATGES 12A les darreres setma- volien investigar ambnes del primer trimes- els diners que recolli-tre, a l’institut vam par- ran.ticipar activament en laMarató de TV3, el pro- Per altra banda, aquestgrama que es fa durant any, amb l’ajut de latot el dia 16 de desem- M. Rosa Tarradellas,bre a la cadena catala- professora de dibuix,na TV3 i que dura fins l’Institut Miquel Martía les 12 de la nit. En i Pol va participar enaquest programa es un concurs per tal derecapten fons per a la recollir diners per acura d’alguna malal- la Marató. El concurstia (cada any canvien) s’anomena Pinta Lai aquest any ha anat Marató, en el qual par-dedicada al càncer. La ticipen un total de 88gent pot trucar-hi o pot centres i uns 200 pro-enviar missatges amb jectes que plasmen laels diners que volen visualització del càn-donar. Durant el dia, es Lema de la Marató envers el càncer. cer a través de l’art.fan espectacles, partits de futbol, balls, músi-ca … Tota mena d’activitats per engrescar la La Rosa va reunir a tot el grup de l’optativa degent i fer que s’ho passi bé. plàstica de 4t (25 alumnes). Primerament, els va passar el vídeo de 20 minuts que explica-Al mateix temps, molts pobles i associacions va de què anava la Marató aquest any i quèvan fer activitats i/o concursos també per a re- era el càncer. Un cop els alumnes van estarcollir diners. conscienciats, la Rosa els va passar un full de 10x20 on cada alumne havia de fer un dibuixAl nostre centre, un senyor, a la sala de la bi- en què es representés el càncer a la seva ma-blioteca, va fer-nos una xerrada sobre la Ma- nera. Seguidament, un cop fets els dibuixos,rató, que aquest any parla del càncer. Ens la Rosa en va triar 2 (els millors), i els alumnesva explicar com apareix la malaltia, a què és van votar els dos següents. En total van ser 4deguda i ens va conscienciar del que pot arri- els dibuixos que van enviar a la Marató de TV3bar a provocar però que, sobretot, el càncer i un dels millors cartells que s’han escollit vano significa la mort en tots els casos, sinó una ser el que van dibuixar l’Elisa Sobkanyuk, lacoma a la nostra vida. Finalment, ens va expli- Mireia Orra, la Nohaila i la Judith Seller.car l’objectiu de la Marató d’aquest any, i què
  11. 11. REPORTATGES 13Finalment, amb la col·laboració de tot Catalunya, i la resta del món, aquest any la Marató de TV3ha pogut assolir la gran xifra de 10.113.152€. Pau Nogué Martí Vallès 4t d’ESO D
  12. 12. OPINIÓ 14CAL EXPLICAR-HO TOT ALS PARES? EL BULLING: QUI TÉ UN PROBLEMA MÉS GRAN,Quan som joves tots volem que quan tinguem LA VÍCTIMA O L’AGRESSOR?fills ens expliquin la seva vida, totes aquellescoses que els passen o els preocupen... Però Diem bulling quan es produeix un assetjament.això, nosaltres, no ens ho autoapliquem del Jo crec que el bulling hauria de desaparèixertot. completament. Si et diuen la pregunta així, en fred, el primer que pensarem és que qui té elI la causa és evident. I és que el paper de pare problema més gran és la víctima perquè és quio mare, des dels temps més remots, i també sofreix tots els atacs de l’agressor, siguin ba-amb altres espècies d’animals, busca ense- ralles, mentides sobre la seva persona, intimi-nyar i protegir els seus fills. dacions, etc. Però, realment, si anem una mica més enllà, pensant-hi veurem que l’agressorÉs per això que no expliquem el que ens pas- també té un seriós problema. L’agressor persa als pares, perquè és segur que si els expli- fer-se veure i creure’s que és el millor necessitaquéssim tot allò que fem i pensem els sortiria tenir una víctima per poder demostrar tota lala vena protectora i algunes coses se’ns hau- seva valentia. Això és un problema seriós, jarien acabat. que l’agressor sense la víctima no es ningú.D’altra banda, també és evident que hi ha co- També, l’agressor necessita la colleta de va-ses que han de saber perquè tenen més expe- lents que li doni suport, que en realitat no sónriència que nosaltres en la vida, i és cert que si més que gent que va seguint l’agressor i queels pares ens prohibeixen coses és perquè ells si ell deixa d’amenaçar la víctima, tots els ami-també han passat per la nostra edat: sí, encara guets el deixen de banda. Per això crec que noque ens costi d’imaginar ells també han estat només la víctima pot acabar tenint problemesjoves. seriosos sinó que qui comença amb el bulling és l’agressor i ell ja té un problema greu.En definitiva, hi ha coses que no se’ls had’explicar, perquè és natural que busquemgent amb un punt de vista més pròxim al nos-tre. Però mai hem d’oblidar que els pares ensdonaran més confiança si no els amaguemcertes coses, i que ens ajudaran en els proble-mes més complicats en els quals ens puguemveure involucrats. Gerard Vallejo Mireia Orra 4t ESO C 4t d’ESO C
