1. UNITAT 6
Pinzellades musicalsPinzellades musicals
Nacionalisme - ImpressionismeNacionalisme - Impressionisme

2. MÚSICA NACIONALISTA
• Sorgeix al 1850 en ple Romanticisme fins al
1950.
• Reivindica la personalitat història i defensa la
igualtat entre classes socials.
• Fa servir música popular i la posa al servei de
la música culta.
• POEMA SIMFÒNIC
– Músic descriptiva.
– Obres impregnades d’elements extramusicals.
• Llegendes
• Monument arquitectònics.
• Obres literàries.
• Motius pictòrics.
– Un sol moviment.

3. MÚSICA NACIONALISTA
RÚSSIA ESPANYA HONGRIA
-N. Rimsky-
Korsakov.
-P. I. Tchaikovsky:
La bella dorment, El llac
dels cignes.
-Isaac Albéniz.
-Manuel de Falla.
-Frederic Mompou.
-B. Bartók.
-Z. Kodály
TXÈQUIA I ESLOVÀQUIA PAÏSOS ESCANDINAUS
-A. Dvorák. -E. Grieg

4. IMPRESSIONISME
• Origen del món de la pintura, finals del s. XIX.
• Els artistes prenen la natura com a font
d’inspiració.
• Intenten produir impressions.
• CARACTERÍSTIQUES
– La melodia perd la quadratura de les frases.
cadències poc clares.
– Atmosfera sonora imprecisa, canvis de rítmics
constants.
– Modes antics, tradicionals i exòtics.
– Tonalitat indefinida.
– Composició de forma lliure.

5. AUDICIÓ
MÚSICA NACIONALISTA
• Suite espanyola, Isaac Albéniz.
IMPRESSIONISME
• Claro de Luna, Claude Debussy.
– Primera dona que va entrar al conservatori
superior de música de París

6. UNITAT 7
MOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XXMOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XX
La música fins al 1950La música fins al 1950

7. LA MÚSICA PRINCIPI s.XX
POSTROMANTICISME
• Alemanya (finals s.XIX – 1920)
• Continuista del Romanticisme
– Utilització de representacions de grans dimensions.
– Llarga durada.
– Utilització d’elements extramusicals.
FUTURISME
• Itàlia (1910)
• Incorporació del soroll.
– Soroll de la societat industrial.
• Progressos tecnològics.
• Artefactes per aconseguir nous sons.

8. LA MÚSICA PRINCIPI s.XX
NEOCLASSICISME
• (1920 – 1960)
• Continuista del Classicisme.
– Busca la senzillesa.
– Pretén que la música sigui entesa per un públic més nombrós.
• CARL ORFF – Carmina Burana
– Desenvolupa teories d’educació musical.
– Incorporació dels xilòfons i metal·lòfons dins de l’ensenyament
escolar.
EXPRESSIONISME
• Alemanya (1930)
• Nou llenguatge musical.
– Melodies lliures. – Moltes dissonàncies.
– Gran salts d’intervals. – Dodecafonisme.

9. UNITAT 8
LA MÚSICA D’AVANTGUARDALA MÚSICA D’AVANTGUARDA
... des del 1950 fins als nostres dies...... des del 1950 fins als nostres dies...

10. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
• Tendència a l’experimentació i innovació.
• Incorporació nous timbres, sorolls i efectes
sonors.
– S’usen instruments convencionals d’una forma no
habitual.
– Cluster.
• Compositors incompresos.
• Gran pluralisme cultural, coexisteixen estils
musicals urbans diferents.
• No hi ha una unitat estilística concreta.

11. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
SERIALISEM INTERGAL
• Composició que utilitza petites sèries: grup de notes que
es repeteixen durant el transcurs d’una obra.
• Principis dodecafònics.
• Exploració de les diferents possibilitats.
MÚSICA CONCRETA
• Enregistrament de material sonor. Magnetòfon.
• Manipulació del so per la creació de sons abstractes.
• Desapareix l’intèrpret perquè el compositor és qui
elabora la composició.

12. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
MÚSICA ELECTRÒNICA
• Elaboració del so a través d’aparells electrònics.
– Oscil·ladors.
– Generadors de soroll.
– Sintetitzadors.
• Electroacústics: combinen sons electrònics i sons
convencionals.
INDETERMINACIÓ
• L’atzar com a mitjà de creació i interpretació.
• L’intèrpret escull l’ordre dels esdeveniments de l’obra.
– La durada.
– L’altura.
• Elaboració de nous signes musicals.

13. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
MINIMALISME
• Estructures melòdiques senzilles.
• Simplificació per donar claredat i
senzillesa a l’obra.
• Petits canvis de disseny, ritme, una
estructura tonal estàtica amb pocs
acords.
GRAFIA CONTEMPORÀNIA

14. UNITAT 9
LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICALA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

15. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
ÀMBITS AFECTATS
• SALUT
– Alteracions físiques.
– Insomni
– Pèrdua progressiva de la capacitat auditiva.
• QUALITAT DE VIDA I BENESTAR
– L’exposició continuada a soroll provoca:
• Mal de cap.
• Agressivitat.
• Estrès.
• Falta de concentració.
• ECONOMIA
– Costos per eliminar i prevenir la contaminació acústica.
La contaminació acústica són vibracions i sorolls superiors a 65dB,
segons la OCDE i la OMS, que són molestos i produeixen efectes
fisiològics i psicològics nocius per a les persones.