Revista 35 de l'Institut Miquel Martí i Pol

3. Editorial 3
De nou hem encetat un nou curs, formant alumnes amb grans capacitats d’aprenentatge que estem segurs que deixaran
petjada. Aprenentatges i valors caminen de costat, famílies i professors ens cal acompanyar-los en un treball conjunt.
El respecte és un dels eixos bàsics de l’educació i de la societat en general. Però, què és el respecte?
He trobat una definició que m’ha agradat: “El respecte s’entén com l’actitud de reconeixement dels drets de les
persones i la valoració de la seva identitat, opinió i manera de pensar, i constitueix el principi bàsic per viure i conviure
en societat. La manca de respecte pot generar conflictes en tots els àmbits: personal, familiar, escolar, etc.”
Vivim una nova era: la de la revolució digital. Hi ha qui fins i tot la compara amb la revolució industrial; però, i els valors que
han d’imperar en aquesta nova era? Aquests no haurien de canviar i, sincerament, la situació ens preocupa.
En el mercat laboral, el 80% de les feines del futur no tindran res a veure amb les actuals, per això ens cal preparar alum-
nes que tinguin èxit en aquest nou escenari, però no hem d’oblidar els valors: la seva essència és la que els permetrà
treballar amb dignitat. Valors que les famílies treballeu a casa i que al centre intentem consolidar.
La discrepància genera diversitat d’opinions i la diversitat d’opinions ens enriqueix a tots plegats. Si som respectuosos
ens podrem apropar als altres; cal que ens sensibilitzem i prenguem consciència tots plegats que aquest és el principi
bàsic per aconseguir el clima de convivència que desitgem al centre.
Tots els que formem part de la comunitat educativa som un model de referència dels vostres fills i dels nostres alumnes:
lluitem entre tots plegats per assolir i reforçar un valor tan simple com aquest.
Mercè Palau
4t B

4. Notícies4
Al llarg del mes de desembre, els
alumnes de 3r d’ESO del nostre
institut han fet una visita guiada
per la biblioteca municipal de la
població (Biblioteca Bac de
Roda), la qual està situada al
carrer Bac de Roda i comparteix
edifici amb el Teatre Eliseu. Ja fa
uns quants anys que el departa-
ment de Llengua Catalana i
Literatura del centre —per inicia-
tiva de la Biblioteca— organitza
aquesta sortida amb l’objectiu
que els alumnes de la població
en coneguin més a fons el
funcionament.
L'edifici de la biblioteca té 3 pisos
i 1 altell. A la planta baixa hi ha
una recepció, els llibres dels nens
de 0 a 13 anys i dos ordinadors;
al primer pis, els diaris, les revis-
tes, la música, les pel·lícules i els
còmics; en el segon és on es
troba la biblioteca particular d'en
Miquel Martí i Pol, tot tipus de
llibres que poden interessar als
majors de 14 anys i ordinadors. I,
a l’altell, hi ha part del fons Miquel
Martí i Pol.
Durant la visita es va explicar,
també, que la biblioteca disposa
d'un carnet físic i tecnològic que
serveix per accedir als ordina-
dors, al wi-fi i per fer préstecs de
llibres, diaris, revistes, músiques i
pel·lícules. També disposa d’una
pàgina web on es pot consultar
el catàleg per buscar informació
sobre els llibres i documents
disponibles a la biblioteca o fer,
directament, la demanda d'un
llibre.
Lídia Alsina i
Georgina Viñas
3r ESO
Visita a la biblioteca Bac de Roda
Alumnes de 3r a la biblioteca

5. Notícies 5
Des de fa força anys que la comissió d’Escola Verda del
nostre institut organitza la Setmana de la Mobilitat Sosteni-
ble, durant la qual es promou que els alumnes vinguin a
peu, amb bicicleta o amb patinet en comptes de venir amb
cotxe, el qual contamina massa. Aquest any va ser des del
dia 19 fins al 22 de setembre i el lema triat era Mobilitat
intel·ligent Economia potent.
En total hi van participar vint-i-tres alumnes de 1r i 2n
d’ESO. D’aquests, els que van venir més dies amb algun
mitjà de transport alternatiu al cotxe van ser els de 2n B i
2n C. En concret, quinze dels vint-i-tres participants van
Setmana de la Mobilitat Sostenible
venir els cinc dies amb bicicleta o patinet i foren els que
van guanyar el 1r premi, que era un llum i una ampolla per
a la bicicleta.
Des de la revista Rodalies vam demanar als participants de
les diferents classes de segon que ens expliquessin per
quin motiu havien vingut amb bicicleta. Alguns dels de 2n
B ens van dir que perquè així no havien de venir a peu;
d’altres, per contribuir amb el medi ambient i uns altres, pel
premi que donaven. Pel que fa als de 2n C, uns ens van dir
que perquè els feia mandra anar a peu; uns altres que
perquè vas més ràpid; també hi va haver qui va dir que
perquè sa mare volia i un, també pel premi.
L’Ajuntament de Roda va col·laborar amb nosaltres i ens
va deixar les tanques que es col·loquen al pati per guar-
dar-hi les bicicletes.
Per animar l’alumnat a venir al centre amb bicicleta o
patinet es va fer un cartell que deia “Fes salut!” on hi havia
dibuixos de nois i noies de 2n d’ESO.
Gemma Bueno, Irene Carol i Clara López
4t d’ESO B
El divendres 11 de novembre, els alumnes de l'optativa
Entorn Natural, juntament amb la tutora, Montse Biarnès,
van participar en una trobada al Museu Industrial del Ter
(Manlleu) amb altres instituts d'Osona, integrants del grup
de treball Instituts Vora Ter. Tots tenen en comú que, al llarg
del curs i en qualsevol nivell, fan treballs sobre el riu. Cada
institut va presentar el seu projecte. El del nostre institut
tractava del camí dels pous (el que va de Roda de Ter a la
resclosa de l'Obra). A continuació van fer uns tallers per
treballar diversos aspectes del riu Ter.
Sortida al Museu Industrial del Ter
Alguns dels tallers que van fer són:
-Demostració de pesca científica, on van descobrir els
peixos del riu Ter, les seves migracions, els obstacles que
troben i què podem fer nosaltres per ajudar-los.
-Els macroinvertebrats aquàtics. En aquest taller van fer
una determinació científica d'aquests animalons aquàtics.
-Posar en moviment la turbina Fontaine del MIT (Museu
Industrial del Ter) per poder observar la connectivitat i el
cabal del riu.
Roc Aguilar i Arnau Sanglas
4tA
Alguns dels alumnes que van participar a la Setmana de
la Mobilitat Sostenible
Alumnes de 2n d’ESO en un dels tallers