  13. 13. OPINIÓ 15L’ÚS DE LA BICICLETA A LES ENCICLOPÈDIESCIUTATS Avui en dia és molt freqüent que els alumnesActualment quasi tothom que viu a les ciutats consultem informació a les enciclopèdies digi-utilitza cotxes, motos o el transport públic per tals, com la Wikipèdia. L’ús de l’enciclopèdiadesplaçar-se d’un lloc a un altre. Per a ells uti- digital col·laborativa a l’escola és una bonalitzar aquests tipus de transports els és molt iniciativa, ja que fa que sigui més ràpid i fà-més fàcil, no es cansen i els és molt més ràpid cil trobar informació. L’únic problema que hide desplaçar-se. Però ningú no té en compte ha és que molta informació que hi ha és falsa.que aquests mitjans de transport contaminen Per això, jo crec que has de triar, segons elmolt el medi ambient i provoquen molts acci- moment, quina enciclopèdia fas servir. Si tensdents, en els quals moltes persones perden la temps de sobres, estaria bé fer sevir una en-vida. Jo penso que si la meitat de les persones ciclopèdia escrita, i així assegurar que la in-que utilitzen aquests tipus de transport es des- formació és certa. Si no tens gaire temps, fesplacessin en bicicleta tot seria molt diferent: servir l’enciclopèdia col·laborativa, i si creusno es contaminaria tant, es reduirien els acci- que la informació no és certa, revisa-la ambdents, la gent faria més esport... Però també altres pàgines web i comprova que és certa.reconec que hi ha un gran nombre d’ inconve- Crec que si mai hi ha temps per arreglar o am-nients per desplaçar-se per la ciutat en bicicle- pliar una entrada o un article de l’enciclopèdiata. Un és que la ciutat és molt gran i podries col·laborativa, s’hauria de fer. També pensotardar molt temps per anar d’un lloc a un altre; que a l’escola s’haurien de dedicar unes horesun altre és que s’haurien de posar molts més a aprendre a buscar informació.carrils bici i per últim hauria d’haver-hi aparca-ments per guardar les bicicletes. Aquests són En conclusió, crec que l’existènciaels més importants, però n’hi ha d’altres. d’enciclopèdies col·laboratives és bona, però mai s’han de deixar de banda les enciclopè-Deixant a part l’ús de la bicicleta en les ciutats, dies clàssiques.jo penso que la gent de poble també hauria decomençar a substituir el cotxe per la bicicletai així poder motivar els ajuntaments perquè enfacilitin la circulació i de mica en mica es re-dueixi el nombre de cotxes. Íngrid Verdaguer Toni Bautista 4t d’ESO D 4t d’ESO D
  14. 14. ENTREVISTES 16“TROBARÉ A FALTAR ELS Han estat uns anys molt bons: sempre hi ha ha-COMPANYS I ELS ALUMNES, QUE gut alguns problemes però han estat uns anysM’HAN DONAT MOLTA JOVENTUT”. inoblidables. Com es defineix com a professor? Una mica massa liberal perquè penso que la meva assignatura no és una de les més priori- tàries dintre de l’educació. Com es troba entre els teus companys de professió? Molt bé; l’únic problema és que pel fet de fer mitja jornada hi ha algun professor amb el qual no coincidim i per això no ens relacionem tant. És un problema desplaçar-se cada dia deEn Ramon Besora, el professor de religió de Prats fins a Roda?l’INS Miquel Martí i Pol, ha fet 65 anys i, per tant, És un inconvenient, sobretot a l’hivern pelli ha arribat l’edat de la jubilació. Podem assegu- temps, però avui en dia molta gent s’ha de des-rar que és un home polifacètic perquè, al llarg de plaçar per anar a treballar.la seva vida, ha fet un munt de coses: va treballarde professor d’autoescola, va comprar i dirigir Expliqui’ns alguna anècdota curiosa que liuna impremta, va estudiar per ser eclesiàstic, va hagi passat a l’institut.ser alcalde de Prats de Lluçanès i, finalment, ha No hi ha hagut cap anècdota important però hiacabat treballant de professor. Sempre ha por- havia un curs que era una mica terrorífic.tat una vida molt activa i ara li toca descansar.Des d’aquí li desitgem una feliç jubilació. Què creu que trobarà més a faltar de la feina de professor? I el que menys?Quants anys fa que treballa de professor? Trobaré a faltar dues coses: els companysDes del 1998, fa 14 anys. d’institut i els alumnes, que m’han donat molta joventut.Quants anys fa que treballa en aquest insti-tut? Li costava compaginar la vida de professorFa10 anys, des del 2002. amb l’alcaldia de Prats? Al principi em va costar adaptar-me a compagi-A quins instituts ha treballat abans de venir nar les hores que feia a l’ajuntament i les horesaquí? que havia de fer de docent. I a part, havia deVaig estar quatre anys a Prats de Lluçanès i des- moure’m per altres llocs com a alcalde.prés ja vaig començar a fer de docent a Roda. Què té pensat fer un cop jubilat?Quan era petit, ja volia ser professor? Encaro no tinc pensat gaire res però dedicaréNo. Quan vaig acabar els estudis de petit vaig el meu temps a cuidar l’hort, fer més esport i aanar a estudiar al seminari per fer d’eclesiàstic. estar més amb els meus néts.Què li han semblat els anys que has passat a Mourad Bouziane, Marc Muntadasaquest institut? Íngrid Verdaguer, 4t D
  15. 15. NADAL 17EL NADAL ARRIBA A L’INSTITUTEl passat dia 21 de desembre al nostre insti-tut es va celebrar el Nadal amb una festa perpart d’alumnes i professors. Al principi de lajornada, els alumnes es van reunir en les se-ves respectives aules, amb el professor tutor,per a començar el dia. Algunes classes van co-mençar pel típic “amic invisible”; d’altres, perun pica-pica o assajant el gag.En acabar la primera activitat del dia, els pro-fessors van deixar un temps lliure als alumnesperquè poguessin observar les decoracionsde les vidrieres de les diferents classes del’institut.Al cap d’uns minuts, els alumnes van tornar ales seves respectives classes per a continuaramb les activitats anteriors o diferents.Prop de les 11, tothom es va dirigir per clas-ses, al gimnàs per assistir a l’anual concurs de“gags”, per part d’alumnes i de professors, alsorteig de la panera de segon de batxillerat i,finalment, a l’entrega dels diversos premis dels“gags” i de les decoracions de les classes.L’afortunada guanyadora de la panera de bom-bons va ésser la professora Eva Pérez, amb elnúmero 39. Posteriorment, els premis a la de-coració atorgats per diferents categories: La més original: 2n Batxillerat A La més ecològica: 4t B La més divertida: Aula Oberta La més treballada: 1r Batxillerat BI, finalment, els premis dels “gags” i, encaraque al jurat va costar-li molt decidir els tres mi-llors, va arribar a la conclusió que el tercer llocse’l mereixia 3r C; el segon lloc, 1r de Batxille-rat A i, el primer, 1r de Batxillerat B. Jordi Pla 4t ESO A
