El Renaixement i el timbre

1. UNITAT 2
El Renaixement (s. XV–XVI)

2. CONTEXTUALITZACIÓ
RENAIXMENET  Itàlia
(Polifonia)
AVANÇOS DE L’ÈPOCA
Científic
• Progrés: Medicina
Astronomia
• Ciències experimentals: mètodes científic.
• Grans descobriments geogràfics (Amèrica)
• Creació de la impremta: permet una major
difusió dels textos, partitures..., és a dir, del
coneixement.
Humanisme: que el major
nombre de persones
accedís al coneixement.

3. CARACTERÍSTIQUES
• Tenen més importància els autors.
• Els artistes no treballen exclusivament per
l’església.
• Perfecció dels instruments.
• A l’església l’objectiu principal és
compondre peces on els textos es puguin
entendre.
• Els artistes no tan sols es dediquen a un
Art en concret.

4. MÚSICA VOCAL
S’afegeix una quarta veu a la polifonia vocal, per aquest
motiu ara les veus es classifiquen:
• Soprano: condueix la melodia.
• Contratenor o altus: tessitura intermèdia entre tenor i
soprano. Actualment contralt.
• Tenor: és la veu que reprodueix el cant Gregorià
original, però a partir del s. XV té el mateix tracte que les
altres.
• Baix o bassus: és la veu més greu i que sustenta les
altres veus.
Les dones no poden cantar.
Els falsetistes eren els encarregats d’interepretar les
tessitures més agudes.

5. Nous estils compositius polifònics
Cantus firmus
Polifonia homofònica
Contrapunt imitatiu
MÚSICA VOCAL

6. MÚSICA VOCAL
Església protestant alemanya. (Luter)
• Participació de fidels a missa, cantant.
• Himnes polifònics senzills.
• Coral
– Obra polifònica a quatre veus, melodia principal la
més aguda.
– Tipus homofònic.
– El text en alemany.
RELIGIOSA

7. MÚSICA VOCAL
Església catòlica.
• Composicions amb complexitat tècnica vocal.
• Missa
– Composició vocal no litúrgica.
– S’anomena missa perquè té les mateixes parts que
una celebració litúrgica.
• Motet
– Cant a dues o més veus.
– Text en llatí.
– Extensió breu.
– S’interpretava per l’Advent, Quaresma o Setmana
Santa.
• Autors: G. P. De Palestrina i T. L. de Victoria
RELIGIOSA

8. MÚSICA VOCAL
• La música profana estava molt relacionada amb
la literatura i la cultura.
• Mecenatge.
• La música culta es considerava un signe de
distinció i refinament.
– Era l’entreteniment i l’esbarjo de les minories cultes.
Això no significa que desaparegui la música popular.
Composicions més significatives
• Madrigal
– Polifònic i sense acompanyament instrumental.
– Música sense repeticions, per expressar de la millor
manera possible el sentit i el sentiment de cada línia i
cada mot dels versos del text.
PROFANA

9. MÚSICA VOCAL
• Òpera in musica.
– Representació escenogràfica amb textos cantats.
• Villancet
– Cançó de caràcter popular.
– El terme prové del castellà villancico, derivat
de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter
popular.
– La forma bàsica del villancet musical consta de dos
elements: una tornada i diverses cobles.
PROFANA

10. MÚSICA INSTRUMENTAL
• La música instrumental pren més protagonisme i es
converteix en un gènere propi a causa del perfeccio-
nament dels instruments:
– Obres amb més dificultat tècnica.
– Es redacten tractats i mètodes d’interpretació.
Els qui feien música se’ls anomenava:
• Mestre de capella: encarregat de dirigir i preparar les
peces.
• Ministrils: encarregats d’interpretar la part instrumental
de les peces.
• Cantors: encarregats
d’interpretar la part vocal
de la música, ja sigui
religiosa com profana.

11. MÚSICA INSTRUMENTAL
Les primeres tècniques utilitzades per la música
instrumental:
1. Composicions derivades de la música vocal. Canzona,
recercare, provenen dels motets o madrigals.
2. Composicions improvisades. Tiento, fantasia o tocata.
3. Composicions per a dansa. Pavana, gallarda,
sarabanda i passamezzo.
• La dansa era un entreteniment social i es feia servir per al
ritual de festeig.
Els instruments de l’època es classifiquen segons:
• Polifònics: són capaços d’interpretar més d’una nota.
• Melòdics: només poden interpretar una línia melòdica.

12. MÚSICA INSTRUMENTAL
Polifònics
Clavicèmbal
Orgue
Llaüt
ArpaSaltiri

13. MÚSICA INSTRUMENTAL
Melòdics
Viola de gamba
Flauta de bec
Sacabutx
Corneta
renaixentista Gralla

14. QUALITAT DEL SO: TIMBRE
• És la qualitat del so que ens permet distingir el
cos que ha emès un so.
• Si analitzem tècnicament el so podem distingir el
timbre d’un so per la forma de l’ona.
– Podem distingir dos sons de la mateixa intensitat
(amplitud) i del mateix to (freqüència) emesos per dos
focus diferents.

15. QUALITAT DEL SO: TIMBRE
Els harmònics
• Els harmònics són un seguit de freqüències
inaudibles que configuren el so d'una nota en
concret.
– Els harmònics contribueixen a la qualitat del so.
– Sonen amb menys intensitat que la fonamental.

16. L’instrument vocal humà
• Cada persona té una veu amb un timbre
diferent, ja que l’aparell fonador de cada
persona té unes característiques pròpies.
• Grups d’òrgans aparell fonador.
– Òrgans de respiració: diafragma, pulmons,
bronquis i tràquea.
– Òrgans de fonació: laringe, cordes vocals i cavitats
de ressonància (boca, fosses nasals).
– Òrgans d’articulació: paladar, llengua, llavis i
dents.
QUALITAT DEL SO: TIMBRE

17. • El so s’articula mitjançant l’obertura de la
mandíbula, la posició del vel del paladar i el
moviment de la llengua.
Cavitats de ressonància
Faringe
Laringe
Tràquea
Pulmons
Múscul del diafragma
Fosses nassals
Vel del paladar
Boca
Llengua
Cordes vocals
QUALITAT DEL SO: TIMBRE

18. Classificació de les veus
• El timbre: la manera d’executar la veu i la
quantitat d’harmònics que genera.
– La vibració de les cordes vocals.
– Ressonància de les cavitats internes.
– Tècnica.
– Estil musical.
• La tessitura: el rang de notes que pot
emetre una veu.
QUALITAT DEL SO: TIMBRE

19. SOPRANO
MEZZOSOPRANO
CONTRALT
TENOR
BARÍTON
BAIX
MasculinesFemenines
VeusblanquesQUALITAT DEL SO: TIMBRE
Tessitura