6. Notícies6
El 19 de juliol de 2016 es van donar els premis PAU als estudiants de Catalunya que havien
tret una nota de 9 o superior als exàmens de Selectivitat. Una de les premiades va ser
l’alumna del centre Aina Martínez. Això vol dir que ella és un dels pocs alumnes que van
aconseguir una nota superior a 9 punts en la fase general de selectivitat, en les assignatures
obligatòries. A més, també va aconseguir la màxima nota en l'assignatura de matemàtiques
aplicades a les ciències socials. L'Aina havia estudiat el batxillerat científic aquí, a l'Institut de
Roda de Ter. A part de les assignatures obligatòries, es va presentar a les matèries
específiques de mates, química i física.
Aquest any estudia la carrera de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Felicitats, Aina!
Els alumnes de
tercer d'ESO (14
en concret), dirigits
per la professora
Eli Martí, fan una
optativa d'empre-
nedoria, la qual
s’imparteix en an-
glès i en català.
Aquesta optativa
es divideix en dues
grans parts: la
teòrica (la qual es
fa en anglès) i la
pràctica (que es fa
en català). En la
part teòrica es
treballen concep-
tes com ara apren-
dre a fer el propi
currículum vitae, on anar a buscar feina, com trobar-la, etc. La
part pràctica, en canvi, consisteix en un simulacre d'empresa,
en el qual els alumnes venen uns productes. Anteriorment,
aquests simulacres no es feien, i aquest tot just és el segon
any que es fan. En el cas de la seva empresa, els productes
que venen són aliments: gofres, palets amb fruita i xocolata i
fondues. Prèviament al simulacre, els alumnes es divideixen
en tres grups: per una banda hi ha el de la gestió, que s'en-
carrega de portar els comptes dels diners; per altra banda, el
de la producció, l’encarregat de fer els llistats d'aliments que
necessiten, qui els va a comprar (s'hi va en horaris no lectius)
i qui els vendrà, i per últim, el grup de màrqueting, que s'en-
carrega de fer els anuncis perquè els estudiants s'assabentin
dels productes que es vendran.
A més, els alumnes creen unes enquestes que passen als
estudiants de l'institut per assegurar-se de la viabilitat de
l'empresa, ja que aquest procés és previ a l'assignació dels
tres grups (gestió, producció i màrqueting). Els diners que
necessiten per comprar els aliments, els obtenen d'un
Aina Martínez, una de les millors notes de Selectivitat
Els alumnes de tercer creen la seva empresa
L’institut participa
amb la Marató de TV3
Aquest any, la Marató de TV3, titulada Tots tenim un
costat bo O molt bo, era dedicada a recollir fons per
investigar sobre l’ictus i les lesions medul·lars i
cerebrals traumàtiques.
En el nostre centre aquest curs s’han tornat a fer
activitats per prendre-hi part. Per una banda, els
alumnes de l'optativa de visual i plàstica de 4t, dirigits
per la professora Mª Rosa Tarradellas, van participar
en el concurs Pinta la Marató. Es van enviar 4 obres,
format d’1 metre x dos, totes dedicades a l'ictus i a
les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.
Per altra banda, per als alumnes de 3r i 4t d’ESO i per
als de 1r de batxillerat es van fer unes xerrades
explicatives sobre aquestes malalties.
Redacció
préstec legal que els facilita l'institut: aquest els deixa 24€ que
van retornant de 6€ en 6€ cada mes, en un total de 4 mesos.
Els alumnes escullen què fer amb els diners, i normalment els
utilitzen per fer un berenar tots junts. Ells no es queixen dels
horaris de venda dels productes (els segons esbarjos dels
dimarts i dijous), al contrari, els agrada i la seva professora
pensa que és una bona manera que agafin responsabilitats i
que sentin que tenen alguna cosa seva (l'empresa).
Mariona Noguera, Jana Pérez
i Ivet Sabariego 4t B
Alumnes comprant gofres i palets
amb fruites.
L’Aina Martínez
ensenyant la nota
de Selectivitat

7. Notícies 7
El projecte e-Twinning es fa a 3r d'ESO i té per propòsit
establir contacte amb alumnes d'altres països; aquest
any els escollits són Polònia per a 3r A, Bèlgica per a 3r
B i Itàlia per a 3r C. Cada alumne d'aquí a l'institut es
comunica amb un altre del país corresponent a base de
l'skype, un programa que serveix per fer vídeo-trucades
i enviar missatges. Gràcies a això estableixen una relació
i es coneixen entre ells. A partir de tota la informació
proporcionada, elaboren treballs com redaccions
personals sobre el company/a de l'altre país; vídeos
sobre la cultura, les festes tradicionals, els monuments
més importants... Tot per tal d'aprendre coses sobre
l'altre país i al revés. Per altra banda, per Nadal s'envia
una caixa amb menjar i objectes nadalencs i regals per
als seus companys.
La professora que se n’encarrega és l'Eli Martí, d’anglès.
Hem parlat amb ella i ens ha dit que està molt a gust fent
aquest projecte i que li agrada molt, ja que és un bon
mètode d'aprenentatge, però que pel fet de ser un
projecte amb altres països és difícil coincidir en hores
escolars per fer l'skype. A l'Eli li agradaria continuar-lo,
però amb l'objectiu d'ampliar-lo i intentar fer un
intercanvi amb els alumnes en un futur.
En general, als alumnes de 3r els agrada molt fer aquest
projecte, però troben que hi ha petits problemes a l'hora
de connectar-se a l'skype. Fora de les hores lectives
segueixen en contacte a partir de diferents xarxes
socials. Els alumnes recomanen continuar amb aquest
projecte.
Ivet Gonzalo i Sara Moruno
4t B
Des de sempre, el nostre centre ha organitzat activitats per recaptar diners per als viatges de final de curs de 4t d’ESO
i de 2n de batxillerat. Des del curs passat també es fan coses per a l’intercanvi amb França.
Pel que fa als alumnes 4t d’ESO, la primera activitat que van fer va ser la venda de castanyes, els dies 29, 30, 31
d’octubre i 1 de novembre. Repartits en grups de sis venien castanyes torrades a diversos punts de Roda de Ter, a
l’Esquirol i a Rupit.
Per acabar de recollir més diners van vendre bolígrafs i tenen pensat fer una caminada nocturna.
Els alumnes de 1r de Batxillerat, per altra banda, com cada any vendran roses per Sant Jordi a Roda de Ter. També, per
la Fira de pont a pont, van vendre nadales, bombons, braçalets, anells, creps i van sortejar una panera. Els diners
guanyats es guarden per al viatge del curs vinent.
Els alumnes de 2n de batxillerat, per ampliar la recaptació del curs passat amb la venda de roses, el dia 22 de desembre
van rifar una panera. I, al llarg del primer trimestre, han venut nadales i bombons.
Per finançar l’intercanvi amb França, els nois i noies que fan l’optativa de francès han venut coses velles en el Mercat del
Trasto de Roda, pastissos a les hores del pati i han passat una pel·lícula al teatre de Roda de Ter.
Àlex Aguilera, Gerard Forcada i Ivan París 4t B
Projecte e-Twinning
Recaptació de diners per a viatges
Alumnes de 3r obrint els regals nadalencs que els han
enviat els seus companys de l’e-Twinning

8. Viatge a Prada de Conflent
Sortides8
Aquest any els alumnes de 4t d'ESO hem fet un viatge de
dos dies a Prada de Conflent (França), per conèixer el lloc
on Jacint Verdaguer es va inspirar per escriure Canigó,
obra que vam treballar el curs passat a les classes de
català.
Per primera vegada, el nostre centre es va animar a
participar en un Entorn d’Aprenentatge, i es va triar el del
Canigó. Un Entorn d’Aprenentatge és un servei educatiu
del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya que, juntament amb altres entitats (en aquest
cas, la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent),
ofereix la possibilitat d’acabar de treballar, en un entorn
diferent, un tema començat a l’institut. En tot Catalunya hi
ha cinc entorns d'aprenentatge, els quals estan dintre la
Xarxa de Camps i Entorns d'Aprenentatge.
L’Alberg Pau Casals és l'edifici on ens vam allotjar, el qual
ha estat rehabilitat fa poc. Està format per tres edificis
mediambientalment sostenibles. Els dos edificis adjacents
són destinats a dormitoris i en el principal és on hi ha la
recepció, la sala d’estar, el menjador, la cuina i diverses
sales. L’edifici principal té un gran interès arquitectònic: és
d’estil mallorquí i fou construït l’any 1924, obra de
l’arquitecte barceloní Ricard Segalà. Darrere la casa hi ha
un jardí de 5.000 metres quadrats.
Allà van acompanyar-nos tres monitors: en Víctor, en Felip
Roquer i la Roser Soler, que participen en aquest projecte
com a guies i acompanyants dels alumnes. També estan
dintre d'aquest projecte l'Anna Maluquer (s’encarrega del
manteniment de l’alberg), els cuiners, els cambrers i el
personal de neteja.
Nosaltres vam participar en l’activitat Fem el Verdaguer!
Excursionisme i Poesia.
Quan vam arribar el primer dia després de les 3 hores
l’autocar ens va portar fins a les portes d'un poble petit,
Castell, on Jacint Verdaguer va viure durant una
temporada i on va trobar molta inspiració per escriure
poemes. Des d’aquí vam pujar cap al monestir de Sant
Sant Martí del Canigó