  16. 16. NADAL 18
  17. 17. NADAL 19
  18. 18. NADAL 20
  19. 19. ENTREVISTES 21“A OSONA GUANYARIA EL SÍ A És Osona una de les comarques més inde-LA INDEPENDÈNCIA, CREC QUE pendentistes?TINDRIA MÉS DEL 75% DELS VOTS” Sí. Em sembla que és evident que aquí l’independentisme té un sentit més emocional L’Eulàlia Espo- que econòmic. Estimem el nostre país, la nostra na és l’actual cultura, la nostra llengua i volem la llibertat i la coordinadora de dignitat del nostre poble. Això fa que el mo- l’Assemblea Na- viment independentista sigui més fort i extens cional Catalana que en altres llocs. a Osona (ANC). L’ANC va ser A hores d’ara, quin creu que seria el resultat l’entitat civil que en un referèndum d’autodeterminació a la l’11 de setembre va comarca d’Osona? I a nivell de tot el Princi- aconseguir mobi- pat de Catalunya? litzar 1,5 milions de Estic segura que a Osona guanyaria el sí de persones per la in- molt. Crec que el sí tindria més del 75% delsdependència de Catalunya pels carrers de Bar- vots.celona. L’Eulàlia és llicenciada en filologia per la A tot el Principat penso que també guanyaria,UB i actualment compagina els estudis de dret però la distància seria més curta, espero quea la UOC i la seva feina al Registre de Propietat. s’arribés com a mínim al 55% dels vots. Encara hi ha molta feina a fer.Per què va decidir entrar a formar part del’ANC? Quines són les circumstàncies que han fetPerquè tenia ganes de treballar per la indepen- reviure i augmentar la flama independentistadència del meu país i em va semblar el lloc més a la nostra comarca?adequat per fer-ho, perquè és una organització D’entrada, la incomprensió i el menyspreu cons-popular, unitària, plural i democràtica no vincu- tants de l’estat espanyol vers les necessitats ilada a cap partit polític. reclamacions dels catalans. Particularment a Osona, la resposta unitària, ge-152 autobusos des d’Osona van anar a la ma- nerosa i transversal de la societat civil ha estatnifestació de l’11 de setembre a Barcelona, molt il·lusionant. L’organització del referèndumsense comptar els osonencs que hi van anar del 13D, al meu entendre, va ser un dels deto-amb transport particular i tren. És una mos- nants d’aquesta mobilització unitària.tra que l’independentisme ha crescut molt iestà més viu que mai a la nostra comarca? El passat 11 d’octubre va tenir lloc l’encesaSí, i tant. De fet la nostra comarca té una tradi- de 8.000 espelmes per fer l’estelada de focció catalanista que ve de molts segles i això ha més gran del món. Tenen en ment a horesafavorit que el creixement de l’independentisme d’ara algun acte d’aquestes dimensions?que s’ha donat a tot Catalunya, sigui molt fort Estem començant a pensar quins actes es po-i notable. La vitalitat del moviment indepen- den fer després de les eleccions del 25N i segu-dentista ja va quedar demostrat a Osona amb rament es farà algun acte de grans dimensions,l’organització del referèndum per la indepen- però encara s’ha d’acabar de definir. L’objectiudència del 13 de desembre de 2009 i s’ha refer- és augmentar encara més aquesta flama in-mat amb la resposta i la implicació de la societat dependentista i convèncer a tots els sectors icivil a les accions organitzades per l’ANC. col·lectius dels avantatges de la independència
  20. 20. ENTREVISTES 22abans de la celebració del referèndum o consul- Quina posició té l’ANC respecte al terme Paï-ta que plantejarà el Parlament de Catalunya. sos Catalans? L’ANC està a favor de la consolidació nacionalMolt resumidament, quin és el full de ruta de dels Països Catalans si aquests ho acorden de-l’ANC per assolir la independència de Cata- mocràticament.lunya?L’objectiu final de l’ANC és aconseguir la inde- Municipis com Espinelves, Muntanyola i St .pendència de Catalunya amb la creació d’un Sadurní d’Osormort encara no tenen consti-nou estat. El full de ruta de l’ANC consta de cinc tuïda l’assemblea local de l’ANC. Està previs-fases. Les dues primeres ja han estat assolides: ta a hores d’ara la seva constitució?1.- Fase de constitució. Acaba el 10 de març Sí, des de l’ANC d’Osona estem treballant prio-de 2012 amb la constitució formal de l’ANC al ritàriament perquè el 100% dels pobles de laPalau Sant Jordi. comarca estiguin adherits a l’assemblea amb2.- Fase de consolidació. Acaba l’11 de setem- la constitució de les respectives assembleesbre de 2012 amb la manifestació unitària a Bar- locals el més aviat possible i ja hem contactatcelona, tal com estava previst. amb persones d’aquests municipis per fer-hoA partir d’ara com que les circumstàncies han possible.canviat, a causa de l’èxit de la manifestacióde 11S, i sembla que serà el mateix Parlament Com valora la tasca de l’ANC a Osona des dequi organitzarà el referèndum si els resultats la seva constitució?de les eleccions són favorables, el full de ruta Molt positivament. De fet des de la constituciópot canviar, però l’ANC no deixarà de treballar el 23 de setembre de 2011 en un acte multitudi-per aconseguir la majoria social necessària per nari a l’Atlàntida de Vic, s’han constituït assem-guanyar el referèndum i arribar a la independèn- blees locals i territorials a gairebé tots els mu-cia. nicipis de la comarca i s’ha treballat des de totLa continuació del full de ruta previst era: arreu amb molta empenta organitzant multitud3.