1 ESO - Música - La melodia - Melody
La línia melòdica - melodic line
Les claus - Clefs
Àmbits - Range
Les dinàmiques - Dynamics
Les escales - Scales
L’armadura - Key signature
1 ESO - Música - La melodia - Melody
La línia melòdica - melodic line
Les claus - Clefs
Àmbits - Range
Les dinàmiques - Dynamics
Les escales - Scales
L’armadura - Key signature
Este documento resume la música durante la Edad Media. Explica que el canto gregoriano era la música religiosa principal, cantada a capella sin instrumentos. También habla sobre la música profana de los trovadores, juglares y goliardos, la cual era más secular y acompañada de instrumentos. Además, menciona que Guido de Arezzo inventó la notación musical moderna en el siglo X basada en un tetagrama.
El documento resume las características y formas musicales del Renacimiento, incluyendo géneros religiosos como la misa y el motete, géneros profanos como el madrigal y la chanson, música instrumental como el ricercare y la canzona. También describe los principales instrumentos musicales como el violín, laúd y órgano, así como importantes compositores como Monteverdi, Luís de Milán y Josquín des Prez. La información fue obtenida de Wikipedia y SlideShare.
Este documento resume la música durante la Edad Media. Explica que el canto gregoriano era la música religiosa principal, cantada a capella sin instrumentos. También habla sobre la música profana de los trovadores, juglares y goliardos, la cual era más secular y acompañada de instrumentos. Además, menciona que Guido de Arezzo inventó la notación musical moderna en el siglo X basada en un tetagrama.
Claudio Monteverdi fue un compositor italiano del Renacimiento que marcó la transición entre la música renacentista y barroca. Publicó cinco libros de madrigales que evolucionaron de un estilo suave a uno más disonante y dramático, y compuso la primera ópera reconocida, Orfeo, en 1607. Luis de Milán fue un compositor español del Renacimiento y el primero en publicar música para vihuela, además de indicar el tempo en la partitura. Josquin des Prez fue el compositor más influyente del primer
This document discusses classical music composers from 1730-1820. It provides links to works by Joseph Haydn, including his Surprise Symphony No. 94 and Stabat Mater. Links are also included for works by Wolfgang Amadeus Mozart, such as his Requiem and The Marriage of Figaro. Ludwig van Beethoven is also mentioned, with links to his Ninth Symphony, Moonlight Sonata, and Love Story. The document provides an overview of classical music from this era through examples of prominent composers and selections of their works.
Claudio Monteverdi fue un compositor italiano del Renacimiento que marcó la transición entre la música renacentista y barroca. Nació en 1567 en Cremona y estudió música con Marco Antonio Ingegneri. Publicó cinco libros de madrigales que muestran su evolución hacia un estilo más disonante. Más tarde se interesó por los dramas musicales y la ópera. Luis de Milán fue un compositor español del Renacimiento, conocido por ser el primero en publicar música para vihuela. Vivió en Valencia donde
Finals del s.XIX: Nacionalisme. Impressionisme.
Inicis s.XX: Postromanticisme, futurisme, neoclassicisme, expressionisme.
Música d'avantguarda: Serialisme, música concreta, música electrònica, indeterminació, minimalisme.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. CONCEPTES BÀSICS
• RENAIXEMENT
– Lògica i equilibri.
• BARROC
– Contrast.
– Ornamentació i moviment.
– Expressió dramàtica i emocional.
– Música profana ↔ Música religiosa.
– Música instrumental ↔ Música vocal.
3. CARACTERÍSTIQUES
• Melodies molt ornamentades
– Ornamentació al gust de l’intèrpret
– Improvisació del músic.
• Ritmes regulars
• Contrastos
– Intensitat [fort fluix]
– Plans sonors [tutti solo]
– Tempo en els diferents moviments
[ràpid lent]
4. CARACTERÍSTIQUES
• Acompanyament instrumental a la música vocal
ÒPERA
• Consolidació de la jerarquia de les veus
– Melodia acompanyada:
• Centra l'expressivitat a la veu superior/aguda.
• Les veus més greus fan de coixí harmònic.
– Baix continu:
• Base harmònica que sustenta la melodia
ininterrompudament.
• Instrument greu de corda/vent fa la melodia greu.
• Instrument de tecla sustenta l’harmonia.
• Es marca els acords amb una nota i xifrats.
5. CARACTERÍSTIQUES
• Tipus de textura
– Polifonia:
• Contrapuntística
• Homofònica
• Melodia acompanyada
• Neix:
– Orquestra
– Música pura
• Castrati
– Homes que conservaven la tessitura aguda de les veus blanques.
6. FORMES i GÈNERES
• Música vocal-instrumental
– PROFANA
• Òpera:
– Originària de Florència
– Gènere escènic
– Orquestra + música vocal
• Cantata mateixa estructura òpera però sense representació
– RELIGIOSA
• Oratori òpera religiosa, narra històries de l’Antic i Nou
Testament
• Passió obra de llarga durada que evoca la mort i
resurrecció de Jesucrist.