9. Sortides 9
Martí del Canigó. Al llarg del camí (curt però força dret),
els monitors es paraven a explicar-nos la geologia, la
fauna i la flora de l’entorn, tot relacionant-la amb trossos
de poemes de Verdaguer. Just abans d’arribar al
monestir, vam trobar l’ermita de Sant Martí del Canigó,
lloc on es desenvolupa una part de la història: és on
Gentil és armat cavaller, on la seva enamorada —la
pastora Griselda— li ofereix la corona de flors de reina de
la festa i on el pare —Tallaferro— li diu que si no s’oblida
d’aquesta noia, el tornarà a fer escuder.
En havent dinat, ja dalt del monestir, vam dividir-nos en
dos grups i mentre uns pujaven al mirador per dibuixar el
paisatge, els altres van entrar al monestir, a fer-hi una
visita guiada per en Víctor. En aquest monestir
actualment hi viu una colla de frares de la Comunitat de
les Benaurances.
Al vespre, en havent sopat, ens vam reunir a la sala
principal de l’alberg i vam ballar diferents danses
tradicionals acompanyats d’un animador que tocava la
guitarra.
L’endemà vam anar, caminant, fins al monestir de Sant
Miquel de Cuixà, on ens vam tornar a dividir en grups.
Uns van anar a darrere del monestir a llegir i comentar un
fragment del poema Canigó; els altres van fer una visita
(també guiada per en Víctor) al monestir benedictí de
Sant Miquel.
Per saber una mica més sobre els nostres monitors i
guies vam fer una petita entrevista a un d'ells, en
Víctor.
• Quants anys fa que treballes a Prada de Conflent?
Doncs fa un any i mig que estic treballant en aquest
Entorn d'Aprenentatge; el vam començar l'abril del 2015
i vam rebre el primer grup a la tardor del mateix any.
Camí de Sant Martí del Canigó
Claustre de Sant Miquel de Cuixà

10. Sortides10
• L'itinerari a seguir en aquest Entorn d'Aprenentatge, el va estructurar només un dels guies sol o tots
junts?
L'itinerari, principalment, el vaig determinar jo amb l’ajuda de la Roser i en Felip.
• Què vas estudiar?
Jo sóc llicenciat en Humanitats i tinc un màster en Biologia contemporània; en canvi, en Felip va estudiar ordenació
del territori (Geografia) i també Biologia. Jo vaig ser durant uns quants anys professor de secundària.
Sílvia Palau, Irene Pastrana,
Nicole Resina i Rita Vilarasau 4t C

11. Opinió 11
Avui en dia, el que més ens crida l'atenció al públic és
l'exhibició de sentiments personals als programes de
televisió. Cada cop hi ha més gent enganxada als
programes de xafarderies, programes del cor, de
polèmica... Però el que més ens impacta i atrau als
espectadors són els problemes personals de les persones
famoses, si es poden dir així, ja que, de fet, la seva fama
prové d’exhibir la seva vida privada en els diferents mitjans
de comunicació. La televisió, la premsa i les xarxes socials
són alguns d'aquests mitjans on la gent ven la seves
intimitats a canvi de diners, i on nosaltres estem
enganxats.
La principal raó que explica aquest tipus de programacions
televisives i de continguts tant a les revistes com a les
xarxes socials es basa en el benefici econòmic que reben
tant la gent que explica la seva vida com els mitjans de
comunicació que els contracten perquè ho facin. Però, de
vegades, això no és suficient, i per aconseguir l'atenció de
l'audiència, aquestes mateixes persones obtenen més
fama inventant-se situacions fictícies, ja que viuen d'això.
Un altre dels motius pels quals la gent ens enganxem a
aquest tipus de programes és perquè s'emeten en una
franja horària ben pensada per atreure un públic majoritari:
persones a l'atur, persones jubilades, joves sense
ocupació, etc.
Des del meu punt de vista, trobo que és molt trist que
aquests programes vulguin guanyar-se l'audiència
emetent aquests fets i que nosaltres disfrutem mirant les
desgràcies i baralles de la gent. Però, si ens parem a
pensar un moment, som nosaltres els que els estem
pagant i fent que això continuï i vagi a més.
Que potser no en tenim prou amb els nostres problemes?
Per què no deixem estar la vida dels altres i ens centrem en
la nostra? No podríem dedicar el temps que ens passem
mirant aquests programes a fer una cosa més útil? Són
bons els valors que ens inculquen? Per què no canviem la
nostra mentalitat i ens dediquem a mirar documentals
interessants, programes que valguin la pena o pel·lícules
bones? I, respecte a les persones “famoses”, opino que la
seva vida privada hauria de quedar-se en això, privada.
Sara Moruno Aguilera 4t B
Jo penso que la crisi és una paraula molt lletja que s'ha
instal·lat a casa nostra i a molts llocs. Els bancs i les caixes
necessitaven diners urgentment a causa, sobretot, de la
desastrosa gestió dels crèdits immobiliaris. El Banc Central
Europeu els va prestar aquells diners a un interès molt
baix. Tenint en compte que el Banc Central Europeu són
diners de tots els ciutadans d'Europa, el resultat ha estat
que ens hem prestat diners a nosaltres mateixos i hem
regalat l’interès d'aquests préstecs als bancs. I d’aquesta
manera, els problemes que tenien a l'Estat han passat als
Bancs.
Els dubtes privats es van nacionalitzar i ningú no va donar
responsabilitats als que havien posat en perill el sistema
financer. El resultat de tot això és que les decisions
polítiques que prenen els estats, parlant econòmicament,
han de pagar aquest deute.
Quan pensem en crisi, tot és patiment, ja que no hi podem
fer res per evitar-la.
Finalment, penso que això s'hauria d'acabar, perquè
necessitem ser feliços i disfrutar d'una bona vida.
Aida Arcarons
4t C
Vides Públiques
La dona estereotip a la nostra
societat
L’estereotip de dona que s’ha creat ens els últims anys té
un fort impacte en la nostra societat. Aquest model de noia
prima, guapa i alta origina molts problemes en l’autoestima
i la salut de molts adolescents.
La Crisi
Per començar, aquesta societat és cada vegada més
exigent, i una de les proves més evidents és aquest tipus
d’ideals que ens inculquen sobre com hem de ser i què i
que són impossibles d’arribar a aconseguir. Això desenca-
dena malalties com l’anorèxia i la bulímia. A Espanya, els
últims estudis que es van fer mostren que d’un 4’1% a un
4’5% dels adolescents pateixen aquests trastorns i això
ens posa en alerta. Però el que és més sorprenent és que
la societat no lluita per canviar res. Quants joves han de
passar per aquesta tortura perquè la gent s’adoni que ja va
sent hora de moure’s i lluitar contra aquestes malalties?
Tothom diu que això és culpa de les models, els maniquís
de les botigues de moda i de la publicitat. Però la meva
pregunta és: per què si tothom sap la causa d’aquests
trastorns no s’eradica tot el que els provoca?
És clar que no és tan fàcil i que el món no es canvia tan
ràpid. Però si cadascú de nosaltres pensa que no pot fer
res per millorar la societat en la qual vivim, mai canviarà; en
canvi, per pocs que siguin els que ho intentin, almenys
faran alguna cosa més del que estan fent els que es
queden parats observant. Ja va sent hora de deixar de
lamentar-nos per no aconseguir els ideals que la societat
imposa i crear els nostres propis ideals.
Rita Vilarasau, 4t C
Opinió