- Fase d’obtenció de la majoria social, ex- d’actes de tota mena a gairebé tots els poblestensió, conscienciació, actes de desobedièn- de la comarca. L’ANC d’Osona compta, a més,cia, culminant abans d’acabar el 2013 amb la amb el suport públic d’un Consell Assessor for-celebració d’un referèndum organitzat a tots mat per persones de la comarca o que hi estanels municipis de Catalunya conjuntament amb vinculades que tenen un trajectòria personal il’AMI (Associació de Municipis per la Indepen- professional rellevant. Actualment està formatdència). per 55 membres entre els quals hi ha la Pilarín4.- Fase final: si el resultat del referèndum avala Bayés, ninotaire; en Titi Roca, jugador d’hoquei;la independència, conjuntament amb els repre- en Nandu Jubany, cuiner; en Cesk Freixas, can-sentants polítics, redactar la Constitució Cata- tautor; en Ferran Latorre, alpinista; l’Ernest Cru-lana i negociar la separació amb l’estat espan- sats, músic (cantant de la Iaia), i en Pep Poblet,yol. músic saxofonista. Us animo a treballar amb5.- Fases posteriors: treballar per la consolida- l’ANC perquè aquest procés cap a la indepen-ció del moviment per la independència a tots dència sigui un èxit. Si voleu informació no dub-els països catalans amb l’obtenció, si així ho teu a posar-vos en contacte amb nosaltres.acorden els Parlaments respectius, de la plenaunitat nacional en el marc de la forma d’unió Crisantos Castella, Gorka Salomon,federativa que els pobles dels diferents països Gerard Vallejo, 4t d’ESO Cde nació catalana decideixin.
  21. 21. ENTREVISTES 23“ EN AQUESTS MOMENTS HI social que creu que aquesta nació ha deHA UNA MAJORIA SOCIAL QUE tenir estructures d’estat.CREU QUE AQUESTA NACIÓHA DE TENIR ESTRUCTURES És jurídicament viable la independència?D’ESTAT” Amb el sistema jurídic espanyol és molt difícil, ja que la constitució espanyola ho impedeix, però el dret internacional ho avala i les lleis en una societat democràtica expressen la voluntat de la majoria i una majoria democràtica ha d’estar per sobre de qualsevol sistema jurídic. Tindria un règim polític parlamentari o presidencialista? El sistema català sempre s’ha basat en un sistema parlamentari, però en cas deJordi Serra té 44 anys, viu a Roda de tenir estructures d’estat haurem de tenirTer. Està casat i té 4 fills. És llicenciat en alguna figura com a màxim representatCiències del treball, Diplomat en Treball del nostre país.Social i Diplomat en Ciències Religioses.Des de l’any 1991 és militant d’Esquerra Tindria el català com a única llenguaRepublicana de Catalunya, actualment és oficial? S’ensenyaria castellà a lesalcalde de Roda de Ter, vicepresident del escoles?Consell Comarcal d’Osona i vicepresident No necessàriament. Hi ha un tant perde l’Associació Catalana de Municipis. cent de la població molt important deParlarem amb ell sobre el que pensa de la Catalunya que com a llengua oficial té elindependència de Catalunya. Hem volgut castellà. En qualsevol sistema educatiufer-li aquesta entrevista no com alcalde, s’hauria de garantir un bon coneixementsinó com a membre d’un partit polític de català, de castellà i d’anglès.independentista. Ens faran fora de la Unió Europea? La Unió Europea en aquests momentsCreu que Catalunya pot arribar a ser necessita més unitat que mai, Europa noindependent? Per què? ho permetria i el silenci d’aquests diesSí, més aviat del que ens pensàvem fa per part de les institucions europees fanuns anys. Perquè Catalunya és una nació evident que en cap cas mai hi haurà unahistòricament, culturalment i socialment expulsió.i en aquests moments hi ha una majoria
  22. 22. ENTREVISTES 24La Catalunya independent quedarà En quins aspectes afectaria lafora de l’euro? independència aquí Roda?També seria molt difícil, tenint en Tindríem més recursos econòmics, percompte la situació econòmica actual. Al tant milloraria l’economia de Roda i lacontrari, Catalu-nya té més possibilitats Generalitat tindria diners per fer, pereconòmiques pròpies per sortir de la exemple, l’escola Emili Teixidor, arreglarcrisis. la Blava...La independència obrirà un conflicte La gent de Roda està a favor de lasocial? independència o en contra?Obrirà un conflicte amb les estructuresestatals espanyoles, però en cap cas un El 13D del 2011 es va fer una consultaconflicte social ja que la societat catalana voluntària sobre la independència i va anar-actualment està molt cohesionada per hi a botar un 40% dels votants de Rodauna àmplia majoria a favor del procés i el 99% hi estaven d’acord. Actualmentd’estat. els partits que representen el poble, majoritàriament volen la independència iEns faran boicot? han declarat Roda municipi lliure i sobirà,Poden haver-hi actituds individuals que amb 12 vots dels 13.ho facin, però la globalitat dels mercatsho fa impossible. Els mercats catalans Mireia Orraactualment ja no depenen de l’Estat Judith Sellerespanyol i de la mateixa manera Catalunya 4tCés un gran comprador de productesespanyols; això faria impossible untancament dels mercats.Interessos i oportunitats de laindependència.Oportunitats econòmiques: s’aturaria eldèficit fiscal i disposaríem de mes recursoseconòmics. Oportunitats polítiques: lesdecisions que afecten els catalans lesprendrien directament. Oportunitatsculturals: podrien defensar la llengua i lacultura catalana més bé.