• Cantata no narrava una història sinó es basava en textos de
caràcter líric.
7. FORMES i GÈNERES
Òpera
• Unió de totes les arts: música, literatura, ballets,
arts plàstiques, maquillatge, vestuari...
– Obertura: peça orquestral inici de l’espectacle abans que
s’alci el teló.
– Interludi: la transició entre dues parts de l’obra.
– Recitatius: més importància el text, facilita el
desenvolupament de l’acció o que l’argument avanci.
– Àries i duets: caràcter melòdic i líric, és el cant d’un
determinat passatge o sentiment.
– Cor: peça polifònica on canten un grup de cantants.
– Ballet: peça instrumental per a ser dansada.
8. FORMES i GÈNERES
• Música instrumental
– SUITE
• Formada per una successió de danses (Alemanda,
Courande, Zarabanda, Giga, Gavota, Bourré, etc .).
• Ritmes contrastats (lent-ràpid).
• Han perdut el seu caràcter ballable.
• La suite pot ser per a un instrument solista, per a un conjunt
reduït d'instruments o per l'orquestra.
– CONCERT
• Està estructurat en tres moviments: (ràpid-lent-ràpid)
• Ple de contrastos: oposició de timbres i intensitats.
• Confrontació instruments solistes – orquestra
– Concert per a solista
– Concerto grosso
» Concertino: grup de solistes
» Tutti: tota l’orquestra
9. FORMES i GÈNERES
• Música instrumental
– SONATA
• Composició instrumental per a un grup reduït d'instruments.
• Moviments contrastants (lent-ràpid-lent-ràpid).
– FUGA
• Obra per a instruments de tecla.
• En essència es basa en la tècnica de la imitació.
• Obra per a diverses veus.
• A vegades es toca un preludi abans de la fuga.
• Parts:
» L
13. LA TONALITAT
• La tonalitat és l’organització de forma
jeràrquica de les notes dins d’una peça.
– En una obra existeixen moments de repòs i
estabilitat, i d’altres d’inestabilitat.
– La nota que ens dóna estabilitat és la tònica,
la més important.
– Amb la tònica podem formar les escales i
designar la importància (la funció) que tenen la
resta de notes dins de la tonalitat concreta.
15. LA TONALITAT
• Escala:
– Successió de notes per graus conjunts començant i
acabant amb la tònica.
– Segons l’ordre dels tons i els semitons podem
designar-ne el mode (major, menor, cromàtica...)
puja ½ to
baixa ½ to
anul·la les
alteracions
RECORDA
16. LA TONALITAT
• Tons i semitons
do re mi fa sol la si do re
do#
re b
re #
mi b
fa #
sol b
sol #
la b
la #
si b
do#
re b
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
½ to ½ to
do re mi fa sol la si do re mi
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
½ to ½ to
DO#/REb
RE#/MIb
FA#/SOLb
SOL#/LAb
LA#/SIb
MI/FAb
FA/MI#
SI/DOb
DO/SI#
17. LA TONALITAT
• Escala:
– MAJOR: T - T - S - T - T - T - S
I II III IV V VI VII I*
I II III IV V VI VII I*
18. LA TONALITAT
I II III IV V VI VII I*
I II III IV V VI VII I*
• Escala:
– MENOR: T - S - T - T - S - T - T
19. LA TONALITAT
• Armadura:
– Conjunt d’alteracions pròpies d’una tonalitat concreta.
– Resum d’alteracions que surten a l’escala.
– Es posen al costat de la clau per no haver d’anar
escrivint-les durant tota l’obra.
FA – DO – SOL – RE – LA – MI – SI
22. COMPOSITORS
1. Johann Sebastian Bach
1. Alemània (1685-1750).
2. Músic d’ofici.
3. Fou organista
4. Va compondre música religiosa.
5. Assolí un estil propi.
6. És màxim exponent de la música barroca.
7. Va exhaurir totes les possibilitats del Barroc.
8. Es considera una síntesi de la música barroca.
9. Avui en dia molts tractats teòrics de música estant basats en
la seva obra.
10. Destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint
de profanes
23. COMPOSITORS
2. Georg Frieddrich Händel
• Anglaterra-Alemania (1685-1759)
• Gran mestre de la música barroca
• Va obtenir popularitat i prestigi.
• Música tradicional alemana.
• Es decantà cap a l’òpera i la música vocal.
3. Antonio Vivaldi
1. Itàlia-Àustria (1678-1741)
2. Va compondre gran número de peces vocals i
instrumentals
3. Va establir les bases del concert Barroc.
4. Va contribuir en el desenvolupament del concert
per a solista.
24. AUDICIONS
1. «Da tempeste il legno infrato», ària de
l’òpera Giulio Cesare, de G. F. Händel
2. El Messies, oratori de Georg Friedrich
Händel
3. Concert de Brandenburg n.5, BWV 1050,
de Johann Sebastian Bach
4. Fuga n.16, en sol menor, d’El claveí ben
temperat, de Johann Sebastian Bach