12. Opinió12
Noranta-seixanta-noranta, noies amb un cos prim i
perfecte, cames llargues i separades, nois amb
abdominals marcats. Vivim en un món on tot ve marcat
pels estereotips, on estar sa ja no és un desig per sentir-se
bé amb un mateix, sinó una mena d'ordre que imposa algú
que està per sobre nostre, algú com els publicistes que
creen anuncis on només apareixen les persones
''perfectes''.
Com se suposa que un jove ha d'estar satisfet amb ell
mateix i el seu cos si des que els seus ulls poden veure
més enllà de les ombres, a la televisió veuen nounats
''preciosos'' i adolescents ''perfectes''? Els anuncis
haurien de ser imparcials, fomentar una vida normal, per tal
que els adolescents no hagin de patir cap tipus d'alteració
en el cos i poder tenir una bona salut i no per poder arribar
a comprar els pantalons i la samarreta de talla més petita.
Ni un cos prim (que ens fa creure que no menjar és el millor
per aprimar-se) ni passar-se d'extremistes i radicals i
ensenyar una persona amb sobrepès (on llavors no
fomenten ni un estil de vida saludable). Uns estudis de la
casa Dove confirmen que l'impacte que causen aquests
estereotips és elevat, sobretot en l'autoestima: de tenir una
baixa autoestima es pot passar a una depressió i, en el
pitjor dels casos, a una malaltia mental. Les mateixes
dones amb les quals es va fer l'estudi, van afirmar que la
definició de bellesa està molt allunyada d'elles i que els és
impossible d'aconseguir-la.
Vist el tema, podem afirmar que tot això no hauria de
passar: tothom s'hauria de valorar a si mateix, no s'hauria
de tenir en compte si tens el ventre pla o una figura
''perfecte'', sinó el conjunt. Un conjunt que inclou l'exterior
(el teu propi exterior) i l'interior. Els publicistes haurien de
canviar la seva mentalitat: potser sí que poden perdre una
desena de vendes, però aconseguirien que un bon
nombre d’adolescents tingui una bona salut i, a més a
més, se sentin més identificats amb els anuncis. Al segle
XXI hauria d'importar més si la casa és càlida per dins que
no com és la façana.
Mariona Noguera Borralleras 4t B
Estereotips a la televisió
Durant aquests últims anys d’atemptats jihadistes a
Europa, la població europea ha començat a renegar en
contra dels immigrants musulmans: que si a sobre que els
acollim encara ens han de voler el mal, que haurien d’anar
tots al seu país un altre cop...
La gent que té aquesta opinió va equivocada, i molt. És
molt fàcil parlar i criticar sense cap mena de coneixement
Musulmà i jihadista són coses
diferents
Sempre hi ha hagut persones amb una manera de pensar,
d’actuar, de ser “diferent”. Però que és això de “diferent”?
És alguna manera de definir les coses no “normals”?
I “normal”, què és això de “normal”? Per què la gent mira
malament els altres que no són “normals” o que no entren
dins les característiques que defineixen aquest grup?
Passa alguna cosa per pensar, actuar o ser d’una altra
manera? Doncs jo penso que no.
Actualment vivim en un món ple de complexitats i dubtes,
on la gent intenta viure complint una sèrie d’estereotips
estúpids, perquè els altres no en pensin malament. Moltes
vegades fem o diem les coses per impressionar, per
destacar, per quedar bé. Ens fem preguntes com: això que
em posaré els agradarà? I si no els agrada?
Però llavors penses que no val la pena donar-hi tantes
voltes, ja que sempre hi haurà algú que no compartirà la
teva opinió, perquè no es pot agradar o caure bé a
tothom...
Al cap i a la fi, deixaràs de dir el que penses o fer el que
t’agrada per por del que diguin? En quina societat vivim
que encara ens qüestionem si els nostres actes
repercutiran en l’opinió dels altres?
Crec que de tot això se’n diu personalitat, no cal fer-ne
diferències. Cadascú és lliure de fer el que vulgui.
Clara López Muñoz 4t B
Diferent
de res, simplement per pur racisme i odi a l’immigrant.
Musulmà i jihadista no és el mateix. Un musulmà és
simplement creient en un déu, en Al·là. I el jihadista és el
que lluita per Al·là, de manera radical i terrorista. Hem de
treure tots els immigrants musulmans perquè a un jihadista
se li ha acudit fer un atemptat? La resposta és clara i
evident: no.
No perquè un boig fa una desgràcia hem d’odiar a tots els
immigrants musulmans. Tots els racistes heu trobat una
bona excusa per a fer fora els que no us agraden, però a
mi no em convenç. Perquè tot hom té dret a emigrar en un
altre país i l’obligació d’aquest país és acollir-lo.
Per tant, que tot immigrant estigui on vulgui, sense
racismes i odis per gent del mateix país. Els jihadistes són
només quatre de comptats, no tota una població. Espero
que reflexionin tots aquells que generalitzen tant les coses,
perquè aprenguin a tenir un mínim de respecte i humanitat.
Carles Girbau Pladelasala 4t A

13. Reportatge 13
Adéu, Petra
Per altra banda, al pati de l’institut, en una hora d’esbarjo,
els alumnes i professors es van reunir per plantar-hi una
noguera en memòria de la Petra. Es va triar aquest arbre
perquè és fort, com ella.
Marc Bautista, Marc Collell, Marcos Gordillo
i Nil Fabregó 4t C
El dijous dia 3 de novembre de
2016 va ser una diada trista per
als alumnes de l'INS Miquel
Martí i Pol, perquè era el dia de
recordar la professora de
castellà Petra Martin, que va
morir als 57 anys degut a una
malaltia amb la qual lluitava feia
anys. Fou un exemple de força i
superació.
La Petra era la nostra
professora de castellà. No
només feia fàcil aprendre
aquesta llengua, sinó que
també ens parlava de coses
importants de la vida i ens feia
veure el camí més adient per a
nosaltres; a part, també era
professora de teatre, perquè a
ella, l’apassionava el teatre.
L’homenatge es va fer a mig
matí. Primer va sortir la
directora i va presentar els alumnes que feien teatre amb
ella. Tot seguit, aquests alumnes van fer una petita
representació d'un tros d'obra que ella havia dirigit. A
continuació uns quants nois i noies de cada curs van
pujar a l’escenari a llegir alguns dels breus escrits que
els alumnes havien escrit per a la Petra. Finalment, en
Joan Arderiu (alumne de batxillerat) va sortir a tocar amb
el violoncel El cant dels ocells.
Petra, sempre estaràs en els nostres records, has
deixat una bona empremta en tots nosaltres!
Alguns dels escrits que es van llegir en l’acte:
ESTIMADA PETRA
1. El seu somriure i la seva predisposició per davant de
tothom.
2. Un exemple de lluita i superació.
3. Una bona professora, una genial directora de teatre,
però, sobretot, una gran lluitadora.
4. Amb el teu caràcter inspirador i divertit, feies de l’institut
la teva segona casa, omplint-la d’alegria i bona harmonia.
5. Perquè la vida és un teatre, gràcies per ensenyar-nos a
actuar.
6. Sempre deies: “Els alumnes sou el futur”.
7. Riallera, divertida, entregada... Una persona que
estimava la vida: així era la Petra.
8. L’obra s’acaba i cau el teló. Tots ens aixequem per
aplaudir un últim cop la Petra, perquè la seva gran obra, la
seva vida, es mereix una ovació dempeus.
Eloi Comas, Marc Sallés i Esther Vistós 4t d’ESO B