  23. 23. AMPA 25MENJAR BÉ I LLENÇAR POCUn informe elaborat per l’Institut d’Enginyers Me- es llencen, es cremen o –en els millor dels casos-cànics de Gran Bretanya ha tornat a situar el mal- es donen als animals.baratament d’aliments al primer pla de l’actualitat.L’estudi ens refresca la memòria amb dades que A la Plana de Vic, sense anar més lluny, és fre-ja coneixíem i n’aporta d’esfereïdores. Denuncia qüent veure muntanyes de patates que han que-que en aquesta segona dècada del segle XXI la dat fora del circuit comercial i que es donen alxifra dels que passen fam al món s’acosta als mil bestiar.milions de persones; i que si el creixement de-mogràfic segueix al ritme actual, d’aquí 60 anys Hi ha, però, un darrer factor, no gens menor, quehi viuran més de 2.000 milions de persones de afecta de ple el malbaratament d’aliments. És elles que hi viuen ara. Alerta que entre un 30% i un que ateny els supermercats i la pròpia cistella50% dels aliments que es produeixen cada any de la compra del consumidor. Fa uns mesos, unal planeta es llencen abans que arribin a taula; grup de joves -acompanyats per periodistes i fo-apunta, en aquest sentit, una dada tan demo- tògrafs per deixar-ne testimoni- van destapar elslidora com que un 35% del peix que es pesca contenidors d’alguns supermercats d’Osona delsdiàriament es descartat i s’aboca al mar perquè quals van extreure notables quantitats d’alimentses tracta d’espècies sense valor comercial i pes- en bon estat, entre aquells que simplement s’hicades, a més, amb arts de pesca devastadores. havien abocat per no oferir un aspecte impol·lut iL’informe també revela que les terres destinades els que tot just acabaven de traspassar la data dea cultius d’aliments disminueixen a favor de les caducitat (un factor, aquest, utilitzat sovint comque es dediquen a produir soja o canya de sucre a estratègia de màrqueting més que com a fac-per a biocombustibles. Finalment, prevé del perill tor higiènic, saludable o gustatiu dels aliments).que suposa la tendència a utilitzar cada vegada Cadascú de nosaltres mateixos, si quan anem amés terreny per produir carn de bèsties grosses comprar ens aturéssim a pensar en els produc-que requereixen grans superfícies de terra i que tes que omplen el carro i analitzéssim el grau deconsumeixen importants quantitats d’aliments i necessitat que en tenim, ens adonaríem sovintagua per engreixar-les (una vaca necessita 50 ve- del munt d’aliments superflus, innecessaris, ina-gades més d’aigua que el seu equivalent agríco- propiats o d’escàs caràcter nutritiu que traginemla), en detriment de cultius de vegetals que poden cap a la cuina de casa. Aquesta és, precisament,servir per nodrir 20 vegades més de persones. la darrera i més propera de les reflexions a què convida l’informe britànic: el menjar que llencemAquest allau de dades ens durà a creure, fàcil- a les escombraries de casa. Com en tants d’altresment, que cal avançar cap a un canvi de model temes, costa déu i ajut capgirar realitats injustesen la producció d’aliments a l’agricultura, la ra- que són conseqüència del lucre d’uns pocs, peròmaderia i la pesca. Certament és així, però la pro- podem posar un gra de sorra per aturar-les can-ducció i la distribució d’aliments abasta camps viant actituds quotidianes que només depenenno menys importants. Tant al món occidental de nosaltres mateixos. No sé qui té més raó,com als països menys desenvolupats, es culti- si Olivier Seban amb el títol del seu llibre d’èxitven tones d’aliments que ni tan sols arriben al “Tothom mereix ser ric”, o Loïc Wacquant quanmercat; moltes vegades es queden als camps afirma que “la majoria de rics no es mereixen ser-perquè el cost de recol·lecció és superior al preu ho”, però segur que la majoria de pobres en sónque se’n pagarà als pagesos en vendre’ls. Sense sense voler-ho.comptar les muntanyes de fruita i hortalisses que peppalau.blogspot.com
  24. 24. ESCOLA VERDA 26EL MILLOR REGAL FEU-LO AL MEDI AMBIENTPer als qui ara hi som, per als qui no hi són i per als qui vindran.Les accions personals destinades a reduir els danys ambientals permeten en moltes ocasionsfer un regal al planeta i de passada a la nostra economia i a la nostra salut. És un tòpic pensarque les accions individuals només tenen un valor exemplificatiu, són molts els exemples de ges-tos personals de la vida quotidiana amb què es pot treure tot el profit d’aquesta filosofia.UN HORT: al jardí, a la terrassa o bé un hort comunitari compartit permet conrear tomàquets,enciams, pebrots, alls, cebes, albergínies, cogombres barats, ecològics, saludables, fem exerci-ci i mengem sa. (www.horturba.com)ELECTRICITAT VERDA: aquí a Catalunya tenim la gran sort de comptar amb la cooperativaSom