14. Reportatge14

15. Reportatge 15
Estimada Petra
Introducció
Qui era la Petra? Volem dedicar una petita part d'aquesta
revista a una gran professora, però, sobretot, a una gran
persona i molt lluitadora: la Petra Martín-Pero. Era
professora de castellà al nostre institut i l’animadora de les
festes que s’hi celebraven: presentava la festa de Nadal, el
Sant Jordi, el manifest de la caminada i dirigia el grup de
teatre del nostre centre. També va ser regidora d’ERC a
Roda de Ter d’Educació i Cultura, amb l’alcalde Jordi
Serra. A part, dirigia el grup teatral Arrels de Roda. També
cal dir que era aficionada a la fotografia i que en sabia molt,
de tirar fotos.
La Petra va néixer l'any 1959 a Roda de Ter i va morir l'any
2016 a l'edat de 57anys. Fins a 8è de primària va estudiar
al col·legi Pare Coll, després va fer Magisteri a Barcelona i
es va llicenciar en Arts Escèniques a l’Institut del Teatre de
Vic.
Vivia al barri del PlaXic, als afores de Roda de Ter, amb la
seva família: el marit, una filla i un fill.
Va ser un bon referent per a tots i una gran professora.
Entrevistes
Hem fet entrevistes a algunes professores de l’institut que
tenien molta relació amb la Petra i a una alumna que ha fet
teatre amb ella força temps. Són la Dolors Puigbó
(professora de català), l’Emi Yebra (professora de
matemàtiques), la M Rosa Terradellas (professora de
visual i plàstica) i la Martina Fabregó (alumna de 1r de
batxillerat); des d’aquí els volem agrair la seva
col·laboració.
L'Emi, la Dolors i la Petra van coincidir, amb 10 anys, a
l’escola Pare Coll (Vic). L’Emi ens explica que la Petra era
la típica noia rossa amb ulls blaus, molt callada i tímida. La
Dolors Puigbó i la M Rosa Terradelles han destacat que era
una persona molt activa i participativa en tots els actes,
tant de l'institut com del poble; també, molt viatgera. Ens
han dit que d’ella hauríem d’aprendre tots una cosa: la
força de voluntat. La Petra, tot i passar per un període de
quimioteràpia, va venir fins a l’última reunió de l'institut i no
va deixar de participar en cap activitat; era increïble la seva
voluntat per viure amb normalitat fins a l’últim alè. També
ens han dit que la filosofia de vida que aplicava la Petra era
la de viure al límit i no deixar res per a demà.
Quan hem parlat amb l'alumna de teatre, Martina Fabregó,
ens ha remarcat una característica de les classes de la
Petra, amb la qual nosaltres estem totalment d'acord:
enfocava les classes amb diversió, de manera que la
matèria explicada s'entenia a la primera. Aquesta alumna
també ens ha explicat que gràcies a la Petra, va madurar i
va aprendre a ser crítica amb ella mateixa.
La Petra era una bona fotògrafa
Mª Rosa Tarradellas, Dolors Aymerich i Petra Martín a
Menorca, acompanyant els alumnes de 4t d’ESO. Juny 2016

16. Reportatge16
No cal dir que tothom la troba molt a faltar. Petra, sempre
tindràs un lloc en els cors dels teus alumnes!!!
Poema
Per homenatjar la Petra hem volgut incloure aquest
poema. Per a tu, Petra!
La vall del riu vermell
Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te’n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no et solquen dolors ni treballs.
I el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
Marc Bautista, Marc Collell, Marcos Gordillo
i Nil Fabregó 4t C Plantada de la noguera al pati de l’institut

17. Festa de Nadal 17
Festa de Nadal
Com cada any, a l’INS Miquel Martí i Pol el dia 22 de
desembre vam celebrar la festa de Nadal, però aquest any
va ser una mica diferent que les darreres vegades.
La xocolatada i l’amic invisible es van fer com cada any. Els
gags, en canvi, es van deixar de fer per falta de participació
i es van substituir per un seguit de tallers: pel·lícula, jocs de
cucanya, karaoke, dansa urbana, escacs, manicura,
tennis taula, FIFA, torneig de futbol, castellers, torneig de
bàsquet, scraps i guerra de boles.
A les 9 del matí, quan vam arribar, vam anar a la classe per
passar llista; després cadascun se’n va anar al taller que
havia triat. A les 10:10 hi va haver el canvi de taller, menys
els que miraven la pel·lícula, que durava unes dues hores.
A les 11:15 tots vam anar a classe per a fer el Mannnequin
Challege; després vam fer l’amic invisible, vam netejar una
mica les classes i ens van començar a cridar classe per
classe per anar a buscar la xocolata desfeta. De les 12 a la
1 vam tenir hora lliure. Durant aquella estona hi havia la
Música Viva: alumnes que van a classes de música
interpretaven cançons de grups coneguts.
Clàudia Crosas, Jade Fonseca i Estel Vilellas 4t A

18. Festa de Nadal18

19. és d’important ser responsable dels nostres actes.
Alejandra Cortés 4t A
Entrevistes 19
Game Over, amb Jordi Molas
El dia 25 de novembre els alumnes de 4t d’ESO del nostre
institut vam participar en una activitat titulada Game Over,
a càrrec de Jordi Molas. Jordi Molas està diplomat en
Magisteri-Educació Primària a la UVic, és conferenciant
habitual de l’Institut Guttman i coordinador del voluntariat
de l’Associació Sant Tomàs. Ell va quedar tetraplegic als
20 anys, després de patir un accident esportiu, i ara es
dedica a fer xerrades a diferents llocs per conscienciar la
gent dels problemes que comporta patir una lesió com la
seva. Per altra banda, el 2013 es va estrenar un
documental, Els anys guanyats, on explica tota la seva
experiència. A més, l’abril del 2016 va sortir el llibre Els
anys guanyats: Converses, on a partir d’un diàleg entre ell
i amics o familiars també explica la seva experiència.
En Jordi va venir al nostre centre a explicar-nos el que li
havia passat i com s’havia adaptat a la nova vida. Ell ens
va dir que patir un trasbals com aquest canvia tota una
vida, però no només la pròpia, sinó també la dels qui
t’envolten. Per altra banda, vam veure uns vídeos sobre
experiències de diferents persones que han sofert una
lesió semblant, la majoria de vegades per culpa d’un
accident de trànsit. En Jordi ens va conscienciar del risc
que podem patir si agafem el cotxe o la moto després
d’haver consumit alcohol, drogues o sense haver dormit.
També, de com és d’important posar-se el casc i cordar-lo
en pujar a la moto o cordar-se al cinturó en el cotxe.
Aquestes petites accions poden evitar grans tragèdies.
Per acabar, ens va fer veure que tots ens pensem que
aquests tipus d’accidents mai ens passaran a nosaltres,
però els que n’han tingut també s’ho pensaven. Fins que
no veiem aquests casos de prop, no ens adonem de com