Energia que garanteix als seus socis que tota l’electricitat que reben és renovable. (www.somenergia.coop). Una acció decisiva per pressionar els lobbys petroliers que manegen el país.TRANSPORT SOSTENIBLE: a casa nostra tenim la possibilitat d’anar a peu o amb bici a l’escolai en els desplaçaments habituals que fem pel poble. Això representa una millora en la salut i su-posa un estalvi en diners i en emissions de CO2; també podem compartir el cotxe si tenim veïnsa prop que fan el mateix trajecte.COOPERATIVES DE CONSUM: cada dia s’incrementa el nombre de cooperatives i grups deconsum que intercanvien productes de producció local i quilòmetre zero que afavoreixen la sos-tenibilitat i la cohesió social. Una de les més conegudes és la slow food (http://slowfood.es/).Aquesta és una associació que promou menjar a poc a poc els productes locals.REDUIR, RECUPERAR I RECICLAR: hem de procurar consumir productes que tinguin el mí-nim envàs i que aquest sigui reciclable o recuperable. Cal que fem bé la tria dels envasos quanels llencem. Els objectes també tenen una segona vida; ara hi ha mercats de productes de sego-na mà prop de casa nostra: a Manlleu cada dues setmanes n’hi ha un, és el dissabte al passeigdel Ter i a Roda també n’hi ha un. Comissió Escola Verda
  25. 25. AULA D’ACOLLIDA 27SOM DE L’AULA D’ACOLLIDA!!“A l’aula d’acollida del nostre institut hi ha “També hem fet murals de la tardor i de Nadal,dues papereres, quatre ordinadors, setze ca- amb els elements típics de la tradició catala-dires, dotze taules i dos armaris. I també hi ha na: castanyes, bolets, panellets, tió, caganer...vuit alumnes i un professor.” (IVO) I si tens deures de la classe normal els pots fer aquí, ja que el professor t’hi ajuda.” (GUR- PREET) “De vegades fem redaccions sobre algun tema i les pengem al Facebook, AAMMiP. Ens po- deu agregar, eh?” (YASMINA) “El dilluns solem fer dossier i fem els exercicis, sovint escoltant música. Els dimarts fem dic- tat, els dimecres a la tarda fem jocs, el dijous fem gramàtica, els divendres, deures...” (MO- HAMED) “Vam fer un mural de tardor que va quedar molt bonic i també un de Nadal. Els pengem al passadís i els veu tothom.” (SALAH)“Som vuit alumnes de diferents països i hi fem “També fem lectura i el professor ens deixa triardeures, aprenem català, dibuixem, fem mu- el llibre que volem llegir i n’hi ha que m’agradenrals... i enguany hem participat a la V Gimcana molt, com els de “Tria la teva aventura”. I elsde les Llengües a Osona” (NOUHAYLA) dimecres a la tarda fem jocs tipus “Qui és qui” o un “Bingo”, i així aprenem a fer preguntes i“Amb el professor, cada dilluns responíem per els números. I també un joc de crear paraules.”torns les preguntes de la gimcana. Es feia per (MARIELA)Internet i m’ha agradat molt participar-hi, per-què demanaven qüestions molt interessants.” “El professor es diu ISAAC i ens ajuda molt(MARIELA) a fer els deures d’altres matèries i els propis de l’Aula d’Acollida. A tots ens agrada venir a“Havíem de contestar les preguntes per guan- aquesta aula.” (NOUHAYLA)yar i per saber si l’havies encertat havíemd’esperar als divendres i comprovar-ho.” (SA-LAH) Isaac Guilà“Com a Aula d’Acollida hem encertat totes les professor de l’Aula d’Acollidapreguntes de la gimcana, excepte una”.(YASMINA)“I no passa res: l’any que ve provarem deguanyar-la.” (GRUPREET)
  26. 26. RECOMANEM 28TÍTOL: Ullals AUTOR: Salvador Macip i Sebastià Roig TITOL: Slumdog MillionareEDITORIAL: La Galera COL·LECCIÓ: Lluna Roja DIRECTOR: Danny Boyle i Loveleen TandanNÚMERO DE PÀGINES: 225 pàgines ANY: 2008Premi Joaquim Ruyra 2010 PAÍS: Anglaterra DURADA: 123 minutsSINOPSI: en Vicenç és un adolescent de classe alta acostumat a tenir- INTÈRPRETS: Dev Patel, Freida Pinto, Madhur Mittal,ho tot i a fer sempre el que vol. El seu pare, cansat de no poder-lo contro- Anil Kapoor, Irrfan Khan, Mia Drakelar, decideix enviar-lo a un campament exclusiu de l’Alt Empordà molt co-negut pel seu èxit de reeducar adolescents com en Vicenç. Un cop allà, el SINOPSI: El protagonista és en Jamal Malik, un ado-noi, juntament amb els seus companys, viu en unes petites caravanes en lescent de l’Índia, que viu en un barri pobre i s’apuntaunes condicions higièniques horribles i es barallen entre ells cada dia per al concurs “¿Quién quiere ser millonario?”