20. Entrevistes20
“El cop més fort que vaig patir va ser l’emocional”
Avui tenim el plaer de parlar amb Jordi Molas, un exem-
ple a seguir. És coordinador de voluntariat i va quedar
tetraplègic després de patir un accident esportiu, i avui
en dia, 23 anys després, torna a somriure i a tenir una
vida feliç.
Com va anar l'accident? Quina classe de lesió vas fer-te?
En aquest cas va ser una lesió medul·lar jugant a rugbi. Aques-
ta lesió és una tetraplegia, és a dir, m’afecta les quatre extremi-
tats: braços i cames i, evidentment, també el tronc i moltes
altres funcions fisiològiques, però quan es parla de tetraplegia
vol dir que afecta a un nivell més alt. La meva lesió es troba a
nivell de la cervical 5.
L’accident va ser a través d’una jugada fortuïta, com ja he dit,
jugant a rugbi. Vaig picar contra un contrari i em van fer un
placatge, i en caure al terra, en comptes de fer-ho amb l’espat-
lla, vaig caure de cap. Vaig doblegar molt fort el coll, de manera
que la cervical 4 i la 6 van pressionar tant la del mig que aques-
ta va explosionar i un fragment d’aquest cos vertebral em va
tallar la medul·la espinal.
I en aquell moment, què vas sentir?
En aquell moment, com que el joc és molt ràpid i no te n’ado-
nes, vaig notar un dolor molt fort al coll, vaig veure que em
queien un pilot de persones a sobre i, quan van sortir, vaig
intentar incorporar-me i em vaig adonar que no em podia
aixecar. A nivell físic vaig notar el dolor, però clarament el cop
més fort va ser l’emocional perquè de cop i volta vaig veure que
havia tingut una lesió medul·lar, ja que a més a més en tenia
coneixement a partir d’altres persones. Per tant, cal dir que el
dolor emocional —en pensar en el que t’ha passat i el que
estàs patint i, sobretot, pensar en les persones que estimes—
és molt dur i difícil. Et desesperes, penses que valia més
haver-te mort, però de mica en mica te'n vas sortint.
I la teva família, com s'ho va prendre?
Va ser un cop molt dur. Imagineu-vos que us passés a vosal-
tres: els vostres pares que, evidentment, amb vosaltres projec-
ten tot allò que voldrien que fos una vida feliç (que tinguéssiu
uns bons estudis, una parella, una feina i que tot us anés molt
bé), de cop i volta veurien tots aquests somnis en orris; no vol
dir que desapareguin, però sí que hi ha la sensació que no
podran ser possibles, tot i que en realitat sí que ho són, però és
complicat i molt dur.
La meva germana ho va passar molt i molt malament perquè
estem molt units i els pares, també. Però tot i així, ens en vam
sortir.
Quina va ser la primera activitat que vas decidir fer
després de la lesió per començar una rutina de nou,
canviant-ho gairebé tot?
La primera activitat que vaig fer va ser nedar, perquè la natació
és el meu esport de tota la vida: des dels 5 anys que la practi-
co. Allà hi tinc molts amics que m’han fet costat fins ara i em
feia il·lusió tornar-ho a fer amb ells i amb el seu suport.
Cada any, faig la travessa de Sau. Ja fa molts anys que la faig,
dec ser dels que fa més anys que la fa i m’agrada compartir
aquest espai amb els meus amics.
I ara, quines activitats fas en el teu dia a dia?
Ara, faig moltes activitats, perquè la rehabilitació d’una persona
que té una lesió com la meva o semblant és per la resta de la
vida i estàs obligat a fer tot una sèrie d’activitats i exercicis per
poder mantenir un mínim de capacitats i, alhora, de mobilitat.
Faig natació un cop a la setmana, com a mínim, i el simple fet
d’empènyer la cadira de rodes ja és un exercici per mantenir
tota la part de l’estructura superior del tronc; m’he de posar
dret cada dia amb una cadira de bipedestació, hauria de fer
unes miques de peses i haig d’anar a fisioteràpia, on em fan
mobilitzacions passives.
Per tenir una vida i un cos una mica cuidat, doncs has de
cuidar-te 30 vegades més que una persona que no té una
discapacitat.
A les llibreries i a altres punts de venda podem trobar un
llibre i un documental basats en la teva història. El docu-
mental va fins i tot reproduir-se per TV3. Què voldries
destacar sobre les dues obres, anomenades Els anys
guanyats?
De fet, molta gent creu que l’obra es diu Els anys perduts, ja
que pensen en negatiu, en una cosa negativa com és una
tetraplegia. Per contra, aquesta obra és diu Els anys guanyats,
perquè és una manera d’agrair a totes les persones que van
estar al meu costat i que em van donar suport per seguir enda-
vant i que m’han ajudat a aconseguir el que volia, com norma-
litzar la meva vida, tornar a tenir una bona feina i totes les altres
coses que poden estar vinculades amb els estudis, la parella,
etc.
I, després de tot, has tornat a conduir. T'ha costat molt?
Conduir va costar molt, em va costar 11 anys; ja que quan vaig
tenir l’accident, vaig estar 11 anys fent exercicis i posant-me en
forma per poder conduir perquè degut al nivell de la meva lesió,
feia que la dificultat de la mobilitat fos molt gran i que una cosa
tan senzilla com pujar al cotxe fos una muntanya per a mi. Vaig
haver de fer molta natació, molt esport, molt de sacrifici i
esforç.
Entrevistant persones com en Jordi ens adonem que la vida no
és gens fàcil i com és d'important tenir les persones estimades
al costat sempre, sobretot, en moments difícils; també, que
hem d'aprendre a valorar les petites coses de la vida, que,
segons ell, "acaben sent les més grans!". Ens ha dit que anima
els nostres alumnes a fer un voluntariat, una experiència que
enriqueix molt a qui la duu a terme.
Ada Sánchez Lata, Raquel Costa Codina
Alexandra Daiana Marosan
4t A

21. “El que visc d’una manera més personal és l’escriptura”
Entrevistes 21
Guillem Ramisa és un jove músic i poeta del nostre
poble, Roda de Ter. Ens agrada la seva música i la
seva poesia i hem contactat amb ell per tal de fer-li
aquesta entrevista i poder-lo conèixer personalment.
-Què et consideres abans, escriptor o poeta? És una
pregunta complicada. Com a branca artística crec que el
que em transmet més és la música, però el que visc d’una
manera més personal és l’escriptura, ja que és una via
d’expressió més humana.
-Com vas començar a escriure poemes i cançons?
Vaig començar fent temes propis de hip-hop i més
endavant vaig començar a escriure poemes d’una manera
molt visceral, sense plantejar-me que eren poemes.
Escriure era una manera de desfogar-me i més endavant
vaig veure que allò podia tenir algun tipus de consistència.
-Com t’inspires? Em va bé estar relaxat i estar sol. Per
aconseguir això vaig a caminar, o a fer un cafè... També
m’apunto idees al mòbil que em vénen al cap per després
desenvolupar-les de manera més intensa.
-Quins llibres i Cd’s tens publicats? De llibres tinc Jo no
en tinc la culpa, Els llavis muts, El món ample i Deu mil
tardes. I de cd’s tinc Els tons pàl·lids i Aquest sol hi és per
tots.
-Quins músics et solen acompanyar? He variat bastant
de músics perquè m’ha costat trobar-ne de fixos, però
actualment tinc l’Albert Molist, a la bateria; en Nabil el Hajji,
al baix elèctric, i en Jordi Esteve, a la guitarra elèctrica.
-Com et vas introduir en el món de la música? Dels
10 als 13 anys vaig fer classes particulars de baix elèctric i
la resta, l’he apresa de manera autodidàctica.
-Tens altres estudis... Sí. Vaig estudiar disseny gràfic.
-Quins poetes i músics t’han influenciat? Molts! De
poesia: Charles Bukowski, Pep Rosanes... I pel que fa a la
música he passat per moltes èpoques: Leonard Cohen,
Kase O, Extremoduro, Bob Marley... Molta varietat! Les
coses que t’influencien són maneres d’enfocar la vida,
però estèticament poden variar molt.
Què en penses del premi Nobel a Bob Dylan? A mi no
m’ha molestat i no ho trobo fora de lloc. És potent i escriu
molt bé, però puc entendre que escriptors i poetes es
puguin sentir malament.
-On et podem trobar en àmbit de xarxes socials?
Estic al Facebook, a l’Instagram i al Twitter. Podeu trobar
música i poesia meva a l’Spotify i al Youtube. Llibres i discs
es poden comprar Online a la meva pàgina web i també a
la gasolinera de Roda, a la Martulina Divina de Vic...
Roc Aguilar, Carles Girbau i Arnau Sanglas 4t A
Guillem Ramisa i els tres alumnes de 4t d’ESO a la
Porxada
Marc Bautista, Marc Collell,
Nil Fabregó i Marcos Gordillo
4t C