. Quan estàuna petita ració de pa. La disciplina emprada en els alumnes és digna d’un concursant recorda històries de la seva infància quemalson, ja que els amos del campament els exploten en benefici propi. l’ajuden a respondre les preguntes. També hi ha altres històries que passen al llarg de la pel·lícula com la de laCRÍTICA: Aquesta obra és una gran novel·la de misteri. A cada capítol seva germana... I finalment encerta totes les preguntestens una nova pregunta sobre què passarà més endavant. La història i tot i que el presentador l’enganya.l’argument estan molt ben trobats ja que l’autor aconsegueix que quanhagis llegit un capítol, en vulguis llegir un altre. VALORACIÓ: A mi aquesta pel·lícula em va agradar moltEls personatges estan molt ben descrits i, en general, són poc corrents. perquè es veu com un nen dels barris pobres de l’ÍndiaEl protagonista és un adolescent amb el qual hi ha gent que es pot sentir en un moment es fa ric en un programa de televisió.identificada, perquè fa el que vol. Un dia, però, els seus pares decidei- A més, aquesta pel·lícula parla de coses molt reals: elxen tancar-li l’aixeta i li canvien la vida completament. El narrador de la programa de televisió és real i els problemes d’infàncianovel·la és extern i omniscient. a l’Índia també passen, tal com explica aquí. AquestaPer mi, la millor part del llibre és quan el protagonista i la seva amiga de- pel·lícula la vaig veure a casa amb la meva família i acideixen escapar-se del campament, perquè ja no aguanten més aquella tots ens va agradar molt.tortura. Han de buscar una bona estratègia ja que el campament estàenvoltat per un mur molt dret, impossible de travessar. En aquest capítoll’escriptor aconsegueix completament que et posis a la pell dels perso-natges. Paula Vizcaino Bernat Pla 4t d’ESO B 4 ESO B
  27. 27. RECOMANEM 29TÍTOL: SHUTTER ISLAND TÍTOL: El primer dia AUTOR: Marc LevyDIRECTOR I PRODUCTOR: Martin Scorsese, Bradey J. EDITORIAL: Columna (Labutxaca)Fisher, Mike Medavoy Arnold W. Messer NÚMERO DE PÀGINES: 445 pàginesMÚSICA: Robbie Roberston INTÈRPRETS: Leonardo Di-Caprio, Ben Kingsley, Mark Ruffalo SINOPSI: La Keira és una noia francesa, tenaç, independent iDURADA: 138 minuts ANY: 2010 apassionada per la seva feina, l’arqueologia. Vol trobar les restes del primer homínid de la Terra i en això es troba amb l’Adrian, unSINOPSI: Shutter Island és una illa on hi ha un centre astrònom anglès, intel·ligent i solitari. El somni d’Adrian és arribar amèdic per a malalts mentals. Teddy Daniels, un detectiu, contestar la pregunta que s’ha fet des que era un nen: quina va serjuntament amb el seu ajundant, va a aquesta illa per re- la primera estrella? La Keira i l’Adrian viuran una aventura extraor-soldre el cas d’una pacient que es va escapar de la seva dinària que els portarà per tot el món, ja que busquen un fragmenthabitació de l’edifici més protegit del centre. En arribar que els donarà les respostes a totes les seves preguntes.a l’illa, de seguida es resol el cas: la pacient apareix albosc. Però Teddy veu que hi ha alguna cosa que no qua- CRÍTICA: L’aventura d’estimar com no te l’han explicat mai. Unadra i comença a investigar. Sospita que en aquest cen- preciosa història d’amor, d’aventures i d’intriga. La història està molttre experimenten amb el cervell dels pacients i decideix ben enllaçada, des de la trobada dels personatges, les seves res-plantar cara al director del centre perquè és impossible pectives feines i els seus desitjos, fins al desenllaç de la seva llargafugir de l’illa. Però el director li fa veure que ell no és la aventura que està dividida en dos llibres, El Primer Dia i La Primerapersona que es creia. Nit. El primer llibre és molt interessant i et dóna aquella intriga que fa que et vinguin ganes de no parar de llegir i seguir llegint la con-CRÍTICA: Shutter Island és una pel·lícula policíaca, però tinuació, La Primera Nit, ja que la primera part de la novel·la acabasobretot d’intriga. L’espectador només sap allò que d’una forma dramàtica. També hi ha una part d’aventura on els dosTeddy Daniels sap. Això converteix aquesta pel·lícula en protagonistes, la Keira i l’Adrian, han d’estar sempre molt atents per-una d’intriga perquè Teddy és un malalt mental que es què la seva vida està constantment en perill. Això li dóna molta vida,pensa que és un detectiu i capgira la realitat. Per això a la novel·la. Els dos protagonistes són diferents, però tenen en comúm’ha agradat tant aquesta pel·lícula, perquè estàs du- que són solitaris i que tenen caràcters molt forts que els farà estimar-rant tota l’estona en constant intriga i fins al final no se i odiar-se alhora. Recomano aquest llibre a aquells adolescents isaps què és verdader i què és fruit de la imaginació del adults a qui els agradi la intriga i les novel·les d’aventures amb unprotagonista. toc d’amor. Laura Bosch Xènia Serrat 4t ESO B 4t d’ESO B
  28. 28. CUINA 30PLATS TÍPICSJa que l’alimentació és un dels factors més importants per a la vida i nosaltres provenim de dife-rents països, volem ensenyar alguns dels plats que es mengen més a Rússia i a Bolívia.Borsch ucraïnès amb carn i pampushki. El borsch és una sopa de verdures d’origen ucraïnèsque també és un dels plats típics de Rússia. Hi ha molts tipus de borsh; tots es poden prendreen fred o calent.Un és el BORSH UCRAÏNÈS AMB CARN I PAMPUSHKI: INGREDIENTS: 500 grams de carn (pot ser de porc, de vede- lla o de pollastre) 320 grams de patata 200 grams de col 40 grams de pebrot dolç 180 grams de remolatxa 80 grams de puré de tomàquet 40 grams de greix de porc o vaca 80 grams de ceba i pastanaga 40 grams d’arrel de julivert 8 grams de farina i sucre 20 grams de cansalada 2 grans d’all 40 grams de nata agra espècies julivertPer al pampushki: 400 grams de farina, 140 julivert fresc. Esperarem que torni a bullir i hograms d’aigua, 20 grams de sucre, 12 grams traurem del foc. Ho deixarem reposar entre 15-de llevat. 20 minuts. Abans de servir-lo, hem de posar enPer l’amaniment d’all: 40 grams d’oli vegetal, el plat la carn bullida, la nata agra i el julivert.10 grills d’all, 80 grams d’aigua. S’han de servir els pampushki calents a part.Primer preparem un brou de carn. El colem i Els pampushki són uns bunyols petits de fari-tallem la carn a trossos. Seguidament posem na amb llevat d’uns 25 grams, amb amanimentles patates tallades a trossos en el brou bullint. d’all. Per a la vinagreta picarem l’all amb sal i elUna mica més tard hi afegim la col tallada en dissoldrem amb oli o aigua bullint.juliana i el pebrot. Ha de bullir 20 minuts. Preparació dels pampushki: cal fer la massaCourem la remolatxa amb el tomàquet, la pas- amb farina, sucre, llevat dissolt en aigua tèbiatanaga, la ceba i l’arrel de julivert. Ho tirem tot i mantega. Farem boletes i les posarem a laal caldo i ho bullim fins que estigui llest. Hi afe- planxa del forn. Esperarem una estona i elsgim farina lleugerament fregida, sal i sucre. Al posarem al forn calent.cap de 5 minuts hi afegirem pebre negre, lafulla de llorer, la cansalada i la picada amb all i Elisa Sobkanyuk 4t D
  29. 29. CUINA 31“PIQUÉ MACHO”Ingredients :1kg de carn¼ kg de salsitxes2 patates mitjanes2 cebes grans1 tomàquet1 xile gransaloliCondiments :½ culleradeta de pebre acabat de moldre.½ culleradeta de comí acabat de moldre.1 culleradeta d’all acabat de moldre (4 dents)1 culleradeta de comí sencerPreparació:Primer tallarem la carn a daus mitjans; després l’adobarem amb els condiments acabats de mol-dre; ho deixarem reposar com a mínim durant dues hores.Mentrestant, rentarem i tallarem a juliana les cebes i el xile. En una paella, amb dues culleresd’oli calent, hi fregirem la ceba i hi afegirem el tomàquet sense llavors, tallat en daus petits; hiafegirem una mica de sal. Ho retirarem a un altre recipient.En la mateixa paella, amb sis cullerades d’oli calent, hi afegirem la carn; taparem la paella i detant en tant la remourem. Quan desprengui el seu suc, l’escorrerem, el reservarem i seguiremremenant. La carn ha de quedar cuita.Barrejarem aquesta preparació amb el salat de ceba.Les salsitxes, les tallarem a rodanxes no gaire fines i les barrejarem amb la carn.A part, fregim amb bastant oli les patates pelades, tallades fines.Just abans de servir les patates, perquè no s’estovin, hi incorporem la carn, ho ruixem amb elseu suc i les posem al foc fort uns minuts. El piqué macho no ha de ser gaire sec. Mariela Escalera 4t D
  30. 30. ENTRETENIMENTS 32QUIN PROFESSOR O PROFESSORA ÉS?1. Sempre vol la classe ordenada i les taules separades del radiador (castellà) (V_ _ _ _)2. Cada dia hi ha deures. (mates) (N_ _ _ )3. Tècnic d’informàtica, el rei del Moodle. (tecnologia) (R_ _ _ _ )4. Professor de tecnologia de primer i segon cicle. (X_ _ _ _ _)5. Professora que no vol ningú al passadís i diu: “A l’aula!” (plàstica) (T_ _ _ _ _ _ _ _ _ _)7. Les seves paraules i les respectives explicacions duren una hora de classe. (R_ _ _ _ _)1. M. À_ _ _ _ _ V _ _ _ _2. N_ _ _ V_ _ _ _ _ _ _ _3. R_ _ _ _ V _ _ _4. F_ _ _ _ _ _ X_ _ _ _ _5. R_ _ _ T_ _ _ _ _ _ _ _ _ _7. R_ _ _ _ R_ _ _ _ _8. Ara busqueu aquests professors a la sopa de lletres.
  31. 31. ENTRETENIMENTS 33 RELACIONA: Àlex Rodríguez Alícia Cantero Kristof Jankowsky Paula Rosanas Laia Jordà Àlex Montserrat Sergi Sàez Ton Jordà Eloi Minovas, Jordi Pla, Xavier Sala, Gerard Albacete, Dani Navas
  32. 32. 34 COL·LABORADORS: C. Bac de Roda, 47 08510 Roda de Ter T. 93 854 38 82 Urgències 619 22 85 11 Veterinària CRISTINA SALLÉS TORRENT HORARI matins de 10.00 a 13.00 h tardes de 17.00 a 20.00 h TANCAT dilluns i dimecres matí C. Miramarges, 7, 1r 4a 08500 Vic Barcelona (España) Tel. +34 938 869 733 Fax +34 938 834 994 info@itramhigiene.com www.itramhigiene.com CUINA SICILIANA C. Arquebisbe Alemany, 24PIZZERIA TRATTORIA Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC

×