22. Loredana Szabo
Entrevistes22
Loredana Szabo és professora de matemàtiques al nostre
institut. Ella va néixer a una ciutat de Romania i va arribar a
Catalunya el 2008, ara fa 8 anys. Va venir amb el seu home
i la seva filla per la feina. Parla i entén el romanès, el català,
l’anglès... Abans de ser professora aquí a Roda ha treballat
de professora de dibuix, d’ajudant de cuina i també ha
sigut professora a l’institut La Plana, de Vic.
On vas néixer?
A Petroșani, una ciutat de Romania.
On vius actualment?
Ara visc a Vic.
Abans de viure a Vic vas viure a algun altre poble/
ciutat?
Sí. A Taradell.
On tens la família?
Els de casa, el meu home i la meva filla, a Vic amb mi; la
resta, a Romania.
Cada quan us podeu veure?
Cada dos o tres anys nosaltres els anem a veure allà.
Què et va fer decidir ser professora de matemàti-
ques?
Per una banda, perquè la meva mare era professora i per
l’altra, perquè m'agradava més resoldre problemes i fer
operacions que no pas la llengua i les lletres.
Has dit que la teva mare és professora. De què?
Primària o secundària?
De biologia. De primària i de secundària.
Vas estudiar magisteri o et vas llicenciar en
matemàtiques? Va ser la teva primera opció?
Llicenciatura. Sí. Des que m'ho vaig plantejar ja ho tenia clar.
On vas estudiar? Quan?
Vaig estudiar a Romania, en una universitat molt bona que
es diu West University of Timisoara, que estava 250 km
lluny de casa.
Per què vas anar tan lluny de casa a estudiar? On
dormies?
Perquè a la meva ciutat no hi havia la facultat de matemàti-
ques. Vivia com en un càmping d’edificis per a estudiants
de totes les universitats.
Amb quants anys vas començar a estudiar? Què vas
fer abans?
Amb 20 anys. Vaig ser professora de dibuix i pintura.
Vas tenir problemes perquè els estudis fossin vàlids a
aquí?
Molta paperassa.
On vas aprendre a parlar català?
Al Centre de Normalització Lingüística de Vic. Una anècdo-
ta és que la Dolors Puigbó va ser una de les meves profes-
sores, i aquí a l'institut ens vam retrobar.
Quan vas arribar a Espanya?
El 2008.
Per què vas decidir venir a Catalunya i no a qualsevol
altre lloc?
Perquè el meu marit va aconseguir feina aquí treballant
d'electricista.
Què et sembla Catalunya? Què hi trobes de diferent
amb Romania?
És un un lloc molt bonic; ens hi hem pogut adaptar bé tots
i hem sigut molt ben rebuts, no hem tingut problemes. De
diferent? Que Romania va una mica més enrere en el sentit
de sistema administratiu; també és diferent el pensament
de la gent: la gent allà no és tan oberta perquè no han
viscut al nivell d’aquí com teniu vosaltres ara, no té els
coneixements, encara.
Fins quan teniu pensat quedar-vos a Espanya?
No ho sabem.
Has treballat en altres llocs?
Sí, he treballat en un restaurant d’ajudant de cuina, a la
Masia de Taradell. Després, quan vaig tenir tots els docu-
ments necessaris, vaig començar a treballar de professora
a l'institut la Plana, de Vic.
Quina llengua parleu a casa?
Entre la meva família parlo romanès, però com que la meva
filla va a l'escola aquí, de vegades no sap alguna paraula en
romanès i la barreja amb el català, ja que quan vam marxar
de Romania ella encara era petita (tenia 5 anys) i no havia
après del tot el romanès.
Alba Tartera, Judith Raya i Anna Mayo 4t A
Loredana i les alumnes que li van fer l’entrevista

23. Reportatges 23
Ramon Llull va ser el creador del català literari i de les
lletres catalanes. Va néixer el 1233 a Mallorca i va morir al
1316 navegant pel Mediterrani mentre tornava a Mallorca.
L’any 2016 s’han commemorat els 700 anys de la seva
mort.
Un vespre, mentre Ramon Llull intentava escriure un
poema trobadoresc, se li va aparèixer Jesucrist clavat a la
creu, i l’aparició es va repetir cinc vegades. Arran d’aquest
fet va decidir deixar la família i les possessions per
dedicar-se al cristianisme i a predicar la seva religió i filoso-
fia pel món.
Per poder fer això va haver d'estudiar durant nou anys la
llengua àrab (la va aprendre d'un esclau que ell tenia, el
qual també li explicava la cultura, la filosofia i la religió àrab),
a més de dedicar-se a estudiar profundament sobre teolo-
gia, filosofia... Seguidament va viatjar per bona part d’Eu-
ropa i el Mediterrani per dur a terme l’acompliment dels
seus objectius: adoctrinar els mal cristians i convertir a la
religió cristiana els “infidels” (sobretot jueus i musulmans).
Això li va ocasionar molts problemes a l'hora de predicar
les seves idees a països amb una filosofia i religió tan
diferents a la seva.
Una altre dels objectius que es va proposar era crear esco-
les de llengües perquè els “missioners” poguessin parlar i
escriure la llengua del país on anaven a predicar.
Va ser el primer a escriure sobre filosofia, teologia i ciència
en una llengua diferent al llatí, en aquest cas, en català. A
més a més, fou el mestre dels Exemplums: petites
històries que un personatge explicava per fer més entene-
dora el significat de l'obra. Va escriure unes 265 obres en
català, llatí i àrab.
Les seves obres lite-
ràries més rellevants
són:
Blanquerna: és la
història d'un noi que
passa per tots els
estaments religiosos
fins a arribar a ser
Papa; finalment ho
abandona tot i acaba
sent ermità.
Fèlix o el llibre de
les Meravelles: El
protagonista, Fèlix,
seguint el consell del
seu pare, se'n va anar
pel món a aprendre
dels savis. Aquest llibre està dividit en 10 parts i cada una
parla d'un tema dels 10 que a l'Edat Mitjana es considera-
va que era tot el coneixement (Déu, el cel, els vegetals...).
La 7a part és el Llibre de les Bèsties, una faula sobre les
lluites per obtenir el poder. Tot i ser un llibre molt antic,
escrit fa més de 600 anys, tracta temes que encara avui en
dia són d’actualitat.
Els alumnes de 3r i 4t d’ESO hem llegit, el primer trimestre,
El llibre de les bèsties; els de 1r i 2n d’ESO n’han llegit una
versió adaptada a la seva edat.
Èric Arias Taulero, Àlex Jiménez Alarcón i
Josep Tarrés Pagespetit 4t C
Ramon Llull

24. Reportatges24
Aquest curs la participació a l‘hort de
l’institut ha augmentat, sobretot
gràcies als alumnes de 1r d'ESO, que
han arribat al centre amb moltes
ganes de cultivar-lo, cosa que ajuda a
mantenir l'esperit d'escola verda que
té el centre.
Perquè es pogués obtenir una bona
producció, abans que comencés el
curs, es va fer venir una excavadora i
diversos camions carregats amb
terra: el terreny destinat a l'hort
estava contaminat amb runa i rocs
que impedien un bon cultiu del
terreny; així, d'aquesta forma, ara el
terreny està més net i preparat per
cultivar.
De moment els alumnes comencen a
cultivar raves, pèsols, faves, cebes,
escaroles i bròquil; per poder
plantar-ho calen llavors i planter, el
qual s'ha obtingut de la botiga agrària Morera de Manlleu i
del planter donat pels alumnes.
Abans de poder plantar, els alumnes han seguit uns
passos per poder obtenir una bona producció. Són els
següents:
L'hort de l'institut
1. Airejar la terra i arrencar les males
herbes.
2. Fertilitzar la terra amb algun tipus
d'adob (escampant-lo per sobre de la
terra i tornant a airejar el terreny).
3. Fer els recs per plantar les hortalis-
ses escollides.
Després és el moment de plantar.
S’han d’anar regant les plantes amb
regularitat, arrencar les males herbes
i en alguns casos posar unes perxes
perquè la planta creixi recta (faves,
pèsols...). Finalment, ve la recollida
del fruit en el moment òptim.
De moment, però, no han pogut
treballar-hi tant com volien per la
pluja, que ha enfangat molt el terreny;
s'espera que a partir d'ara s'hi pugui
treballar més bé per obtenir més
bons resultats. També hi ha previst fer
un carnet per anar a l'hort.
Tot aquest procés es fa gràcies a dos
professors del centre, en Basili Martínez i l'Anna Coll, els
quals són els responsables de l'hort i aconsellen i ajuden
els alumnes a cultivar els seus productes quan hi van.
Èric Arias, Àlex Jiménez i Josep Tarrés 4t C
StarWars
Mariona Noguera,
Jana Pérez
i Ivet Sabariego 4t B

25. Recomanem 25
Títol: Nerve
Directors: Henry Joost i Ariel
Schulman
Any: 2016
Gènere: Suspens
Actors: Emma Roberts i Dave
Franco
Basada en la novel·la escrita per
Jeanne Ryan
Argument: Vee Delmonico (Emma
Roberts) decideix participar com a
jugadora al Nerve, un joc online on
l’audiència paga per veure com els
participants superen diverses proves
d’atreviment, voten i comenten el
que passa. Durant el joc la noia es fa
companya d’equip amb Ian (Dave
Franco). El joc evoluciona i la prota-
gonista es troba en una situació
difícil, entre la vida i la mort i, entre-
mig, l’amor.
Recomanem aquesta pel·lícula a
qui agradi l’acció i el suspens,
perquè és diferent i impacta. Et
transmet ràpidament els sentiments
variants dels protagonistes. Els que
han llegit el llibre diuen que la pel·lí-
cula és millor.
Sílvia Palau, Irene Pastrana,
Nicole Resina i Rita Vilarasau 4t C
Títol: L’art de ser normal
Autor: Lisa Williamson
Editorial: Fanbooks
Pagines: 414
Argument: El protagonista
d’aquesta història es diu David i
sempre ha estat un noi raret. Els
seus pares es pensen que és gai i a
l’institut, que es un friqui. Només
dos amics seus saben la veritat: ell
voldria ser una noia.
També hi ha en Leo. El dia que
comença el curs, ell només té un
objectiu: passar desapercebut i que
ningú s’assabenti del seu passat.
Però les coses es compliquen: la
noia més guapa de la classe s’ena-
mora d’ell i, a més a més, comença
a fer-se amic d’en David.
Recomanem aquest llibre per
aquella gent que sigui sensible i
vulgui emocionar-se. També et dóna
una petita lliçó sobre els estereotips
de la societat i com de difícil pot
arribar a ser la vida d’algú trans-
sexual.
Gemma Bueno 4t B
Títol: Modern Family
Directors: Steven Levitan i Christo-
pher Lloyd
Gènere: comèdia
Durada: 22 minuts
Actors: Ed O’Neill, Sofía Vergara,
Julie Bowen, Ty Burrell, Jesse Tyler,
Eric Stonestreet, Sarah Hyland, Ariel
Winter, Nolan Gould i Rico Rodri-
quez II
Argument: Modern Family és una
sèrie de comèdia d’origen americà
emesa per la cadena FOX i Neox.
Està gravada en forma de fals docu-
mental i tracta sobre una família a
qui passen coses peculiars. La
família està composta per una pare-
lla amb dues filles i un fill; la mare té
un germà homosexual, el qual té,
amb la seva parella, una filla adopta-
da. El pare dels dos germans, divor-
ciat, està casat amb la segona dona,
que és colombiana i té un fill.
És una sèrie mundialment famosa i
ha guanyat premis molt reconeguts.
Recomananem aquesta sèrie a tot
el públic perquè és molt amena i
divertida; mirant-la passes una
estona agradable rient. A més a
més, el repartiment és molt bo
perquè els actors interpreten molt bé
el seu personatge.
Júlia Aguilar 4t C

26. Entreteniments26
Relacioneu cada professora amb la foto de quan era petita
Clàudia Crosas
Jade Fonseca i
Estel Vilellas 4t A

27. Entreteniments 27
Qui són aquestes professores?
1 Neus Verdaguer 4 Dolors Aymerich
2 Maria Bruch 5 Carme Rossinyol
3 Eli Martí 6 Montse Coll
Anna Mayo, Judith Raya i Alba Tartera 4t A

28. Entreteniments28
Endevineu de quin grup musical es tracta
Roc Aguilar, Pau Camps i
Arnau Sanglas
1.Obesses2.Aspencat3.LaGossaSorda4.OquesGrasses5.LaRaíz
6.Auxili7.DrPrats8.Talco
Nil Prat i Narcís Rierola 4t B

29. Col·laboradors 29

30. Col·laboradors30
D E T Ò F O N A
Experiències de bosc i de taula
tempsdetofona.com santi@tempsdetofona.com
Disseny i impressió
de documents
gràfics i digitals.
C. Raval Cortines, 15
08500 Vic
Tel. 93 886 04 30
info@grafiquesbassols.com
www.grafiquesbassols.com
comunicació gràfica
XAVIER SUBIÑA
SALVANS
TRANSPORTS
XEVI
Servei Camió Grúa
C. Rupit, 26 · 08500 VIC
Tel. 629 74 60 04
xevi-subinya@telefonica.net
Carrer Seva, 21 · 08552 TARADELL
Tel. 93 880 06 79 · 639 363 573 · info@jormatic.cat
c a r n s fabregóC. Cooperació, 6
08510 Roda de Ter
Tel. 93 854 05 44
Mòbil 609 87 78 60Jordi Fabregó Méndez
Distribució i servei tècnic
Des de 1990
Avinguda Tecla Sala, 15 · 08510 Roda de Ter
T 93 854 20 28 · F 93 854 21 09
Marc Domínguez
T 618 883 226
ADMINISTRACIÓ
DE LOTERIA Núm. 1
Roda de Ter
C. Bac de Roda, 37 · Tel. 93 854 13 25
immaloteria@gmail.com
670205757
Santi Trias
serviceserviceassistència mecànica